Art i musica: Bertha Wegmann (1846-1926)

 

Un terratrèmol assola Gaza des de 7 de novembre de 2023

 

14th Amendment

 

La Catorzena Esmena (14th Amendment) de la Constitució dels Estats Units va ser ratificada el 1868, després de la Guerra Civil, i és una de les disposicions constitucionals més importants del país perquè estableix els principis bàsics de la ciutadania i la igualtat davant la llei.

La seva Secció 1 diu:

«Totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units, i sotmeses a la seva jurisdicció, són ciutadanes dels Estats Units i de l'estat on resideixen. Cap estat no podrà dictar ni aplicar cap llei que limiti els privilegis o immunitats dels ciutadans dels Estats Units; ni privar cap persona de la vida, la llibertat o la propietat sense el degut procés legal; ni negar a cap persona sota la seva jurisdicció la igual protecció de les lleis.»

Scrooge McDuck!

 

"La dona del president Lyndon B. Johnson era propietària d'una emissora de ràdio rendible. George W. Bush formava part del consell d'administració d'una companyia petroliera mentre el seu pare era a la Casa Blanca. I Hunter Biden cobrava d'una empresa de gas natural ucraïnesa mentre el seu pare era vicepresident. Però mai abans en la història dels Estats Units hi ha hagut res semblant a Donald J. Trump, un president que, en el seu primer any de retorn al càrrec, ha ingressat uns 1.400 milions de dòlars provinents de negocis de criptomonedes que s’han beneficiat directament de les seves accions com a president. En total, els ingressos de Trump el 2025 es van disparar fins a almenys 2.200 milions de dòlars, en comparació als 622 milions de dòlars, com a mínim, que tenia el 2024, abans de tornar al càrrec." (Ara.cat, 1/7/26)

Ferreres diagnosticant el present

 

La UE sense rumb

 

La UE no més té temps per a Israel i els talibans, la resta de qüestions queden esborrades del mapa. En el cas d’Israel, segueixen matant i destruint-ho tot, però sempre hi ha comprensió infinita per els seus actes criminals. I amb els talibans, comprensió perquè acolliran els deportats afganesos tant homes com dones, saben el que passa amb les dones i nenes. I desprès faran escarafalls perquè Putin o els règim criminal dels aiatol·làs facin el que fan. Literalment, l’única ànima de la UE és la de mercaders venent fum tòxic.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Carl Spitzweg (1808-1885)

 

Carl Spitzweg

Veneçuela i l'ajuda internacional

 

Catàstrofe a Veneçuela, un terratrèmol deixa al descobert la falta de solidesa dels edificis. El balanç provisional permet albira una autèntica catàstrofe humana.  Veneçuela és avui un país intervingut per els EUA. Però la seva ajuda de moment és més simbòlica i contrasta a l'escalada que va propiciar l'enderrocament de Maduro. Caldrà esperar com és canalitza l’ajuda internacional. El temps corre contra els possibles supervivents enterrats sota les runes dels edificis amb cap mesura per combatre terratrèmols. 

Espanya és "un desastre"!

 

El far de el món lliure ha descrit Espanya com "un desastre", un país que "creu que tot li sortirà gratis" i que "no vol pagar res". (Ara.cat, 25/6/26)

I per què és un desastre? La resposta és que no vol comprar (encara més) armament els EEUU. Com és un mentider de mena, molt probablement no sap on cau la península ibèrica, pot dir el que li dona la gana perquè sempre hi ha almenys un què sempre li riurà les gràcies, és diu Mark Rutte, secretari de Trump  i l'OTAN. Fa bé Sánchez de no seguir-li la corrent, malgrat que hem gastat en defensa a prop del 2% del PIB i els diners de tots s'han va al paradís de la democracia nord-americana. Sempre és bo saber que l'Emperador d'Occident veu a Espanya com una colònia díscola, però que com totes les colònies,  sempre es pot treure suc.

Recomanacions musicals

 

 

No en nom meu!

