Recomanacions musicals

 

L'OTAN vol convertir-se en un Think Tanks

 

La imatge del general Alexus Grynkewich, cap de l'OTAN, diu que si ataquen [per part de Rússia], per exemple, Polònia, no cal començar cap guerra, perquè Trump en vint-i-quatre hores ho haurà resolt  trucant al seu amic i col·lega Putin. Si l'atacat fos Lituània, llavors podíem esperar molt més temps per trucar a Putin. No cal posar-nos nerviosos ni en el pitjor. L'OTAN vol convertir-se en un fòrum -una mena de  Think Tanks -, patrocinat per Trump i on la quota de soci s'exigeix del 5% del PIB. Queda clar el missatge! 

Ignatieff vol ser positiu (malgrat les evidències)

 

He llegit l’entrevista d’Esther Vera a Michael Ignatieff. Una constatació, la seva apel•lació al voluntarisme de la ciutadania en un moment on la democracia està sent assetjada per forçes enormes i capacitats encara més enormes. I tota aquestes capacitats tenen una plasmació real què afecta a la vida de milions de persones: la violència estatal. L’equilibri de poder geoestratègic s’ha fet més miques i el què queda son poders amb agendes pròpies i aliances oportunistes. Rússia, Xina, Iran, EUA, Israel solucionen tots els conflictes amb guerres, la Xina no hi participa directament, però ajuda a mantenir-la. Si aquests actors, amb dictadures poden fer i desfer, el què ha canviat nominalment, és el paper dels EUA. Trump ha trasbalsat totes les antigues aliances. Avui, el futur s’ha esborrat, no hi ha projectes que engresquin a la ciutadania, almenys a la UE. Ignatieff dona una xifra sorprenent, diu: “Té el 5% de la capacitat de computació mundial”, referint-se a la UE. Com és possible aquest dèficit? La resposta és naturalment el paper que encara jugant els estats-nacionals, uns estats que fan la seva particular creuada entre interessos particulars i globals. 

Parla de la premsa lliure com un actor clau en la defensa de la democracia. Però la premsa lliure, son empreses o conglomerats d’empreses. Com garantir la independència econòmica i la llibertat d’explicar el que passa al món? Uns mitjans fiables son absolutament necessaris, però la gent prefereix altres canal, a les xarxes o pseudomitjans   (premsa groga) capaç de generar fake news. 

Una de les qüestions fonamentals, és la immigració. Diu Ignatieff en un estil de tuiter/X: “mur alt, porta gran”. La frase és paradoxal. La qüestió és a qui deixem entrar? La resposta és que no entrin els il•legals! Fa referència a Ceuta  i l’entrada massiva de gent des de el Marroc. Considera que la frontera ha de ser inviolable i les imatges aparegudes a totes les televisions dels món ha permès estendre la por a la UE. 

No queda clar això de migració il•legal. Segurament, vol dir que has de tenir els papers en regla per poder entrar-hi. La immensa majoria dels migrant que arriben a Espanya porten el seus paper en regla, son els que arriben en avió, o en cotxe per la frontera, en vaixell i desprès els altres, els de les pasteres o directament, entravessant una frontera que l’altre país no va controlar i què les Autoritats nacionals no va saber detectar ni prevenir.

Estem en estat de guerra, així a Ucraïna i la invasió russa. Ormuz, en passava el 30% de cru i que gràcies a Trump s’ha tancat. Planteja la pregunta hipotètica d’una guerra amb Rússia al cor d’Europa. Putin pot fer-ho perquè no li importa el cost que això pot tenir per els ciutadans russos. I la UE no està preparada per una guerra on les bombes què ara cauen a Kíiv sigui a Varsòvia, Berlín, Tallin. Què faríem nosaltres els europeus, hi ha formacions polítiques que donen suport a Rússia amb la guerra a Ucraïna, quina mena de política conjunta podria haver-hi?

Per últim, fa una consideració a tenir en compte. Parla dels EUA, però també és extensible a la UE: “(...) la lenta desintegració de la base social interna que dona suport al compromís amb Europa i amb el món”. Sembla que Ignatieff s’oblida que els EUA ha fet i desfet el mapa del món en tot allò que dèiem Occident, i deixa la resta a l’altre banda, l’orbita soviètica. Des de el 1989, la bipolaritat ha desaparegut, i l’entrada de nous actors, especialment, la Xina ha redissenyat el mapa geopolític. Però la ciutadania veu com al seu voltant tot el món conegut s’ha esfumat en ares del capital, les elits tant els EUA coma Europa, ha marcat la seva propia agenda i sempre en perjudici de la població. El repartiment de la riquesa no s’ha vist en cap lloc i aquesta frustració per grans discursos i una realitat poc amable en els assalariats, ha generat rancor i malestar que els partits de l’extrema dreta ha sapigut aprofitar, assenyalant a la migració com responsable de tots els mals i la democracia com a còmplice actiu d’aquesta davallada. I malgrat les mentides que impliquen la gent vota a Trump per segona vegada, malgrat que ell és un dels personatges de la elit milionària que confon interessadament activitat política i negocis familiars

La Riviera de Gaza, un malson per els seus habitants

 

"Els Estats Units preparen l'enviament a Israel d'un dels paquets de munició més importants dels últims anys per millorar les capacitats militars israelianes. L'administració del president Donald Trump té previst lliurar 40.000 bombes de 900 quilos a canvi de 2.800 milions de dòlars. La partida inclou algunes de les bombes més destructives dels arsenals occidentals: unes 20.000 bombes MK-84 i BLU-117 i 20.000 més d'I-2000, segons informació avançada pel Washington Post." (Ara.cat, 16/9/26)

"Amb la majoria d'edificis arrasats i gairebé sense espai als campaments de desplaçats, molts palestins de la Franja de Gaza no tenen cap altra alternativa que malviure en blocs de pisos semidestruïts per la campanya genocida d'Israel. Un edifici ple de gent s'ha esfondrat aquest dimecres de matinada a Ciutat de Gaza." (Ara.cat,16/9/26)

Trump vol subornar l'electoral republicà!

 

Trump ha dit: "Així doncs, si els republicans guanyen, vosaltres guanyeu amb nosaltres... Es dirà el dividend Trump", ha afirmat el president. (...) D'on obtindrà els més d'1,35 bilions de dòlars que es calcula que costarà, o com ho podrà aplicar, no se sap. (Ara.cat)

Trump vol comprar el vot, ho diu alegrament, perquè sap que no complirà. Quina mena de democracia s'ha està gestant els EUA? Parla com si estiguessin en una reunió d'accionistes, per això pot dir "el divident Trump". Mai s'havia arribat aquests extrems. Però Trump no és cap polític, és un empresari que veu en la política una oportunitat per fer-se encara més ric. I com a empresari sap dir mentides, no ha dit que pujarà els sous dels treballadors, i millorar la cobertura sanitària ni res de tot això, apel·la els instint bàsic i més primaris tal com ell funciona.

Recomanacions musicals + Noticies (en segon pla)

 

Recomanacions d'estiu + Noticies (en segon pla)

 

Trump ha avisat al TS dels EUA

 

Els EUA és novament assaltada per un eixelebrat què creu que es el nou messies. Ell, vol un tercer mandat! I és què la patrimonialització de la presidència s'ha fet real amb mans d'una Administració absolutament surrealista amb la complicitat  de totes les escales governamentals. Mai en la història recent dels EUA, un president ha vulnerat de manera sistemàtica totes les línies vermelles, tant en el pla domèstic com internacional. El seu humor condiciona la seva política que té, malgrat tot, un punt central: enriquir-se amb política. El propi TS és avui una caricatura, sempre ho ha estat, sinó per què el país va poder mantenir-se en l'  apartheid a tota la població negra fins que l'Administració Johnson no va el camí legislatiu perquè aquesta segregació -especialment al sud- comencés a canviar (molt lentament)?.

Trump té un somni, morir al llit en un mandat perpetu, gràcies a l'excepcionalitat del personatge, un personatge amb un complex extraordinari de inferioritat i que ara vol erigir-se en el far de la seva propia elevació a gegant de la historia moderna. És evident que tot plegat demostra fins a quin punt la degradació institucional i democràtica ha arribat a extrems mai vistos en  allò que deien Occident.

 

El negoci del segle per el clan Trump!

 

Trump i l'Aràbia Saudita han arribat (de moment) a un acord històric perquè Riad i el seu règim teocràtic, poguí arribar a desenvolupar armes atòmiques amb l'assessorament dels EUA i el clan familiar de Trump. Això ens situa en el negoci més important que mai s'ha arribat al món. Si ets un soci fidelíssim com és l'Aràbia Saudí, malgrat que el teu rànquing en drets humans estiguis a la cua, això no té cap mena de importància. Si a prop del Regna Saudí, l'aviació nord-americana bombardeja instal·lacions "presumptament nuclears" de l'Iran, perquè son els dolents d'aquesta pel·lícula, i l'estret d'Ormuz està tancant, això no és problema perquè Trump arriba al súmmum dels negocis. Potser no ha parlat amb Netanyahu, però de moment, Trump somia, amb convertir-se en mil milionari què és el seu objectiu quan va arriba a la Casa Blanca. L'Emperador irradia satisfacció i el món és ara mateix més segur, gràcies al seus esforços radioactius.

Moment còmic: Trump immortalitzant-se a ell mateix

 

La fotografia mostra l'interès veritablement còmic de Macron i la seva dona davant d’un amatent Marco Rubio. Sembla el moment on Moisés volgués firmar les taules de la Llei. El problema de tot plegat és que amb Trump qualsevol acord val menys que el paper en el que ha estat fet. Però la submissió dels subalterns d'Europa dona idea de la inexistència de lideratges. Segur que desprès de la firma –una de tantes- els subalterns li demanaran un autògraf per la posteritat. No arribo a entendre aquesta submissió tant humiliant d’un personatge psicopàtic amb deliris d’Emperador. Què tot el què toca ho espatlla i la resta acaba a la seva butxaca.

 

Wrong title

 

Why do the headlines want to promote the idea of ​​a war between states, when what is happening is the unilateral destruction of Israel against Lebanon?

Preparatius per la destrucció massiva de l'Iran?

 

La imatge –donen per fet que és bona, és a dir, sense IA- dona idea de l’abast de l’operació que els EUA ha desplegat per atacar l’Iran. Estic convençut que finalment, els EUA arrossegats per Israel, atacaran Iran, amb un bombardeig massiu i destruint tot els destructible, inclòs per descomptat a milers de civils, Israel és un tothom un expert, també els EUA. En canvi, descarto que s'embarquin en una conquesta per terra.

L'estret d'Ormuz l'aposta de casino

 

Si desconnectes el cap de setmana, i tornes a veure com estan les coses al món el dilluns, t'ha adones que no cal estar massa pendent perquè l'escenari no canvia, la lògica del enfrontament segueix tal com està des de fa unes setmanes. Una treva fràgil que fa que els mercats i els que ponen manipular-la facin números. De moment, el món segueix igual de malament. L'estret d'Ormuz sembla tancat, ara per ordre dels EUA, malgrat el lament pornogràfic de Trump. 

Catenaccio a Ormuz: la pinça EUA i l'Iran

 

Mentre l’estret d’Ormuz segueix bloquejat, abans de la guerra està oberta, ara Trump diu que el vol bloquejar. Un altre del seus anuncis absurds. Així, estarà bloquejat per partida doble! Mentre les converses –es un dir-, entre EUA e Iran a Islamabad, han quedat en res. Gràcies a aquest fet, el petroli torna a pujar. Segur que hi ha molts que és beneficiaran d’aquest fet.  

A Israel, Netanyahu vol culminar aquest inici d’any meravellós, amb l’annexió i destrucció del sud del Líban així com la destrucció de l’Iran. Mentre la guerra segueixi, ell no tindrà que anar els jutjats, què d’això és tracta.  

Ací a Europa, a falta de bones noticies, ens agafen a un clau roent anomenat Hongria, i la victòria de la dreta de Péter Magyar. Pel que sembla, no és tant extremista com el seu antecessor, Orban. La UE hauria de establir mecanisme més enllà de la unanimitat que fa que els consensos és fàcil impossibles, evitant així, l’aparició de personatges que vulguin fer descarrilar a la pròpia UE.  

Un altre guerra de les galàxies

 

El títol de la editorial de El País, dona fe del que ara mateix passa els EUA. La Lluna com excusa, la NASA lluitant perquè no quedi arraconada davant dels plutòcrates " Blue Origin (del fundador d'Amazon, Jeff Bezos), i SpaceX, de l'amo de X i Tesla, Elon Musk —que, hores abans de l'enlairament, va fer els primers passos per treure la companyia a Borsa— estan competint per desenvolupar un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028.*" (El País, 3/4/26)

Orbitar la Lluna, no és feia des de el 1972, la seva tripulació "és la primera missió lunar amb una dona (Christina Koch) i un afroamericà (Victor Glover) a la tripulació, cosa que la NASA no pot promocionar tant com abans pel visceral rebuig del moviment MAGA a la discriminació positiva*". Ocupar territori, la conquesta de l'espai és literal. La importància dels plutòcrates és que son els responsables de "proveir un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028*". La NASA externalitza projectes de milers de milions a les empreses dels mil milionaris, amics de Trump. 

