Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iran. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de març del 2026

Impulsar la por (nou mètode per el control social)

 




Escoltant els experts (tertulians), t’ha dones de la precarietat dels seus discursos. Intentar racionalitzar el que és una política de bojos, fa que tot el que podem dir, és fum. La intervenció a l’Iran, té a més a veure amb Israel que no pas els EEUU. La política genocida de Israel a la regió, fa que aquesta intervenció li permeti guanyar temps. Debilitar al enemic per antonomàsia i a l’hora transmetre el missatge per tota la regió, nosaltres som els que manen. I els EEUU aquest escenari és l’ideal. La realitat de la guerra fa impossible que la ciutadania iraniana enmig dels bombardejos -555 morts, nens inclosos-, faci alguna cosa més que intentar refugiar-se on pugui.  


Si no hi ha tropes sobre el terreny, i aquesta opció seria suïcida, la possibilitat de canviar de règim sembla molt inversemblant. Però el factor Trump, és la irracionalitat en persona. Les purgues al Pentàgon, no s’ha fet esperar. Tots els que no combreguen  amb ell, queden desqualificats immediatament. És evident que la seva capacitat militar, en l’espai aeri, és d'una aclaparadora superioritat. La capacitat israeliana i nord-americana en tecnologia militar és abismal, per ells, és molt fàcil destruir totes les infraestructures i totes les ciutats que vulguin. Ja es cuidaran de no destruir els pous petrolífers, perquè d’això és tracta. Des de l’era Kennedy, la prioritat de la política nord-americana, no ha estat tant, crear les condicions perquè la democràcia pogués florir, com imposar governants obedients a Washington. I Trump, no és cap excepció. 



PD: Avui el preu del petroli Brent* és cotitza a 81,130 $, ha pujat un 4,19% respecta ahir. Les empreses petrolieres estan de enhorabona!


dilluns, 2 de març del 2026

Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI

 




Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza. 


En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.

L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.  

Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.


PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!


diumenge, 1 de març del 2026

Israel aconsegueix el primer dels seus objectius

 





Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara  el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià. 

dijous, 12 de febrer del 2026

Els amants de la pau

 



Els dos grans aspirants a conquerir el proper Premi Nobel de la Pau, tornen a veuras les cares a Washington. Dos amics fraternals arquitectes de la pau a Gaza, un assassinant a 70.000 gazatins i l'altre donant-li cobertura política i militar. Netanyahu li va be sortir de casa, potser a Europa i segons a quin lloc té por que el detinguin per crims de guerra i el portin a la Haia. En tot cas, anar a la Casa Blanca, és un respir. I l'altre sospira per el règim teocràtic de l'Iran. Pot assassinar a milers de manifestants, però les sancions no son per aquests fets, sinó per altres, l'energia atòmica. No pot tindrà centrals nuclears? La resposta des de Israel és que de cap de les maneres. Ells si la tenen. Però ells son els bons. I els manifestants iranians es troben sols i sense cap possibilitat d'ajuda per part de ningú. EUA prefereix el règim dels aiatol·làs que un nou règim. Trump està fascinat per les dictadures, de fet ell ja la està introduint a casa seva.  I pel que sembla en bons resultats. 


dimecres, 4 de febrer del 2026

Despotisme teocràtic a Iran

 



El règim teocràtic només pot sobreviure fent el que fa, no sap fer altre cosa. Les dades que donen 6.300 morts i la xifra podria arribar els 23.000 víctimes. El règim deu estar desesperat i l'única sortida és la violència generalitzada contra la seva població. La clàssica coartada de que els manifestant son agents provocadors dels EUA o Israel, és un clàssic, però en un règim tant opac i repressiu, la seva propaganda, l'única permesa, deu fer els seu efecte. Destruir qualsevol resistència civil sembla una tàctica molt semblant a la que ha fet servir Israel a Gaza, amb el silenci acostumat de la UE.

