La Franja de Gaza és un cementiri

 

Biden s'han va de la Casa Blanca, deixa el món una mica pitjor del que és va trobar. Deu ser per això que envia a "Amos Hochstein ha arribat a Beirut per rebre la resposta del Líban per a un possible alto el foc entre Israel i Hezbollah". No cal ser un geni de la geoestratègia per saber que no anirà enlloc. Sobretot, perquè el govern de Israel espera l'arribada del bon amic Trump. El món està sent ocupat per hooligans, per no dir altre cosa, que tenen a les seves mans els destins de nacions senceres. Mil dies de la Guerra a Ucraïna, i Biden, que s'han va sense haver fet res significatiu per aturar la guerra, li diu a Zelenski que  pot llançar míssils a Rússia. Zelenski com bon minyó li ha fet cas. Zelenski sap què quan arribi Trump, la minse ajuda d'EEUU s'haurà esvaït. La UE fa veure que vol ajudar a Ucraïna, però també ells es tan sols.

 

Recomanacions musicals

Quincy Jones 

(1933-2024)

Israel no sap (ni vol) aturar-se en l'espiral de morts que s'ha amuntegant a Gaza i el Líban

L'objectiu d'Israel, és una interminable filera de morts. Sobte el subtítol, perquè dir que vol ser un actor polític i militar central de la regió, sembla una mica massa. Un actor polític, dins de la Franja de Gaza, no queden masses aspirants. Militar? Si, va ser capaços de matar 1200 ciutadans israelians, però aquests estaven indefensos, i no van tenir cap opció per sobreviure. El problema és l' asimetria de tot plegat. L'únic que te capacitat militar és Israel. Voler jugar a fer un gegant a Hamàs és la millor propaganda que si li pot fer a Israel. Perquè ells, si han estat capaços de assassinar a 43000 persones, la immensa majoria infants i civils. Ahir, el titular del Ara.cat, parlava de 93 morts en un bombardeig intel·ligent, avui la xifra s'eleva a 109 a Gaza, en un edifici on vivia refugiats del camp de Jabalia. Al Líban va assassinar 60. En termes comparatius la Guerra a Ucraïna, sembla de baixa intensitat, si miren les xifres d'uns i altres.    

 

Nihilisme i violència sense aturador a Gaza i Líban

 

Les atrocitats del exèrcit hebreu son dignes de les millors pàgines d’una història de la infàmia què encara s’ha de escriure. El degoteig constant de morts a Gaza, Cisjordània i el Líban és un exemple paradoxal del estat de fúria en què es troba Israel i el seu govern. No hi ha aturador, perquè avui les grans potències son impotents per respondre. La guerra freda va mutar al 1989. Ara el que queda és la retòrica d’un Putin que manté la guerra a Ucraïna, sense què la ONU ni cap instancia internacional poguí fer res. El mateix passa al Orient mitjà, on Israel massacre Gaza, Cisjordània i el Líban. L’última una incursió aèria a Aitou, enclavament cristià on han mort 18 persones. Cap país civilitzat vol fer emprenyar el govern israelià que intenta ampliar terreny per posteriors assentaments. No hi ha cap país del món que pugí comparar-se amb el que està fent Israel, però ells, son els bons, per això hi ha tot el marge del món. Sembla que Hamàs és sent còmode amb aquesta destrucció de la Franja de Gaza. La mort de centeners de milers de palestins, son un nou combustible per mantenir-se en el poder, un poder que sembla més aviat irrisori, però que es veu que ja li val. Què passaria si Hamàs matés cada dia a un ostatge en directe? Israel ja ha arrasat Gaza, què faria llavors? Assassinar a tothom? Ja ho fa cada dia, davant la apatia del món civilitzat. Hamàs son uns assassins, però què és el govern de Israel? Conte el relat de bons i dolents. Tothom entén les polítiques d’Egipte, Jordània, Síria, Irak, també Aràbia Saudí, EAU, i  per descomptat, Iran. Tots els seus exèrcit tenen una únic objectiu, mantenir-se en el poder  i reprimir qualsevol vel·leïtat democràtica, mentre atien la retòrica pro palestina sense fer absolutament res de res. L’única veritat terrible és que els Palestins estan sols i el pitjor és que ells son els únics dolents d’aquest drama etern.

