Recomanacions musicals

 

Frases imbècils per a temps estúpids

En una galàxia molt propera, l'emperador i el seu fidelíssim botxí et saluden aquest 2026

 

Aquests dos fills de la seva mare, et desitjant molt bones i festes

Herodes-Israel vol assassinar a tots els nens i nenes de Gaza

 

Recomanacions musicals

 

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax imbatible. Imprescindible.

Israel emulant els mètodes de Heydrich

 

Per Israel matar s'ha convertit en una manera de fer els territoris Ocupats. Matar infants, dones, homes, no hi ha diferències. Hamàs no va atacar amb avions de combats d'última generació, ni utilitzar drons amb IA, ni res d'això. Van utilitzar armes poc sofisticades, però igualment, letals. Tothom vols que els ostatges hagin tornat a casa. Ells son els herois, els bons. I els ostatges de la Franja de Gaza, que podem dir? Si estàs a cinc mil metres d'alçades i tires bombes intel·ligents que van a parar a hospitals, escoles, habitatges, ets un assassí? Quina manera tant neta d'assassinar impunement. Et donaran medalles per el teu valor, però quin valor és aquest? En canvi, si entres en territori sagrat, portes una motocicleta tronada i armat amb un  AK-47, i vas assassinant els que trobés per carrer, llavors, si que ets un monstre. Però qui determina que sigui un monstre? El terrorisme, és molt elàstic, el terme, el determina sempre l'altre. I quin criteri moral pots esgrimir-ho si Israel porta des de 1967 fent la vida impossible els habitants de Gaza.  Hamàs és un moviment teocràtic, orquestrat per Israel, això no és una teoria de la conspiració, son les pròpies autoritats israelianes que ho han dit, així per exemple, general israelí Yitzhak Segev (1981). Ho van fer per dividir a l'Autoritat Palestina, cal dir que amb un èxit total. Però el problema és que l'experiment va sortir malament el novembre del 2023.  Qui a patit i de quina manera ha estat la població de la Franja de Gaza. Per les autoritats terroristes d'Israel, tota la població és considerada terrorista i per tant, assassinable. Com tot, pot empitjorar, el pla de pau de Trump, no ajudarà a una població encerclada i condemnada a malviure en una situació infrahumana. En aquestes circumstàncies, que pots fer? La història diu que les bones paraules no son suficients, el cas del Estat d'Israel és un exemple paradigmàtic. 

El silenci ominós a Gaza i Cisjordània

 

El focus mediàtic  ha marxat de Gaza. Ens hem oblidat d'ells. Les inundacions accelera la destrucció de gazatins, sense aigua ni electricitat, ni hospitals ni medecines, i fam. La devastació infligida per Israel a Gaza  ajuda a accelerar la mort dels civils. No cauen bombes intel·ligents, però la mort segueix instal·lada per tota arreu. La mort dels nens i nenes s'estén silenciosament, avui Gaza és una colònia penitenciaria, no cal que hi hagi barrots, simplement cal que l'exercit israelià tiri a matar si intentes fugir d'aquest infern. Però la situació a Cisjordània es fa cada dia més insuportable gràcies els colons que en la seva violència armada poden fer i desfer sense que les FDI intervinguin mai, poden matar, destruir cases i oliveres. Això si és terrorisme de baixa intensitat. I mentre a l'altre part del món Trump inicia la seva guerra particular contra Veneçuela. I això és perquè no li van donar el premi que volia.      

Recomanacions musicals

 

Això és la pau a Gaza?

 

"El director de la unitat del ministeri de Sanitat de la Franja responsable del recompte de morts, Zaher Al Waheidi, ha confirmat a Efe que l'hospital havia rebut les restes. En total, ja són 270 els cadàvers de presos palestins que Israel ha retornat a Gaza a canvi dels cossos dels ostatges, tot i que l'autoritat de l'enclavament només n'ha pogut identificar 78 a causa del seu mal estat. Encara resten a Gaza les restes de vuit captius." (Ara.cat. 3/11/25)

La noticia no tranquil·litza gens ni mica. Perquè sense informació addicional, aquests 270 cadàvers de presos palestins a Israel, volen dir que els han estat executats?  La noticia no ho especifica. Caldrà estar atent.

