Obiturari: Ismaïl Kadaré (1936-2024) (I)

La mort de Kadaré (1/7/24)permet pensar en un autor desconegut, d'un país Albània que va l'últim bastió del estalinista quan tots els països de l'est s'han anaven a norris. El final del règim no va surrealista i llastimós. És dins d'aquest context de dogmatisme intransigent i repressió brutal del règim de Enver Hoxha, on Ismaíl Kadaré cultiva una literatura plena de metàfores per expressar el que estava prohibit dins d'un país on tothom era marxista-leninista i posteriorment, amb la relació de la Xina de Mao. Una societat en el pitjors índex de benestar de tota Europa.

El llibre que vaig llegir de Kadaré va ser Spiritus*. Recordo que en va colpir, una estranya barreja de irrealitat i malson acompanyen la seva lectura. Transcric alguns fragments de l'obra:

"(...) Al final acabamos por expresar   con palabras lo que veníamos sospechando tiempo atrás: que la historia del comunismo, con independencia de la variedad de países y de pueblos que lo habían experimentado, era uniforme. Lo mismo que aquel invierno... Y agora que el primer velo del olvido comenzaba a caer sobre ella, destacaba con mayor nitidez esa estéril uniformidad."

Ahora, en el último tramo de nuestro itinerario, empezabamos a comprender que habíamos despositado excesivas esperanzas en el terror.

2

(...) Los hechos se tornaban cada vez más singulares. Un hombre, tenido por muerto durante largo tiempo, había vuelto a aparecer, exactamente lo mismo que en las viejas baladas. Pero todos habían comprendido perfectamente que la muerte que se lo había llevado para hacerlo regresar después no ea más que una invención de la policía secreta. Para no desalentarles, nosotros no les decíamos que se trataba de un procedimiento empleado repetidamente por todos los servicios secretos comunistas.

(...) No sabñeis más que quejaros. Por eso habéis permitido que vuestro país llegue a esta terrible situación. Por eso vuestro dictador, cura, hoxha o como vosotros queráis, os degeneró a todos emdiante la opresión y la embriaguez, para acabar cargando sobre vuestras espaldas, como si fueran huevos de cuco, medio milló de casamatas".

Obituari: Daniel Kahneman (1934-2024)

 

Daniel Kahneman

Daniel Kahneman, va morir el 27 de març. Premi Nobel d'Economia, psicologia cognitiva, i divulgador, assagista, a Espanya s'el coneix per el seu llibre Pensar rápido, pensar despacio*". 

"El treball del psicòleg Daniel Kahneman, que ha mort als 90 anys, va portar a repensar la presa de decisions en àrees tan diverses com les negociacions polítiques, el tractament mèdic i el reclutament de jugadors de beisbol, escriu el científic del comportament Eldar Shafir. Kahneman i el psicòleg Amos Tversky van demostrar que la presa de decisions es guiava més sovint per l'instint i les emocions que per la lògica i la raó , un enfocament que li va guanyar el Premi Nobel d'economia el 2002 i va llançar el camp de l'economia del comportament. Kahneman va gaudir de "col·laboracions adversàries", escriu Shafir, però es va mantenir suau i modest. Ell "estava obert a la possibilitat que ell mateix s'equivocava sovint". (https://doi.org/10.1038/d41586-024-01344-6)

La gent en general tendeix a l'hora de solucionar problemes, anar per la pendent més fàcil. Per què aquests errors? La resposta rau en la tendència del nostre sistema d'intuïció (S1) a anteposar la seva tendència a dir el primer que li ve al cap, mentre que el sistema de reflexió (S2) li costa posar-se, perquè la tendència natural del nostre sistema intel·lectiu és la mandra(1). 

