dissabte, 21 de novembre del 2026

La nova guerra freda

 



La fotografia fa mal a la vista. Una democracia (en hores molt baixes) com la nord-americana assegut amb dues dictadures. L'aparent simetria de la taula és una ficció, perquè avui qui mana és la Xina, malgrat que les EUA vol fer-nos creure un altre cosa. Aquest trio malèfic tenen en comú el seu arsenal nuclear, per això està Putin. En aquesta reunió no és parla del problemes reals del món. L'únic que volen es refermar el seu poder i una clàusula de impunitat infinita, a més de desplaçar el canvi climàtic per el segle XXIII. Què pensa fer la UE?.  I aquests son els fars del nou mil·lenni? 

Art i musica: Alphonse Mucha (1860-1939)

 



divendres, 6 de novembre del 2026

Afganistan un pou negre per castigar a les dones/nenes

 



Llegint la crònica de Madina Ayar (Ara.cat. 6/11/26) sobre la presó per a dones a l'Afganistan, t'ha adones del crim moral que la UE està fent amb les dones i les nenes d'Afganistan. Dius Ayar: "Quan els talibans van entrar a Kabul el 2021, van obrir les portes d'aquest centre penitenciari i tots els reclusos van ser alliberats. Ara, cinc anys després, hi ha dones que tornen a viure rere els seus murs, i algunes no saben quan recuperaran la llibertat". En el reportatge no explica si aquesta presó, sembla que no va ser construïda per els talibans, ara res més hi ha dones o també hi ha homes. Literalment, és allò que dei Foucault, vigilar i castigar a les dones, per el seu doble crim: ser dona i portadora de perills infinits. La UE manté relacions amb aquest règim criminal en base a :

1.- Al juny de 2026, la UE va rebre per primera vegada a Brussel·les una delegació del règim talibà (amb la participació de funcionaris de 15 estats membres i de la Comissió Europea) per abordar el retorn i la deportació de ciutadans afganesos en situació irregular. La Comissió Europea ha defensat que aquests contactes són estrictament operatius i no suposen un reconeixement polític del règim. No hi va haver fotografies per immortalitzar aquesta ignominia.

2.- Organitzacions com Amnistia Internacional i l'Eurocambra han criticat durament aquests acostaments, assenyalant que dialogar amb els talibans pot suposar una legitimació de facto en un context de greus abusos contra les dones i drets fonamentals (com la «llei de propagació de la virtut»). L'ONU i la pròpia UE han condemnat reiteradament la situació humanitària i la repressió a l'Afganistan. L' esquizofrènia moral de la UE és expressió de com les elits diuen una cosa i en fan altres.

3.- Paral·lelament, la UE continua endurint el marc restrictiu; al setembre de 2026 es va ampliar la llista de sancionats vinculats al règim talibà, obligant bancs i exportadors a actualitzar els seus protocols de compliment (compliance).  De què serveix això a les dones i nenes d'Afganistan*?


dimarts, 3 de novembre del 2026

Propaganda electoral els EUA

 


Trump fa un intent desesperat perquè en aquestes eleccions no perdi el seu suport al Congrés ni al Senat. Bombardejar sembla una tàctica d'últim segon per capgirar les enquestes. Puja el preu del carburant, l'electorat s'enfada amb ell, però les petrolieres guanyen i si guanyen ell també. Pitjor per els republicans, ell encara te dos anys per anar fer, i no pot descartar-se voler un tercer mandat (il·legal).

 


dilluns, 2 de novembre del 2026

Els aliments com arma de la guerra hibrida

 



Els delinqüents informàtics volen posar el seu gra de sorra en el escalfament global, començat per els supermercats. La dèria per l'automatització a través d'internet fa que regular la temperatura dels frigorífics, de tota una cadena poguí ser fet remotament. Pel que sembla, posar la temperatura manualment,  era signe de retard tecnològic. Algú parla de guerra híbrida. I com sempre surt Rússia com inspirador d'aquests atacs, com a resposta d'aquests estats a Kíiv.   Pel que sembla, formar delinqüents informàtics és més fàcil que crear industries tecnològiques de primer nivell, i Rússia no és cap potència, més enllà de la industria d'armament, que pel que és veu a la Guerra amb Ucraïna, sembla una combinació de la Primera Guerra Mundial -lluita de trinxeres- i la utilització de drons. 

