Espanya e Israel aprofundeixen en les seves relacions

 

El govern extremista de Israel, està neguitós per el reconeixement de Palestina com estat, n'hi que sigui simbòlic, però Israel i el seu govern ja fa advertències que els palestins no existeixen i no poden sortir ni de la Franja de Gaza, ni a Cisjordània. Israel li sembla normalíssim assassinar a 35.000 palestins de Gaza, però si hi ha qualsevol crítica, per molt suau que sigui posa el crit al cel. Veurem que el  volum de retrets del govern israelià envers  a l'espanyol anirà pujant de to a mesura que s'ha costa la data del 28 de maig, data del reconeixement del Estat Palestí. De moment, Israel no pensa atacar Madrid. 

 

Destrucció a Gaza i reconeixement del Estat Palestí

 

El bloqueig massiu de informació sobre el que està passant a Rafah i per extensió a Gaza és preludi per una catàstrofe de dimensions colossal. La fotografia mostra el nivell de destrossa que està infligint l'exercit israelià a la població civil de Gaza.  Aquest nivell de destrucció s'ha de generalitzar a tota la Franja de Gaza. El que està passant a Gaza és constitutiu de crim de guerra. Israel té un problema greu amb la demografia. No pot assassinar els dos milions de palestins que hi viuen. El fet que Espanya, Irlanda i Noruega reconeguin palestina com estat  el 28 d'aquest més és una mostra que Israel s'ha equivocat en la seva estratègia de destrucció i aniquilació de Gaza. Protestar per el que està fent l'executiu israelià, la destrucció de Gaza- no és antisemitisme, es recordar que la legitima defensa també té límits i fa molt de temps que és van traspassar. Desprès d'aquest límit hi ha l'espai del assassinat de 35.000 persones i a prop de 80.000 ferits, bona part d'ells infants.  

 

Haaretz: l'altre mirada a Israel

Haartez (La terra [d'Israel]) informa molt més del que passa allà que tota la resta de rotatius d'Europa. Costa trobar notícies, hi ha un bloqueig informatiu i mental que fa que la informació sobre Gaza sigui cada dia més escarransida. L'exemple de Haaretz informant de les accions del govern de  Netanyahu demostra que per fer crítica de les seves accions criminals, no cal ser antijueu o antisemita. 

 

Israel: Totes les línies vermelles traspassades !

 

Mentre el silenci s'estén a Rafah i per extensió a Gaza, la mort i la destrucció continua. Què millor moment per fer neteja? No troben les ostatges, però això no impedeix seguir els treballs de demolició  de edificis, especialment, hospitals, escoles i infraestructures com l'aigua potable o electricitat. De fet l'exercit israelià demostra que quan te enfront una població indefensa son uns cracs matant i assassinant nens/nes, dones i homes. A més el vell Biden és hi dona mil milions a l'Estat de Israel perquè puguin massacrar   millor a la població de Gaza. Si els territoris ocupats per Israel, de fet no és Israel, perquè ningú gossa d'entrar en aquest terreny de ningú? De fet és territori Palestí, però que Israel contra totes les Resolucions de l'ONU s'ha fet seu, amb tota la població  convertida en ostatges!

 

Israel segueix acumulant delictes del TPI

 

Camp de refugiats Nuseirat 

El bloqueig de imatges sobre el que està passant a Rafah i per extensió a Gaza, no augura gens bo. La capacitat de vulneració de tots els límits del Estat jueu tindrà que ser jutjada per el TPI. El crims de guerra s'acumula com també ho fan els mort. No hi ha on anar i malgrat això els bombardejos segueix davant de l'actitud criminal de la Comunitat Internacional. Què fàcil és atacar a Gaza i els palestins, i difícil fer-ho a Iran!

 

Volen assassinar a tothom a Gaza!

 

"Imatges terrorífiques captades pel càmera d'Aljazeera a Jabaliya aquesta nit, on les IOF van colpejar el campament amb més de 100 bombes i els quadrocòpter (drons)  van disparar contra els civils que es refugiaven a les escoles properes. La seguretat és una il·lusió. Les zones humanitàries un engany." (Laila El-Haddad)

Israel fa una demostració davant de l'ONU: Ens passem totes les resolucions per el cul!

