Mentre l’estret d’Ormuz segueix bloquejat, abans de la guerra està oberta, ara Trump diu que el vol bloquejar. Un altre del seus anuncis absurds. Així, estarà bloquejat per partida doble! Mentre les converses –es un dir-, entre EUA e Iran a Islamabad, han quedat en res. Gràcies a aquest fet, el petroli torna a pujar. Segur que hi ha molts que és beneficiaran d’aquest fet.
A Israel, Netanyahu vol culminar aquest inici d’any meravellós, amb l’annexió i destrucció del sud del Líban així com la destrucció de l’Iran. Mentre la guerra segueixi, ell no tindrà que anar els jutjats, què d’això és tracta.
Ací a Europa, a falta de bones noticies, ens agafen a un clau roent anomenat Hongria, i la victòria de la dreta de Péter Magyar. Pel que sembla, no és tant extremista com el seu antecessor, Orban. La UE hauria de establir mecanisme més enllà de la unanimitat que fa que els consensos és fàcil impossibles, evitant així, l’aparició de personatges que vulguin fer descarrilar a la pròpia UE.
El títol de la editorial de El País, dona fe del que ara mateix passa els EUA. La Lluna com excusa, la NASA lluitant perquè no quedi arraconada davant dels plutòcrates " Blue Origin (del fundador d'Amazon, Jeff Bezos), i SpaceX, de l'amo de X i Tesla, Elon Musk —que, hores abans de l'enlairament, va fer els primers passos per treure la companyia a Borsa— estan competint per desenvolupar un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028.*" (El País, 3/4/26)
Orbitar la Lluna, no és feia des de el 1972, la seva tripulació "és la primera missió lunar amb una dona (Christina Koch) i un afroamericà (Victor Glover) a la tripulació, cosa que la NASA no pot promocionar tant com abans pel visceral rebuig del moviment MAGA a la discriminació positiva*". Ocupar territori, la conquesta de l'espai és literal. La importància dels plutòcrates és que son els responsables de "proveir un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028*". La NASA externalitza projectes de milers de milions a les empreses dels mil milionaris, amics de Trump.
Això no és 1969, la Guerra Freda en versió astronàutica, tot era molt incipient i primitiu, una autèntica gesta que va anant morint, perquè els costos eren enormes i malauradament, a la Lluna, no hi ha petroli, carbó, or o qualsevol dels recursos que és volien en aquella època. I ara? La coartada és una estació permanent per els futur vols a Mart. En un espai controlat per empreses privades -les del propi Trump, inclòs-, podran fer recerca de materials, biomedicina, i ves a saber que més. El que és segur és que no serà un pas endavant per la humanitat.
Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes.
I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.
Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia.
PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics.
.png)
.png)
Avui fa 80 anys de la utilització de l'arma de destrucció massiva més gran que la humanitat coneixia. Hiroshima, eren les 08:15:17* del matí. En un instant 140.000 persones van morir en el primer acte de crims de guerra atòmic. El govern dels EUA, va justificar la utilització de la bomba atòmica dient que escurçava la guerra i la rendició del Japó. Tres dies desprès, llançaven un altre bomba atòmica sobre Nagasaki amb 70.000 morts. Si la primera bomba era difícil de justificar, perquè la rendició era imminent, la segona era un avís, no al Japó, sinó a la Unió Soviètica de Stalin.
Han passat 80 anys i el món no sembla après res de la seva tràgica història. El cas de Gaza és paradigmàtic. En aquest petit territori, s'han abocat 100.000 tones de bombes, han mort 60.000 palestins i s'ha arrasat el territori. Com a conseqüència d'aquesta destrucció massiva, la fam que afecta els més dèbils, nens i nenes, dones, vells, estan en una situació infernal, mentre l'ordre internacional s'ho mira en cara de fàstic i resignació. Al comandament d'aquest món de bojos, hi ha dos bojos, Trump i Putin, també hi hi altres que volen pujar de categoria, per exemple, Netanyahu.
Una dada que dona en David Fernàndez prou interessant és que amb Pedro Sánchez, el govern més progressista de la seva història, encara no ha firmat "el el Tractat de Prohibició d’Armes Nuclears, subscrit ja per 94 estats des del 2021". Què espera el govern espanyol per fer-ho?
