Els amants de la pau

 

Els dos grans aspirants a conquerir el proper Premi Nobel de la Pau, tornen a veuras les cares a Washington. Dos amics fraternals arquitectes de la pau a Gaza, un assassinant a 70.000 gazatins i l'altre donant-li cobertura política i militar. Netanyahu li va be sortir de casa, potser a Europa i segons a quin lloc té por que el detinguin per crims de guerra i el portin a la Haia. En tot cas, anar a la Casa Blanca, és un respir. I l'altre sospira per el règim teocràtic de l'Iran. Pot assassinar a milers de manifestants, però les sancions no son per aquests fets, sinó per altres, l'energia atòmica. No pot tindrà centrals nuclears? La resposta des de Israel és que de cap de les maneres. Ells si la tenen. Però ells son els bons. I els manifestants iranians es troben sols i sense cap possibilitat d'ajuda per part de ningú. EUA prefereix el règim dels aiatol·làs que un nou règim. Trump està fascinat per les dictadures, de fet ell ja la està introduint a casa seva.  I pel que sembla en bons resultats. 

Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.

Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 

PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics. 

 

Trump ataca Caracas (I)

 

Els EUA amb el seu atac a Veneçuela, es converteix de facto, en un país terrorista. I que vol dir això? La llibertat de robar, d'explotar i dominar, d'emprendre qualsevol acció destinada a protegir i fomentar els privilegis existents*."  En aquest cas, Trump i els seus assessors ho justificaran  amb la guerra contra la droga. Però aquest model és tan vell i suat, què més enllà del països amics i la premsa de propaganda, que l'únic que és pot fer és denunciar-ho a la ONU. Trump vol el petroli de Veneçuela. Què farà ara la Premi Nobel de la Pau? La resposta ha estat immediata i aplaudeix la intervenció. Aplaudirà el bombardeig al seu país? El efecte Veneçuela indica el nou modus operandi d'aquest gàngster de la Casa Blanca.

Tot això no és nou, és el mateix modus operandi. Reagan ho va fer de manera indirecta amb Nicaragua. Si no ets dels seus, i amb cap contrapès, estem amb la metàfora de Cixin Liu i el seu bosc fosc. La UE mira per un altre lloc, és el que li toca. Pot agradar-nos o no, però la UE no te cap capacitat per frenar res del que passa al seu costat i encara menys, fora de la seva influència. Rússia deu estar exultant. Que farà la UE quan Trump demani Groenlàndia?. Pedro Sánchez diu que vol fer de interlocutor per la pau. Segur que ara mateix, deu estar pensant que més valia tancar la boca.

 

PD: Ho ha dit ven clar, "Trump també ha assegurat que les grans companyies petrolieres estatunidenques "s'instal·laran a Veneçuela". (Ara.cat)

PD1: La detenció il·legal de Maduro demostra que la ajuda interna per capturar-lo. La justícia nord-americana es prestarà a aquesta farsa? Per cert, amb els atacs aeris, quantes persones han mort? Hi ha un balanç ni que sigui provisional?

Trump, vol guerra! (adeu, al Premi somiat!)

 

Si vols capgirar critiques -cas Epstein- el millor en crear una guerra (Veneçuela). A la pel·lícula "Cortina de fum" (1997) el director Barry Levinson, explica la facilitat per muntar una guerra fictícia per desviar l'atenció del President en problemes. Ara, en el cas de Trump, no necessita fum, perquè tothom li dona un crèdit sospitós i complaent. Necessita pel seu ego patològic, estar al centre de les noticies. Li agraden els dictadors, però Maduro no acaba d'agradar-li. Si és dediques a fer matances de camperols titllant-los de comunistes, llavors Maduro seria dels bons. Però Maduro és comunista, però pobre, aquesta és la qüestió; amb Xi Jinpin, ja és un altre cosa. Aquest malgrat tot, ja li agrada. EUA torna a comportar-se com un estat terrorista, però ningú gossa de dir-ho.

PD: L'excusa de la lluita contra la droga està tant suada, que més li valdria dedicar-se aquesta lluita -inútil- a casa seva. Perquè els EUA son consumidors compulsius de tota mena d'estupefaents? Això indica que no viuen en el paradís que volen fer creure.  

PD1: Si vols començar una guerra contra la droga, s'ha de començar per ací.

