Recomanacions musicals

 

Líban l'altre experiment d'Israel

 

Els crims de guerra d'Israel segueixen el seu model de destrucció massiva, annexionant territoris que seran posats a disposició de la punta de llança del messianisme jueu aprovat per el govern d'extrema dreta. L'objectiu és la població civil, volen que marxin de casa seva. No hi ha cap justificació més enllà que Israel vol destruir qualsevol possibilitat d'una pau a la regió que no sigui el cementiri. Si hem d'escoltar a l'exèrcit totes les morts son comandats de Hezbol·là. Sempre és la mateixa excusa. L'ONU pot cantar sobre il·legalitats de tota mena, però la realitat és que l'ONU s'ha convertir en un museu que recorda com la diplomàcia internacional s'ha quedat en paper mullat, davant de l'exhibició d'una violència terrorista sense cap possibilitat de revertir-ho.

 

Recomanacions musicals

 

Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)

 

El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura 

de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.

Evan Vucci (REUTERS)

Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és!  Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.

I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al  seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban  sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.

Divisió del treball: Tu fas el que vols (com sempre) i jo el petroli

 

Petroli per sang (aliena)

 

Israel fa possible que Rússia torni al escenari internacional. El necessiten! Tenen petroli i malgrat que la UE ha intentat tancar la aixeta del petroli rus, Trump ha donat l'ordre que  poden comprar-li (qui sigui) fins a nou avís. I gràcies aquesta carambola, Rússia podrà seguir la seva guerra devastadora a Ucraïna. El agressors convertits en herois del món. Per descomptat, la sang que raja a dojo, no és la seva -ni de Trump, Netanyahu o Putin-, i pel que sembla han pensat que hi ha molta sang encara per vessar.

 

Recomanacions musicals

 

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax imbatible. Imprescindible.

Dissonància moral

 

Ahir, a l'Ara.cat feia aquest estranys titular, un exercici de dissonància cognitiva. La fotografia il·lustra un fet que desmenteix l'afirmació de l'Ara.es. Israel s'ha convertit en un monstre sense aturador. I malgrat tot, sembla que Israel està rodejats de gegants que el volen destruir. Però el cert és que això és fals. Clar que voldrien destruir Israel, sigui Hamàs, Hezbol·là o ja posats Iran. De moment, els únics que destrueixen vides a milers és Israel. Ells tenen tota la tecnologia bèl·lica disponible. Uns posen les bombes i els altres els morts. Un desequilibri que pel que sembla Israel vol aprofitar per expandir fronteres. I malgrat el desequilibri desorbitant entre uns i altres,  uns son els terroristes i els altres un Estat terrorista.

PD: Israel, ha anunciat un alto el foc, mentre que aquest matí ha assassinat 12 palestins a la Franja de Gaza, i una sirena canta, Von der Leyen, amb relació del alto el foc que és "notícia molt encoratjadora". Cinisme de les més alta qualitat!

La Franja de Gaza és un cementiri

 

Biden s'han va de la Casa Blanca, deixa el món una mica pitjor del que és va trobar. Deu ser per això que envia a "Amos Hochstein ha arribat a Beirut per rebre la resposta del Líban per a un possible alto el foc entre Israel i Hezbollah". No cal ser un geni de la geoestratègia per saber que no anirà enlloc. Sobretot, perquè el govern de Israel espera l'arribada del bon amic Trump. El món està sent ocupat per hooligans, per no dir altre cosa, que tenen a les seves mans els destins de nacions senceres. Mil dies de la Guerra a Ucraïna, i Biden, que s'han va sense haver fet res significatiu per aturar la guerra, li diu a Zelenski que  pot llançar míssils a Rússia. Zelenski com bon minyó li ha fet cas. Zelenski sap què quan arribi Trump, la minse ajuda d'EEUU s'haurà esvaït. La UE fa veure que vol ajudar a Ucraïna, però també ells es tan sols.

