La "flotilla de Gaza" en dic sec

 

La "Flotilla de la Llibertat" està ancorada al port d'Istanbul. Es parla de problemes "administratius", però el cert és que es veu la mà d'Israel i EE.UU per fer naufragar aquesta operació d'ajuda humanitària a Gaza. La realitat supera els bons desitjos dels expedicionaris, entre ells Ada Colau i Jaume Asens. Si el problema fos a l'Àfrica tindria més possibilitats, però estem parlant dels territoris ocupats per Israel a la Franja de Gaza. I la OTAN podria fer algun gest per apropar aquesta ajuda? La resposta és evident que no. No volen incomodar els carnissers de Gaza, tenen nom i cognom i tothom ho sap. I és clar, també Hamàs juga els seu paper. 

Cinisme i obscenitat de Israel

 

"Dimecres Israel va anunciar que volia "inundar" la Franja amb ajuda humanitària des de diversos punts d'entrada. Ho va dir dimecres al vespre el portaveu militar del país, Daniel Hagari, a un grup de periodistes estrangers, segons informa Reuters." (Ara.cat, 14/3/24)

La utilització de la fam com arma de guerra, és avui un fet homologable perquè Israel ho està portant a terme, mentre la Comunitat Internacional és felicita de la magnanimitat del govern israelià per permetre l'ajuda . Més de 31.000 mort, dins uns territoris ocupats per Israel. Destruït Gaza, sense res, parlar de inundar d'ajuda és d'un cinisme miserable superlatiu. Propaganda de guerra és el que fa servir Daniel Hagari per rentar-se la cara esquitxada de tanta sang.

Terratrèmol: Síria oblit i càstig

 L’article de Ethel Bonet ens dona les pistes per comprendre el significat de l’ajuda humanitària. Això vol dir, que hi ha víctimes dignes i indignes. Règims amics –independentment si respectes els drets humans o no- i enemics, i si tens la mala sort de viure en els lloc equivocats, a les zones controlades per els rebels llavors el desemparament és doble. Què fa l’ONU en aquests casos? Aquests exercicis d'Ajuda Humanitària a escala global són actes de propaganda per fer oblidar que la resta del temps, no cal preocupar-se. Els nostres governs  se senten generosos  amb els sàtrapes que hi governen aquests tristos països. Veiem aquestes situacions, t’ha n’ha dones del llarg camí que  tenim per davant per fer una societat global més justa i humana.