 

Si us plau, vull veure la fotografia on els representants de la UE donen la benvinguda els talibans

Cambó o la passió política (I)

 

Llegint la biografia de Francesc Cambó,* de Borja de Riquer, fins a la seva mort el 30 d’abril de 1947 els setanta anys i set mesos (pàg.631) et dona idea de les dificultats de ser català e influir en la política espanyola. Sembla que hi ha una impossibilitat “natural” que les catalans tinguin una veritable influencia. Cambó és un exemple paradigmàtic. Ministre en el govern d’Espanya, catalanista, gent d’ordre, i malgrat tot, sempre vist en recel. Mort a Buenos Aires, lluny d’Espanya i sobretot de Catalunya. Pragmàtic, va estar amb Franco i el seu cop d’Estat. Va ajudar els facciosos amb diners e influències, però això no l’exculpava de la seva catalanitat. Home de negocis –CHADE i CADE-, era ric i mecenes. La guerra civil la va viure fora de Catalunya, allunyat en lloc segur. Les seves simpaties per els colpistes és transforma en agres critiques a la Generalitat de Catalunya. Ell que volia compaginar Catalunya i Espanya va acabant sent injuriat tant a Catalunya com a Espanya i el règim franquista. 

Unes converses entre sords!

 

Les converses, diu el vicepresident estatunidenc, han de servir per "girar full i transformar" la relació dels Estats Units "amb el poble iranià". (Ara.cat, 22/6/26). 

Israel va empenya els EEUU a una intervenció militar a l'Iran. I l'Iran com a resposta va tancar l'estret d'Ormuz. Ara sap que l'estret d'Ormuz posa extremadament nerviós a Trump i els estats del golf pèrsic. Trump vol enllestir ràpidament aquest capítol amb unes converses tant fràgils i estratègiques què no serviran de res. L'afirmació de Vance sobre el poble iranià no és més que paraules buides. No sé si ell ho sap. Una de les característiques de la política nord-americana és que el vicepresident un un zero a l'esquerra. L'única utilitat és no deixar en el buit la transmissió de poder en cas que el president tingui que deixar la presidència per causa d'infermetat o mort. 

El "poble iranià" està sol en mans d'una teocràcia assassina i ferotge. Amb els atacs nord-americans e israelians, l'únic que han fet és reforçar la paranoia d'un règim en estat de guerra permanent. A la taula de "negociacions" -és difícil conversar quan l'altre amenaça amb "atacar amb molta força"- l'Iran té Ormuz per negociar. El problema és Israel. A Israel, Netanyahu  sap que faci el que faci no hi haurà repercussions per part de Trump. I aquest cap per lligar és avui un escull molt difícil de superar. 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Eero Järnefelt (1863-1937)

 

Eero Järnefelt

Moment còmic: Trump immortalitzant-se a ell mateix

 

La fotografia mostra l'interès veritablement còmic de Macron i la seva dona davant d’un amatent Marco Rubio. Sembla el moment on Moisés volgués firmar les taules de la Llei. El problema de tot plegat és que amb Trump qualsevol acord val menys que el paper en el que ha estat fet. Però la submissió dels subalterns d'Europa dona idea de la inexistència de lideratges. Segur que desprès de la firma –una de tantes- els subalterns li demanaran un autògraf per la posteritat. No arribo a entendre aquesta submissió tant humiliant d’un personatge psicopàtic amb deliris d’Emperador. Què tot el què toca ho espatlla i la resta acaba a la seva butxaca.

 

Vergonya de ser europeu!

 

El Sudan no està a l'agenda del G7!

 

"Una vintena de treballadors de Metges Sense Fronteres (MSF) van abusar sexualment d'almenys cinquanta-nou dones refugiades del Sudan. En la majoria dels casos, el personal humanitari les va forçar a mantenir relacions sense consentiment a canvi de menjar o feina. L'organització no governamental ha admès les acusacions i ha explicat en un comunicat aquest dilluns que ha acomiadat els 18 responsables —que a partir d'ara no podran treballar amb l'organització—, però reconeix que no ha pogut identificar alguns dels altres presumptes autors.

La guerra al Sudan ha provocat la crisi humanitària més gran del món: s'estima que més d'11 milions de persones estan desplaçades i 28 milions pateixen fam aguda. En aquest context, la violència sexual s'ha fet servir de forma massiva pels dos bàndols del conflicte, majoritàriament per combatents, però passa desapercebuda. En un informe publicat per la mateixa MSF aquest mes de març, asseguraven haver rebut notícia de més de 3.000 casos de violència sexual a la regió del Darfur. Una xifra que tan sols és "una fracció de la veritable magnitud del problema", en paraules de l'organització." 

Davant de noticies com aquestes, es fa difícil parlar, més enllà de perseguir els delinqüents que utilitzant l'escut d'una ONG és dediquen a violar dones desesperades en una situació inimaginable per a la resta. Sembla que la condició humana és capaç del millor, però malauradament, del pitjor, i ací troben en exemple.  A la reunió del G7 no parlaran del Sudan, ells estan per coses més serioses. 

Trump fa reunir al G7

 

El G7 es reuneix per aplanar el camí els mil milionaris I en detriment de la ciutadania dels països que representen. Així de senzill és això. Per amenitzar-ho parlaran molt seriosament, de tot I de res. Està present Trump I això vol dir que qualsevol acord que arribin val exactament zero segons es llevi el monstre. I la resta què? La resposta és decebedora, muts i a la gàbia. Un dels problemes del G7 és que els mandataris –en la doble acceptació de la paraula-, van a títol estatal i no pas com UE, i això afebleix encara més uns estats en decadència, insolvents en el concert internacional. Es felicitaran per l’acord entre EEUU i l’Iran, l’obertura de l’estret d’Ormuz, però no gosaran parlar del patiment que pateix la població d’Ucraïna, Palestina, Sudan o qualsevol altre problema humanitari, sigui el canvi climàtic, la fam o la pobresa, perquè ells, son simples gestors d’aquests mil milionaris i no volen amoïnar-los en problemes domèstics. 

La guerra a Ucraïna encara persisteix

 

Rússia ataca la Catedral de la Dormició de Kíiv. La Guerra a Ucraïna, segueix el seu particular rumb cap el desastre. Tothom a après d'Israel que les justificacions de massacres son el més fàcil d'aquest món. Els portaveus del Kremlin podran dir que dins de la Catedral hi estava la cúpula militar ucraïnesa.  

La Rússia de Putin, no utilitzi l'aviació. Sembla una guerra de baixa intensitat, però les baixes son enormes tant d'un bàndol com de l'altre. I malgrat tot, les informacions apunten a xifres escandaloses -la propaganda d'un i altre intenten minimitzar el cost humà d'aquesta guerra fratricida-.   Des de el 2022, més de 140.000 soldats ucraïnesos han mort. Les xifres de civils  morts arriba a 15.172 i ferits 41.000. Aquestes xifres demostren que aquesta guerra és de trinxeres, una solució obsoleta de fer la guerra al segle XXI. Rússia amb 325.000 morts dona idea del desgavell militar*. Més de cinc milions de refugiats ucraïnesos han fugit cap a Europa. De moment, no hi ha perspectives de pau en l'horitzó. Això és així perquè Rússia és una dictadura personal, la de Putin. No hi ha possibilitat de crítica en un entorn on la mentida sistemàtica -estem guanyant aquesta guerra-, no té cap contestació. 

PD: Des de el 2023, 7 d'octubre, Israel ha assassinat a més de 70.000 persones, Hamàs va matar a 1139 persones. 

Recomanacions musicals

 

La UE segueix la seva agenda hipòcrita i miserable

 

La Sra.  Veronika Boskovic Pohar, l'encarregada de negocis de la delegació de la UE a l'Afganistan, va fer un discurset per els talibans en 9 de maig dient que Afganistan serà el "La Unió Europea manté el seu compromís amb el poble afganès". No parlava de les dones i nenes i la resta de la població què viu oprimida per un règim criminal finançat ara per la UE. Si la Sra. Boskovic es passeges per Kabul amb la seva pamela, aquest talibans tant atents a les seves paraules li engegarien un tret al cap sense cap mania. Les cròniques de Madina Ayar, desmenteixen la propaganda interessada de la UE per què controlin els immigrants afganesos que deportaran des de la UE fins a l'Afganistan. A la UE li importa un rave el que passa allà. Ho saben des de sempre, però som mercaders de la pitjor espècie, tot plegat és depriment i nauseabund. 