Hi ha una tribu (Israel) que vol destruir a l'altra (Gaza)

 

"La nostre història [el poble jueu] ha sigut una lliçó interminable del que passa quan la humanitat s'esmicola en tribus. El significat de la nostre història es tot en aquesta lliçó. Establir-nos com a tribu -com una tribu entre d'altres- farà que es perdi aquest significat. Ser jueu de debò vol dir lluitar per un món sense tribus. Un món que no estigui dividit entre la meva gent i la forastera*..." (p.194)

Recomanacions musicals

 

Israel segueix la seva política (genocida)

 

L'alto el foc no vol dir que es poguí seguir matant els gazatins. Sigui per foc d'artilleria o simplement per fam, perquè Israel bloqueja l'entrada de camions amb ajuda humanitària. Per això, des de Washington envien els seus sicaris per comprovar sobre el terreny com va el pla de Trump. Cap d'aquests sicaris, té cap preocupació per la sort dels dos milions de gazatins que estan tancats a Gaza. Venen perquè el que volen fer a la Franja de Gaza és el seu negoci. Per descomptat, això del somni immobiliari ja veurem si arriba a fer-se. Per aquests sicaris l'únic que compte, és si és fa la voluntat del estadista més gran que la història ha conegut. De moment, Trump somia en la inauguració a l'ala oest de la Casa Blanca de la seva obra d'art com és la Sala de Ball on podrà exhibir-se sense cap mena de pudor ni rubor, perquè simplement, Ell és el nou Emperador del Món. 

Israel fa el que li dona la gana!

 

Israel, el petit David, intenta sobreviure com pot contra totes les forces del mal. Així Netanyahu, culpa del que va passar el 7 d'octubre del 2023, no a ells, no si us plau! Els culpables son les famílies dels ostatges, els manifestant contra la passivitat de Netanyahu de resoldre el cas dels ostatges i per descomptat, el sistema judicial, que fa què per les nits no poguí dormir. 

Així que per treure's pressió, res millor que trencar una vegada més l'alto el foc amb una exhibició dels blindats, disparant a tort i a dret, per demostrar una vegada més que si els gazatins encara son vius, és perquè Netanyahu i els seus, així ho volen, de moment. I mentre tots els membres de l'Administració Trump, viatgen a Tel-Aviv, per recordar-li que no pot fer quedar malament al Líder Suprem de la Pau i la Fraternitat del Món.   

Israel bombardeja Gaza, però diu que això és passatger

 

Hi ha una part que bombardeja Gaza, les fonts no diuen si son drons o avions. Mata i no tolera que ningú poguí defensar-se. I mentre fas això, també prohibeixes l'entrada d'ajuda humanitària. Israel ha creat el camp de concentració on al voltant de  2.141.643 (2024) (5.867,52 hab./km²)* mal viuen en una situació de desesperació i impotència absoluta. Però Israel vol encara més. Vol que una organització creada per Israel, Hamàs, es rendeixi i lliuri les armes, armes que no consta que tinguin, ni blindats, ni artilleria pesant, ni drons militars, ni aviació amb F-16, ni  excavadores, molt utilitzades per Israel, per destruir la memòria de la terra, ni cap seguiment per satèl·lit, ni res pel estil. Com l'índex de població és dels més alts del món, els bombardejos no sé si intel·ligents causen sempre víctimes mortals, però les FDI tant se'ls si dona. Per ells, tots els habitants del bantustan de Gaza son terroristes. Ara mateix, la vida d'un soldat israelià val 54 gazatins. Així és la seva particular visió de la venjança. Hi haurà pau? La resposta històrica és que no, perquè tota la base està podrida de ràbia, odi i humiliacions, i perquè els actors que tindrien que portar-la a terme, encara no hi son.

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

Recomanacions musicals

 

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Un aniversari amarg

 

El temps passa inexorablement per tots. Hamàs fa dos anys va fer l'impensable. Va entrar dins Israel i va matar a tots els que s'hi van posar per davant. En aquell moment, Netanyahu estava assetjat per casos de corrupció. Vivia les pitjor hores com a primer ministre de Israel. Hamàs també passava per hores baixes. El cop de mà contra un grup de persones que estaven celebrant un festival de musica a Israel, al costat de Gaza, va fer 1200  morts i el segrest de 250 persones, nens inclosos. Les imatges que varen donar la volta al món eren d'una crueltat inimaginable. Gràcies a les accions de Hamàs, la causa palestina havia caigut en el nivell més baix de tota la seva amarga història.