Malbaratar menjar en un món en desequilibris d'escassetat diu molt d'aquesta època on es parla de IA, aquests si necessiten alimentar-se -el seu consum energètic pot acabant ser crític-. L'augment de la IA res més té un guanyadors -els mil milionaris- i a la resta, és un joc de suma zero. I la UE va massa lenta per intentar contenir els perills de deixar-ho tot en mans de mil milionaris i de delinqüents.


PD: No hi el clàssic botó per desconnectar les xarxes què connecten els frigorífics dels supermercats? 

diumenge, 1 de novembre del 2026

Recomanacions musicals

Tots Sants





Resurrecció**


 Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí

a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però em consolo

pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,

l'anunciarà el simple cant d'un gall...

Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...

La primera a aixecar-se

serà mare... Las sentirem

encendre silenciosament el foc,

posar silenciosament l'aigua sobre el fogó

i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.

Estarem de nou a casa.


Vladimir Holan (1905-1980)


+++++++++++++++++++


El nostre temps**


Som com la festa que amb la nit s'acaba

com fruit caigut abans de madurar,

com fulles arrencades, admirant-nos

atònits, estimant, sofrint, tement,

empesos pel destí cap a la fosca


Joan Vinyoli (1914-1984)


+++++++++++++++++++++++


Cementiri de Sinera***



Quina petita pàtria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l'ombra

viatgera d'un núvol

i el lent record dels dies

que són passats per sempre....


Salvador Espriu (1913-1985)


++++++++++++++++










divendres, 30 d’octubre del 2026

Bones notícies sobre el càncer

 


El tòpic diu que les bones notícies no son notícies. Però això és una frase que vol ser ocurrent. El cert és que la lectura de l'article de Jessica Mouzo (El País, 29/10/26), permet albirà un futur esperançador en la lluita contra el càncer.  Si imaginen si el 5% PIB fos invertit en investigació i recerca contra el càncer? A Espanya el PIB dedicat és del 1,41 mentre a la UE és del 2,10. Trump diu que s'ha de gastar un 5% del PIB en defensa, potser tindríem que veure a Trump com un tumor maligne i invertir aquest 5% en investigació i recerca, tothom sortiria beneficiat.


dimecres, 28 d’octubre del 2026

Eisenkot necessita els partits àrabs per fer fora a Netanyahu

 



21:16h






Una part de la societat israeliana vol un canvi. Netanyahu no arriba a la majoria que volia. Tindrà que pactar, però l'oposició podria intentar formar govern. Serà molt difícil. Els partits àrabs tenen un paper a jugar, desconec la dinàmica parlamentaria de Kenésset amb els seu 120 escons. Eisenkot voldrà pactar amb els partits àrabs? Aquesta és la gran pregunta. 






14:39 h









12:37h








dimarts, 27 d’octubre del 2026

Nou model per l'exèrcit

 



La imatge s'ha vist al 080 Barcelona Fashion Week. Pel què sembla aquest serà el nou look de l'exèrcit. A la mà dreta porta l'imprescindible cantí per anar hidratar-se. El maquillatge li han donat tocs de ferides per fer-ho tot més realista. Cal tenir molta barra per passejar-se així. En el fons tot això és un mercat on els diners és el que compte. Banalitzar el que està passat a Ucraïna o a Gaza amb aquesta mena de representacions teatral diu molt d'una industria on cada vegada l'épater le bourgeois resulta més ridícul. Al fons de la imatge se intueix una jaqueta amb xarreteres molt a  l'estil del circ o del Michael.  

divendres, 23 d’octubre del 2026

Solucionar els problemes socials a cop de porres

 