  

Trump rep al sàtrapa de l'Aràbia Saudí (amb tots els honors)

 

Aràbia Saudí ha escollit un sistema molt car per mantenir la seva teocràcia fonamentalista comprant els serveis dels EUA. Avui dia, Aràbia Saudí posseeix el 10% del PIB nord-americà. Trump li interessa una merda la democracia. Dir que l'esquarterament del  columnista del Washington Post, Jamal Khashoggi, a Istanbul  a l'ambaixada saudí (2018), "son coses que passen" dona idea del tarannà d'aquest arribista sense escrúpols. Es evident que l'Aràbia Saudí sap com jugar amb el líder del món lliure, omplint-li les butxaques de petrodòlars. 

EUA la nova amenaça global

 

El titular dona idea de l'antipolítica de Trump. Com diu al excel·lent article de Timothy Snyder* (Ara.cat, 04/11/2025) les mentides cal conrear-les i Trump i la seva Administració amb l'auxili dels mitjans afins, porten a terme una campanya de propaganda per demonitzar a Veneçuela. Perquè com diu Snyder l'excusa és frenar el fentanil i per extensió, crear la imatge d'una societat la nord- americana, assetjada per droguolàndia. EUA   és el major consumidor de drogues -marihuana, amfetamines, cocaïna- del món, però segons Trump i la resta de las societat trumpiana, això és degut els països que  inunden de droga el paradís estatunidenc. Segons aquesta versió, la promou el propi Vance, si no hagués aquesta invasió de drogues, els EEUU estarien lliures d'aquesta plaga externa que vol destruir la societat americana.

Destruir llanxes en aigües internacionals, és pirateria, perquè la lògica diu que si ha sospita de tràfic de drogues, cal confiscar-la i detenir les presumptes narcotraficants, però ací, el que val és la destrucció d'un vaixell, la mort de ciutadans veneçolans -una seixantena de persones- sense que cap institució internacional hagi dit o fet res.  De fet, els vídeos de propaganda dels EUA son matèria primera en les xarxes socials i un excel·lent mitja propagandístic. Qualsevol país pot ser objectiu de Trump si convé al seus càlculs per mantenir la seva popularitat, una mica minvada per les eleccions a la ciutat de NY. 

Totes son males noticies per Trump

 

Dick Cheney dormirà a l'infern. Gràcies a les seves mentides va posar en marxa una política del terror a l'Afganistan i la creació de Guantánamo i per si això fos poca cosa, va construir en proves falses la famosa política de mentides sobre les armes de destrucció massiva a l 'Irak. Sens dubte un altre que no ha tingut que anar al TIP de la Haia. 

Un nou record per a Trump. El govern federal paralitzat per la falta d'acord entre Republicans i Demòcrates en els pressupostos. No és la primera vegada que passa, però avui fa 35 dies que dura aquest bloqueig que s'ha convertit en el més llarg de la seva historia. Afecta els funcionaris més d'un milió, afecta especialment a gent vulnerable. "És el cas del Programa Assistencial de Nutrició Suplementària (SNAP, per les sigles en anglès), un programa bàsic per a moltes famílies que fins ara arribava a 40 milions de persones cada mes i que mai s’havia interromput en 50 anys." (Ara.cat, 5/11/25). Trump no pateix per aquesta gent, dona per fet que tots son  demòcrates! 

El racisme de Trump

 

Les tres noticies donen sempre el mateix esbiaix racista. Perquè en el món màgic on viu Trump i les seves forces auxiliars, l'home blanc està en perill. Ell venen a salvar-los de tots els mals que estan ensorrant a la Nord-Amèrica eterna, un país on no hi havia el maleïts pobles natius, i on des de l'estima Europa van colonitzar la terra promesa per Déu. 

Israel segueix la seva política (genocida)

 

L'alto el foc no vol dir que es poguí seguir matant els gazatins. Sigui per foc d'artilleria o simplement per fam, perquè Israel bloqueja l'entrada de camions amb ajuda humanitària. Per això, des de Washington envien els seus sicaris per comprovar sobre el terreny com va el pla de Trump. Cap d'aquests sicaris, té cap preocupació per la sort dels dos milions de gazatins que estan tancats a Gaza. Venen perquè el que volen fer a la Franja de Gaza és el seu negoci. Per descomptat, això del somni immobiliari ja veurem si arriba a fer-se. Per aquests sicaris l'únic que compte, és si és fa la voluntat del estadista més gran que la història ha conegut. De moment, Trump somia en la inauguració a l'ala oest de la Casa Blanca de la seva obra d'art com és la Sala de Ball on podrà exhibir-se sense cap mena de pudor ni rubor, perquè simplement, Ell és el nou Emperador del Món. 