Art i musica: Suzanne Valadon (1865-1938)

 

Marie-Clémentine Valade

Afganistan o la vergonya d'Occident

 

La crònica de Madina Ayar (Ara.cat) -un pseudònim-, permet fer-se una idea del que passa a l'Afganistan amb les dones i nenes que malviuen al país del opi. Occident li va donar les claus els talibans, saben el que farien, els hi van dir que tot aniria millor, i la UE i la resta s'ho va voler creure. Però la realitat és tossuda, i els talibans no veuen a les dones com podem veure-les nosaltres. El burka expressa la mort civil de les dones. Han imposat la xaria i les dones queden excloses de tota visibilitat. Així que la Madina Ayar explica el seu intent per sortir del país, una presó -no son els únics- on no poden sortir lliurement, perquè son considerades menor d'edat, malgrat que poden forçar matrimonis a nenes de 7 a 8 anys. De moment, s'ha d'inventar un marit per justificar sortir de la presó d'Afganistan. Caldrà esperar noves entregues per saber si ho aconsegueix. 

   

Bilionari tecnofeixista

 

El capitalisme digital-virtual crea monstres de la mida de Musk. Gràcies a les portes giratòries, un dia estàs a la Casa Blanca, xerrant amb el far de la llibertat i a l'altre obres el parquet de la borsa de NY per convertir-te en el home més ric del món. Sento els polítics hiper mediocres parlar que no cal fer massa lleis per els mil milionaris, que no és necessari cap taxa Tobin,  que la pobresa, la fam, la guerra, son coses que passen, que sempre ha passat, i que Musk passarà a la història. 

Per què la política, allò que fa possible que la ciutadania visqui millor que l'anterior, s'ha parat en un via morta? Per què la bretxa entre rics i pobres és abismal i estructural? Per què els govern s'inclinen davant del capital-virtual? La resposta cínica és que tot el que passa al món, permet que Musk i companyia puguin gaudir dels diners que fan gràcies a l'ajuda inestimable de tots els governs, siguin democràtics com dictadures. 

  

Parlar d'Israel és avui parlar de Mort!

 

L'extremisme de Netanyahu permet que Israel sigui notícia per la seva expansió criminal al sud del Líban. Allò que a la guerra d'Ucraïna amb Rússia és un fet noticiable, en el cas d'Israel, l'assassinat massiu de població civil és un fet rutinari i sense cap efecte per el govern israelià. Avui dia si assassines a centenars de persones en nom de la pàtria ets un salvador i tots els teus pecats seran rentats en la centrifugadora de l'historia. Quant veurem a Netanyahu al seient dels acusats del TIP de la Haia?

PD: El ritme que portem, la banqueta d'acusats del TIP hauria de estar plena!  

 

Please do not forget Afghan women, especially the women of Herat

 

#Urgent🚨 Videos shared with me show people taking to the streets today after arresting women and girls in Herat. Taliban forces opened fire on protesters, leaving some people injured and some others detained. Please do not forget Afghan women, especially the women of Herat. pic.twitter.com/gUgfn00ztE

— Jahanzib Wesa (@jahanzibwesa) June 9, 2026

 

Netanyahu aspira a un guerra (què creu que pot guanyar) total amb l'Iran

 

El govern extremista de Netanyahu aspira a una guerra total amb l'Iran. El Líban mig ocupat, Gaza destruït, el panorama de destrucció que genera Israel és inimaginable. Iran no pot competir amb l'armament israelià, made in USA. El problema és que pot destruir totes les infraestructures i totes les ciutats, gràcies al seu poder aeri, però Iran és massa gran per Israel. Iran sap que el flanc més dèbil son els veïns i aliats d'EUA. Atacant-los genera pànic en els monarquies d'opereta plenes de petroli i de diners. El problema que té els EEUU de Trump és que Israel està en mode destrucció total contra tothom que li molesti, i Trump no podrà fer res. Caldrà esperar com es desenvolupa aquesta nova escalada bèl·lica.

PD: Com es finança tot això? Exacta, amb les inevitables pujades del petroli. Ara mateix a 95 $ (11:12) el barril de petroli. De fet, ho paguem entre tots, no és genial el capitalisme!