Cal ser molt valent per sortit els carrers per protestar.  Però la gent que protesta per el règim tirànic està absolutament sola. No veig que la UE faci res al respecta, de fet és incapaç de donar visats de refugiats a ningú. I els EUA no li importa gens ni mica la gent que protesta, de fet per Trump i els seus, aquests que protesten son "terroristes domèstics", així que de fet, Trump deu de veure amb simpatia aquesta repressió ferotge del règim teocràtic. I si Trump  esta interessat per l'Iran, no és per la seva gent si no per el petroli, ell no enganya a ningú.



dilluns, 12 de gener del 2026

Les dones també existeixen a l'Iran

 



Les notícies que arriben de l’ Iran, son mostra de la insatisfacció de la gent, especialment, de les dones, sota un règim teocràtic que ofesa qualsevol protesta. De fet l’ Islam és incompatible en un sistema democràtic. També els sistema democràtic pot ser buidat de contingut, a l'estil del EUA de la mà de Trump. Ara mateix, molt sistemes postdemocràtic (autoritarisme/ dictadura) utilitzen les urnes per legitimar-se, malgrat que això és innecessari, perquè no existeix cap oposició, perquè ha sigut eliminada. 

L’Iran, conte per centenars de morts els manifestants, cansats de les penúries socials i econòmiques que pateixen sota el règim dels aiatol·làs. La religió com doctrina de l’Estat. El problema és que no existeix oposició perquè ha sigut perseguida o està exiliada. La UE s’ho mira sense cap possibilitat de fer res. Els EEUU de Trump, ja els està bé el règim, perquè sempre hi haurà ocasió per justificar incursions en el seu territori. Israel, deu pensar que mentre hi hagi manifestacions i repressió, poden estar tranquils.  Israel és potencia nuclear, amb el que això representa.

La crueltat del règim és proporcional al rentat de cara que fa l’Aràbia Saudita. Aquests també és un règim teocràtic, per tant, dictatorial, però ha pagat a preu d’or la seva impunitat els EUA, comprant-li armes per valor de milers de milions de dòlars. Occident  s’ha venut els diners d’aquests sàtrapes. Sense anar més lluny, un invent del futbol espanyol, juga una final, a l’Aràbia Saudita, gràcies els milions que reben els equips. O la marca Dakar, que és passeja per paratges extraordinaris del seu desert. O qualsevol exhibició esportiva. Pel que sembla, allà ningú vol treballar, i per això la immigració pobre i musulmana, ocupa l’últim esglaó social en condicions infrahumanes en molts casos. 

L’Iran és un país riquíssim, gràcies al petroli. Però, el càstig internacional, EEUU, fa que les seves possibilitats estiguin molt limitades. Ofegar al país no significa ofegar al règim, i l’únic que a aconsegueixen és maltractar a la població civil, que veu com es doblement castigada, tant internament com externament.


dissabte, 10 de gener del 2026

Protestes a l'Iran

 



La fotografia és suficientment explícita per no fer més comentaris dels que cal. Aquest gest a l'Iran, té com a castic la pena de mort. Si a més, sumes que és una dona, que no porta el xador, que vesteix al mode occidental, llavors, és una espia de la CIA. Si poguessin assassinar dos o tres cops, ho farien. 



PD: A Espanya, cremar la fotografia del rei, fins fa molt poc, era un delicte. La Sentència del TEDH, deixa sense efecte aquest acte de llibertat d'expressió. 

divendres, 13 de juny del 2025

Israel vol brega amb Iran!

 



Israel vol la guerra a qualsevol preu. Mentre hi ha guerra -i el que passa a Gaza, no ho és- Netanyahu guanya temps. En les condicions actuals, un atac preventiu a Iran -un país submergit en un dictadura teocràtica, com tants altres-, és el millor antídot per fer oblidar el genocidi que porta a terme a Gaza amb la complicitat de les FDI. Teheran no te amics, com si els té Israel. No sé si Netanyahu voldrà veure atemptats a Tel-Aviv o qualsevol  altre ciutat israeliana. Aquest atac dona oxigen el govern dels aiatol·là, però la seva capacitat militar és feble, malgrat la retòrica apocalíptica. Totes aquestes teocràcies fan servir la capacitat militar per esclafar qualsevol moviment social intern. Caldrà veure com es desenvolupa el conflicte en les propers dies. Israel voldria una guerra, sap que tindria la benedicció de la Comunitat Internacional, ja ho va fer amb la guerra entre Irak i Iran (190-1989). En aquells temps, Saddam Hussein era l'amic americà que servia els interessos nord-americans. 


divendres, 4 d’octubre del 2024

Israel pot destruir la indústria petroliera del Iran?