Un pla de pau ideal per un cementiri

Trump està entestat a què li donin el premi Nobel de la Pau. Ja sé que sona un oxímoron, però el personatge farà el que sigui per aconseguir-ho.  Un criminal de guerra (Netanyahu) i el seu principal avalador (no el converteix em còmplices?) escriuen un suposat pla de pau per una zona devastada per ells mateixos. No resulta una mica estrany? Per descomptat, la població presonera de Gaza no té res a dir, perquè ells no compten. Tampoc l'Autoritat Palestina, no representa res per ells. Hamàs? Tots els assassinats comesos per Israel més de 60.000 morts son segons les FDI comandaments de Hamàs. Allà no hi cap soldat ras, també els infants compten con a possibles comandaments en un futur pròxim, per això és millor assassinar-los. El diari Haaretz en portada parla que Netanyahu vol  obstruir el seu propi "pla de pau" que varen elaborar ell i el seu amic Donald. L'únic que cal ara mateix és que Hamàs no ho accepti, perquè de fet tant s'ha val si li dona el vist i plau, faran el que ells vulguin. Hi ha marge per arribar a assassinar a un milió de persones. El Holocaust encara queda molt lluny, deu pensar Netanyahu.

 

 

Vivim en "el temps dels Assassins"

 

No conec millor definició de colonialisme que aquesta:

      "Els blancs desembarquen. ¡El canó! Cal sotmetre's al baptisme, vestir-me, treballar*".

 [Les blancs débarquent. Le canon! Il faut se soumettre au baptệme, s'habiller, trevailler]

Un resum eloqüent i poc agradable:  "Heus ací el temps dels Assassins" [Voici le temps des Assassins**]

Trump, R.F.Kennedy no volen la ciència volen fe

 

El que esta passant els EUA de Trump és una autèntica contrarevolució. L'exemple de les vacunes és un front particular on la religió -qualsevol secta- prima sobre la salut de la població, en nom de la llibertat del individu. La política catastròfica que van portar a terme amb la Covid-19, el llavors President Trump, va causar la mort de 1.226.890. Ara, amb R.F.Kennedy com a secretari de salut dels EUA i conegut per impulsar una revolta contra les vacunes, les possibilitats d'un augment de casos com xarampió, rubèola, varicel·la, galteres, hepatitis B per a nadons, tot això pot generar una espiral de contagis i morts que difícilment pot tenir explicació, més enllà del menysteniment per els equips que lluiten contra les malalties fent recerca i ciencia. Pel que sembla això els molesta profundament a Trump i a Kennedy que prefereixen el llegiu i pregar amb molta fe perquè torni la salut.   

El EUA és un país disfuncional

 

En aquest tuït, dona idea de l'estat d'ànim de Trump, desprès de la mort de Kirk. Demostra una vegada més que el més important del món no és el que passa al seu entorn, sinó que l'únic que importa és ell mateix. Per cert, Kirk va dir emulant a Felipe González* que preferia morir d'un tret si això era el preu que havia de pagar per la llibertat. Olé tu!

Gaza agonitza mentre Rubio s'interessa per els ostatges!

 

El subsecretari d'Estat d'EUA dona el crit d'atenció sobre els 20 ostatges, deixen fora de cobertura, els milers de gazatins que moren de fam i malalties, perquè per ell així com l'Administració del que forma part, veu en diferents ulls, a les víctimes dignes, els ostatges israelians a mans de Hamàs, que les altres víctimes, aquestes indignes perquè pertanyen tots a Hamàs. 

Hiroshima: 80 anys desprès!

Hiroshima (1945)

 

Avui fa 80 anys de la utilització de l'arma de destrucció massiva més gran que la humanitat coneixia. Hiroshima, eren les 08:15:17* del matí. En un instant 140.000 persones van morir en el primer acte de crims de guerra atòmic. El govern dels EUA, va justificar la utilització de la bomba atòmica dient que escurçava la guerra i la rendició del Japó. Tres dies desprès, llançaven un altre bomba atòmica sobre Nagasaki amb 70.000 morts. Si la primera bomba era difícil de justificar, perquè la rendició era imminent, la segona era un avís, no al Japó, sinó a la Unió Soviètica de Stalin.