Un any de venjança

 

Avui fa un any del atac de Hamàs a la frontera amb Israel. Desprès d'aquest any, l'únic que ha hi és la mort i la destrucció. La desfeta moral d'Israel no donarà pau els seus morts. La resposta d'Israel a Hamàs ha estat la destrucció de la Franja de Gaza. Amb 41.870 morts i 97.166 ferits, Gaza, viu avui un infern. Els 1.200 morts israelians, en els atacs de les milícies de Hamàs, seran recordats pel Estat jueu. Els de la Franja de Gaza, no tindran cap recordatori. Israel i el seu govern, ha estat capaç de ampliar la guerra fora dels seus límits geogràfics. Sap què Occident mirarà cap a un altre lloc, mentre l'aviació israeliana destrueix els seus enemics, què pel que s'ha vist son tots les civils què desarmats moren sota les bombes intel·ligents. No, avui, és un dia de dol, però no només a Israel, també per tots els morts innocents de la Franja de Gaza, Cisjordània i el Líban. 

Recomanacions musicals

 

Furor homicida de la mà de l'aviació israeliana

 

Gaza i el Líban son ara mateix centre de la destrucció per obra i desig de Netanyahu què ha vist amb aquest furor homicida, una oportunitat per mantenir-se en el poder. Destrucció i mort és el missatge de Israel els seus enemics, és a dir, qualsevol persona que estigui a l'abast de l'aviació assassina que pot bombardeja amb moltíssima tranquil·litat Gaza o el Líban. No sé si han escoltat el soroll d'avions de combat. Quan veus exhibicions aeronàutiques -estic pensant en Xixón [Gijón]-, el so quan els tens a sobra impressiona i et deixa sense aler, son màquines per matar, però a Xixón, no és més que una exhibició. Ara imaginin aquest so mortífer a Gaza o el Líban, allà no van a cap exhibició, venen a matar i destruir, imagino la por, l'angoixa i el pànic  que ha de suposar tota la gent al sentir el seu so de mort. Miles de nens i nenes, tenen que suportar aterrits aquestes manifestacions de terror i comprovar desprès si els pares o els germans o coneguts segueixen vius, quan marxen aquests missatges de la mort. Vivim en un món tant desordenat i malèfic què hi ha moments que no sé si deixar d'escriure, però no, clamarem al desert, perquè quina cosa és pot fer?

 

Israel pot destruir la indústria petroliera del Iran?

 

Iran situat a 1800 km de Beirut vol defensar la seva representació militar al Líban - Hassan Nasrallah-. Israel pot atacar qualsevol objectiu amb la cantarella de sempre, defensar-se, però el que resulta de tot això, és la destrucció sistemàtica de ciutats senceres. Desprès de les bombes dins del cercapersones, ara toca destruir el Líban. Mentre la comunitat internacional fa veure que Israel té tot el dret del món a defensar-se. Pot fer-ho també l'Iran? La resposta, esclar, és un no rotund.  Les capacitats militar d'uns i altres és decanten de manera absoluta a Israel. Especialment, a l'aviació què és molt superior al Iran. La distància entre Teheran i Tel-Aviv és massa gran perquè un atac amb míssils no massa sofisticats, per les imatges que s'han vist, poguí afectar a les defenses israelianes. Potser va ser una advertència, una manera de dir que també ells poden fer-ho. Ara cal esperar la reacció -sempre desproporcionada- d'Israel. Iran és xiïta, mentre la resta de països musulmans son sunnites, així que difícilment hi trobarà massa audiència en la resta de països de l'àrea. Què pensen fer Rússia i Xina? 

  

Israel aconsegueix objectius vitals

 

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 

Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.

Israel s'ha convertit en el golem!