 

PD: El millor de tot això, és que no hi haurà cap sanció per Israel! A Israel li va donar suport incondicional els EEUU per fer el que li doni la gana, altres països també li han donat suport: l’Argentina, Txèquia, Hongria, Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea. Sobte, la unanimitat del Pacífic per donar suport a Israel, però és que Honolulu (Hawaii) te la mà molt llarga.

Israel davant d'un destí: Rafah!

Llegint les notícies que arriben de Rafah e Israel, sembla que tot plegat te l'aroma de la destrucció de Rafah, davant d'una Comunitat Internacional cega al sofriment del poble palestí. Sembla que la commemoració del Holocaust és una cortina perfecta per els plans del govern extremista israelià. La inhumanitat és un valor que cada dia cotitza més en el mercat de la guerra contra la Franja de Gaza i Rafah com l'últim lloc on els refugiats palestins ja no tenen cap sortida, més enllà de la mort. A Gaza tots son culpables i per això, l'únic càstig és la seva desaparició. Culpar al innocent, deshumanitzar-lo fins que no vegem les seves cares de sofriment, assassinar-los des de la coartada què això és una guerra. Però no és una guerra, és un exèrcit amb el armament més sofisticat del món contra una població on no te on anar i la resta de països mirant-s'ho amb cara de resignació i admiració.  Sembla que desprès de tot, no hem après res de l'Holocaust.

  

 

Compte enrere per Rafah

 

La imatge dels tancs israelians, Hamàs no te tancs, a Rafah, permet fer-se una idea entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Segons Israel tot això ho fan per benefici de la població palestina en mans del desaforats de Hamàs. Encara intenten trobar els ostatges israelians que Hamàs reté des de 7 de novembre del 2023.  Volen estrangular el subministrament d'armament a Hamàs. Sembla massa cínic per creure's totes aquestes excuses. Llançant bombes intel·ligents des de 10.000 mts. d'alçada, amb la precisió característica de tocar sempre hospitals, escoles o simplement edificis plens de civils, Israel ha aconseguit una fita extraordinària, assassinar a més de 34000 palestins que si hem de creure al exèrcit de mentiders de Israel, totes les baixes son de Hamàs, simpatitzants de Hamàs, amics de Hamàs, parents de Hamàs, gent que coneix algú què es de Hamàs. Ara esperen atacar Rafah. No hi ha lluita perquè Hamàs vol en el fons un home nou palestí. Una mena de humanisme empeny a Hamàs a la destrucció del tots els habitants de la Franja de Gaza. Per això compta en el inestimable ajuda de Israel que també vol fer neteja ètnica palestina. Vol arrasar Rafah i de les seves cendres construir una nova Jerusalem, llar per els colons que aclamen per més terres on viure amb comunió amb el bon Déu Jehovà. De fet, tant Hamàs com Israel son humanistes, és veritat, per raons oposades, però a la fi, convergeixen en la recerca d'un home nou. La Comunitat internacional, també espera aquest miracle.  

Un nou genocidi truca a les portes de Rafah

 

Israel torna a demanar a la població de Rafah que vagui a zona segura. Rafah era el lloc que Israel va dir que era un joc segur quan va destruir la ciutat de Gaza, més al nord. La destrucció de Rafah és imminent. El nombre de mort potser elevadíssima, tant la Comunitat Internacional com Hamàs no sembla amoïnar-los massa. Netanyahu sap que mentre estigui embolicat a Gaza, el seu càrrec no corre perill, per això, una campanya d'assassinats massius a Gaza és la millor carta de presentació per les properes eleccions què pugí haver a Israel.  El que passarà a Rafah no volen que ho veiem, per això tancant de Al-Jazeera a Israel. Bloqueig informatiu d'una mort massiva anunciada davant de la mirada maligna de la UE i la resta del món inclòs Hamàs. Perquè quin sentit té obtenir l'alliberament de 200 presoners de Hamàs si desprès destrueixes tot Gaza? Hi ha 35.000 mort i més de 10.000 desapareguts sota les tones de runes que l'exèrcit israelià sotmès les ciutats de Gaza. 

