Jordania: Amman-Barcelona (VIII)

 Dia 8

M’he despertat a les 6h. He dormit quasi seguit. Acabar de fer les maletes. Hem anat a esmorzar i les hem baixades, havien dit que les recollirien els del hotel, però desprès no ha estat així. Era inversemblant la idea de que les baixessin amb el personal que hi havia. 

L’esmorzar com sempre molt discret, massa. No sé si era temporada baixa i per això hi havia escassetat de personal o és que l’hotel és un desastre, no descarto cap opció.

*Lola

L’home que se’n ocupa de portar-nos al aeroport, Junior ha fet la seva feina arribant fins el control de passaports. Al control m’han revisat la motxilla i la càmera fotogràfica. Han passat un paper reactiu, és la primera vegada que m’ho fan, deu haver un mínim d’aquest controls aleatoris. El que ho feia semblava molt cap ficat en la seva tasca d’investigació criminal. Finalment, hem pogut superar  aquests tràmits cada vegada més insuportables. El camí et porta miraculosament a un Duty Free, tot massa car. M’he comprat un dàtils a granel, no eren gens cars, i a més estàvem molt bons.

* Luis Miguel

Ara son les 11.32h estem dins del avió a l’espera de poder emprendre el viatge de torna a Barcelona. S’ha m’ha fet llarg el viatge. M’ha donat temps per llegir, rebre un dinar catastròfic, i arribar a Barcelona. Recollir les maletes, passar el control de passatgers i anar a buscar l’autocar que ens ha de porta a casa. A les 17.30h hem arribat a la porta de casa. El viatge havia finalitzat.    

Jordània: Amman-Mar Mort-Amman (VII)

 Dia 7

Acabem de sortir de la platja del Hotel Holiday In. El Mar Mort ens ha rebut amb una calor asfixiant (36º) al sortir del autocar, estàvem a -391 m baix del nivell del mar. Ens hem canviat per ficar-nos al mar, però l’entrada al aigua està ple de pedres, molt incòmodes, perquè si caus al aigua i et toca els ulls, ja has begut oli. Molts s’han empastifat de fangs. Com això puc fer-ho molt a prop de casa, no calia. A més havia massa onatge. Tot plegat resulta sorprenent el estat de la platja, per entrar o sortir, qualsevol fa aquesta operació moltes vegades. No sé si hi ha quelcom problema per treure les pedres del espai reservat de platja. Amb 10’ ja hem tingut suficient, tot lluiten amb els elements. Hem sortit (16.30h) de la platja i hem anat a la piscina del hotel. L’aigua estava fenomenal, menys freda que la piscina de Petra. Hem estat una bona estona, ha sigut molt agradable i res a veure amb els perills de la platja-trampa. La piscina tenia una fondària de 1.40m. Molta gent voreja’n la piscina, no m’estranya si l’alternativa és creuer la pedrissa que te espera. Dins del aigua s’estava molt be, però no en puc imaginat passar una setmana amb un desert d’aquesta mena. 

El complex hoteler es immens. A l’hora prevista hem marxat del complexa per anar a una trampa per turistes, es diu Dead Sea Gateway. Hem picat. Uns records que quant t’ho mires en calma son un horror. Ara anirem al hotel, hi ha sopar de grup. Veurem. Ara son les 18.16h i anem a Amman.

El dia ha començat a les 7h una trucada del hotel ens posava sobre avís, però nosaltres feia estona que ens havíem llevat. Hem baixat a esmorzar. Com sempre massa discret. 

A les 8h hora oficial de sortida tothom preparat per començar el programa que tocava “Castells del desert”. Aquests castells estan en direcció a Irak.  Ací, la natura intimida, un paisatge poc amable amb els humans i les besties, omple tot l’escenari. A mig dia el vent a anat agafant força, i en alguns moments amb molta força, pols en suspensió i mala visibilitat. Camps erms, sense vegetació, sense esperança de canvis en molt de temps. Hi havia un complex militar, industries, però no ho he acabat d’esbrinar, no es veia. M’ha semblat que havia una presó, però  no estic segur, podria ser altre complex militar. 

Hem anat en primer lloc a Azraq. Hem parat a una bifurcació on hi havia un trencall per anar a l’Aràbia Saudí i l’altra direcció cap a Irak. Estem molt a prop del cor del Islam més extrem. Qasr al-Àzraq, el castell negre, de basalt, va tenir el seu origen amb els romans i utilitzat per els àrabs mamelucs i el segle XX va ser quarter general (1917-91918) de Lawrence d’Aràbia. Malauradament, no hi ha res que denoti l’estada de Lawrence d’Aràbia. Les estances son buides, en estat precari, no han tingut la perspicàcia mercantil d’inventar-se la cambra on el gran home –anglès-  hi va estar. Tot massa adust i a temporal, la pedra negra no ajuda gens. Hi ha la porta que es de pedra.

Desprès hem fet el viatge de tornada, hem visitat dos castells més. El segons castell és el Qusair Amra. Aquest castell es patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Les seves parets estan cobertes de frescs únics i dues habitacions amb mosaics de colors, l’exterior es molt evocador per la seva construcció. No estava pensat per conquerir ni resistir, sinó d’acollida de les caravanes i de negocis amb els beduïns. El vent ha començat a bufar fort, una polseguera ho envaïa tot. L’espai està molt ven resolt, un molí al exterior, poc espai i molt volum. El trajecte entre la parada dels autocars i el castell eren uns 50 0 70mts. Hem menjat pols. 

L’últim castell, era menys estilitzat que l’anterior. El castell de  Qasr Kharana. El castell té un aspecte massís, en dos plantes, no queda gens clar que fos un castell defensiu, es feia servir de hostalatge,  malgrat la possibilitat de convertir-se en castell defensiu. Hi ha sistemes de ventilació molt enginyosa, permeten l’aire ventilar les habitacions. A la entrada del Vsitor Center hi ha dues banderes, que gràcies al vent desfermat ondejaven de mala manera, empeses per un vent fortíssim que hi havia.  

Hem resseguit el camí fins a Amman. En el trajecte he vist un parell de bases d’aigua molt petites. Potser havia plogut, però no ho tic clar. A Amman hem anat a un restaurant amb el pintoresc nom de Don Quixot! 

* Carme

Un local per atreure turistes, però també de la pròpia ciutat. Menjar típic de Jordània, tot plegat molt discret, vàrem dinar millor ahir. Al final del dinar, la MJM ha fet un discurs molt sentit per acomiadar a Amet el nostre diligent guia. Un guia molt discret que anava esquivant problemes, especialment, el paper de la dona els països àrabs. Ell va estar a Espanya (Madrid) a l’etapa de la Transició, i això vol dir que el seu record està molt lluny de la realitat actual. S’ha sentit molt emocionat i agraït, també per el xofer –Mohamet-.

A la nit no podia venir amb nosaltres al sopar d'a comiat, perquè tornava a casa, és possible que el dilluns comenci un altre tour, amb altres turistes. En va confessar quan estàvem a Petra quantes vegades hi havia estat, en va dir que havia perdut el compte. Desprès del dinar hem anat al Mar Mort, hem travessat Amman per l’autovia que va direcció al aeroport, hem agafat un desviament cap el Mar Mort. Hi ha una baixada sostinguda molt llarga i sostinguda. A l’aplicació del mòbil, m’ha dit que estàvem a -385 met. sota el nivell del mar, hi ha una indicació que marca a nivell del mar (0)

El sopar de final de festa ha estat surrealista. Érem 32 persones, però no hi havia les taules, s’havien equivocat, no estan acostumats a aquestes situacions. Al final, s’han afegit més taules i serveis. Pensava que servirien la taula, però no, cadascú a anat a buscar-se el menjar. Tot molt discret. Ara son les 23.18h i demà tornem a casa.    

Jordània: Amman-Castell de Ajlun (VI a)

 Avui hem fet més feina que ahir. J.M.M té 100 grams de remordiment, perquè molts hauríem volgut banyar-se a les aigües del Mar Roig. Però ara ja és massa tard. A les 6.30h el telèfon ens avisa de què cal llevar-se. Esmorzar a les 7h. Discret. A les 8h sortida del hotel per anar a veure el teatre romà d’Amman. En el calendari lunar àrab, els divendres és la seva festa. A més, estem al final del Ramadà –dejuni durant la sortida del sol fins a la seva posta-. No hi havia molt de trànsit. El dia ha estat molt calimós, sense visibilitat a llarga distància, la pols en suspensió era més evident que ahir quan van arribar a Amman. Per anar al teatre romà, hem passat per els hotels de luxe de les cadenes nord-americanes. Edificis imponents, molt formigó i cristall, res a veure amb la pedra en que es fan les construccions.

El teatre romà d’Amman l’únic monument que hem pogut veure de la ciutat, encara impressiona. Des de les seves graderies es pot tindrà perspectives de la ciutat. Si tens una mica de vertigen millor no pujar massa alt.

Com sempre hi ha presa per veure-t’ho, hem travessat Amman per els turons que envolten la ciutat, barris elegants i barris molt pobres, allà la pedra de les construccions deixa pas a qualsevol cosa que és poguí fer servir. Hem passat per el Palau Reial, que es un edifici enorme, des de fora no es veu les edificacions. Hem anat per carreteres estretes amb pujades i baixades constants, fins anar a Ajlun*.

L’objectiu del matí era el Castell de Ajlun.  A la Wikipedia diu això: “El castell de Ajloun ( árabe : قلعة عجلون ; transcrit : Qalʻat 'Ajloun), nom medieval Qalʻat ar-Rabad , es un castell musulmà del segle XII situat al nord-oest de Jordània . Està situat en un cim d’una colina pertenyent al districte del mont Ajloun, tambe conogut com Jabal 'Auf en honor a una tribu beduïna que conquerir la zona en el segle XII. Des de el seu terreny elevat, el castell custodiava tres wadis que descendeixen cap la vall del Jordà . Fou construït por els aiúbides en el segle XII i ampliat per els mamelucs en el XIII.”

El Castell impressiona per la seva solidesa, dins feia fresca, murs gruixuts, fortificació defensiva, reconstruïda en bona part,  dins d’un turó que domina un ampli espai, ple de turons també. Saladí (1171) es va erigir en defensor dels musulmans envers el cristians que buscaven brega en nom de Crist. 

Desprès hem anat a dinar a les 12.30h. El lloc és diu Artemisa Restaurant, nom evocador, en un turó amb unes vistes que per culpa de la pols en suspensió no deixava veure quasi res. Al mateix lloc venien altres turistes –italians- que feien el mateix itinerari, els havien vist al aeroport d’Amman i a Petra. El lloc era molt gran amb terrasses resguardades de la calor, i vistes difuminades per la pols, però tot plegat un lloc bonic. 

No tan bonic el desgavell a l’hora de cobrar les begudes, que sempre són apart. Han posat 3 ampolles d’aigua de 1,5 l, i sembla que han fet pagar no per les tres ampolles, sinó cada persona pagava l’ampolla! Ep, som turistes!