 

Recomanacions musicals

Quincy Jones 

(1933-2024)

Israel no sap (ni vol) aturar-se en l'espiral de morts que s'ha amuntegant a Gaza i el Líban

L'objectiu d'Israel, és una interminable filera de morts. Sobte el subtítol, perquè dir que vol ser un actor polític i militar central de la regió, sembla una mica massa. Un actor polític, dins de la Franja de Gaza, no queden masses aspirants. Militar? Si, va ser capaços de matar 1200 ciutadans israelians, però aquests estaven indefensos, i no van tenir cap opció per sobreviure. El problema és l' asimetria de tot plegat. L'únic que te capacitat militar és Israel. Voler jugar a fer un gegant a Hamàs és la millor propaganda que si li pot fer a Israel. Perquè ells, si han estat capaços de assassinar a 43000 persones, la immensa majoria infants i civils. Ahir, el titular del Ara.cat, parlava de 93 morts en un bombardeig intel·ligent, avui la xifra s'eleva a 109 a Gaza, en un edifici on vivia refugiats del camp de Jabalia. Al Líban va assassinar 60. En termes comparatius la Guerra a Ucraïna, sembla de baixa intensitat, si miren les xifres d'uns i altres.    

 

Nihilisme i violència sense aturador a Gaza i Líban

 

Les atrocitats del exèrcit hebreu son dignes de les millors pàgines d’una història de la infàmia què encara s’ha de escriure. El degoteig constant de morts a Gaza, Cisjordània i el Líban és un exemple paradoxal del estat de fúria en què es troba Israel i el seu govern. No hi ha aturador, perquè avui les grans potències son impotents per respondre. La guerra freda va mutar al 1989. Ara el que queda és la retòrica d’un Putin que manté la guerra a Ucraïna, sense què la ONU ni cap instancia internacional poguí fer res. El mateix passa al Orient mitjà, on Israel massacre Gaza, Cisjordània i el Líban. L’última una incursió aèria a Aitou, enclavament cristià on han mort 18 persones. Cap país civilitzat vol fer emprenyar el govern israelià que intenta ampliar terreny per posteriors assentaments. No hi ha cap país del món que pugí comparar-se amb el que està fent Israel, però ells, son els bons, per això hi ha tot el marge del món. Sembla que Hamàs és sent còmode amb aquesta destrucció de la Franja de Gaza. La mort de centeners de milers de palestins, son un nou combustible per mantenir-se en el poder, un poder que sembla més aviat irrisori, però que es veu que ja li val. Què passaria si Hamàs matés cada dia a un ostatge en directe? Israel ja ha arrasat Gaza, què faria llavors? Assassinar a tothom? Ja ho fa cada dia, davant la apatia del món civilitzat. Hamàs son uns assassins, però què és el govern de Israel? Conte el relat de bons i dolents. Tothom entén les polítiques d’Egipte, Jordània, Síria, Irak, també Aràbia Saudí, EAU, i  per descomptat, Iran. Tots els seus exèrcit tenen una únic objectiu, mantenir-se en el poder  i reprimir qualsevol vel·leïtat democràtica, mentre atien la retòrica pro palestina sense fer absolutament res de res. L’única veritat terrible és que els Palestins estan sols i el pitjor és que ells son els únics dolents d’aquest drama etern.

Un any de venjança

 

Avui fa un any del atac de Hamàs a la frontera amb Israel. Desprès d'aquest any, l'únic que ha hi és la mort i la destrucció. La desfeta moral d'Israel no donarà pau els seus morts. La resposta d'Israel a Hamàs ha estat la destrucció de la Franja de Gaza. Amb 41.870 morts i 97.166 ferits, Gaza, viu avui un infern. Els 1.200 morts israelians, en els atacs de les milícies de Hamàs, seran recordats pel Estat jueu. Els de la Franja de Gaza, no tindran cap recordatori. Israel i el seu govern, ha estat capaç de ampliar la guerra fora dels seus límits geogràfics. Sap què Occident mirarà cap a un altre lloc, mentre l'aviació israeliana destrueix els seus enemics, què pel que s'ha vist son tots les civils què desarmats moren sota les bombes intel·ligents. No, avui, és un dia de dol, però no només a Israel, també per tots els morts innocents de la Franja de Gaza, Cisjordània i el Líban. 

