Recomanacions d'estiu + Noticies (en segon pla)

 

Rússia i Israel units per la guerra

 

Ell llibre Guinness, no admet cap rècord d'aquesta mena!

 

Zelenski sembla recordar els seus antic temps d'humorista. Una broma de mal gust, on la terra devastada donen idea de la brutalitat de la guerra, i encara volen donar nom a un President que volia acabar amb totes les guerres del món i l'únic que sap fer es engegar-les? Què hi hagi un sonat, al capdavant de la nació més poderosa del món és una autèntica desgracia, però que la resta el volgui afalagar demostra que la servitud no te fronteres i està arrelada a la condició humana. 

Recomanacions musicals (Bon Nadal)

 

Gaza

Ucraïna

Si vols guerra, prepara la guerra

 

L'aspirant a dictador de facto, ja ho és, posa en escena un nou maó per construir un estat imperial. Ho va voler demostrar amb la destrucció d'un vaixell veneçolà, amb l'excusa de la droga. Amenaça a Veneçuela si no fa el que ell vol. Segon la seva missió, allò del Destí Manifest, el que vol Trump és bo per el món i tots aquells que si oposen son enèmics dels EEUU i deuen ser destruïts. Aquest és el perfil del futur guanyador del Nobel de la Pau, ai de quin no el voti! 

Macron està fent campanya electoral, i per això fa declaracions grandiloqüents, per sortir a la premsa i la TV. No li ha promès a Zelenski, ni armes, ni avions, res amb que poguer defensar-se de la invasió russa a Ucraïna. La credibilitat de Macron està a l'alçada de la de Putin. 

Una retrobada entre amics

 

El tòpic diu que amb la cara paga! No cal ser un expert per comprovar el tarannà d'aquests dos personatges. Putin sembla encantat de la vida. No té massa vida social, segurament és perquè no queda bé envair un país veí. Però aquest dictador sap que el seu amic, Trump, el veu com allò que voldria ser ell els EUA. En canvi Trump, no fa bona cara. Està pensant que així el Premi Nobel de la Pau s'han va a norris. La reunió no era una trobada bilateral, sinó per parlar d'un altre país, Ucraïna. Han decidit que invitar a Zelenski no era una bona idea. Així que aquestes converses, hauran girat sobre el preu que ha de pagar Ucraïna per acabar una guerra que no va començar. Fa de mal dir com pot acabar tot plegat. Potser demà al llevar-se tindrà noves idees genials per la pau al món. Tindrem que esperar.

La guerra sempre te la mateixa cara

 

La guerra sempre és destrucció i mort. El que canvia és la mirada de l'altre. Zelenski sap que està sol a aquesta guerra. L'opinió pública occidental està a favor de Ucraïna, però això no farà canviar cap dinàmica per ajudar a Ucraïna. Putin és un altre psicòpata al comandament de Rússia. Ell sap que Trump no vol veure ni en pintura a Zelenski. El desgavell mundial és una bona noticia per Putin. L'altre beneficiat d'aquest desgavell és Netanyahu. Israel i les seves forçes aèries han destruït sistemàticament 36 hospitals. I sempre és la mateixa cantarella per destruir. El problema és que els palestins son víctimes indignes. A la terra de la llibertat (EUA) si fas campanya a favor dels palestins, tens tots els números perquè el FBI vingui a buscar-te. No dic res si ets resident estranger! I si, Gaza és un camp de concentració i cada dia el exèrcit jueu realitza pogroms a Gaza. La història és cruel i pel que veiem cap poble aprèn res del passat.

En venc les terres i el futur dels ucraïnesos!

 

No sabem a hores d'ara les converses entre Washington i Zelenski. Sembla que una part accepta totes les exigències de Trump, mentre que la UE, qui és qui més ajuts ha ofert a Ucraïna sembla que no compte. Zelenski vol una cadira a la taula de claudicacions. Trump i Putin sortiran vencedors del desastre que Rússia ha infligit a Ucraïna per la invasió del 2022. Per alguna raó desconeguda, sembla que les propostes delirant de Trump, son acceptades sense cap mena de problemes per la part més dèbil. Així què Groenlàndia, Panama seran de Trump, sense necessitat de portar marines a cap lloc. Compte, Trump porta a la Casa Blanca un més! D'ací quatre anys -voldrà presentar-se a una nova reelecció*-, no en puc imaginar com serà el nou escenari mundial!

  

Vull les teves terres!

 

Trump vol minerals, per gestionar-los privadament, esclar. I la UE que vol? La UE ha donat més recursos a Ucraïna que les EUA. Vol dir que també a la UE li correspon par dels minerals? Quina mena de relacions son aquestes? I perquè Ucraïna tindria que desprendre's d’uns recursos valuosos per la seva propia economia? A canvi de què? Ucraïna necessita la pau, també Rússia. Vendre el país no sembla una bona idea, entre altres raons, perquè s’ha està fent sota coacció i amenaça. Aquest és l’estil Trump. Macron parla amb Trump, però Macron no és ningú. Vull dir que la seva veu no és la UE. Vol protagonisme però  quin missatge li pot transmetre? Porta un mandat de l’UE? No ho sembla. Macron està en sintonia a Trump per requisar minerals d’Ucraïna! Això és neocolonialisme del segle XIX! Perquè li donen crèdit a qualsevol idea pelegrina que té el boig de la Casa Blanca? Zelenski no pot vendré el país ni els EUA ni a la UE. Si ho fa no tindrà res amb que negociar de cara el futur i el pitjor hipotecarà el futur de la societat ucraïnesa.

PD: Si jo tinc "terres rares", puc vendre-les a qualsevol país que  comercií amb ell. Ara ja no cal comerciar, li dius que vols les seves terres per quedar-te-les tu en exclusivitat. Visca el "capitalisme trumpià"!

. 

Una taula de psicòpates treballant per la pau!

 

El nou món alienat dona com a resultat que EEUU i Rússia siguin aliades contra la UE. Aràbia Saudí acull representants d'EUA i Rússia per parlar d'establir que les conquestes russes no es modificaran. Per descomptat, no hi estan presents Ucraïna ni la UE. Així que cal establir  noves fronteres i res millor que els amos del univers juguin sobre la vida i la mort.

I mentre això passa a d'idíl·lica Aràbia Saudí,  la UE no es capaç de fer un front comú. Una bona raó de pes i que trasbalsa tot és el paper d'EUA a l'OTAN. La UE te massa por, i amb raó, per enfrontar-se a la Rússia de Putin, un sàtrapa cada vegada més còmode en el seu paper. Enviar tropes  a Ucraïna desprès d'un alto el foc, no és cosa de la ONU? Però Trump i Putin passant molt d'aquesta Organització internacional. Sense cap paper que jugar en el context actual, ni posant el 25% del PIB en defensa, serviria per res, perquè exactament, qui fabricaria l'armament, i per què? L'altra opció és comprar l'armament a EUA, però això a Rússia no li agradaria massa. No tenim caps nuclears, i tenim unes societats que per dues vegades en el segle XX, van tindrà que comptar amb els EUA. 

La víctima de tot plegat és Ucraïna i la seva població que pateix una agressió en tota regla, com Palestina a mans d' Israel, i en tots dos casos, l'ONU ha sigut incapaç d'aturar la invasió en un cas i la destrucció de Gaza, en 'altre. No deixa de ser terrorífic  que sigui Aràbia Saudí - recordin el cas Khashoggi- qui aculli aquesta reunió de psicòpates, el pitjor és que hi ha una multitud de còmplices que fan la feina bruta. 

Un món desfermat per un sol home?

 

Trump i Putin tenen sintonia total, no així amb Zelenski. I això és així, perquè Ucraïna no compte amb armes nuclears. La Xina és un observador que és deleix per com EEUU i la UE trenquen les seves afinitats electives. La OTAN està ferida de mort, perquè EEUU vol negociar amb els autòcrates del món i la UE i els seus dirigents estan pensant massa en clau nacional i gens a escala global. La paràlisi en les relacions amb l’amic americà pot acabant sent una ruptura que difícilment pot canviar fins que Trump marxi de la presidència d'ací quatre anys, i això sembla massa llunyà.

El vicepresident nord-americà Vance, un personatge tant repulsiu com Trump, dona lliçons a qui volgui escoltar-lo. El llenguatge de cowboy  mostra el tarannà de l’Administració Trump. Una supèrbia i una falta de respecta amb uns socis que ara mateix és maltractat per demostrar qui mana ací, dona idea de la perplexitat en què es troba la UE. La fatxenderia de Vance, el menyspreu envers Ucraïna per part de Trump, la complicitat delictiva entre Putin i Trump, entre Trump i Netanyahu dona idea cap a on anem. 

Una guerra de tercer món

 

Putin deu estar molt desesperat per portar soldats de Corea del Nord a la seva guerra patriòtica contra Ucraïna. A Rússia ningú vol anar a la guerra!  Una guerra que s'allarga en el temps i on no hi ha més que morts i destrucció, per les dues parts. Ucraïna no pot guanyar, però Rússia tampoc. Per guanyar temps, el dictador Putin ha demanat el seu soci,  Kim Jong-un, l'altre sàtrapa de Corea del Nord, ajuda humanitària en forma de carn de canó humana. Munició i soldats son el profitosos resultats de les converses entre aquests dos grandiosos estadistes mundials. Haurem d'esperar poc perquè un altre interlocutor s'ha afegeixi a les converses, Donald Trump, que pel que sembla te molt bona sintonia amb el altres dos dictadors. 

Aquest soldats no saben on estan ni perquè lluiten. En un món tancat,  com Corea del Nord, la propaganda i la mentida son consubstancials els règims dictatorial. Li van dir que "només era un entrenament". Es molt creïble la idea de suïcidi abans de rendir-se. Es fa difícil comprendre quin paper poden tenir uns soldats  que venen d'un altre planeta (un món tancat on tot és mentida). Dona angunia comprovar el nivell d'intel·ligència d'aquesta guerra on hi ha un exèrcit de còmplices especialment a Rússia.

El Kim i en Vladimir cerquen la Pau Mundial

 

Una fotografia per l'eternitat. Aquests dos estadistes de magnitud mundial, fan esforços per rebre el proper premi Nobel de la pau. Un tirà i un dictador postmodern. La diferència és només de grau. Dos gegants de la diplomàcia mundial creant vincles indestructibles enfront d'un món cada vegada més tancat en si mateix. Així, Israel pot fer el que vol - assassinar a més de 38.000 palestina-, mentre la Comunitat Internacional  fa crides a la calma. Putin i Kim Jong-un, signen perquè la guerra a Ucraïna poguí continuar. Mentre l'OTAN li diu a Zelenski que el millor seria negociar amb Putin. Ells, ho avalarien. La retòrica i el cinisme en una fotografia del que vol dir tenir armes atòmiques. La resta és musica per els sords de la Comunitat Internacional.

Ucraïna com excusa per el rearmament

 

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat  per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

Terror a Moscou

 

La retransmissió en directa del assalt al Crocus City Hall, a Moscou, per part de un nombre indeterminat d’assaltants, van crear el pànic i la mort dels assistents a un concert. Les xifres de moment fan 115 persones mortes i 115 ferits. Un assalt sense cap impediment, almenys pel que es veu el vídeo “semi oficial”. L’atemptat ha estat reivindicat per l’Estat Islàmic. Fins a qui les notícies.  Tant els EEUU com Anglaterra van avisar d’un imminent atac terrorista a Rússia. Ara aquell vaticini s’ha fet realitat. Feia molt de temps que l’Estat Islàmic no apareixia en escena. Què aquest atemptat segueixi el mateix patró del que va passar el 2002 en el teatre Dubrovka a Moscou, sembla una coincidència molt reveladora. Al mateix dia que Moscou ha llançat un atac massiu a instal·lacions energètiques a Ucraïna, inclosa la presa més gran del país a Zaporíjia, resulta tot plegat boirós i inquietant. Masses preguntes per resoldre. El govern de Putin, podrà fer ara el relat que més li convingui per els seus interessos. La seva capacitat de mentir és llegendària i el seu cinisme immens.   Caldrà temps per veure la resposta del Kremlin, és a dir de Putin. Exportes una guerra sense cap sentit a Ucraïna, on han mort més de tres-centes mil persones, civils i militar de tots els bàndols. I ara a casa teva, tens un atemptat terrorista i poses el crit al cel? 

PD: Mentre les xifres augmenten, ara mateix son 133, Putin acusa directament a Ucraïna.

Silenci a Gaza i soroll a Ucraïna

A Gaza, el silenci del que passa els territoris ocupats per Israel, és fa cada vegada més ominós. El bloqueig informatiu establer per l’exercit jueu fa molt difícil saber les condicions de vida de la població arrossegada a anar al sud per les forçes d’Ocupació. Sense subministraments, sense sostre ni ajuda, sols una vegada més, Gaza és el laboratori què Israel utilitza per imposar la seva Pax Romana. Tots els mitjans al seu abast, per destruir a tota una població, això és diu, com és pot dir? Genocidi és molt a prop del que està passant a Gaza. Més de 28.000 morts, més de 10.000 menors d’edat, xifres que manifesten un odi profund del govern israelià i el seu exèrcit envers la població civil de Gaza. 

I desprès, Ucraïna, dos anys de guerra, més de 30.000 morts del bàndol ucraïnès. Una lluita desigual entre Rússia governada per un dèspota sense escrúpols i Ucraïna defensant-se sense mitjans, perquè Occident ja s’ha està cansant d’aquesta guerra. El problema serà que si Putin s’han surt d’aquesta aventura, quin serà el proper objectiu? I malgrat tot, la UE i la OTAN, no poden ni volen cap enfrontament directa amb Rússia. Això ho sap Putin, el temps juga al seu favor i contra la Ucraïna del Zelensky.

Putin comença la seva campanya electoral

 

L'autòcrata Putin ho te clar, la guerra contra Ucraïna continuarà, costi el que costi. Amb aquestes boniques paraules comença la seva particular campanya electoral, on ningú pot presentar-se. L'opositor Navalni desaparegut dins dels sistema penitenciari rus, per ordre de Putin, allà la desaparició del qualsevol divisió de poders, fa que hi hagi un únic dictador absolut, un nou tzar per governar el seu imperi. La UE estima Putin, li compra gas i petroli, perquè la roda del hàmster poguí donant voltes i més voltes.  Ucraïna, és un problema, segur que amb el temps tot s'ha arregla, o potser no.

La Guerra a les portes de la UE:

 

L'OTAN a Madrid

 Dona molta mandra escriure. L’actualitat és un pou sense fons. Notícies que semblen primícies son oblidades al cap d’unes hores. 

1.- OTAN

Madrid podrà sortir -per fi- els llibres de història contemporània. La conferència del 29-30 de juny serà recordada per el nou mantra de "Concepte Estratègic". Pedro Sánchez ha volgut capitalitzar el encontre fent d'amfitrió  empàtic i proactiu, per donar un impuls a seu moment de baixa popularitat. L'OTAN s'ha convertit en un instrument al servei de EEUU. La guerra a Ucraïna ens recorda els límits d'Europa. 

L'OTAN és un lobby què ens recorda que hi ha perills, especialment per part de Rússia. La invasió d'Ucraïna i la destrucció del país és un clar recordatori que la guerra pot aparèixer en qualsevol moment de la mà de governants sense ànima -Josep Ramoneda el titlla de nihilista-. Una guerra que porta 134 dies i que sembla que pot anar per llarg, fa que el paper d'Europa sigui més aviat discret, perquè les nostres societats no volen morts per defensar una terra llunyana. 

Biden ha arrancat el compromís de augmentar el pressupost de defensa. Espanya s'ha compromès a augmentar el doble els propers anys. La guerra a Ucraïna fa fet que Suècia i Finlàndia hagin tocat a la porta de l'OTAN. Sembla que hi ha dos visions del conflicte. Un es deixar que Rússia es quedi el Donbass  i Crimea a canvi de deixar la resta. Un altra, son partidaris de ajudar a Zelenski fins el esgotament del exèrcit rus. La ironia de tot plegat és que Europa està pagant el cost de la guerra a Rússia gràcies a les transferències de diners a canvi del petroli i el gas russos!

Tothom vol la pau, però què vol fer Europa sense el paraigües de l'OTAN? Malauradament, la resposta és que no té cap idea clara perquè veu costos de tota mena i cap avantatge almenys a mig termini. 

Ucraïna i la resistència de Zelenski

 

Llegint tot el que ha passat a Rússia, i el paper de Putin en tot plegat, les pistes estaven allà, però ningú les volia veure. Txetxènia , Georgià, Síria, Crimea, Ucraïna, totes aquestes intervencions militars, han posat de relleu la manera d’esser de Putin i la seva geopolítica. La UE, especialment Alemanya, i Merkel, es pensaven que podien controlar a Putin a través dels intercanvis comercials. Però Putin, no li interessa l’economia, sinó el poder. La seva ideologia d’una Rússia imperial, no te en compte la globalització. Ha utilitzat les necessitats de la UE –gas, petroli- per la seva particular creuada. Tots conspiren contra Rússia. Ara, el mal està fet i la pregunta que cal plantejar, tal com fa Jonathan Littell, es fins a on posarem el límit? La UE i EEUU no es veuen en cor de posar línies vermelles. I aquesta malenconia es aprofitada per una Rússia, que se sent assetjada per tots els cantons. La pèrdua del vaixell de guerra Moskva, farà que les represàlies siguin encara més aferrissades contra la població civil. Putin, és una mena de Stalin.2, però ell no està sol. Sempre hi ha una legió de còmplices que fan possible que els deliris d’un home es puguin complir. La resistència ucraïnesa, no podrà ser infinita. La destrucció del país, es un fet. A prop de cinc milions de persones –dones i nens i gent gran-, s’han convertit en refugiats. Com podrà fer front la UE a tota aquesta emergència humanitària? Putin vol el cap de Zelenski al Kremlin. Què passarà si mort abatut o assassinat? No estem parlant de ficció, amb el que hem vist a Bucha, Mariúpol, Kíiv [Kiev], la devastació de les ciutats, la mort del President Zelenskiy és un objectiu prioritari, ell ho sap i la UE també.