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Augusto Giacometti (1877-1947)

 

Augusto Giacometti

Wrong title

 

Why do the headlines want to promote the idea of ​​a war between states, when what is happening is the unilateral destruction of Israel against Lebanon?

La UE vol superar a l'ICE

 

1.- La principal mesura que permetrà implementar la Unió Europea és la creació de centres d'immigrants fora del territori comunitari per enviar-hi immigrants que viuen de manera irregular en estats membres del bloc europeu o als quals se'ls ha denegat la sol·licitud d'asil. "

2.- Tot i que alguns països, com Espanya, pressionaven perquè la durada fos de sis mesos o un any com a màxim, finalment el bloc europeu ha acordat que sigui de 24 mesos i, a més, es pot ajornar de manera indefinida cada sis mesos.

3.- Un altre dels punts que més s'han discutit en les negociacions és fins a quin punt s'inclouen els menors en l'enduriment de les polítiques migratòries de la UE.

4.- La Unió Europea també amplia la llista de països que considera segurs i, per tant, legalitza deportar-hi immigrants que viuen de forma irregular en estats membres europeus. Brussel·les ja ha tancat acords amb algun d'aquests socis tercers, com Egipte o Tunísia, i s'hi podran enviar migrants, encara que siguin originaris d'altres zones i no tinguin cap mena de vincle emocional o familiar amb aquests països.

5.- La nova normativa també obre la porta al fet que els estats membres duguin a terme batudes per localitzar immigrants que viuen de forma irregular a la UE o migrants amb ordres de deportació*." (Ara.cat.3/6/26)

Aquestes cinc mesures, donen idea de l'abastat de la penetració de les idees de l'extrema dreta a la UE. Totes aquestes mesures, permeten dir que ens posem al cap davant del ICE nord-americà. Tota les legislació d'asil queda esmicolada per aquesta onada antiimmigratòria. Totes les legislacions en qüestions de drets humans s'han van a la merda. De fet la UE no som més que comerciants, en hores baixes, vendrien a les nostres mares si hagués premis. La UE no és cap model de res, perquè tot el que toquen els nostres polítics, ho converteixen en cants de sirena cap el desastre.  

Rússia i Israel units per la guerra

 

Trump enredat a l'Iran

 

La fi de la intervenció dels EUA a Iran, amb l'ajuda inestimable d'Israel, segueix el seu curs, amanit amb presumpte converses de pau. Diu Ilan Pappé: "El partit de Netanyahu i persones com ell i els seus aliats no tenen cap respecte pel poc que queda de democràcia o de legalitat a Israel. No els importa. El que és preocupant és que Netanyahu creu que necessita una guerra per guanyar les eleccions. Perquè creu que una guerra li dona més suport davant l’electorat israelià. I és cert. Per tant, farà tot el possible perquè, si no és amb l’Iran, sigui amb el Líban; i si no és amb el Líban, amb l’Iran. Entre Gaza, Cisjordània, el Líban i l'Iran ja tenim sis milions de desplaçats a la regió. I si ningú atura Israel, tot continuarà empitjorant." (Ara.cat. 31/5/26)

Trump vol sortir d'aquest atzucat que s'ha ficat, però tot li ha sortir malament. L'estret d'Ormuz, és el resultat. Una bona part del establishment nord-americà, critica a Trump per la planificació dels atacs a Iran. Aquesta critica té a veure que per ells, els EUA tenien que destruir el país, tal com vol Israel. Ara, les converses s'aturen. Israel s'annexiona territoris que no son seus, en una nova reedició de l'expulsió de palestins, ara al Líban. I mentre la Comunitat Internacional li importa un rave. La legalitat internacional és assumpte de dèbils i l'UE si troba amb aquesta papereta. Tothom sap, que UE no vol embolics, però arribarà un moment que tindrà que plantejar-se fer alguna cosa més que emetre comunicats dient que està molt preocupada. Putin ficat a Ucraïna no pot estendre les seves urpes cap a UE, de moment. L'OTAN ha demostrat que no serveix de res sense el compromís dels EEUU, i en aquests moments Trump no vol l'OTAN, sobretot si vol annexionar-se Groenlàndia (per exemple).