Obituari: Josep Maria Terricabras (1946-2024)

 

Josep Maria Terricabras*

Entrevista d'Antoni Bassas a Josep-Maria Terricabras (7/4/2018)

Obituari: Carme Valero (1955-2024)

 

"Et poses faldilla i vas a córrer tu"

Ha mort un autèntic mite del atletisme. Malauradament, va viure en un temps on les dones eren invisibles i va tindrà que lluitar no contra el cronòmetre i les seves rivals, sinó sobretot, contra els prejudicis d'una societat masclistes que imposava a les dones uns valors franquistes. Fer esport estava mal vist, per dones. Recordo haver-la vist a les pistes d'atletisme de Sabadell. Els campionats i a la TV1 guanyant curses. Encara l'atletisme africà no existia. Si encara avui amb el cas Hermoso hem vist el que hem vist, imaginin el que passava en aquelles temps. El seu nom sempre estarà associat a unes heroïnes que va obrir forat en un món d'homes.    

"El 1976, guanyaria el seu primer Mundial de cros per davant de la soviètica Tatiana Kazankina. "A la xerrada prèvia, els entrenadors de la Federació no ens van dir res a les dones. Jo vaig queixar-me i l'home va respondre que féssim el que poguéssim, que no seria gaire, ja que les dones érem unes culones i unes 'pechugonas'. Quan al final de la cursa ja anava primera i el vaig veure, vaig dir-li en passar pel seu costat que mires bé, que una culona i pechugona estava per ser campiona mundial. Es va disculpar", recordaria." (Ara.cat, 2/1/24)

Obituari: Fernando Botero (1932-2023)

 

Fernando Botero

Obiturari: Ibánez

 

Francisco Ibánez 

(1936-2023)

Obiturari: Milan Kundera (1929-2023)

 

I

Reseña: Milan Kundera. “La festa de la insignificança”, ed. Labutxaca, 2015.

El text, té un aire, a l'estil Mendoza, és a dir, lleuger, sense transcentalismes, amb tocs astracanats, a estones grotesc, divertits, tendres, dolorosos, profunds. És a dir, com la vida mateixa.  

 

Amics, que se suporten, i s'expliquen contes per entretenir-se, històries repetides que avorreixen, actes quotidians que guarden rancúnies i esperances truncades. Alain, Ramón, D’Ardelo, Charles, Quaquelique i Calibán, són els personatges d'aquestes històries que Kundera explica com si s'ho explicarà a la nostra veïna, mentre puges a l'ascensor. 

Quines històries expliquen? En aquestes històries no hi ha èpica, ni ètica, ni estètica. Hi ha un fil històric, que Charles, explica, de l'època estalinista, una història que porta el títol de “Les vint-i-quatre perdius” (pàg.29) (les vint-i-quatre perdius). La història expressa la lògica del règim estalinista que fascino els nostres intel·lectuals de postguerra. Aquesta lògica diu que si el líder afirma qualsevol cosa, per extravagant que sigui, sempre serà veritable.

En aquest fil històric, veritable encert de l'obra, apareix una altra història que té a veure que la substitució del nom d'una ciutat, on va néixer un dels filòsofs més influents de la història de la filosofia, Königsberg, per Kaliningrad. Kant (1724-1804) va néixer en aquesta ciutat prussiana, i els avatars històrics, va acabar en mans russes, per obra i gràcia de la Segona Guerra Mundial. Qui era aquest Kalinin? Quina figura egrègia de l'època estalinista va ser? La història ens la conta a la pàgina 36 i següents.

Sense cap mena de dubte, l'apartat més esfereïdor és el que porta per títol “Ella mata” (pàg.51). Aquest apartat justifica la novel·la. De l'intent de suïcidi a l'assassinat, és la línia tènue que separa els nostres actes

La darrera part de l'obra sorgeixen qüestions existencials. Així, per exemple: -“Tothom xerroteja sobre els drets de l’home. Quina broma! La teva existència no està fonamentada en cap dret. No tan sols no et permeten posar fi a la teva vida per la teva pròpia voluntat, aquests cavallers dels drets de l’home”(pàg.122) [- Tots xerraven sobre els drets de l'home. Quina broma! La teva existència no està fonamentada en cap dret. Ni tan sols et permeten posar fi a la teva vida per voluntat pròpia, aquests cavallers dels drets de l'home. ]

A les darreres pàgines de l'obra apareix la vena filosòfica de Kundera: “La insignificança, amic meu, és l'essència de l'existència” (pàg.135) ”. Kundera està en una època post heroica, que no té res a veure amb la frase que parafraseja de J.P. Sartre.

