Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
divendres, 5 de juny del 2026
Wrong title
dimarts, 2 de juny del 2026
dilluns, 1 de juny del 2026
Trump enredat a l'Iran
dijous, 21 de maig del 2026
Exhibició d'Israel
dimarts, 19 de maig del 2026
Pirates del Mediterrani II
diumenge, 17 de maig del 2026
divendres, 15 de maig del 2026
Un criminal de guerra és bronca a Lamine Yamal!
dilluns, 11 de maig del 2026
Israel redueix a cendra 2.869 persones al Líban
diumenge, 10 de maig del 2026
dijous, 7 de maig del 2026
Si us plau, quants Alt Comandaments té Hezbol·là?
dimarts, 5 de maig del 2026
Israel i la seva visió de la justícia (עין תחת עין)
diumenge, 3 de maig del 2026
dimarts, 14 d’abril del 2026
Pena de Mort per els Palestins
dilluns, 13 d’abril del 2026
Catenaccio a Ormuz: la pinça EUA i l'Iran
Mentre l’estret d’Ormuz segueix bloquejat, abans de la guerra està oberta, ara Trump diu que el vol bloquejar. Un altre del seus anuncis absurds. Així, estarà bloquejat per partida doble! Mentre les converses –es un dir-, entre EUA e Iran a Islamabad, han quedat en res. Gràcies a aquest fet, el petroli torna a pujar. Segur que hi ha molts que és beneficiaran d’aquest fet.
A Israel, Netanyahu vol culminar aquest inici d’any meravellós, amb l’annexió i destrucció del sud del Líban així com la destrucció de l’Iran. Mentre la guerra segueixi, ell no tindrà que anar els jutjats, què d’això és tracta.
Ací a Europa, a falta de bones noticies, ens agafen a un clau roent anomenat Hongria, i la victòria de la dreta de Péter Magyar. Pel que sembla, no és tant extremista com el seu antecessor, Orban. La UE hauria de establir mecanisme més enllà de la unanimitat que fa que els consensos és fàcil impossibles, evitant així, l’aparició de personatges que vulguin fer descarrilar a la pròpia UE.
dimecres, 8 d’abril del 2026
Líban l'altre experiment d'Israel
Pausa a l'estret d'Ormuz: Els vaixells poden conintuar
dijous, 2 d’abril del 2026
Els trilemes de Trump
Un dels aspectes més sorprenents del hiperactivisme de Trump, és que ens mostra amb exemples, pràctics, un repertori d'allò que en filosofia es diu trilema de Münchhausen. No és que Trump hagi llegit res Diògenes Laerci, però la seva conducta i els seus continus canvis de rumb, permeten entreveure la idea del trilema.
Aquest trilema té a veure amb la impossibilitat d'establir cap certesa a cap proposició, això li permet a Trump jugar amb totes les opcions inimaginables, perquè en el fons, totes valen igual, és a dir, res.
Les alternatives -totes elles dolentes-, del trilema son les següents:
1) Una regressió infinita, que neix de la necessitat de retrotraurà sempre a la recerca de fonamentació segura, però no pot executar-se en la pràctica ni oferir tals fonaments.
2) Un cercle viciós lògic en la deducció, doncs tornem a prendre enunciats que requeririen fonamentació.
3) Interrupció del procés en un punt determinat, que és una suspensió arbitraria del principi*.
Les seves afirmacions i contra afirmacions donen idea de la seva incapacitat per mantenir-se una estona en silenci, així ha pogut dir:
1.- 2 d'abril 2025, imposa aranzels del 10% al 50% a la resta del món. I això ho feia perquè “El nostre país ha estat saquejat, espoliat, violat i robat”.
2.- Des d'aquesta data, ha canviat i modificat els aranzels totes les vegades que ha volgut.
3.- El decebut President perquè no rebre el Premi Nobel de la Pau, s'ha convertit en paladí de les noves guerres que sosté, impulsa i amenaça a tots els països, siguin amics o enemics.
4.- Les exhibicions sobre Gaza que la farien ser la Riviera del Mediterrani del Llevant al Orient Mitjà. Això ho deia, mentre Israel arrasava tota Gaza, amb més de 74.000 morts.
5.- De Gaza, no ha tornat a parlar. De fet, li importa un rave la gent que malviu desconnectada del món exterior, com si d'un gueto immens és tractes.
5.- Atac a Veneçuela. Destrucció del règim i detenció de Maduro els EUA. El petroli en bones mans. Tota l'operació és il·legal, però pel que sembla el sistema judicial nord-americà pensen que son competents per jutjar a Maduro.
6.- A la llista de premis per recollir, està Groenlàndia, el paradís de les terres rares i el petroli, no s'ha oblidat. També Cuba, no hi ha petroli, però és una qüestió domèstica.
7.- A instancies d'Israel, que va atacar l'Iran, els EUA també han participat en l'atac. L'assassinat dels líders iranians donen fe de la capacitat tecnològica i de intel·ligència que disposen Israel i els EEUU. Un efecte inesperat ha estat el tancament del estret d'Ormuz, vital per les exportacions de petroli dels països del Golf pèrsic, i amic entranyables de Trump.
8.- L'atac a Iran, va dir que duraria "dos o tres dies". Ara han passat sis setmanes, hi ara demana paciència, perquè Teheran ha demanat una treva i Ell s'ho està pensant. De fet, per Ell, ja marxaria però Israel vol la destrucció del país.
9.- L'estret d'Ormuz, és una pedra a la sabata de Trump. Segons Ell, les països Occidentals, no ha fet res de bo, no ajuden i en alguns casos, com Espanya, vol posar pals a la roda. Per això està pensant "seriosament" retirar-se de l'OTAN.
10.- La geopolítica està trastocada i trastornada i l'únic que queda és la força, Xina, Rússia, Pakistan, no hi ha amics per sempre i si enemic d'ara mateix, segons la correlació de forçes i les prioritats del moment. Tot té a veure amb l'economia i especialment, la seva perquè vol acabant ser un altre membre del exclusiu club dels mil milionaris. El pitjor és que la feblesa de les Institucions és tal, que segurament deu pensar que cal aprofitar-se del moment, no sigui que comenci un procés per Impeachment.
Les seves decisions -molt orientades per tota una colla d'assessors de la seva corda-, no calen estar imbuïdes de racionalitat. La superioritat militar és tant enorme i la psicopatologia del personatge és tant bestia, que jugar a ser déu, imposant les seves dèries, no necessiten de justificació de cap mena. Així que el trilema el resol fent el que li rota. Un fil d'or dona continuïtat a la seva esbojarrada carrera cap el cel mil milionari.
diumenge, 29 de març del 2026
dijous, 26 de març del 2026
La IA al servei de la guerra
dimecres, 25 de març del 2026
Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)
Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és! Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.
I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.