 

Recomanacions musicals

Que un hombre adulto viole a una niña es legal en Afganistán desde el 14 de mayo.

 

Obituari: Edgar Morin (1921-2026)

 

Això escrivia al any 1960 Morin:

"Actualment, la antropologia no pot prescindir d'una reflexió sobre:

1.- El principi de relativitat einsteinià.

2.- El principi de indeterminació de Heisenberg.

3.- El descobriment de la antimateria.

4.- La cibernètica, la teoria de la informació.

5.- La química biològica.

6.- El concepte de realitat*." (p.11)

Morin es va atrevir a integrar-ho tots aquests conceptes mitjançant la seva obra "El Método**" Ell parla de la necessitat d'un paradigma de complexitat. Així podrà dir:

"Mi trabajo es una contribució para substituir un método de la simplificación por un método de la complejidad. Lo que vale para las ciencias naturales vale todavía más para las ciencias sociales y políticas. Quisiera alzarme aquí contra una ilusión muy ingenua: creer que bastaría con despejar el campo del conocimiento social/político de los mitos y de las ideologías para acceder al conocimiento "verdadero " o ciencia* (p.354)".

Art i musica: William Herbert Allen (1863-1943)

 

William Herbert Allen

The Walk Among Us, Oh really?

 

ארץ ישראל השלמה

 

“En termes pràctics, això redueix encara més l’espai disponible per als palestins i limita la possibilitat de tornar a cases o terres situades dins d’aquestes àrees”, explica a l’ARA la Dra. Julie Norman, investigadora del programa de l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica del centre d’anàlisi internacional Chatham House." (Ara.cat, Catherine Carey 27/5/25)

Ara s'entén amb meridiana claredat, les afirmacions de Trump, per convertir la Franja de Gaza amb un nou Mar-a-Lago, a la ribera del Mediterrani. No deien que sense cap palestí, fent nosa per allà. L'exèrcit hebreu, fa neteja ètnica, per tenir-ho tot llest, mentre, les terres dels gazatins son confiscades com a botí de guerra.  ארץ ישראל השלמה‎, Eretz Yisra`el Hašlemah, Gran Israel, s'ha està fent realitat davant dels nassos de la comunitat internacional, que torna a mirar a un altre lloc. Per descomptat, sense espai físic per desenvolupar-se, la població civil, viu i viurà cada vegada més en situacions extremes. De què viurà tota aquesta gent? Què menjaren, si Israel no deixa que cap organització humanitària poguí apropar-se? Quina mena de destí pot tenir la Franja de Gaza? 

Un eixelebrat al comandament

 

Si ahir dèiem que la pau o la guerra depèn d'un sonat a la Casa Blanca, avui tenim que tornar a parlar d'un atac, perquè el petroli pugi a les borses i així guanyar una mica més amb informació privilegiada.  Les excuses donades per l'atac son tant poc creïbles com que els EUA i Israel volen la pau a aquella zona del món. Cal esperar represàlies, i això farà que l'estret d'Ormuz, segueixi tancat. Son bones notícies per els especuladors, entre ells, Trump i els seu simpàtics amics. Ah, si, les converses segueixen en via morta (és broma!).

Fent temps entre EEUU i l'Iran

 

EEUU i Iran segueix converses per fer veure que son dos països raonables. Però el cert és que Israel pressiona perquè la guerra s'activi i poguí participar sense cap límit. Mentre, el preu del petroli baixa, si puja és per pur afany d'especulació. I això ho paguem tots, omplin les butxaques del països productors i sobretot, les empreses sector petrolier. L'estret d'Ormuz, sembla que s'hagin oblidat, però no era bàsic per el comerç del món? Iran diu que la qüestió nuclear és una línia vermella. Iran vol la bomba, perquè és la manera de què Israel no els ataqui. Sap què si ataqués amb armes nuclears -i ara estic fent ciència-ficció dolenta-,  seria esborrada del mapa. L'equilibri en aquesta situació és molt delicada perquè al comandament dels EUA, hi ha un personatge inestable i egocèntric que pot canviar de parer en qualsevol moment.