Israel no vol cap observador a Gaza

 

Impulsar la por (nou mètode per el control social)

 

Escoltant els experts (tertulians), t’ha dones de la precarietat dels seus discursos. Intentar racionalitzar el que és una política de bojos, fa que tot el que podem dir, és fum. La intervenció a l’Iran, té a més a veure amb Israel que no pas els EEUU. La política genocida de Israel a la regió, fa que aquesta intervenció li permeti guanyar temps. Debilitar al enemic per antonomàsia i a l’hora transmetre el missatge per tota la regió, nosaltres som els que manen. I els EEUU aquest escenari és l’ideal. La realitat de la guerra fa impossible que la ciutadania iraniana enmig dels bombardejos -555 morts, nens inclosos-, faci alguna cosa més que intentar refugiar-se on pugui.  

Si no hi ha tropes sobre el terreny, i aquesta opció seria suïcida, la possibilitat de canviar de règim sembla molt inversemblant. Però el factor Trump, és la irracionalitat en persona. Les purgues al Pentàgon, no s’ha fet esperar. Tots els que no combreguen  amb ell, queden desqualificats immediatament. És evident que la seva capacitat militar, en l’espai aeri, és d'una aclaparadora superioritat. La capacitat israeliana i nord-americana en tecnologia militar és abismal, per ells, és molt fàcil destruir totes les infraestructures i totes les ciutats que vulguin. Ja es cuidaran de no destruir els pous petrolífers, perquè d’això és tracta. Des de l’era Kennedy, la prioritat de la política nord-americana, no ha estat tant, crear les condicions perquè la democràcia pogués florir, com imposar governants obedients a Washington. I Trump, no és cap excepció. 

PD: Avui el preu del petroli Brent* és cotitza a 81,130 $, ha pujat un 4,19% respecta ahir. Les empreses petrolieres estan de enhorabona!

Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI

 

Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza. 

En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.

L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.  

Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.

PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!

Israel aconsegueix el primer dels seus objectius

 

Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara  el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià. 

La guerra com desllorigador de tots els problemes

 

Recomanacions musicals

  

 

Els amants de la pau

 

Els dos grans aspirants a conquerir el proper Premi Nobel de la Pau, tornen a veuras les cares a Washington. Dos amics fraternals arquitectes de la pau a Gaza, un assassinant a 70.000 gazatins i l'altre donant-li cobertura política i militar. Netanyahu li va be sortir de casa, potser a Europa i segons a quin lloc té por que el detinguin per crims de guerra i el portin a la Haia. En tot cas, anar a la Casa Blanca, és un respir. I l'altre sospira per el règim teocràtic de l'Iran. Pot assassinar a milers de manifestants, però les sancions no son per aquests fets, sinó per altres, l'energia atòmica. No pot tindrà centrals nuclears? La resposta des de Israel és que de cap de les maneres. Ells si la tenen. Però ells son els bons. I els manifestants iranians es troben sols i sense cap possibilitat d'ajuda per part de ningú. EUA prefereix el règim dels aiatol·làs que un nou règim. Trump està fascinat per les dictadures, de fet ell ja la està introduint a casa seva.  I pel que sembla en bons resultats. 

Recomanacions musicals

 

Recomanacions musicals

 

Israel no més sap que assassinar!

 

La mort en silenci del poble gazià, malalties, gana, fred, s'ha de sumar, en el context de camp d'extermini (lent) que Israel ha imposat a tot un poble. Això és genocidi, però pel que sembla aquesta paraula no incomoda a ningú. Des de la tant esventada treva de pau,  han estat assassinades 530 persones. S'ha atacat una comissaria, on han mort 17 persones, a Al-Mawasi, han estat assassinades 7 persones de la mateixa família dins d'una tenda de campanya. La majoria de morts son menors, però aquesta dada, fa molt de temps que no impressiona a ningú. L'exèrcit israelià, està exultant, perquè han matat "quatre comandants i altres terroristes." (Ara.cat). Pel que sembla, tot assassinat a la Gaza és comandants, de fet han assassinat a 71.000 comandants, la pregunta que un es planteja és on estant els soldats?, i la resposta és fàcil d'explicar, per Israel tot habitant de Gaza és terrorista i té que morir assassinat. Mentre, els nostres governs, estudien la manera de posar-li mala cara al govern genocida de Netanyahu.  

El ministeri de la veritat (israeliana) diu que ara de debò és veritat!

 

Recomanacions musicals

 

Frases imbècils per a temps estúpids

En una galàxia molt propera, l'emperador i el seu fidelíssim botxí et saluden aquest 2026

 

Aquests dos fills de la seva mare, et desitjant molt bones i festes

Herodes-Israel vol assassinar a tots els nens i nenes de Gaza

 

Recomanacions musicals

 

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax imbatible. Imprescindible.

Israel emulant els mètodes de Heydrich

 

Per Israel matar s'ha convertit en una manera de fer els territoris Ocupats. Matar infants, dones, homes, no hi ha diferències. Hamàs no va atacar amb avions de combats d'última generació, ni utilitzar drons amb IA, ni res d'això. Van utilitzar armes poc sofisticades, però igualment, letals. Tothom vols que els ostatges hagin tornat a casa. Ells son els herois, els bons. I els ostatges de la Franja de Gaza, que podem dir? Si estàs a cinc mil metres d'alçades i tires bombes intel·ligents que van a parar a hospitals, escoles, habitatges, ets un assassí? Quina manera tant neta d'assassinar impunement. Et donaran medalles per el teu valor, però quin valor és aquest? En canvi, si entres en territori sagrat, portes una motocicleta tronada i armat amb un  AK-47, i vas assassinant els que trobés per carrer, llavors, si que ets un monstre. Però qui determina que sigui un monstre? El terrorisme, és molt elàstic, el terme, el determina sempre l'altre. I quin criteri moral pots esgrimir-ho si Israel porta des de 1967 fent la vida impossible els habitants de Gaza.  Hamàs és un moviment teocràtic, orquestrat per Israel, això no és una teoria de la conspiració, son les pròpies autoritats israelianes que ho han dit, així per exemple, general israelí Yitzhak Segev (1981). Ho van fer per dividir a l'Autoritat Palestina, cal dir que amb un èxit total. Però el problema és que l'experiment va sortir malament el novembre del 2023.  Qui a patit i de quina manera ha estat la població de la Franja de Gaza. Per les autoritats terroristes d'Israel, tota la població és considerada terrorista i per tant, assassinable. Com tot, pot empitjorar, el pla de pau de Trump, no ajudarà a una població encerclada i condemnada a malviure en una situació infrahumana. En aquestes circumstàncies, que pots fer? La història diu que les bones paraules no son suficients, el cas del Estat d'Israel és un exemple paradigmàtic. 

El silenci ominós a Gaza i Cisjordània

 

El focus mediàtic  ha marxat de Gaza. Ens hem oblidat d'ells. Les inundacions accelera la destrucció de gazatins, sense aigua ni electricitat, ni hospitals ni medecines, i fam. La devastació infligida per Israel a Gaza  ajuda a accelerar la mort dels civils. No cauen bombes intel·ligents, però la mort segueix instal·lada per tota arreu. La mort dels nens i nenes s'estén silenciosament, avui Gaza és una colònia penitenciaria, no cal que hi hagi barrots, simplement cal que l'exercit israelià tiri a matar si intentes fugir d'aquest infern. Però la situació a Cisjordània es fa cada dia més insuportable gràcies els colons que en la seva violència armada poden fer i desfer sense que les FDI intervinguin mai, poden matar, destruir cases i oliveres. Això si és terrorisme de baixa intensitat. I mentre a l'altre part del món Trump inicia la seva guerra particular contra Veneçuela. I això és perquè no li van donar el premi que volia.      

Recomanacions musicals

 

Això és la pau a Gaza?

 

"El director de la unitat del ministeri de Sanitat de la Franja responsable del recompte de morts, Zaher Al Waheidi, ha confirmat a Efe que l'hospital havia rebut les restes. En total, ja són 270 els cadàvers de presos palestins que Israel ha retornat a Gaza a canvi dels cossos dels ostatges, tot i que l'autoritat de l'enclavament només n'ha pogut identificar 78 a causa del seu mal estat. Encara resten a Gaza les restes de vuit captius." (Ara.cat. 3/11/25)

La noticia no tranquil·litza gens ni mica. Perquè sense informació addicional, aquests 270 cadàvers de presos palestins a Israel, volen dir que els han estat executats?  La noticia no ho especifica. Caldrà estar atent.

Hi ha una tribu (Israel) que vol destruir a l'altra (Gaza)

 

"La nostre història [el poble jueu] ha sigut una lliçó interminable del que passa quan la humanitat s'esmicola en tribus. El significat de la nostre història es tot en aquesta lliçó. Establir-nos com a tribu -com una tribu entre d'altres- farà que es perdi aquest significat. Ser jueu de debò vol dir lluitar per un món sense tribus. Un món que no estigui dividit entre la meva gent i la forastera*..." (p.194)