Han passat 80 anys i el món no sembla après res de la seva tràgica història. El cas de Gaza és paradigmàtic. En aquest petit territori, s'han abocat 100.000 tones de bombes, han mort 60.000 palestins i s'ha arrasat el territori. Com a conseqüència d'aquesta destrucció massiva, la fam que afecta els més dèbils, nens i nenes, dones, vells, estan en una situació infernal, mentre l'ordre internacional s'ho mira en cara de fàstic i resignació. Al comandament d'aquest món de bojos, hi ha dos bojos, Trump i Putin, també hi hi altres que volen pujar de categoria, per exemple, Netanyahu.  

Una dada que dona en David Fernàndez prou interessant és que amb Pedro Sánchez, el govern més progressista de la seva història, encara no ha firmat "el  el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, subscrit ja per 94 estats des del 2021". Què espera el govern espanyol per fer-ho? 

Cooperadors necessaris

 

Totes les notícies porten al mateix lloc. Si ets un malparit de mena i et el President d'EUA, llavors tothom et llepa el cul. Ho ha fet Mark Rutte, secretari (personal) general de l'OTAN, en un paper, que els desqualifica per càrrec públic, per el seu vassallatge absolut i incondicional a les tesis de Trump. La resta de marionetes de l'OTAN, excepte Pedro Sánchez, ha seguit fil per randa el guió de Rutte preparat per  Trump. Ara pel que sembla el TS d'EUA, li dona tota la raó el nous sàtrapa de la llibertat. Amb un TS ultraconservador, la possibilitat d'un tercer mandat està al caure. 

Un personatge insubstancial i d'una arrogància patològica, s'ha convertit amb l'aplaudiment general, si no ho fas, et converteixes immediatament en el seu enemic. Ningú li vol fer ombra. Potser l'únic que pot passar d'ells és diu Netanyahu. Putin està desaparegut, Xi Jinping, s'ha situat en un perfil baix, no vol guerres comercials, però també pot obstaculitzar a Trump. I la resta espera quina una portarà de cap les properes hores. Som hostatges d'un psicòpata altament funcional que el pitjor és que tothom li fa cas, per convicció o per por. No sé quina de les dues és més letal.

   

Trump vol el Premi Nobel de la Pau!

 

Trump diu que hi ha una treva entre Israel i l'Iran, ni que sigui momentània.  Per Netanyahu el fet que EUA bombardeges les instal·lacions nuclears iranianes suposa com diu ell "aconseguir tots els objectius". Així podrà tornar a centrar-se en Gaza. Trump vol ser el pròxim premi Nobel de la Pau. Redibuixar la geopolítica del pròxim orient, fent d'Israel el policia oficial de la regió en capacitat per fer que la resta de països segueixin els interessos nord-americans. El problema de Trump és que no té cap pla per ningú, però a la vegada demostra els seus rivals, Rússia aliada d'Iran, i la Xina amic de tothom, que els EUA son encara una potència mundial.

No vagis a Los Angeles!

 

La imatge de la guàrdia nacional a Califòrnia dona idea del estil Trump. Com si fos qualsevol dictador imposa pel seu compte les mesures que li corresponen a altres donar-les. Trump s’ha convertit –i els que li donen suport, que son molts- en l’encarnació del “l’Estat soc jo”. El seu estil mafiós, dona peu a que tothom li tingui por. La clàssica divisió de poders s'esvaeix davant la passivitat dels contrapoders que hi havia. No deixa de ser sorprenent el comportament del partit republicà avalant les maneres del dèspota amb aires d’emperador d'opereta. 

Una nova pàgina a la història de la infàmia (primer volum)

 

Trump normalitza a carnissers “amics”, en una nova jugada mestre, on pots ser un criminal de guerra, però si tens padrins –EUA i Aràbia Saudí- , llavors tots els teus pecats seran perdonats. Trump sembla adherir-se el costat fosc de personatge infames –no és l’únic- que manen per la força de les armes i la propaganda. Mentre això passa, a Gaza la mort a través de la fam i les infermetats omplen tot l’espai vital d’una població màrtir davant de la complicitat criminal de la comunitat infernal (la nostre).

Petrodòlars a canvi de protecció

 

Un sàtrapa i un aprenent de dictador és feliciten pel les seves boníssimes relacions. Trump sembla molt obsequiós davant del príncep d'Alí Babà. Aràbia Saudí compra protecció -que no el necessita- a canvi de blanquejar una teocràcia infame. La convergència feliç entre diners i poder és torna a fer palesa amb aquesta fotografia per emmarcar dins de la galeria  de despropòsits en el que Trump està disposat arribar fins el final.