PD: Les comparacions son odioses, però ara mateix Gaza és una mena de Protectorat israelià que s'està preparant per la destrucció de la seva població. Aquest no calen portar cap distintiu, perquè per Israel, tots son culpables de terrorisme.   

La "flotilla de Gaza" en dic sec

 

La "Flotilla de la Llibertat" està ancorada al port d'Istanbul. Es parla de problemes "administratius", però el cert és que es veu la mà d'Israel i EE.UU per fer naufragar aquesta operació d'ajuda humanitària a Gaza. La realitat supera els bons desitjos dels expedicionaris, entre ells Ada Colau i Jaume Asens. Si el problema fos a l'Àfrica tindria més possibilitats, però estem parlant dels territoris ocupats per Israel a la Franja de Gaza. I la OTAN podria fer algun gest per apropar aquesta ajuda? La resposta és evident que no. No volen incomodar els carnissers de Gaza, tenen nom i cognom i tothom ho sap. I és clar, també Hamàs juga els seu paper. 

Alliberar les ostatges i massacrar els palestins

El cor internacional de veus blanques, vol què Hamàs alliberi els ostatges retinguts des de el 7 d'octubre. Això demostra la seva empatia per aquestes 200 persones encara retingudes per les forçes del mal de Hamàs. Llàstima que aquest cor tant blanquíssim no faci una exigència a Israel i EE.UU per deixar de massacres a la població civil i les 34.000 persones assassinades per les forçes d'ocupació israeliana. Una vegada més es demostra l'abisme en la consideració entre víctimes dignes  -els hostes israelians- i les víctimes indignes -tota la població palestina-.

 

Israel busca l'extermini dels palestins i de pas les seves terres

Moments clau

 10:20

Dimiteix el cap de la intel·ligència militar d'Israel per l'atac de Hamàs del 7 d'octubre

 17:01

Desenterren almenys 50 cossos d'una fossa comuna a l'hospital Nasser de Khan Yunis

 AHIR

Almenys 18 morts en atacs aeris a Rafah durant la nit, dels quals són 13 criatures de la mateixa família

 AHIR

Almenys 17 morts per incursions israelianes a Cisjordània en les últimes 36 hores

 AHIR

La Cambra de Representants dels EUA aprova un paquet d'ajuda de més de 26.000 milions de dòlars per a Israel

 AHIR

Erdogan rep al líder de Hamàs i li promet que lluitarà per un estat palestí

++++++++++

Mort i destrucció de civils a Gaza i Cisjordània. Netanyahu vol desviar l'atenció assassinant a palestins, perquè sap que Occident i tot el cor d'entusiastes no els importa res la mort d'aquests intrusos ficats en terres sagrades.   Cal foragitar-los fora, encara no saben com fer-ho, però de moment, destruint-ho tot el que poden, potser podrien anar a Madagascar, de fet no poden perquè ningú els vols. Estàs a casa teva, però de cop resulta que ja no tens casa. Palestins i kurds, son els paries de la regió. Tothom sembla que tenen dret a destruir-los en benefici de la humanitat occidental. No son els bons. No tenen estats. Fosses comunes, infants assassinats per avions intel·ligents, aquest és el legat que està deixant aquest carnisser que és diu Netanyahu. EE.UU premia a Israel per la seva acció sàdica a Gaza. Ni ha destruït Hamàs, no té les ostatges, i si a generat més morts i destrucció que cap responsable polític israelià. Sembla que Ariel Sharon seria un boy-scout comparat a Benjamin Netanyahu! Qui el portarà al TJI? 

Israel s'atreveix amb tot: Gaza, Iran i Síria

 

Hi ha moment on tot surt de cara. A l'ONU EEUU s'encarrega de dir al món que Palestina seguirà en mans de Israel. I per altra banda, Israel ataca Isfahan al Iran en un atac aparentment més tàctic que estratègic. A mesura que passin les hores veurem l'abast del atac. Així que Israel pot fer front a Gaza on el passeig triomfal es total i absolut, això si, encara no han trobat els ostatges que Hamàs encara reté, malgrat que a població està sent massacrada sense que l'ONU poguí fer alguna cosa. La asimetria entre països és obscena, els bons, Israel que ha assassinat més de 34.000 palestins de la Franja de Gaza, des de el novembre passat, i per altre, Palestina, cap reconeixement de cap tipus, i com sempre Iran, una teocràcia intolerant com Aràbia Saudí, que aquest i és del bons boníssims. Bons temps per la industria d'armament i pèssim per aquells que reclamen l'alto el foc i els passadissos humanitaris per ajudar a la població de Gaza, aïllada i sotmesa al foc i a la fam.