Recomanacions musicals

 

Furor homicida de la mà de l'aviació israeliana

 

Gaza i el Líban son ara mateix centre de la destrucció per obra i desig de Netanyahu què ha vist amb aquest furor homicida, una oportunitat per mantenir-se en el poder. Destrucció i mort és el missatge de Israel els seus enemics, és a dir, qualsevol persona que estigui a l'abast de l'aviació assassina que pot bombardeja amb moltíssima tranquil·litat Gaza o el Líban. No sé si han escoltat el soroll d'avions de combat. Quan veus exhibicions aeronàutiques -estic pensant en Xixón [Gijón]-, el so quan els tens a sobra impressiona i et deixa sense aler, son màquines per matar, però a Xixón, no és més que una exhibició. Ara imaginin aquest so mortífer a Gaza o el Líban, allà no van a cap exhibició, venen a matar i destruir, imagino la por, l'angoixa i el pànic  que ha de suposar tota la gent al sentir el seu so de mort. Miles de nens i nenes, tenen que suportar aterrits aquestes manifestacions de terror i comprovar desprès si els pares o els germans o coneguts segueixen vius, quan marxen aquests missatges de la mort. Vivim en un món tant desordenat i malèfic què hi ha moments que no sé si deixar d'escriure, però no, clamarem al desert, perquè quina cosa és pot fer?

 

Israel pot destruir la indústria petroliera del Iran?

 

Iran situat a 1800 km de Beirut vol defensar la seva representació militar al Líban - Hassan Nasrallah-. Israel pot atacar qualsevol objectiu amb la cantarella de sempre, defensar-se, però el que resulta de tot això, és la destrucció sistemàtica de ciutats senceres. Desprès de les bombes dins del cercapersones, ara toca destruir el Líban. Mentre la comunitat internacional fa veure que Israel té tot el dret del món a defensar-se. Pot fer-ho també l'Iran? La resposta, esclar, és un no rotund.  Les capacitats militar d'uns i altres és decanten de manera absoluta a Israel. Especialment, a l'aviació què és molt superior al Iran. La distància entre Teheran i Tel-Aviv és massa gran perquè un atac amb míssils no massa sofisticats, per les imatges que s'han vist, poguí afectar a les defenses israelianes. Potser va ser una advertència, una manera de dir que també ells poden fer-ho. Ara cal esperar la reacció -sempre desproporcionada- d'Israel. Iran és xiïta, mentre la resta de països musulmans son sunnites, així que difícilment hi trobarà massa audiència en la resta de països de l'àrea. Què pensen fer Rússia i Xina? 

  

Israel aconsegueix objectius vitals

 

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 

Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.

Israel s'ha convertit en el golem!

 

Israel s'ha venut l'ànima a Nèmesis. Enfonsada en un veritable espiral de violència, on la mort de l'altre s'ha convertit en la nova religió oficial. I malgrat tot, la ferida que porten, és fa cada vegada més gran. La destrucció, la imatge de destrucció a Beirut demostra aquesta fúria homicida  no té aturador. I no ho té perquè els seus còmplices no volen ser acusats d'antisemitisme. El govern extremista de Netanyahu, pot anar a l'ONU i els seus còmplices li aplaudeixen sense cap escrúpol. Un criminal de guerra honorat com l'heroi del nostre temps. Guerra, destrucció i mort, és tot el que està aconseguint Israel. La pau dels cementeris és un miratge, perquè la gent no oblida, ni pot oblidar. La pau que ara mateix vol Israel, és l'extermini de tothom que viu a Gaza, Cisjordània o Beirut.   Si, Israel és un autèntic golem !

Recomanacions musicals

 

Una mirada de retret 

Sempre es recomana escoltar Wild Children (1973). Tanta música supèrflua que s'envelleix al cap d'una setmana, mentre cançons com aquesta no envelleixen, però et rejoveneixes quan la escoltes.