La destrucció de la dignitat humana

 

He parlat d'aquests crims en altre entregues. Vivim en la saturació de noticies, i aquesta, no té el ressò d'altres molt més mediàtiques on la premsa exalta els seus líders. Això que passa al Sudan te ha veure amb la falta absoluta de moral cívica. Les societats humanes malgrat la historia recent, no sembla après res de les amargues lliçons del segle XX i d'aquest XXI què s'ha està fent molt llarg i sobretot, inhòspit. Les dones com a botí o objectiu de guerra. Quina mena de gent ens hem convertit per fer els més vulnerables els objectius d'aquesta violència? Ara mateix, amb els governants dèspotes e insensibles, el món camina cap un desert on la mentida, la violència i la cobdícia son els eixos vertebradors d'allò que hauria ser l'art de arreglar i fer fàcil la vida de la gent, és a dir, de la política.  

Pausa a l'estret d'Ormuz: Els vaixells poden conintuar

 

El líder suprem del món lliure (d'escrúpols) D.Trump, ha decidit momentàniament, parar la destrucció massiva de l'Iran, a canvi d'obrir l'estret d'Ormuz. Sembla que de moment tothom està molt content. I qui està content? Els mercats, la noticia ha fet pujar les borses a tot el món. Molt probablement, aquesta parada tècnica, serveix per omplir-se les butxaques. Cada vegada que surt a la TV des de la Casa Blanca, li han calculat quants milions de dòlars haurà guanyat. Israel ha dit que hauria preferit arrasar l'Iran,  però com a premi de consolació s'agafa el Líban fins el riu Litani, és a dir, tot el sud del Líban. Les monarquies del Golf Pèrsic deuen estar respirant una mica, hem de preveure que pressionaran a Trump, perquè marxi de la zona a canvi de més participacions de les empreses de Trump. A qui el quid pro quo, funciona  sense cap mirament, aquesta conducta és delictiva, però Trump això l'importa un rave. Es sent impune i això encara el fa més perillós, perquè ningú gossa de dir-li que hi ha límits, l'hybris grega en estat pur. 

Temps d'assassins!

 

Diu Trump, vull el petroli iranià! Ho diu convençut que s’ho mereix perquè Ell com diu Pete Hegseth - d’on l’han tret aquest personatge sinistra?-, Trump és Déu. Així la roda d’afalacs nauseabunds arriba fins el cim de l’Everest. Destruir-ho tot, deixa Iran a l’edat de pedra, això vol l’eminent estadista del món lliure. Amb el suport incondicional del seu fidel amic Netanyahu. Un altre visionari Ben Gvir –ministre de defensa israelià- proposa utilitzar la bomba atòmica contra Iran, això ho diu amb un somriure d’orella a orella. Tots aquests personatges estan segurs d’ells mateixos, davant del astorament de la diplomàcia internacional. El propi Trump ha comentat que no li “preocupa” gens ni mica que l’acusin de crims de guerra. Literalment, estem en mans d’assassins cobdiciosos que representen el món Occidental!. 

PD: Sempre hi ha qui senyala a l'altre dient que encara son pitjors. El règim dels aiatol·làs és un teocràcia criminal, però la destrucció del paí, per quedar-se el seus recursos, no neteja les accions de Trump o Netanyahu. 

L'aspirant al Nobel de la Misèria Moral està enfadat!

 

Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)

 

El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura 

de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.

Evan Vucci (REUTERS)

Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és!  Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.

I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al  seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban  sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.

Merz li diu a Sánchez que el preu del petroli no arribarà el 200$

 

La fotografia entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz, Espanya i Alemanya, es interpretada, per dir alguna cosa, en clau de reconciliació entre dos líders europeus, que afronten estratègies molt diferents respecta a Trump. Merz es va posar del cantó de Trump, mentre aquest renya a Sánchez per la falta de furor bèl·lic. Ara que Trump vol tothom a Ormuz, Sánchez ha tornat a fer-se el díscol, per dir que Espanya no anirà a un conflicte il•legal i unilateral dels EUA (Israel). Malgrat la precipitació de Kallas, cap d’Exterior de l’EU, no tothom vol agafar els vaixells de guerra i anar-se cap el estret d’Ormuz a fer de bombers del piròman Trump. 

El petroli puja de preu, com les columnes de fum a l’Iran, gràcies a Israel. Pous de gas i petroli en llames, deu ser una imatge aterridora, mentre ací, encara ens renyen perquè hi ha desaprensius que porten cotxes que funcionen en dièsel. 

Pringats del món no teniu res a fer!

 

La presidència de Trump (2ª) permet afirmar que les distincions habituals han quedat obsoletes. Realitat i ficció, sentit, sensentit, original o copia, bo o dolent, veritat o mentida,  tot queda esborronat de manera surrealista.

