Osasuna-Barça: Riad capital d'Espanya

 

Porteu els palestins al desert del Sinaí!

 

Sembla que el destí del palestins de la Franja de Gaza està decidida per la voluntat de Netanyahu, tots fora de la Franja de Gaza. Un resultat inesperat, sempre que Egipte hi col·labori, esclar. Segurament, Hamàs no s'ho pensava aquest resultat, tant li fa si hi ha 10000 morts com 20000. Ara que farà amb els segrestats israelians? Israel i la coalició del govern de Netanyahu vol un Israel bíblic. Destruir Gaza per instal·lar-se ells, els còlons que donen suport els partits extremistes religiosos. Si algú es pregunta si això és una deportació massiva, la resposta és si. Un acte il·legal del dret internacional que Israel i tot el seu cor de veus blanques donen per boníssim. Qui muntarà els campaments de refugiats? Qui ho pagarà? Segur que la UE.  Qui deixarà entrar aquests refugiats? Egipte voldrà ajudes massives de EEUU i la UE, segur que sempre és pot arribar a un acord. Però, i la gent de Gaza que es expulsada de casa seva? Què passa amb ells? Si aquesta és la solució al problema palestí, sembla que no hem après res de res.

Israel donant lliçons d'ètica

 

El drama de Gaza sembla no tenir aturador. Aïllats del exterior i amb uns veïns que no els volen, més enllà d’utilitzar-los per consum intern o extern, els palestins viuen una situació límit. Israel els condemna i els identifica a tota una població amb Hamàs, l’organització que Israel va alimentar per des legitimar a l’Autoritat Palestina. Sense ajuda humanitària l’únic que semblaria raonable és que Israel tirés bombes atòmiques intel•ligents i fes desaparèixer de Gaza a tota la població, llavors la feina quasi estaria feta i la Comunitat Internacional amb les seves vares de mesurar diferents si son víctimes dignes –israelià, ucraïnès, etc,.- i víctimes indignes –palestins, kurds, rohingyes, etc,.-. Potser que Israel no estigui interessada a envair Gaza, els perill per els ostatges seria molt gran. Però aquesta guerra de desgast i on l’estadística del morts s’ha amuntega sobre les runes de Gaza i sobre la consciència de tots plegats, “amb un balanç de 2.360 nenes i nens morts i 5.364 ferits a conseqüència dels incessants atacs, és a dir, més de 400 nens morts o ferits diàriament. A més, més de 30 menors israelians han perdut la vida i desenes continuen segrestats a la Franja de Gaza*.” Algú en pot dir com aquesta situació és pot continuar mantenint en el pretext de defensa de l’Estat de Israel?

Welcome to Europe

 Si ets un milionari de la Aràbia Saudí i vols demanar asil polític, llavors segur, que Espanya o qualsevol altra país estudiaria el seu cas amb molta cura i amb tota seguretat li donarien. Però aquest cas concret, és molt poc improbable que es poguí donar. En canvi si vens d'Afganistan o Síria o  Iran, i ets pobre, llavors tot son problemes o si no que li preguntin a Marlaska amb el cas Mohammad Rahmatinia, iranià deportat cap a Iran, perquè Marlaska prefereix que el règim despòtic que governa el país poguí empresonar i executar a qualsevol dissident del règim.

Qatar-DDHH: 10-0

 

Els futbolistes no tenen respecta a la ciutadania

La FIFA vol diners, i Qatar s'ha ofert per pagar una festa obscena amb la aquiescència de les federacions nacionals i la complicitat dels estaments futbolístics, jugadors inclosos. Tot es qüestió de molts diners, malgrat els milers de morts que ha suposat la construcció d'estadis ultramoderns a ma d'obra ratllant la servitud. La paraula política i esport son incompatibles diuen les mandataris esportius. Però Qatar ha fet una aposta publicitària per blanquejar-se, tampoc li cal, tothom mira a un altra lloc. Desprès del Mundial, veurem com la FIFA vol respecta per els futbolistes, però cap consideració per aquells que han construït les estadis. Així és la lògica d'aquest món.