"Un di, desprès d'haver escrit que War on Drugs era el grup més avorrit del món tant en disc com a l'escenari, cosa que era veritat, (...)" (pàg.402)
"És cert que la cançó tractava de linxaments de negres als Estats Units, no... d'això "(pàg. 409)
"(...) Podem discutir sobre...qui és el bateria més infravalorat del món, per exemple. Per cert, la resposta correcta és Ringo Starr. El més sobrevalorat és Keith Moon de The Who i el millor, per descomptat, és John Bonham de Led Zeppelin." (pàg.435)
PD: En las etapas iniciales del pop nacional, no tenían nada que envidiar a lo que se hacía fuera (Gran Bretaña). Sin embargo, el posterior desarrollo de la música pop, se encontró con la hostilidad de un régimen -franquista- que veía que aprensión la estética "melenuda", amén de una raquítica industria discográfica.