Trump i amb ell, tots aquells que li fan la feia bruta, hi ha una legió, estant despullant al mon. Tot allò que és va edificar des del 1945, ha quedat fet miques. Cap institució pot resistir l’embat de la xafenderia més descarnada al servei d’un ego malaltís que esta portant el món per camins on pel que sembla els de sempre acabaran guanyant i els sospitosos habituals acabaran rebent.

Nihilisme, cinisme i brutalitat son ara mateix la santíssima trinitat del món hiperreal. Hi ha intel•ligència artificial per destruir-hi escoles u hospitals, també per assassinar a tothom que estigui el lloc equivocat. Però, el mercat té que funcionar. De fet el petroli té que fluir. Les petrolieres han de guanyar, perquè aquest món global necessita la seva sàvia, potser el planeta s’han vagi a la merda, amb forma d’un canvi climàtic irreversible, la utopia està instal•lada a la Casa Blanca. Utopia preguntaran? La resposta és què per el clan Trump viu el somni americà, que per descomptat, és el malson de tota la resta .

La imatge del vaixell amb un capità al timó embogit anant cap a les roques és una imatge força verosímil. Pensen que en l’últim segons tot s’arreglarà i tots estarem molt contents, perquè ell, està content. La caricatura que mostra el personatge Trump, eren les cares somrients del anteriors Presidents dels EUA.  Sempre han estat així. Els seus interessos per damunt de qualsevol altre consideració. La dificultat actual és que la seva retòrica i les seves maneres de fer xocant per la posada en acció d’un Emperador que sap com funcionen les xarxes socials i amb les complicitats de Silicon Valley. Ara mateix, mentre les bombes cauen alegrament sota Teheran, Beirut o qualsevol altre indret, els fabricants d’armes – els mateixos Estats (inclòs Espanya)- és freguen les mans perquè l’agost arribat en ple març. 

Petroli per sang (aliena)

 

Israel fa possible que Rússia torni al escenari internacional. El necessiten! Tenen petroli i malgrat que la UE ha intentat tancar la aixeta del petroli rus, Trump ha donat l'ordre que  poden comprar-li (qui sigui) fins a nou avís. I gràcies aquesta carambola, Rússia podrà seguir la seva guerra devastadora a Ucraïna. El agressors convertits en herois del món. Per descomptat, la sang que raja a dojo, no és la seva -ni de Trump, Netanyahu o Putin-, i pel que sembla han pensat que hi ha molta sang encara per vessar.

 

Et demano que et tallis les venes

 

M'ha sorprès el titular del Ara, "Els Estats Units autoritzen  l'India a comprar petroli rus". Què vol dir exactament això? Tothom sap que l'India és el primer país del món per habitants, amb 1.472.715.316. El seu règim autoritari  és el gust de Trump. Però des de quan els EEUU dirigeixen el país? Comprar petroli sota el control de la Casa Blanca, és una nova fita en la Presidència de Trump. Et diu que pots comprar i sobretot a qui! Oh sorpresa! Comprar-li al seu amic Putin, que té problemes a Ucraïna. Mentre el aprenent de buixot, li demana a Ucraïna que l'ajudi amb la seva guerra contra l'Iran! No és això el món al inrevés?  

PD: Almenys 1.332 persones a l’Iran han mort en els atacs dels Estats Units i d’Israel des de dissabte, segons informa la Mitja Lluna Roja iraniana.

Israel aconsegueix el primer dels seus objectius

 

Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara  el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià. 

Trump transforma Veneçuela en un casino

 

La reunió de Trump amb les petrolieres, dona fe de l'espoli que patirà Veneçuela. Repsol també estava a la taula. Estaven avalant el pirateig. Trump li importa un rave la gent de Veneçuela. S'ha apoderat sense que hagués necessitat de lluitar per els carrers de Caracas. No ha necessitat controlar militarment els pous de petroli. Els mateixos veneçolans -l'oposició no compte-, s'ha prestat ràpidament a  gestionar els interessos de la Casa Blanca. Ara diu que necessita urgentment Groenlàndia. Si ho fa, sembla que tothom li vol donar la raó a aquest boig que ha descobert que el món està governat per pusil·lànimes que no volen emprenyar aquest psicòpata investit d'Emperador. L'OTAN arriba a la seva fi. Què pensen fer la UE? Trencar relacions amb els EUA? Expulsar a les companyies nord-americanes? Imposar-los aranzels del 100%? La resposta és que com Groenlàndia queda lluny, molt lluny, el millor és que s'ho quedi ell. No sé que farà Dinamarca. Però a hores d'ara, saben que estan sols, i que ningú farà res per ells.

 

Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.

Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 

PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics.