La fascinació per els tirans ve de lluny. Étienne de La Boétie (1530-1563) en el seu llibre Discurs de la servitud voluntària (1576), editat per el seu amic Montaigne, explica la connexió entre el tirà i la ciutadania què es deixa arrossegar cap a una servitud voluntària malgrat el cost què te per aquesta ciutadania. Si el poble si s'oposés amb totes les conseqüències no podria governar un sol home. Però des de el temps de La Boétie, fins ara mateix, aquesta servitud s'ha estès per tot arreu. La por i la fascinació i l'ajuda inestimable de sectors socials què és beneficien d'aquest suport, son motors del perquè els tirans prosperen. Avui, gràcies els mitjans i les eleccions la legitimitat de les tiranies és pot allargar en el temps. L'exemple de Rússia és paradigmàtic. A l'Iran una tirania el Xa de Persia (1947-1979) va caure perquè va oblidar a la gent a la què presumptament havia de servir, la seva tirania i la policia secreta odiada i temuda (Savak) van fer que ningú plores la seva marxa a l'exili daurat. El règim dels aiatol·làs ha generat i multiplicat la repressió de qualsevol dissidència. És el país desprès de la Xina que més persones executa la pena de mort (2159)*. Ara, amb l'assassinat selectiu - una manera de dir que el van assassinar i tothom que estava amb ell-, de Khamenei, un tirà teocràtic, la gent surt al carrer, pobre de tu que no surtis i no et vegin plorant! Tant els EEUU com Israel, no volen ni els interessa a la gent que viu en aquesta dictadura teocràtica. El que és segur és que amb bombardejos destruint-ho tot, no farà que la gent volgui aquests presumptes salvadors.