 



Iran situat a 1800 km de Beirut vol defensar la seva representació militar al Líban - Hassan Nasrallah-. Israel pot atacar qualsevol objectiu amb la cantarella de sempre, defensar-se, però el que resulta de tot això, és la destrucció sistemàtica de ciutats senceres. Desprès de les bombes dins del cercapersones, ara toca destruir el Líban. Mentre la comunitat internacional fa veure que Israel té tot el dret del món a defensar-se. Pot fer-ho també l'Iran? La resposta, esclar, és un no rotund.  Les capacitats militar d'uns i altres és decanten de manera absoluta a Israel. Especialment, a l'aviació què és molt superior al Iran. La distància entre Teheran i Tel-Aviv és massa gran perquè un atac amb míssils no massa sofisticats, per les imatges que s'han vist, poguí afectar a les defenses israelianes. Potser va ser una advertència, una manera de dir que també ells poden fer-ho. Ara cal esperar la reacció -sempre desproporcionada- d'Israel. Iran és xiïta, mentre la resta de països musulmans son sunnites, així que difícilment hi trobarà massa audiència en la resta de països de l'àrea. Què pensen fer Rússia i Xina? 
  



dimecres, 2 d’octubre del 2024

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 








Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.

dilluns, 20 de maig del 2024

Teocràcia iraniana: la mort de Raisi

 












Una de les pitjor teocràcies del món, s'ha quedat sense el seu president a l'Iran. Com escriu en el seu article Joaquim Coello: "L’Iran té una doble estructura de poder. El poder teocràtic, presidit pel líder suprem, amb autoritat directa sobre els jutges i el Consell dels Guardians de la Revolució i amb la capacitat de cessar el president del govern. El poder polític, un govern nomenat per mètodes democràtics que respon a un Parlament elegit per la ciutadania amb control i limitacions del poder teocràtic." (Ara.cat, 20/5/24).

Ali Khamenei (82 anys) té el poder teocràtic i per extensió el poder a Iran. La mort de Ebraim Raisi haurà sigut un bàlsam per les autoritats de Tel Aviv.  Més enllà de la investigació sobre l'accident del helicòpter on viatjava Raisi, el seu lloc serà ocupat per un altre fanàtic. I mentre, la població civil és captiva per el poder civil i religiós.  



divendres, 19 d’abril del 2024

Israel s'atreveix amb tot: Gaza, Iran i Síria

 










Hi ha moment on tot surt de cara. A l'ONU EEUU s'encarrega de dir al món que Palestina seguirà en mans de Israel. I per altra banda, Israel ataca Isfahan al Iran en un atac aparentment més tàctic que estratègic. A mesura que passin les hores veurem l'abast del atac. Així que Israel pot fer front a Gaza on el passeig triomfal es total i absolut, això si, encara no han trobat els ostatges que Hamàs encara reté, malgrat que a població està sent massacrada sense que l'ONU poguí fer alguna cosa. La asimetria entre països és obscena, els bons, Israel que ha assassinat més de 34.000 palestins de la Franja de Gaza, des de el novembre passat, i per altre, Palestina, cap reconeixement de cap tipus, i com sempre Iran, una teocràcia intolerant com Aràbia Saudí, que aquest i és del bons boníssims. Bons temps per la industria d'armament i pèssim per aquells que reclamen l'alto el foc i els passadissos humanitaris per ajudar a la població de Gaza, aïllada i sotmesa al foc i a la fam.
  
 

dimarts, 16 d’abril del 2024

Ajuda humanitària per l'exèrcit hebreus, si us plau!



Davant d'un atac massiu, tothom ajudar. Però Gaza, ningú vol ajudar perquè Israel el pobre i petit David, pot amb les formigues del gazànies. Perquè aquesta desproporció tan clamorosa entre Gaza e Israel? Perquè aquestes retòriques de guerra queden en silenci quan destrueixes tot una nació? Gaza no és Iran. Israel ha destruït i assassinat a més de 32.000 persones dels quals a prop del 40% son menors d'edat, però això no sembla interessar a ningú, com és possible aquesta ceguesa? Gaza segueix patint els estranys de la invasió i destrucció del exèrcit de Israel. Però tothom vol córrer per ajudar a Israel que va ser ell, qui va anar fins a Damasc ha destruir el consolat iranià. La resposta de Iran han sigut aquests llançaments massius de míssils que ha sigut fàcilment abatuts per tothom. A Gaza, l'exèrcit israelià no a necessitat cap ajuda, tota la maquinaria bèl·lica és seva. I tothom a deixat fer. Iran, de fet a ajudat a Netanyahu a sortir-se alegrament de Gaza, ara tothom vol ajudar al pobre exèrcit hebreu, deixant de banda a 2 milions de palestins confinats a la Franja, a un destí i un horitzó absolutament nefast i on la fam farà bona part de la feina començada per Israel. 
 

