Trump transforma Veneçuela en un casino

 

La reunió de Trump amb les petrolieres, dona fe de l'espoli que patirà Veneçuela. Repsol també estava a la taula. Estaven avalant el pirateig. Trump li importa un rave la gent de Veneçuela. S'ha apoderat sense que hagués necessitat de lluitar per els carrers de Caracas. No ha necessitat controlar militarment els pous de petroli. Els mateixos veneçolans -l'oposició no compte-, s'ha prestat ràpidament a  gestionar els interessos de la Casa Blanca. Ara diu que necessita urgentment Groenlàndia. Si ho fa, sembla que tothom li vol donar la raó a aquest boig que ha descobert que el món està governat per pusil·lànimes que no volen emprenyar aquest psicòpata investit d'Emperador. L'OTAN arriba a la seva fi. Què pensen fer la UE? Trencar relacions amb els EUA? Expulsar a les companyies nord-americanes? Imposar-los aranzels del 100%? La resposta és que com Groenlàndia queda lluny, molt lluny, el millor és que s'ho quedi ell. No sé que farà Dinamarca. Però a hores d'ara, saben que estan sols, i que ningú farà res per ells.

 

Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.

Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 

PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics.