Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris In Memòriam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris In Memòriam. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’abril del 2023

Obituari: Fernando Sánchez Dragó (1936-2023)

 


(1936-2023) 


Nadie escapa al encuentro con la muerte. Tampoco Sánchez Dragó, aunque por las noticias que aparecen, hoy no la esperaba. Nunca es un buen momento. Más allá de su capacidad transformadora y adaptativa, como casi todo el mundo, queda su obra literaria. Destaca por su idiosincrasia hispánica, que aparece en su obra Gárgoris y Habidis. Una historia mágica de España*. Una obra total, donde se mezclan, antropología y geografía, mitos y leyendas, realidad y ficción, en una mezcolanza, es decir, un crisol, donde surge de manera contradictoria, esa realidad denominada iberia. Donde lo diverso y herético lucha contra la ortodoxia, y donde Fernando Sánchez Dragó nos hizo descubrir un mundo -mágico- que se encontraba al otro lado de la carretera. ¿Qué valor histórico mantiene aún la obra? Como todo, su veracidad tropieza con los datos históricos, y sin embargo, el despliegue de hipótesis descabelladas, sus heréticas afirmaciones, siguen siendo lo mejor de una obra que nos deslumbró como un fogonazo en medio de la oscuridad. Posiblemente, sea la primera obra fake news de 1978. Ahí queda eso!

I
(...) "Mi libro crece a partir de esta encrucijada o combinación de hechos extraños y fórmulas dubitativas, unos y otras manejados con la técnica de la libre asociación. Para empalmar o interpretar los elementos del rompecabezas no he vacilado en recurrir a símbolos, corazonadas, imágenes oníricas, ecuaciones diofánticas, loterías, certidumbres, figuras de cera, anábasis, naufragios, estados febriles, vivaques neolíticos, teosofías, odiseas, visiones de infancia, cultura de bachiller y hasta magias agridulces más o menos de importación." (I, pág.23)

++++

"(...) Habidis promulgó esas leyes en el Andalus y Moisés las recibió en la iniciación hermética que a su vez habían recibido los sacerdotes egipcios de los atlantes. Capítulos, pues, de una cadena esotérica que inexorablemente se muerde el rabo. Los diez mandamientos, por otra parte, constituyen un código arquetípico de comportamiento y pueden nacer por generación espontánea en el seno de cualquier colectividad humana. Exigirles transmisión verbal es meticulosamente de perogrullo*". (I, pág.124)


dissabte, 18 de març del 2023

Obiturari: Jorge Edwards

 


(1931-2023)

I

"Las infaltables malas lenguas, que proliferaban en La Habana en los medios más diversos, me contaron después algunas historias sobre García Incháustegui. Durante la crisis de los cohetes, en octubre del 62, se hallaba al frente de la delegación de Cuba en las Naciones Unidas. El momento era dramático y Kruschev, para evitar el conflicto mundial, se entendía directamente con Kennedy, sin consultar a su aliado Fidel Castro. Fidel pronunció entonces el famoso discurso en que resumía en cinco puntos la autonomía de la revolución cubana. Parece que García Incháustegui, sin conocer a tiempo el discurso del Comandante en Jefe, se alineó por completo en las Naciones Unidas con las tesis de la delegación soviética, desmintiendo con su precipitación las proclamaciones de independencia que salían de La Habana.

Las malas lenguas decían que La Habana lo trajo en un santiamén y que Fidel, en un acceso de furia, ordenó que lo procesaran por traidor. Ya se conocía la pena, en
caso de que el delito quedara comprobado. Parece que los amigos escondieron a García Incháustegui hasta que a Fidel se le pasó la furia*."

dilluns, 6 de febrer del 2023

Obituari: Josep Maria Espinàs

 



(1927-2023)


Dels molts llibres que va escriure, Aprendre a conviure. Reflexions sobre civilitat". editada per la Caixa d'estalvis de Sabadell (1984), va ser durant un temps, el llibre d'ètica que feia servir per els alumnes de BUP.  Era un llibre ple de sensibilitat i humanitat. Amb un llenguatge planer i sense dogmatismes. Era un llibre sense trampa ni cartró. 

Al capítol La comunitat (pàg.85) diu el següent:

5. Catalunya.

b) L'idioma

"Si en tota Comunitat la llengua és matèria de civisme, en el cas concret de Catalunya ho és d'una manera especial per raons històriques, polítiques, demogrà-fiques , culturals, etc.

(...). Cap persona culta no pot discutir avui la condició d'idioma del català, i qui encara el titlla de "dialecte" ho fa per inexcusable ignorància o per irracional aversió.

(...)

És un deure cívic del catalanoparlant afavorir que qui no el parla es familiaritzi amb l'idioma propi de Catalunya, adreçant-s'hi sempre que se suposa raonablement que l'interlocutor el pot entendre, encara que no el parli. (...) El castellanoparlant té dret a no abandonar el seu idioma quan algú li parla en català, però el catalanoparlant té l'obligació de mantenir el seu; mantenir una conversa d'aquest tipus harmonitza el respecte a l'altre amb el respecte a un mateix" (pàg.93-94)






dissabte, 28 de gener del 2023

Obituari: Xavier Rubert de Ventós

 



(1939-2023)


Fragmentos

I

"(...): ni la filosofía, ni el filósofo como individuo, tienen, teórica ni prácticamente, dónde caerse muertos". (...) Ahora bien, si no tiene ni el monopolio de un sector de la realidad, ni una trascendencia particular desde la que hablar de los sectores en que se articula la investigación científica de la realidad, parece que su lugar, de tenerlo, es inevitablemente el de las costuras o los intersticios entre los diversos discursos, desde los que puede intentar su lectura cruzada o tangencial." (pág.122-3)

" Ante todo quiero aclarar que, según entiendo, lo que hace toda filosofía es 1) idealizar un sector de la realidad (la naturaleza, la vida,la psique), etc., que, después, 2) es analizado científicamente (física, biología, etc.), a partir de lo cual, 3) se generan nuevas ideologías (mecanicismo, vitalismo) que, 4) ponen en cuestión la idealización primera*" (pág.141)


II



dimarts, 28 de desembre del 2021

In Memòriam: Miquel Barceló García

 



(1948-2021)


Aquest novembre (23) ens va deixar Miquel Barceló García, impulsor de la col·lecció Nova de Ciència Ficció de la Editorial B, S. A (Barcelona). El seu impuls va portar a Espanya una plèiade de escriptors i escriptores d'aquest gènere, considerat durant massa temps, menor i amb uns lectors considerats frikis (estranys, estrafolaris). Veien el catàleg de la col·lecció hi apareixen el bo i millor d'un gènere estimulant i sorprenent per les seves visions d'un futur que no sempre son massa engrescadors. La seva feina amb aquest àmbit literari i les seves Presentacions dels llibres explicant tant el seu contingut -sense fer d'espòiler- com el context del autor i la seva obra son fonamentals per conèixer la evolució de la ciència ficció.  El trobarem a faltar, i un desig, que la col·lecció no desaparegui, perquè estic segur que la seva feina te continuadors. 



dilluns, 27 de desembre del 2021

In Memòriam : Desmond Tutu

 


Desmond Tutu

(1931-2021)


El temps és inexorable, també per Desmond Tutu, un dels referents de la lluita contra el apartheid a Sud-Àfrica. La seva mort, no ha sigut en va. La seva lluita i determinació va ajudar a fer desaparèixer un règim polític avalat per totes les nacions occidentals que va donar suport al règim racista de Sud-Àfrica. El aliat més ferm va ser EEUU. Que sempre va fer tot el possible e impossible per mantenir en el poder a aquella colla de racistes. El seu coratge i capacitat per dialogar amb tothom, va ajudar a canviar el seu país. 




dimecres, 3 de novembre del 2021

In Memòriam: Georgie Dann

 


Un altre mite s'han va. Ens recorda a tots -el que tenim una certa edat- què això que anomenem vida és breu. El pas del temps és inexorable. Georgie Dann sempre serà recordat -si més no, les ràdios de l'època t'ho recordaven tan si t'ha agradava com si no- com el rei de la cançó d'estiu. Aquells estius on els turistes començaven a venir a una Espanya canyí i prehistòrica. On es rebia com calia a la turista un  milió. Geogie Dann, el seu nom era Georges Mayer Dahan, francès, músic que li agradava el jazz, però que va veure un filó al incipient panorama desolador espanyol.

Una televisió que estrenava colors, deixava veure el ritme d'allò que deien "música moderna". Títols oblidables però que s'escoltaven. La veritable música pop espanyola, tenia que lluitar amb un règim que veia en mal ulls, qualsevol deriva de protesta social. A més de la falta de infraestructura per lluitar amb el pop anglès, que va arribar a ser un factor importantíssim del PNB d'Anglaterra. En canvi, en Georgie, no hi havia aquest problema. Com tot, el filó és va anant apagant, perquè la nostre societat també canviava, això si a desgrat del antic règim que oficialment desapareix amb la victòria del PSOE al 1982. Però això és una altra història.




dimarts, 16 de febrer del 2021

In Memòriam: Joan Margarit (1938 -2021)

 




Autoretrat

Del llibre Els motius del llop, 1993

-

De la guerra quedava el capot vell

d’un desertor al meu llit. De nit sentia

el tacte adust d’uns anys que no van ser

els més feliços de la meva vida.

Malgrat tot, el passat acaba sent

fraternitat de llops, melancolia

per un paisatge falsejat pel temps.

Queda l’amor -no la filosofia,

que és com una òpera- i, sobretot,

res de poeta maleït: tinc por,

però me’n surto sense idealisme.

A vegades, les llàgrimes rellisquen

darrere el vidre fosc de les ulleres.

La vida és un capot de desertor.


dimecres, 25 de novembre del 2020

Maradona es ja llegenda

 




Ha mort Maradona, un jugador singular que va viure un somni, què va passar del no res a ser idolatrat fins el deliri. No va saber pair la fama, els diners. Va sortir d'un entorn de pobresa a la gloria i no va saber se assessorat amb intel·ligència. Va viure el excés. I malgrat tot, va fer que molta gent, esperes els diumenges per veure'l jugar. Va jugar al Barça, un Barça que no guanyava res.  Va ser al Nàpols on va brillar a Europa. I després, la resta. Sempre estaran els seus gols. Ell que jugava amb les cames, va ser capaç de marcar un gol amb la mà, a Alemanya. Va guanyar el mundial del Terror a la seva Argentina natal. La dictadura militar és va escudar amb ell, per fer oblidar el què passava al país. Mor el home, però neix, ara si, una llegenda. 

dilluns, 2 de novembre del 2020

In Memóriam: Javier Reverte

 


(1944-2020)



La muerte del escritor Javier Reverte, es otra mala noticia en el ámbito de la cultura. Sus libros de viajes son un referente, pues, aunaba sus descripciones personalísimas y su capacidad para situar los países en los que se encontraba, explicando su historia reciente. El conjunto siempre era interesante y ameno. Sus viajes por África, sea "Vagabundo en África, Los sueños de África, o los caminos perdidos de África, nos dice mucho de su amor por ese continente.  


In Memóriam: Pedro Iturralde



 

Pedro Iturralde (1929-2020)


Jordi Nopca, Mor Pedro Iturralde, saxofonista i pioner del jazz a Espanya (Ara.cat, 1/11/2020)

In Memóriam: Robert Fisk

 



Robert Fisk (1946-202)





dimecres, 5 de febrer del 2020

In memoriam: George Steiner (y II)





George Steiner (1929-2020)

CC.- La poesia i la filosofia són molt a prop. [La poesía y la filosofía son muy cerca.]

Sí, però compte! La filosofia és bàsicament prosa. (...) però la filosofia intenta explicar coses. La poesia no ha d’explicar res. Cada vegada que tornem a un gran poema, ens hauria de tornar a sacsejar. Hauríem de tornar a començar. Quan tornem a una gran filosofia, en canvi, la comprenem una mica millor que la primera vegada. [frase de Samuel Beckett] “Ens equivoquem ho tornem a intentar, i ens equivoquem millor”. És una frase que em va canviar la vida.  Ara, a prop del final de la meva vida, segueixo amb gran entusiasme els nous músics. No sabem com la ment compon.

[Sí, pero cuidado! La filosofía es básicamente prosa. (...) pero la filosofía intenta explicar cosas. La poesía no tiene que explicar nada. Cada vez que volvemos a un gran poema, debería volver a sacudir. Deberíamos volver a empezar. Cuando volvemos a una gran filosofía, en cambio, la comprendemos un poco mejor que la primera vez. [Frase de Samuel Beckett] "Nos equivocamos lo volvemos a intentar, y nos equivocamos mejor". Es una frase que me cambió la vida. Ahora, cerca del final de mi vida, sigo con gran entusiasmo los nuevos músicos. No sabemos cómo la mente compone.]

CC.- Li interessa la música com a llenguatge. [Le interesa la música como lenguaje.]

És un llenguatge immens. Hi ha tres grans llenguatges: el llenguatge natural, la música i les matemàtiques. (...) Són tan rics com qualsevol altre forma d’imaginació humana.

[Es un lenguaje inmenso. Hay tres grandes lenguajes: el lenguaje natural, la música y las matemáticas. (...) Son tan ricos como cualquier otra forma de imaginación humana.]

CC.- Escolta música cada dia? [¿Escucha música cada día?]

Escolto molta música, llegeixo poemes i estudio matemàtiques. Ara és un gran moment per a aquells a qui ens agrada escoltar música. (...) És meravellós.

[Escucho mucha música, leo poemas y estudio matemáticas. Ahora es un gran momento para aquellos que nos gusta escuchar música. (...) Es maravilloso.]

CC.- És obsessiu amb la precisió del llenguatge? [¿Es obsesivo con la precisión del lenguaje?]

Espero que no. Gaudeixo massa de la meva feina, i gaudeixo aprenent de memòria. Això és una cosa que m’omple de por i ràbia. Les escoles han abandonat l’art de la memòria. Quan jo vaig començar a estudiar, al liceu francès, cada dia apreníem una petita part d’un poema. Jo intento seguir aprenent així. El que aprens de memòria no t’ho pots treure ningú. (...) Per mi un sistema educatiu que abandona la memòria és pecat, és diabòlic.

[Espero que no. Disfruto demasiado de mi trabajo, y disfruto aprendiendo de memoria. Esto es algo que me llena de miedo y rabia. Las escuelas han abandonado el arte de la memoria. Cuando yo empecé a estudiar, en el liceo francés, cada día aprendíamos una pequeña parte de un poema. Yo intento seguir aprendiendo así. Lo que aprendes de memoria no te lo puedes quitar nadie. (...) Para mí un sistema educativo que abandona la memoria es pecado, es diabólico.]

(...)

CC.- El seus fills viuen als Estats Units. [ Sus hijos viven en los Estados Unidos]

En fa molt feliç que visquin a Amèrica perquè és l’únic lloc on els jueus tenen alguna oportunitat de sobreviure. La condició de jueu torna a estar en un perill tràgic en molts llocs: França, l’est d’Europa. (...).

[Me hace muy feliz que vivan en América porque es el único lugar donde los judíos tienen alguna oportunidad de sobrevivir. La condición de judío vuelve a estar en un peligro trágico en muchos lugares: Francia, el este de Europa. (...).]

CC.- És cert que vostè somnia en quatre llengües? [¿Es cierto que usted sueña en cuatro lenguas?]

Somnio en les llengües amb les quals he estat treballant durant el dia. (...) Si ensenyava en alemany, somniava en alemany. Com més llengües sapiguem, millor. Cada llengua és una finestra a un nou món.

[Sueño en las lenguas con las que he estado trabajando durante el día. (...) Si enseñaba en alemán, soñaba en alemán. Cuanto más lenguas sepamos, mejor. Cada lengua es una ventana a un nuevo mundo.]

CC.- Li agrada provocar amb les seves reflexions? [¿Le gusta provocar con sus reflexiones?]

No. El que jo espero és haver fet que la gent es fixi en problemes dels quals potser no n’hauria estat conscient. Després de Babel, per exemple, és un llibre que suggereix que no hem d’entendre l’episodi de la torre com un càstig, sinó com un gran privilegi, una gran recompensa. (...) La gran pregunta que ha dominat la meva vida és: “Per què la joia filosòfica, estètica i moral ha participar en el sadisme i la inhumanitat i no els ha previngut?” Aquesta és la pregunta per la qual espero ser una mica conegut. I no en tinc la resposta.

[No. Lo que yo espero es haber hecho que la gente se fije en problemas de los que tal vez no hubiera sido consciente. Después de Babel, por ejemplo, es un libro que sugiere que no debemos entender el episodio de la torre como un castigo, sino como un gran privilegio, una gran recompensa. (...) La gran pregunta que ha dominado mi vida es: "¿Por qué la felicidad filosófica, estética y moral ha participar en el sadismo y la inhumanidad y no los ha prevenido?" Esta es la pregunta por la que espero ser algo conocido. Y no tengo la respuesta.]

CC.- No en té cap intuïció? [¿No tiene ninguna intuición?]

En aquell sofà hi solia seure Arthur Koestler. Ell deia que la resposta era molt simple. Que hi havia dos cervell: un de prehistòric i sàdic, i un altre de petit i molt recent més sofisticat. No hi ha proves d’això. (...) Què fa això possible? Jo en dic el principi de Cordèlia, d’El rei Lear. (...) I sento algú plorar al carrer, i no ho sento. No baixo a ajudar. (...) Podria ser que una gran educació estètica deshumanitzi? Espero que no. Però m’ho segueixo preguntant. No sentim els plors al carrer, sentim els plors de Cordèlia. En aquest sentit, la meva vida ha estat un fracàs.

[En ese sofá solía sentarse Arthur Koestler. Él decía que la respuesta era muy simple. Que había dos cerebro: uno de prehistórico y sádico, y otro de pequeño y muy reciente más sofisticado. No hay pruebas de ello. (...) ¿Qué hace esto posible? Yo lo llamo el principio de Cordelia, de El rey Lear. (...) Siento alguien llorar en la calle, y no lo siento. No bajo a ayudar. (...) Podría ser que una gran educación estética deshumanice? Espero que no. Pero me lo sigo preguntando. No sentimos el llanto en la calle, sentimos el llanto de Cordelia. En este sentido, mi vida ha sido un fracaso.]

CC.- No ho crec. [No lo creo]

Bé, però no ho sabem. I no crec, en absolut, que la psicoanàlisi hagi contribuït a resoldre aquests problemes. Freud és un dels grans escriptors de la història: un dels grans inventors de mitologia. No hi ha cura.

[Bueno, pero no lo sabemos. Y no creo, en absoluto, que el psicoanálisis haya contribuido a resolver estos problemas. Freud es uno de los grandes escritores de la historia: uno de los grandes inventores de mitología. No hay cura.]

CC.- Li preocupa què fa la tecnologia als nostres cervells? [¿Le preocupa qué hace la tecnología con nuestros cerebros?

Stephen Hawking, el millor científic del món, ha dit que l’electrònica i els robots posaran la vida humana en perill.(...) resoldran els nostres problemes a casa, a la cuina, al cotxe... però no resoldran cap problema fonamental. (...)

[Stephen Hawking, el mejor científico del mundo, dijo que la electrónica y los robots pondrán la vida humana en peligro. (...) resolverán nuestros problemas en casa, en la cocina, en el coche ... pero no resolverán ningún problema fundamental. (...)]

CC.- Estem molt distrets amb la tecnologia. Som multitasca però costa concentrar-nos. [ Estamos muy distraídos con la tecnología. Somos multitarea, pero cuesta concentrarnos]

No m’atreviria a jutjar. Diria que els joves entenen certes coses que nosaltres no podem. (...) Jo compto i espero que les dones puguin canviar la cultura. Només han començat. (...) Potser encara no als països mediterranis. Però s’apropa, i arribarà. (...)

[No me atrevería a juzgar. Diría que los jóvenes entienden ciertas cosas que nosotros no podemos. (...) Yo cuento y espero que las mujeres puedan cambiar la cultura. Sólo han comenzado. (...) Tal vez aún no en los países mediterráneos. Pero se acerca, y llegará. (...)]

CC.- Hi ha esperança, doncs. [Hay esperanza, pues] 

Les dones han de començar a ensenyar-nos a nosaltres, als homes, moltes coses. Però hi ha un aspecte on sóc molt pessimista. Hauria pensat que les dones farien de la guerra una cosa menys probable, i de moment no està sent així.

[Las mujeres deben empezar a enseñarnos a nosotros, los hombres, muchas cosas. Pero hay un aspecto donde soy muy pesimista. Habría pensado que las mujeres harían de la guerra algo menos probable, y de momento no está siendo así.]

CC.- Es penedeix d’haver fet o no haver fet alguna cosa important a la seva vida? [¿Se arrepiente de haber o no haber hecho alguna cosa importante en su vida?]

I tant, i tant. He estat a Cuba i Mèxic, però no a la resta de Llatinoamèrica. He estat a la Xina i el Japó, però no a l’Índia. I ara ja no puc viatjar, i és massa tard.

[Por supuesto, y tanto. He estado en Cuba y México, pero no en el resto de Latinoamérica. He estado en China y Japón, pero no en la India. Y ahora ya no puedo viajar, y es demasiado tarde.]

CC.- Si ens trobem d’aquí a deus anys, el món serà millor? [Si nos encontrasemos de aquí diez años, ¿el mundo sería mejor?]

No m’atreviria a contestar. Enfrontem probablement les guerres religioses més grans de la història (...) M’alegra que no hi seré per veure-ho.

[No me atrevería a contestar. Enfrentamos probablemente las guerras religiosas más grandes de la historia (...) Me alegra que no estaré para verlo.]

CC.- Creu que la ciència i les humanitats seran més a prop? [¿Cree que la ciencia y las humanidades serán más cercanas?]

És una pregunta molt bona. Tota la meva vida he tingut l’esperança que s’apropin, però el tipus de matemàtiques que necessitem ara per entendre la ciència és cada vegada més especialitzada. (...) Això és una gran crisi, perquè fins i tot als propis científics els costa comunicar-se entre ells. És possible que l’últim home que dominava la totalitat de la ciència fos, desprès de Leibniz, Oppenheimer. (...) Des d’ell ja no ho sap ningú, i ja no és possible.

[Es una pregunta muy buena. Toda mi vida he tenido la esperanza de que se acerquen, pero el tipo de matemáticas que necesitamos ahora para entender la ciencia es cada vez más especializada. (...) Esto es una gran crisis, porque incluso los propios científicos les cuesta comunicarse entre ellos. Es posible que el último hombre que dominaba la totalidad de la ciencia fuera, después de Leibniz, Oppenheimer. (...) Desde él ya no lo sabe nadie, y ya no es posible.]

CC.- Oppenheimer és una de  les persones que li va canviar la vida. Què va apendre d’ell? [Oppenheimer es una de las personas que le cambió la vida. ¿Qué aprendió de él?]

Intel•lectualment, era un sàdic. Era absolutament despectiu amb les persones menys dotades que ell. Era una figura molt tràgica. Alhora tenia un dels grans Van Gogh sobre l’escriptori. Podia recitar poesia dels upanixads. En cert sentits, era un Faust tràgic, va ser l’última figura faustiana.

[Intelectualmente era un sádico. Era absolutamente despectivo con las personas menos dotadas que él. Era una figura muy trágica. Asimismo tenía uno de los grandes Van Gogh sobre el escritorio. Podía recitar poesía de los Upanishads. En cierto sentidos, era un Fausto trágico, fue la última figura faustiana.]

CC.- Vostè té molt sentit de l’humor. És una bona ajuda, a la vida. [Usted tiene mucho sentido del humor. Es una buena ayuda, en la vida]

M’agradaria poder riure amb més facilitat. Però estic molt més interessat a somriure. (...) Si em fa definir l’ésser humà, li diré que és un animal que pot somriure.

[Me gustaría poder reír con más facilidad. Pero estoy mucho más interesado en sonrisa. (...) Si me hace definir al ser humano, le diré que es un animal que puede sonreír.]

CC.- Creu en Déu, senyor Steiner? [¿Cree en Dios, señor Steiner?

Aquesta és una pregunta que no responc. [ Esta es  una pregunta que no respondo]

CC.- Li té por a la mort? [¿Le tiene miedo a la muerte?]

No, però m’espanten terriblement els hospitals. M’aterra perdre el control. Però  no a la mort. (...) Sóc molt afortunat: la meva dona, els meus fills, els meus amics... Estic cansat, ja és hora de marxar. No vull ser una càrrega per a ningú. Però mentre pugui llegir un nou llibre, escoltar una nova peça de música i veure un nova peça d’art, la vida encara és molt, molt interessant. (...) Si té una afició, està salvat. Em sap molt de greu per la gent que no té cap una passió. (...) Tenir una afició significa formar part d’alguna cosa més gran que tu mateix, d’una cosa que continuarà quan tu ja no hi siguis.

[No, pero me asustan terriblemente los hospitales. Me aterra perder el control. Pero no a la muerte. (...) Soy muy afortunado: mi mujer, mis hijos, mis amigos ... Estoy cansado ya es hora de irse. No quiero ser una carga para nadie. Pero mientras pueda leer un nuevo libro, escuchar una nueva pieza de música y ver un nueva pieza de arte, la vida todavía es muy, muy interesante. (...) Si tiene una afición, está salvado. Me sabe muy mal por la gente que no tiene una pasión. (...) Tener una afición significa formar parte de algo más grande que tú mismo, de algo que continuará cuando tú ya no estés.]

CC.- Hi he estat molt a gust, a casa seva. [He estado muy a gusto, en su casa]

Hi estem molt tranquils. El luxe més car avui és el silenci. (...) Sap que Cambridge és el número u en universitats. Encara és el centre per a la genètica, l’astrofísica. Des de Roger Bacon, al segle XII, ha estat sempre així. Hi ha nou p deu premis Nobel ensenyant-hi. Sap que a Berkeley, a Califòrnia, hi ha un aparcament per a professors i, a banda, un racó només per als que tenen un Nobel? No és meravellós? No és una arrogància meravellosa per a la glòria dels Nobels?

[Estamos muy tranquilos. El lujo más caro hoy es el silencio. (...) Sabe que Cambridge es el número uno en universidades. Aunque es el centro para la genética, la astrofísica. Desde Roger Bacon, en el siglo XII, ha sido siempre así. Hay nueve o diez premios Nobel enseñando en él. Sabe que en Berkeley, en California, hay un aparcamiento para profesores y, además, un rincón sólo para los que tienen un Nobel? No es maravilloso? No es una arrogancia maravillosa para la gloria de los Nobel?]

CC.- Per què Cambridge concentra tanta saviesa? [] ¿Por qué Cambridge concentra tanta sabiduría]

És un misteri. Jo crec que és perquè el clima és tan dolent, i t’avorreixes tant, que t’has de posar a pensar o treballar, perquè no pots fer res més. Oxford és elegant, hi ha bons restaurants, però aquí no pots fer res més que ser un geni.

[Es un misterio. Yo creo que es porque el clima es tan malo, y te aburres tanto, que hay que ponerse a pensar o trabajar, porque no puedes hacer nada más. Oxford es elegante, hay buenos restaurantes, pero aquí no puedes hacer nada más que ser un genio.]


* Carles Capdevila. Entrendre el món amb onze pensadors contemporanis. Ed.Arcàdia, Barcelona,2016.