dilluns, 15 d’abril del 2024

La Cúpula de ferro a Gaza

 


Israel amb la seva tecnologia nord-americana va superar amb facilitat l’atac iranià amb drons i míssils, com a resposta al atac per part de l’aviació israeliana a Damasc de l'ambaixada de Iran. Per Israel això és una oportunitat d’or per fer oblidar el assassinats massius de la població civil a Gaza. Ara Israel considera com fer front a Iran. EE.UU ha dit –amb la boca petita- que no  vol cap escalada de guerra. Iran s’oblida de Gaza, com tots els països del pròxim Orient, perquè Palestina no és un Estat, sobretot, perquè ningú vol que ho sigui. Ara Israel pot seguir la seva escalada –fugida cap endavant- contra Iran, pot destruir Iran, però no guanyar la guerra, e Iran pot fer que Israel se'n embarranqui en un guerra què acabi per desestabilitzar a Israel mateix. En cap cas, Gaza i els palestins sortiran  enfortits. Els venedors d’armes vol fer l’agost al abril!

divendres, 12 d’abril del 2024

Israel i l'amic Amèrica

 



Mentre la fam segueix matant nadons i ferits, per la falta de subministrament a la Franja de Gaza, aquí la mort ha de ser silenciosa, per no ferir la pell fina dels occidentals, EE.UU fa la veu d'alerta perquè Israel estigui a l'aguait per si de cas Iran vol venjar-se. Com no tinc accés a la sala de crisi de la Casa Blanca, no puc saber si això és una manera de guanyar temps i despistar a l'opinió pública del que està passant a Gaza. On la mort, la desnutrició fan estralls i on les notícies son escasses per el bloqueig que imposa Israel els territoris ocupats i devastats.

Iran no anirà contra Israel de manera directa. Potser Hezbol·là, des del Líban pot fer alguna mena de acció més o menys destructiva. Però el que és segur és que no anirà amb tancs cap la frontera israeliana, ni avions ni res pel estil aniran fins a Tel Aviv. La brutalitat del desplegament a Gaza fa que hezbol·là s'ho pensi dues vegades. De tot això genera que la venda d'armes sigui ara mateix una negoci clamorós. Tothom vol participar-hi, Espanya també, es clar. Per altre banda, molts països han posat en marxa el servei militar. Sembla un contrasentit en l'era dels drons i tota la ferralla intel·ligent que hi ha. Si el que volen és carn de canó, llavors si que convé. La guerra d'Ucraïna demostra que sense l'equipament i armament operatiu, posar soldats sobre el terreny, és una manera de dir que no tens res a fer.   

dissabte, 6 d’abril del 2024

Iran es fa petit davant de Israel

 



Des de l'arribada dels aiatol·làs, a Teheran els  agrada fer funerals multitudinaris, que son els únics que valen la pena. Aquestes multituds no son precisament espontànies. En tot cas, és manifesten per l'assassinat de membres de la Guàrdia Revolucionària a Damasc (Síria), per part de l'aviació israeliana. Israel no és conforma amb massacrar Gaza, amplia la seva oferta de destrucció i mort allà on faci falta.  Iran, una teocràcia de la pitjor espècie -al nivell d'Aràbia Saudí, però en aquest cas, sota la protecció d'EE.UU i la resta de la Comunitat Internacional-, té la costum de fer amenaces que no van enlloc, afortunadament. Això si, tota aquesta Guàrdia Revolucionària, serveix per reprimir a les dones i els dissidents del país. Iran no pot embarcar-se en cap conflicte amb Israel, perquè seria la seva fi, almenys tal com avui la coneixem.  Iran sap que es la guerra, va tenir una amb Irak i alenada per Occident 1980-1988. Sadam Hussein era l'heroi occidental. La xifra de mort entre ambdós països arribà al milió de morts. La diferència de població  a favor de Iran, feia impossible que Irak pogués guanyar-la.

Avui, el règim teocràtic de Iran segueix intacte, mentre Irak, s'ha convertir en un estat en reconstrucció desprès de la seva victòria contra el Daesh, malgrat que encara queden reductes aïllats. Iran necessita fer-se propaganda, necessita un enemic extern per silenciar la dissidència interna. El aiatol·là Alí Khamenei , líder suprem d'Iran, no vol cap enfrontament contra Israel. No és perquè no volguí destruir a Israel, sinó perquè sap que no té els mitjans per fer-ho.  I seria la fi dels aiatol·làs.