  

 

Israel prova armament per futures guerres

 

Israel i el seu govern extremista segueixen la seva escalada de destrucció i mort a Gaza. No tinc paraules per denunciar el clamorós silenci que des de Occident envolta la destrucció dels palestins, davant del silenci còmplice de l'Orient Mitjà. Israel ha demostrat una bogeria sense precedents i encara segueix fent-ho, perquè ningú li pot dir que hi ha límits. Israel voldrà fer el mateix amb l'Iran? Bombardejarà totes les central nuclears? A Gaza sense llum, ni agua, ni res del més bàsic, perquè Israel els te engabiats a una Franja que l'exclou del món exterior, i cap institució vol fer res perquè salvar els palestins, llavors perquè serveix l'ONU? Ah, si, per sancionar a Palestina, i els altres països paries! Genial! 

Ajuda humanitària per l'exèrcit hebreus, si us plau!

Davant d'un atac massiu, tothom ajudar. Però Gaza, ningú vol ajudar perquè Israel el pobre i petit David, pot amb les formigues del gazànies. Perquè aquesta desproporció tan clamorosa entre Gaza e Israel? Perquè aquestes retòriques de guerra queden en silenci quan destrueixes tot una nació? Gaza no és Iran. Israel ha destruït i assassinat a més de 32.000 persones dels quals a prop del 40% son menors d'edat, però això no sembla interessar a ningú, com és possible aquesta ceguesa? Gaza segueix patint els estranys de la invasió i destrucció del exèrcit de Israel. Però tothom vol córrer per ajudar a Israel que va ser ell, qui va anar fins a Damasc ha destruir el consolat iranià. La resposta de Iran han sigut aquests llançaments massius de míssils que ha sigut fàcilment abatuts per tothom. A Gaza, l'exèrcit israelià no a necessitat cap ajuda, tota la maquinaria bèl·lica és seva. I tothom a deixat fer. Iran, de fet a ajudat a Netanyahu a sortir-se alegrament de Gaza, ara tothom vol ajudar al pobre exèrcit hebreu, deixant de banda a 2 milions de palestins confinats a la Franja, a un destí i un horitzó absolutament nefast i on la fam farà bona part de la feina començada per Israel. 

 

La Cúpula de ferro a Gaza

 

Israel amb la seva tecnologia nord-americana va superar amb facilitat l’atac iranià amb drons i míssils, com a resposta al atac per part de l’aviació israeliana a Damasc de l'ambaixada de Iran. Per Israel això és una oportunitat d’or per fer oblidar el assassinats massius de la població civil a Gaza. Ara Israel considera com fer front a Iran. EE.UU ha dit –amb la boca petita- que no  vol cap escalada de guerra. Iran s’oblida de Gaza, com tots els països del pròxim Orient, perquè Palestina no és un Estat, sobretot, perquè ningú vol que ho sigui. Ara Israel pot seguir la seva escalada –fugida cap endavant- contra Iran, pot destruir Iran, però no guanyar la guerra, e Iran pot fer que Israel se'n embarranqui en un guerra què acabi per desestabilitzar a Israel mateix. En cap cas, Gaza i els palestins sortiran  enfortits. Els venedors d’armes vol fer l’agost al abril!

Israel i l'amic Amèrica

 

Mentre la fam segueix matant nadons i ferits, per la falta de subministrament a la Franja de Gaza, aquí la mort ha de ser silenciosa, per no ferir la pell fina dels occidentals, EE.UU fa la veu d'alerta perquè Israel estigui a l'aguait per si de cas Iran vol venjar-se. Com no tinc accés a la sala de crisi de la Casa Blanca, no puc saber si això és una manera de guanyar temps i despistar a l'opinió pública del que està passant a Gaza. On la mort, la desnutrició fan estralls i on les notícies son escasses per el bloqueig que imposa Israel els territoris ocupats i devastats.