Això no és 1969, la Guerra Freda en versió astronàutica, tot era molt incipient i primitiu, una autèntica gesta que va anant morint, perquè els costos eren enormes i malauradament, a la Lluna, no hi ha petroli, carbó, or o qualsevol dels recursos que és volien en aquella època. I ara? La coartada és una estació permanent per els futur vols a Mart. En un espai controlat per empreses privades -les del propi Trump, inclòs-, podran fer recerca de materials, biomedicina, i ves a saber que més. El que és segur és que no serà un pas endavant per la humanitat. 

Divisió del treball: Tu fas el que vols (com sempre) i jo el petroli

 

Un piròman, un il·luminat i un remat de xais

 

Trump inicia una guerra contra l'Iran atiada per Israel. Iran bloqueja l'estret d'Ormuz, aquest estret és on passen els petroliers què surten dels països dels Emirats Àrabs, amics incondicionals dels EUA. I ara la UE, proposa fer de comparsa dels EEUU. No podia fer el mateix per Gaza, què una missió humanitària pogues ajudar a la població civil? Però resulta que això és impossible. És més important el petroli que la sang de la gent de Gaza, ahir van assassinat a 16 persones, 4 a Cisjordània . Més important encara és convertir-se en còmplice de Trump que blanquejar el què aquest piròman il·luminat fa a petició de Israel. "Jo destrueixo Iran i tu et quedes amb el seu petroli". Espanya rebutja anar de comparses a ajudar a Trump, quants faran el mateix que Sánchez? Definitivament, la UE és el símbol de la impotència i servitud més xarona, malgrat la importància econòmica de la UE. Definitivament, som mercaders i per el que es veu, venem fum.

  

Els amants de la pau

 

Els dos grans aspirants a conquerir el proper Premi Nobel de la Pau, tornen a veuras les cares a Washington. Dos amics fraternals arquitectes de la pau a Gaza, un assassinant a 70.000 gazatins i l'altre donant-li cobertura política i militar. Netanyahu li va be sortir de casa, potser a Europa i segons a quin lloc té por que el detinguin per crims de guerra i el portin a la Haia. En tot cas, anar a la Casa Blanca, és un respir. I l'altre sospira per el règim teocràtic de l'Iran. Pot assassinar a milers de manifestants, però les sancions no son per aquests fets, sinó per altres, l'energia atòmica. No pot tindrà centrals nuclears? La resposta des de Israel és que de cap de les maneres. Ells si la tenen. Però ells son els bons. I els manifestants iranians es troben sols i sense cap possibilitat d'ajuda per part de ningú. EUA prefereix el règim dels aiatol·làs que un nou règim. Trump està fascinat per les dictadures, de fet ell ja la està introduint a casa seva.  I pel que sembla en bons resultats. 

Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.

Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 

PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics. 

 

Trump ataca Caracas (I)

 

Els EUA amb el seu atac a Veneçuela, es converteix de facto, en un país terrorista. I que vol dir això? La llibertat de robar, d'explotar i dominar, d'emprendre qualsevol acció destinada a protegir i fomentar els privilegis existents*."  En aquest cas, Trump i els seus assessors ho justificaran  amb la guerra contra la droga. Però aquest model és tan vell i suat, què més enllà del països amics i la premsa de propaganda, que l'únic que és pot fer és denunciar-ho a la ONU. Trump vol el petroli de Veneçuela. Què farà ara la Premi Nobel de la Pau? La resposta ha estat immediata i aplaudeix la intervenció. Aplaudirà el bombardeig al seu país? El efecte Veneçuela indica el nou modus operandi d'aquest gàngster de la Casa Blanca.

Tot això no és nou, és el mateix modus operandi. Reagan ho va fer de manera indirecta amb Nicaragua. Si no ets dels seus, i amb cap contrapès, estem amb la metàfora de Cixin Liu i el seu bosc fosc. La UE mira per un altre lloc, és el que li toca. Pot agradar-nos o no, però la UE no te cap capacitat per frenar res del que passa al seu costat i encara menys, fora de la seva influència. Rússia deu estar exultant. Que farà la UE quan Trump demani Groenlàndia?. Pedro Sánchez diu que vol fer de interlocutor per la pau. Segur que ara mateix, deu estar pensant que més valia tancar la boca.

 

PD: Ho ha dit ven clar, "Trump també ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela". (Ara.cat)

PD1: La detenció il·legal de Maduro demostra que la ajuda interna per capturar-lo. La justícia nord-americana es prestarà a aquesta farsa? Per cert, amb els atacs aeris, quantes persones han mort? Hi ha un balanç ni que sigui provisional?