Dos anys desprès, Israel s'ha convertit en un estat terrorista. A aniquilat Gaza, ha assassinat a més de 67.000 gazatins a destruir més del 92 % d'habitatges, infraestructures -hospitals, escoles-, han sigut objecte de bombardejos fora de tota mida. Venjança i una terrible sensació de ferida oberta és la síndrome que viu bona part de la població israeliana. Gaza ha sigut objecte durant part de la seva trista història el lloc en l'exercit israelià ha fer i desfet amb absoluta impunitat. La mentalitat de bona part de israelians, dona per suposat que Gaza i els gazatins no son humans, i l'únic tracta que els hi poden donar és tota mena de humiliacions i vexacions, i això al llarg de dècades on la repressió ha sigut devastadora. 

Així, el que varen entrar a Israel tenien contra Israel i la seva gent raons de sobre per assassinar-los, perquè la ràbia acumulada i el rancúnia s'havia covat durant tota la vida de tots els que va matar i assassinar, tal com havien vist fer els altres. Ara, desprès de dos anys, Gaza està destruïda, però els ostatges encara no han tornat i la societat israeliana està frustrada i enfadada amb Netanyahu. La clàssica resposta israeliana, utilitzant la teoria del boig, s'ha acomplert abastament. Crims de guerra, utilització de la fam per destruir a la població, neteja ètnica, son alguns de les factures pendents que algun dia tindrà que pagar Netanyahu i els caps de l'exèrcit. Avui és un bon dia per pensar en tot el mal que s'ha fet i encara s'ha està fent.

 

Art i musica: Charles Demuth (1893-1935)

 

Charles Demuth

Gaza: Devastació psicològica de la gent

 

L’article de Alba Alfageme del 21/10/2023, Israel i Palestia: la genética del trauma (Ara.cat), fa recordar que tot el què allà es diu, desprès de 727 dies d’extermini de la població de Gaza, s’ha de multiplicar exponencialment els efectes devastador per la població, especialment per els infants, un dels grup objectius del exèrcit israelià. En l’article, imprescindible per entendre tot el horror que esta patint la població, estableix tota una fenomenologia del sofriment i les conseqüències que patiran tots els supervivents. Parla de trauma transgeneracional, que consisteix en “la transferència del dolor, de l’impacte psicològic viscut", amen del propi patiment en primera persona. La quantitat de ferits, mutilats, orfes de la població de Gaza és avui inabastable. A més cal sumar, la fam com arma de guerra que s’ha esta utilitzant, per destruir la població. Això son crims de guerra. La utilització mesquina i criminal de l’ajuda amb comptagotes a més de la utilització d’una organització paraisraeliana de presumpta ajuda, on les cues per accedir-hi s’ha convertit en el blanc de franctiradors o directament de l’assassinat en la impunitat, no deixa de sumar-se al crims de guerra i neteja ètnica que està aplicant el govern extremista de Netanyahu amb el suport incondicional de Trump.

Paradoxalment, els efectes devastador per la salut física però també emocional, prové dels estudis els supervivent del Holocaust: “Allà es va poder comprovar com els i les descendents de les víctimes directes d’aquella massacre seguien patint efectes del trauma original viscut pels seus progenitors o avis a través de malsons o problemes de comportament o afectius.” Aquestes efecte com “La por, el terror i l’angoixa mantingudes acaben generant un patiment que provoca uns nivells de cortisol elevats que poden derivar en trastorns d’estrès posttraumàtic, depressions cròniques i altres afectacions. Si això no es repara, aquests traumes no resolts es poden convertir en herència per a les generacions posteriors: un nivell més alt de vulnerabilitat davant l’ansietat, la depressió, l’estrès, problemes amb el son, problemes emocionals...”.

Potser aquesta mostra de horror per venjar un altre horror, perpetrat per Hamàs, s’ha acabarà. Això està en les mans tacades de sang de Netanyahu. Però com aprenent de bruixot, li deu semblar que seguir l’extermini de la població de Gaza, li mantindrà en el poder. Deia que quan aquesta carnisseria acabi –de moment-, no serà suficient la reconstruccions de totes les infraestructures que l'exèrcit de Israel ha destruït amb una ferocitat fora de tota mida. Caldrà reconstruir les ànimes de tota una generació de infants i joves que avui están desemparats i perduts entre la ràbia, la ira, l’odi, una autoestima destruïda en un món malvat. Com diu al final de l’article d’Alba Afageme, “Si no es fa [el dol], s'estarà alimentant la guerra eterna.”. Potser és això el que volen molts israelians i per descomptat, l’extremisme més sanguinari d’Israel al igual que Hamàs. 

PD: Els països àrabs demostren abastament la demagògia més cínica envers del sofriment de la població de Gaza. Les dictadures teocràtiques i els règims autoritaris que es postren a La Meca, son encara més còmplices que la UE.