Furor homicida de la mà de l'aviació israeliana

 

Gaza i el Líban son ara mateix centre de la destrucció per obra i desig de Netanyahu què ha vist amb aquest furor homicida, una oportunitat per mantenir-se en el poder. Destrucció i mort és el missatge de Israel els seus enemics, és a dir, qualsevol persona que estigui a l'abast de l'aviació assassina que pot bombardeja amb moltíssima tranquil·litat Gaza o el Líban. No sé si han escoltat el soroll d'avions de combat. Quan veus exhibicions aeronàutiques -estic pensant en Xixón [Gijón]-, el so quan els tens a sobra impressiona i et deixa sense aler, son màquines per matar, però a Xixón, no és més que una exhibició. Ara imaginin aquest so mortífer a Gaza o el Líban, allà no van a cap exhibició, venen a matar i destruir, imagino la por, l'angoixa i el pànic  que ha de suposar tota la gent al sentir el seu so de mort. Miles de nens i nenes, tenen que suportar aterrits aquestes manifestacions de terror i comprovar desprès si els pares o els germans o coneguts segueixen vius, quan marxen aquests missatges de la mort. Vivim en un món tant desordenat i malèfic què hi ha moments que no sé si deixar d'escriure, però no, clamarem al desert, perquè quina cosa és pot fer?

 

"Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria" (Haaretz)

 

Destruir a l’enemic és el lema de Israel. La resposta desproporcionada és el normalitat per un govern i una política que ve de lluny. “Si ens tornem bojos” és el crit de guerra de l'antipolítica israeliana. Juga el seu favor que la Comunitat Internacional –EUA i UE-, faran costat a qualsevol acció, per més brutal i sanguinària que poguí fer. Gaza destruïda i aïllada del món, viu –és un dir- tancada a qualsevol ajuda què poguí venir del exterior. Cap Estat no ha fet res per apaivagar el sofriment terrible que pateixen, especialment, els  infants. En cap altra situació, l'entelèquia de Comunitat Internacional, hauria mobilitzat per evitar la mort sistemàtica de infants. Però malauradament, els palestins de Gaza son víctimes indignes per part d’aquesta CI. Ara li toca el Líban. Assassinar de cop 492 persones sembla una vegada més que l’objectiu és crear l’horror en la població civil. Israel ataca el Líban, un país fallit hi on el poder es reparteix per zones de influència. I al sud del Líban la milícia de Hezbol•là mana. Per Israel, tothom és susceptible de ser assassinat, perquè estan el lloc equivocat i a més son sospitosos de ser terrorista. Aquest nou clixé conceptual, permet la destrucció del enemic, inclòs la població civil. 

Això, és la torna del 7 d’octubre del 2023. Qui desestabilitza la zona és Israel. La seva superioritat militar és tan  desproporcionada que quan és parla de guerra o enfrontament, és pretén que hi ha dos bàndols en mitjans similars, però això és fals. El govern de Netanyahu i tota la resta que li dona suport, sigui actiu o passiu, sap que la seva permanència al govern depèn d’aquesta fugida endavant. A Israel veus com el diari Haaretz deia: "Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria". Dins 'Israel hi ha veus més exigents que bona part de la premsa d'EUA o de l'UE. 

Conquerir territoris, vet ací l’objectiu de tot plegat. Fets consumats, desplaçar ciutadans indefensos a terra de ningú, oblidar-se d’ells. Israel te carta blanca per seguir matant o robant territori. Tant Hezbol•là com Hamàs li donen l’excusa perfecta per fer-ho.

Israel i els crims de guerra

 

"El balanç oficial s'eleva a 35.647 morts i 79.852 ferits des del 7 d'octubre." (Ara.cat, 21/5/24)

Israel segueix acumulant delictes del TPI

 

Camp de refugiats Nuseirat 

El bloqueig de imatges sobre el que està passant a Rafah i per extensió a Gaza, no augura gens bo. La capacitat de vulneració de tots els límits del Estat jueu tindrà que ser jutjada per el TPI. El crims de guerra s'acumula com també ho fan els mort. No hi ha on anar i malgrat això els bombardejos segueix davant de l'actitud criminal de la Comunitat Internacional. Què fàcil és atacar a Gaza i els palestins, i difícil fer-ho a Iran!

 

Entrevista a Ahmed al-Sufi Alcalde de Rafah

 

L'entrevista de Cristina Mas al Alcalde de Rafah, Ahmed al-Sufi a l'Ara.

Quin és el seu missatge al món?

— "Cal una intervenció urgent per aturar les atrocitats que s'estan cometent contra la gent innocent que s'havia refugiat a la ciutat de Rafah. No podem permetre que aquests actes de violència sense sentit continuïn sense control. Cal actuar ara. La humanitat ja no pot continuar sent testimoni del patiment del nostre poble. Als carrers de la ciutat ressonen els crits de vides innocents, famílies senceres destrossades i cases reduïdes a runa. Demanem a la comunitat internacional un alto el foc i que aturi la matança a la nostra ciutat. Que es reobri urgentment el pas de Rafah per a l'entrada immediata d'ajuda humanitària i l'evacuació dels ferits. També necessitem maquinària pesant i equips per rescatar els supervivents que estan entre la runa. També els cadàvers dels màrtirs." 

Compte enrere per Rafah

 

La imatge dels tancs israelians, Hamàs no te tancs, a Rafah, permet fer-se una idea entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Segons Israel tot això ho fan per benefici de la població palestina en mans del desaforats de Hamàs. Encara intenten trobar els ostatges israelians que Hamàs reté des de 7 de novembre del 2023.  Volen estrangular el subministrament d'armament a Hamàs. Sembla massa cínic per creure's totes aquestes excuses. Llançant bombes intel·ligents des de 10.000 mts. d'alçada, amb la precisió característica de tocar sempre hospitals, escoles o simplement edificis plens de civils, Israel ha aconseguit una fita extraordinària, assassinar a més de 34000 palestins que si hem de creure al exèrcit de mentiders de Israel, totes les baixes son de Hamàs, simpatitzants de Hamàs, amics de Hamàs, parents de Hamàs, gent que coneix algú què es de Hamàs. Ara esperen atacar Rafah. No hi ha lluita perquè Hamàs vol en el fons un home nou palestí. Una mena de humanisme empeny a Hamàs a la destrucció del tots els habitants de la Franja de Gaza. Per això compta en el inestimable ajuda de Israel que també vol fer neteja ètnica palestina. Vol arrasar Rafah i de les seves cendres construir una nova Jerusalem, llar per els colons que aclamen per més terres on viure amb comunió amb el bon Déu Jehovà. De fet, tant Hamàs com Israel son humanistes, és veritat, per raons oposades, però a la fi, convergeixen en la recerca d'un home nou. La Comunitat internacional, també espera aquest miracle.  

Un nou genocidi truca a les portes de Rafah

 

Israel torna a demanar a la població de Rafah que vagui a zona segura. Rafah era el lloc que Israel va dir que era un joc segur quan va destruir la ciutat de Gaza, més al nord. La destrucció de Rafah és imminent. El nombre de mort potser elevadíssima, tant la Comunitat Internacional com Hamàs no sembla amoïnar-los massa. Netanyahu sap que mentre estigui embolicat a Gaza, el seu càrrec no corre perill, per això, una campanya d'assassinats massius a Gaza és la millor carta de presentació per les properes eleccions què pugí haver a Israel.  El que passarà a Rafah no volen que ho veiem, per això tancant de Al-Jazeera a Israel. Bloqueig informatiu d'una mort massiva anunciada davant de la mirada maligna de la UE i la resta del món inclòs Hamàs. Perquè quin sentit té obtenir l'alliberament de 200 presoners de Hamàs si desprès destrueixes tot Gaza? Hi ha 35.000 mort i més de 10.000 desapareguts sota les tones de runes que l'exèrcit israelià sotmès les ciutats de Gaza. 

PD: Les comparacions son odioses, però ara mateix Gaza és una mena de Protectorat israelià que s'està preparant per la destrucció de la seva població. Aquest no calen portar cap distintiu, perquè per Israel, tots son culpables de terrorisme.   

Replegament israelià de Gaza

 

L'exèrcit israelià amb un acte de bondat i generositat sense precedents abandona momentàniament Khan Yunis i es replega cap el nord. Per la fotografia que il·lustra la noticia, aquest edificis en peus, demostra la humanitat del exèrcit jueu. També hi ha preocupació perquè aquest edificis pugin ser ocupats per els comandament de Hamàs. L'exèrcit ha generat una onada d'amor entre la població palestina de Gaza. La seva humanitat en el tracta els indígenes ha sigut molt ben valorada per els supervivents. Marxen perquè ara la fam i les infeccions puguin acabar la feina que van començar el gloriós exèrcit israelià.  

Imatges Apocaliptiques (I)

Aquesta imatge no és cap decorat virtual d'una pel·lícula post apocalíptica. Pertany a la ciutat de Derna (Líbia). Les xifres de morts i desapareguts és inimaginable per la magnitud del desastre, produït per les pluges torrencials i va fer que dues preses es trenquessin i generant la destrucció, el caos i la mort. Malauradament, Líbia pertany els països anomenats "fallits". Ara la Comunitat Internacional, s'ho mira amb incredulitat els efectes del cicló Daniel. Aquesta Comunitat va destruir un país, i el resultat és el enfrontament de dues faccions que controlen cadascú la meitat del territori. Ara, el problema és com gestiones aquest desastre si no hi ha un interlocutor vàlid per fer arribar la ajuda que necessita i que ja ha arribat tard. Com diu el reportatge de Quim Aranda (Ara.cat) l'èxode massiu serà un fet, perquè la destrucció és tal que molta gent anirà a buscar refugi a un altre lloc, especialment les dones que ja ho tenien difícil, i ara amb   tot aquest caos i sense perspectives de futur, l'única solució sensata és marxa d'aquest horror. Una lliçó que no aprenen la UE i EEUU, és que es molt fàcil destruir un país, però sense ajuda sostinguda per les potencies occidentals, el resultat és el que està passant ara mateix a Líbia.