Macron vol solucionar els problemes socials, amb policies, exactament, com ho faria l’extrema dreta de Le Pen. Policies és la solució que troben tots els govern de la UE. Mai cap solució on l’economia sigui governada per la política. I així anem. Sense solucionar els problemes i a l’espera d’escoltar veus mentideres (l’extrema dreta) què diguin que tots els mals provenen de fora, és a dir, de la immigració. Un contenidor en flames és més intolerable que la davallada del nivell de vida de bona part de la població. És evident que l’elit política està al servei dels interessos dels mercats i aquest fa molt de temps que no veu impediment per fer pagar tots els costos a la societat cada vegada més empobrida, fragmentada i més polaritzada.


dimarts, 20 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Epíleg

 

Epíleg


...que el be augmenta en el món depèn en part d'actes no històrics; i què no a vosaltres ni a mi no ens hagi anat mal en la vida com podria haver-nos anat és deu, en bona part, a totes les persones que visqueren amb lleialtat una vida anònima i descansen en tombes que ningú visita.  (G.Eliot. Middlermarch*)







1.- Viatjar és sortir de la rutina. I això vol dir que ningú no pot ser turista permanentment. A la nostra societat líquida –Zygmunt Bauman- on tot adquireix un format de positivitat -s'ha amaga tot el què és negatiu-, degut al model neocapitalista on estem ficats, ser turista és alhora signe del temps, però també testimoni accidental. He viatjat i he vist, però el viatge ha canviat la meva vida? Seria presumptuós afirmar que un viatge canvia la meva vida. No dubto que els immigrants que fugen de la guerra, la misèria, el seu viatge en pastera, els pugui canviar la vida. 





2.- En què ajuda un viatge a configurar la nostra experiència del que som? Cadascú hauria de respondre aquesta pregunta. Mirar la gent d'un altre país, amb una biografia diferent de la teva, amb una experiència diferent de la teva, amb una història diferent, quan creues la mirada, allò que veus en general, és el mateix que tots aspirem, un anhel de viure amb dignitat. Suïssa és un món que ha sapigut trobar una combinació feliç entre tradició i innovació. Un món molt endreçat que cal educar i mantenir. Amb això la seva distància amb nosaltres és molt gran. Per descomptat, també té els seus dimonis particulars. Especialment, en el diner opac amuntegat a les càmeres cuirassares dels grans bancs. 





3.- No hem pogut parlar amb la gent d’aquest país. L'idioma és un obstacle important. El turisme de grup genera una bombolla que estableix una distància entre ells i nosaltres. I malgrat tot, la gent sempre vol el mateix, una vida digna de ser viscuda. 





4.- Viatjar és esgotador, en clau turista, no hi ha temps per gandulejar. Massa coses en massa poc temps. No hem pogut entrar a la quotidianitat d'aquelles persones amb qui ens hem creuat.  El nostre recorregut ha estat acotat per els llocs on hem anat. El mitjans de transport dona idea de la sofisticació de Suïssa. Telefèrics per pujar a dalt de les muntanyes on la gent viu i treballa. Trens que circulen a l'hora. Trens cremalleres per pujar a alçades fora de tota mida. 


5.- Suïssa és un dels països més rics del món. el seu PIB per capità és situa en 124.478 $ (5º), Espanya  en 41.756 (23º). L'estadística és mentidera de mena, perquè aquests 41.756 $ inclou per exemple a Amancio Ortega -l'home més ric d'Espanya- i jo mateix. Dona idea del nivell de vida del país on hem estat.




6.- Suïssa és petita i rica i vol seguir sento. Això vol dir que la immigració està molt controlada. De fet, ací com a casa nostre, necessitem els nouvinguts. A Suïssa el percentatge és del 27,7%, la trampa és que el 63% és d'origen europeu. Espanya aporta un modest 3,9%. Cal recordar que no sempre Suïssa va ser rica (i plena). La seva cuina així ho demostra. També demostra que benestar, demografia i democracia  son claus per societat equilibrades. Suïssa és avui una societat postindustrial, el 73% de la seva riquesa be del sector terciari (Banca, assegurances, turisme, comerç internacional de matèries primeres), el sector secundari, la industria és el 25%  (Química, farmacèutica, rellotgeria, maquinària i instruments de precisió) i el sector primari representa el 1% (Ramaderia bovina, productes lactis (formatges i xocolata) i cultius estructurats**.). 




7.- Aniries a viure a Suïssa? Aquesta pregunta ara ja té una resposta no, perquè amb la pensió no arribaria a final de més i dona molta mandra marxa de casa teva. Si tingués 30 anys, potser m'ho plantejaria, el problema bàsic és el coneixement dels idiomes que parlen: Alemany (62%), Francès (22%), Italià (8%) i  Romanx (0,5%). Ara amb el canvi climàtic, potser els estiu seran més llargs i càlids que fins ara. El què sembla segur és que a casa nostre ens rostirem. 


dilluns, 19 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Wengen-Interlaken-AP Basilea-Barcelona

  Dia 6


Wengen- Interlaken- AP. Basilea- AP. Barcelona


Avui tot es redueix a tornar a casa. El despertador /mòbil s'ha posat en marxa com cada dia a 6:00h. Escollir roba i anar a esmorzar. Sempre hi ha companys més espavilats que fan temps perquè obrin les portes per esmorzar. Una amplíssima sala amb un vitrall enorme permet contemplar la glacera del Jungfrau.


Tothom es desplega per les diferents taules que hi ha. Hi ha un assortit de tot perquè no passis ànsia. Què fan amb el què sobra? La avantatge del self service és que no cal esperar els plats! Tothom s'han va a la recerca del que més li convé (sempre és possible que prengui massa sucre o colesterol). 




Vistes des de l'hotel, i quines vistes!


A l'hora convinguda 8:30h tots cap la l'estació de Wengen amb les maletes. Tenim un deute impagable amb el Sr. Bernard D. Sadow (inventor de la maleta amb rodes), sense aquest invent - perquè no s'han va ocorre a mi?-, la imatge de arrossegar-les seria penós i risible. Deixàvem l'hotel Victòria amb sensacions contradictòries, l'habitació era molt correcta, potser la dutxa una mica petita. És possible que avui a la cuina fessin festa grossa, un grup molt gran a règims alimentaris diversos i per ells problemàtics -al·lèrgies, gluten, lactosa, etc.,-  ha fet anar de corco en Carles i desprès  a la resta. 


Des de l'estació amb el cartell de Rigatours indicant grup de turistes, fins a Lautenbrunnen ha estat 10'. Hem pogut seure`s i les maletes a la plataforma del tren. Cal reconèixer que el lloc és impressionant i espectacular. L'autocar ens esperava al mateix lloc on ens va deixar feia dos dies. Pujar a l'autocar eren les 9:00h ,la puntualitat era digne de cronometrar. 


Una disgressió:

Suïssa és el paradís dels rellotges. I malgrat això, els preus dels rellotge amb pedigrí és inabastable per la gent corrent. Es clar que hi ha rellotges de 100 a 2000 €, però això t'ho pots comprar al costat de casa teva. Sembla que l'únic que els interessa a les marques de luxe és l'exclusivitat, amb això ja deu de compensar amb escreix. Cal recordar que en una societat capitalista com la nostre, el que compte, és el client solvent, no el que mira l'aparador i marxa mig avergonyit per haver mirat els preus. De moment, amb el meu Polar M430, que vaig comprar al  Decathlon, ja faig amb ell. Això és una racionalització a l'estil de la guineu i el raïm verd*. 







Llac Thunersee






De Lautenbrunnnen fins a Basilea hi ha unes dues hores i mitja. Hem anat cap a Interlaken i desprès cap l'autopista que passa molt a prop de Berna per la A6. En el trajecte hem passat per el Llac Thunersee, a prop de Interlaken. El paisatge era bonic, molt verd, però a mesura que ens a apropàvem a Basilea, el paisatge canviava, els prats estàvem més agostats, perquè ací també han patit la falta de plogués. Abans d'arribar a Basilea hem fet parada en l'autoservei de l'autopista. Era una manera de fer temps i comprar alguna cosa per menjar. Nosaltres ho havíem agafat del esmorzar. Els lavabos eren de pagament. 






Estampes rurals



A l'horitzó els Alps





Hem tornat a veure les torres gegantines de Roche. L'aeroport es compartit entre Suïssa i França. Hem acomiadat al Liam que ha fet una feina excel·lent, sobretot, per arribar al nostre hotel a Emmetten i les seves corbes no aptes per cardíacs. No s'ha anat res més amb aplaudiments. Un sobre amb papers, esperem que no sigui els del monopoli.






Basilea a vista d'ocell de ferro 



França 




Sabadell


Baixar les maletes i cap a l'entrada a l'aeroport que té una disposició vertical per accedir-hi a la porta d'embarcament. Comparat amb altres aeroports, aquest és força modest. A l'hora del pas per l'arc de la sospita, qui té pròtesi al genoll, la màquina emet un avís d'alarma. Escorcoll exhaustiu per part d'una treballadora que devia pensar ves a saber què. Semblava una aspirant a treballar amb al ICE estatunidenc. Tot plegat una mica massa. Desprès controlar la porta d'embarcament. Els lavabos estan llunys. Hem pogut estar asseguts, en aquell moment hi havia poc seient per tants passatgers. He pres l'entrepà que portava des del hotel. 





A l'hora indicada cap a l'avió. Ens ha tocat al final, hi havia una fila més enrere del nostre.   A l'hora prevista aterrava a Barcelona, eren les 16:00h. Anar a buscar les maletes. Desprès del suspens que provoca la seva arribada, sempre surten les últimes, ens hem acomiadat d'en Carles, tot eficiència i amabilitat i dir adéu a tots els companys del viatge. Hem anat cap a la sortida. Hem recollit el cotxe i a les 17:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat.

França: Mostrar focs per amagar la crisi social

 



França en flames, podria ser un titular interessat per explicar perquè hi ha a França manifestacions massives que acaben en aldarulls. A la crònica que fa Víctor Sanz Guerrero sobre el que està passant aquest dies a França diu al final de la seva crònica: El seu executiu està atrapat en una disjuntiva similar a la que afronten altres països europeus: promet més inversió en serveis públics i, alhora, ha de complir amb els objectius d’augment de la despesa militar exigits per l’OTAN i acostar el dèficit fiscal al límit del 3% que marca la Unió Europea mitjançant un pressupost d’austeritat.  (Ara.cat. 19/10/26)


Macron volia ser l’home providencial i acabarà el seu mandat demanant l’hora perquè Marie Le Pen s'alci en les properes eleccions generals a la Presidència. I què volen aquests manifestants?


Per començar volen que s'investigui l’actuació policial, Macron no ha dit res, com tots els polítics sobrepassats, diu que escoltarà la gent. Ha tingut molt de temps per fer-ho, i no ho ha fet. Educació, l’alça dels preus, les dificultats per tenir una vida digna i un futur. El model Trump voldria imposar-nos a tots un horitzó on els perdedors siguem legió. Davant d'aquesta situació que li queda a la ciutadania? Cremar contenidors o calar foc a oficies de turisme o l’Ajuntament son arguments de pes perquè les Autoritats reaccionin. Però, l’experiència diu que l’únic que farà serà augmentar les plantilles de policia i endurir el CP.


“Guerra Civil Molecular”, expressió de Han Magnus Enzensberger, vol explicar perquè la violència esclata amb la ràbia que s’expressa. Byung-Chul Han, ho explica en el seu últim llibre, Sense respecte. Una crisi social. Aquests fenòmens en la societats polaritzades en les que vivim, aquestes explosions de ira i ràbia expressen la precarització de la vida, dins del primer món. I què manen les forçes què dominen el nostre món? Demanen sacrificis eterns, augmentar la despesa militar a costa dels serveis socials. Eliminar qualsevol possibilitat de canvi. Macron s’ha convertir com tots els governants d'Occident en engranatges necessaris d’aquest model que manté en la població fora de les decisions que afecten a les seves vides. Què hi ha grups que aprofiten per destruir-ho tot? Per descomptat, però la violència estructural del nostres sistema és molt més persistent que les flames que la televisió ens mostren com preludi de la fi del món.


  


diumenge, 18 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Wengen-Kleine Scheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory (II)


II








Vistes des de Kleine Scheidegg



A les 13:30h teníem dinar. Pujar a l'habitació deixar l'equip hivernal i baixar a dinar a la terrassa. Havia baixat una gorra per el sol. Hem estat amb el mateix grup de la nit, hi havia un altre company desaparellat. Se'l veia resignat. El sol toca alguns companys, sort què la gorra ha fet el seu servei. Ací també la desorganització s'ha fet palesa ràpidament. El dinar s'ha fet etern, el problema era el sol durant una estona potser genial, passa a un altre nivell quan et passes dues hores. Un menú en el que els plats s'eternitzaven, s'ha demanat gel per omplir els gots. El menú ha consistit en una sopa i carn amb pasta, el gel s'ha fos perquè entre plats tot anava amb una lentitud exasperant. El cafè ho ha servit una noia del Maresme que hi treballava en el restaurant, no hi era a la nit. Per últim un pastí de xocolata. 


Mentre els companys és rostien al sol, un DJ preparava l'actuació de la tarda-nit, fent proves de so i efectes especials. Ell a marxat, però nosaltres estàvem a les taules esperant que el desori organitzatiu s'acabés quan més ràpid millor. Hem pujat a l'habitació, he començat a escriure la crònica del matí i el dinar, ara son les 16:40h. A les 18:00h està previst l'actuació del DJ Faije què amenitzarà la tarda. L'escenari és a tocar a la nostre habitació de la planta 1. 


*


Panorames des de Wengen


Hem anat a passejar, hem entrat en un parell de llocs per enllestir la carpeta regals, hem comprat un parell de coses per satisfacció de les venedores. Pagar amb targeta sembla que no faci tant de mal, però és un miratge. Fa una tarda assolellada, al ser divendres puja més gent a Wengen, el tren va deixant anar turistes locals i globals. El lloc s'ho mereix.



Planell de Informació




Una mostra del humor suïs 



A les 20:00h  hi ha sopar. En Carles ens ha demanat què volíem per el plat principal. Volia accelerar la distribució dels plats.  Veurem com es resol a l'hora de sopar. He anat a donar un petit passeig per el poble. Wengen és un lloc de postal on l'herba sembla més verda que a casa nostre, el blau del cel sembla més blau i tot net i polit, preparat perquè Don Net, es pugí passejar assenyalant amb el polze un OK com una casa de pagès. Tindrà una casa ací, deu ser per gent amb diners o què sempre ha viscut ací. He vist un cartell de propaganda on l'humor suïs queda salvat. Altres companys han anat a fer un passeig més exigent. Una fotografia amb * reflexa el poble de Wengen.





L'estació de Wengen, ben adreçada






Avui el DJ Faije tenia actuació. El repertori que he escoltat no era gens engrescador, tot plegat sense cap interès, més enllà si t'ha agrada aquesta mena de musica enllaunada.  Segur que hi havia gent que li haurà agradat. La musicologia (sic) no és una ciència exacta. Mentre escoltava al DJ, l'habitació està sobre l'escenari, estem preparant la maleta per demà.


El sopar ha estat en la tònica habitual. No ha servit de res el fet que tinguessin la llista del plat principal. Desordre a l'hora de servir, semblava una pel·lícula dels germans Marx, on tothom fa el que li be de gust. L'únic que serà recordat el restaurant del hotel és el temps i la desorganització de dinars i sopars. Sembla imprescindible que el mestre Chicote s'acosti fins a Wengen per donar un parell de consells aquests maldestres de taula i fogons. Encara millor, què vingui en Arnau París que ho solucionarà amb un pim-pam. Hem acabat a les 22:35h!



Detall decoratiu del restaurant
(NO eren les plats trencats de la clientela)



Demà sortim del hotel a les 8:30h. El DJ Faije segueix el seu particular happening en un ambient més aviat fred i amb molt poc caliu. Encara no estem en temporada d'esquí.