Iran no anirà contra Israel de manera directa. Potser Hezbol·là, des del Líban pot fer alguna mena de acció més o menys destructiva. Però el que és segur és que no anirà amb tancs cap la frontera israeliana, ni avions ni res pel estil aniran fins a Tel Aviv. La brutalitat del desplegament a Gaza fa que hezbol·là s'ho pensi dues vegades. De tot això genera que la venda d'armes sigui ara mateix una negoci clamorós. Tothom vol participar-hi, Espanya també, es clar. Per altre banda, molts països han posat en marxa el servei militar. Sembla un contrasentit en l'era dels drons i tota la ferralla intel·ligent que hi ha. Si el que volen és carn de canó, llavors si que convé. La guerra d'Ucraïna demostra que sense l'equipament i armament operatiu, posar soldats sobre el terreny, és una manera de dir que no tens res a fer.   

La maldat guanya terreny a Israel

 

Matar de fam els nadons a Gaza, no té cap cost per l'Estat de Israel. Ja pot cant Scholz:" No ens podem quedar de braços plegats veient com els palestins es moren de gana". Això és Europa! L'últim baluard de la civilització. Netanyahu és el fill de puta dels EEUU -perdó per l'expressió-. Li donen tot el suport del món. Matar a nadons de fam incòmode a la UE, però no tant per trencar relacions diplomàtiques amb Israel, és el nostre aliats, la democracia dins del infern teocràtic. Gaza espera una nova tongada de destrucció, si per fi, és compleixen les amenaces de Netayahu de conquerir Rafah. No queda pedra sobre pedra, però a ell tant li fa. La UE està a favor dels drets humans, sempre que siguin els drets humans d'aquells que s'ajusten allò que volen, i els palestins, tots i els de Gaza, nadons inclosos no entren en la categoria de víctimes respectables, per això la UE vol guanyar temps, és a dir que morin tots els que han de morir.  Hi ha una dita citada al llibre de Josep Maria Esquirol*  del Talumud que diu així: "El futur del món depèn de l'alè dels nens que van a escola".   Sembla que Netanyahu i tots els que li donen suport -i son molts-, no volen cap futur per aquest nadons gazatins.

Iran es fa petit davant de Israel

 

Des de l'arribada dels aiatol·làs, a Teheran els  agrada fer funerals multitudinaris, que son els únics que valen la pena. Aquestes multituds no son precisament espontànies. En tot cas, és manifesten per l'assassinat de membres de la Guàrdia Revolucionària a Damasc (Síria), per part de l'aviació israeliana. Israel no és conforma amb massacrar Gaza, amplia la seva oferta de destrucció i mort allà on faci falta.  Iran, una teocràcia de la pitjor espècie -al nivell d'Aràbia Saudí, però en aquest cas, sota la protecció d'EE.UU i la resta de la Comunitat Internacional-, té la costum de fer amenaces que no van enlloc, afortunadament. Això si, tota aquesta Guàrdia Revolucionària, serveix per reprimir a les dones i els dissidents del país. Iran no pot embarcar-se en cap conflicte amb Israel, perquè seria la seva fi, almenys tal com avui la coneixem.  Iran sap que es la guerra, va tenir una amb Irak i alenada per Occident 1980-1988. Sadam Hussein era l'heroi occidental. La xifra de mort entre ambdós països arribà al milió de morts. La diferència de població  a favor de Iran, feia impossible que Irak pogués guanyar-la.

Avui, el règim teocràtic de Iran segueix intacte, mentre Irak, s'ha convertir en un estat en reconstrucció desprès de la seva victòria contra el Daesh, malgrat que encara queden reductes aïllats. Iran necessita fer-se propaganda, necessita un enemic extern per silenciar la dissidència interna. El aiatol·là Alí Khamenei , líder suprem d'Iran, no vol cap enfrontament contra Israel. No és perquè no volguí destruir a Israel, sinó perquè sap que no té els mitjans per fer-ho.  I seria la fi dels aiatol·làs.