Obituari: Tina Turner (1939-2023)

 

Tina Turner

Obituari: Matin Amis (1949-2023)

I

Ritmos de pensamiento

“Las dos frases más celebres de Stalin son: 1) “La muerte soluciona todos los problemas. No hay hombre, no hay problema”; y 2) (aquí estaba aconsejando a los interrogadores sobre cómo arrancar una confesión concreta) “Golpead, golpead y golpead otra vez”.”

La teoría

“- Déjalo Koba, no te pongas en ridículo: Todo el mundo sabe que la teoría no es tu fuerte. La observación salió de los labios del viejo y sabio comunista David Riazonov. La ofensa le costó cara.”

“Al poco de morir Lenin, en abril de 1924, Stalin dio una serie de conferencias que más tarde se publicaron en forma de libro con el título de “Fundamentos de leninismo”. Era prácticamente una antología de citas. Las citas se las había preparado un ayudante de investigación llamado F.A.Xenofóntov. También este pagaría por su colaboración.”

“En 1925, Stalin nombro tutor personal suyo a Jan Sten, subdirector del Instituto Marx-Engels. La misión de Sten era conseguir que Stalin progresará en su compresión del materialismo dialéctico (…)”.

“Las clases finalizaron en 1928. En diciembre de 1930, Stalin se sentía ya preparado para ser profesor de sus profesores. En calidad de dictador indiscutible  (…) encontró tiempo para dirigirse al Instituto de Profesores Rojos en los siguientes términos:

“Tenemos que poner boca abajo y dar la vuelta a todo el montón de mierda que se ha acumulado en cuestiones de filosofía y ciencias naturales”  (…)”

“A Xenofóntov, colaborador de Stalin en “Fundamentos de leninismo”, se le dijo que dejara su trabajo. Acabó fusilado. Jan Sten fue denunciado por ser “lameculos de Trotski”. Acabó fusilado. La suerte de David Riazanov (“Déjalo, Koba”)  fue un poco más insólita.

Riazanov fue denunciado por I.I.Rubin – que era el protector de Riazanov-, fue sustituido, expulsado del Partido y confinado. Acabó fusilado.”

“Parece que el único superviviente de aquellas discusiones teóricas fue Abram Deborin. “ En la diatriba de Stalin que anteriormente mencionaba, tuvo estas palabras sobre Deborin:

“Hay que machacar todo lo que ha escrito el grupo de Deborin” –personaje influente por aquellos años-, que murió (en la pobreza) en 1963, una fecha asombrosamente tardía.”

Obituari: Wayne Shorter

 

Wayne Shorter

(1933-2023)

Obituari: Xavier Rubert de Ventós

 

Xavier Rubert de Ventós

(1939-2023)

Fragmentos

I

"(...): ni la filosofía, ni el filósofo como individuo, tienen, teórica ni prácticamente, dónde caerse muertos". (...) Ahora bien, si no tiene ni el monopolio de un sector de la realidad, ni una trascendencia particular desde la que hablar de los sectores en que se articula la investigación científica de la realidad, parece que su lugar, de tenerlo, es inevitablemente el de las costuras o los intersticios entre los diversos discursos, desde los que puede intentar su lectura cruzada o tangencial." (pág.122-3)

" Ante todo quiero aclarar que, según entiendo, lo que hace toda filosofía es 1) idealizar un sector de la realidad (la naturaleza, la vida,la psique), etc., que, después, 2) es analizado científicamente (física, biología, etc.), a partir de lo cual, 3) se generan nuevas ideologías (mecanicismo, vitalismo) que, 4) ponen en cuestión la idealización primera*" (pág.141)

II