 

Israel s'ha venut l'ànima a Nèmesis. Enfonsada en un veritable espiral de violència, on la mort de l'altre s'ha convertit en la nova religió oficial. I malgrat tot, la ferida que porten, és fa cada vegada més gran. La destrucció, la imatge de destrucció a Beirut demostra aquesta fúria homicida  no té aturador. I no ho té perquè els seus còmplices no volen ser acusats d'antisemitisme. El govern extremista de Netanyahu, pot anar a l'ONU i els seus còmplices li aplaudeixen sense cap escrúpol. Un criminal de guerra honorat com l'heroi del nostre temps. Guerra, destrucció i mort, és tot el que està aconseguint Israel. La pau dels cementeris és un miratge, perquè la gent no oblida, ni pot oblidar. La pau que ara mateix vol Israel, és l'extermini de tothom que viu a Gaza, Cisjordània o Beirut.   Si, Israel és un autèntic golem !

Recomanacions musicals

 

Una mirada de retret 

Sempre es recomana escoltar Wild Children (1973). Tanta música supèrflua que s'envelleix al cap d'una setmana, mentre cançons com aquesta no envelleixen, però et rejoveneixes quan la escoltes.

"Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria" (Haaretz)

 

Destruir a l’enemic és el lema de Israel. La resposta desproporcionada és el normalitat per un govern i una política que ve de lluny. “Si ens tornem bojos” és el crit de guerra de l'antipolítica israeliana. Juga el seu favor que la Comunitat Internacional –EUA i UE-, faran costat a qualsevol acció, per més brutal i sanguinària que poguí fer. Gaza destruïda i aïllada del món, viu –és un dir- tancada a qualsevol ajuda què poguí venir del exterior. Cap Estat no ha fet res per apaivagar el sofriment terrible que pateixen, especialment, els  infants. En cap altra situació, l'entelèquia de Comunitat Internacional, hauria mobilitzat per evitar la mort sistemàtica de infants. Però malauradament, els palestins de Gaza son víctimes indignes per part d’aquesta CI. Ara li toca el Líban. Assassinar de cop 492 persones sembla una vegada més que l’objectiu és crear l’horror en la població civil. Israel ataca el Líban, un país fallit hi on el poder es reparteix per zones de influència. I al sud del Líban la milícia de Hezbol•là mana. Per Israel, tothom és susceptible de ser assassinat, perquè estan el lloc equivocat i a més son sospitosos de ser terrorista. Aquest nou clixé conceptual, permet la destrucció del enemic, inclòs la població civil. 

Això, és la torna del 7 d’octubre del 2023. Qui desestabilitza la zona és Israel. La seva superioritat militar és tan  desproporcionada que quan és parla de guerra o enfrontament, és pretén que hi ha dos bàndols en mitjans similars, però això és fals. El govern de Netanyahu i tota la resta que li dona suport, sigui actiu o passiu, sap que la seva permanència al govern depèn d’aquesta fugida endavant. A Israel veus com el diari Haaretz deia: "Els israelians haurien de veure les imatges del Líban amb repulsió i por, no amb alegria". Dins 'Israel hi ha veus més exigents que bona part de la premsa d'EUA o de l'UE. 

Conquerir territoris, vet ací l’objectiu de tot plegat. Fets consumats, desplaçar ciutadans indefensos a terra de ningú, oblidar-se d’ells. Israel te carta blanca per seguir matant o robant territori. Tant Hezbol•là com Hamàs li donen l’excusa perfecta per fer-ho.

Israel vol assassinar a tothom!

 

No agafeu el cercapersones....!

 

Sheera Frenkel - Ronen Bergman - Hwaida Saad / The New York Times (Ara.cat, 19/9/2024), expliquen com els serveis de intel·ligència israelians va  aconseguir que Hezbol·là substituir els mòbils per cercapersones. No tinc cap dubte que aquesta història serà portada a les pantalles del cinema o serà la matèria prima d'una sèrie de televisió. Què demostra tot això? La resposta és evident. Això no te a veure amb Gaza, perquè l'operació va començar el estiu del 2022. Aquesta operació tenia com objectiu les milícies de Hezbol·là patrocinades per l'Iran en territori del Líban, un estat fallit, malgrat les aparences de fer veure com si fos un estat més de la regió. La superioritat militat israeliana és tant desproporcionada que sobte el que va passar el 7 d'octubre del 2023. La humiliació d'Israel va portar a la destrucció de Gaza amb més de 45.000 mort. I malgrat tot el seu desplegament militar i de intel·ligència, la ferida  mortal en el seu sentiment de superioritat segueix oberta. Gaza, està destruïda, però Israel s'ha venut l'ànima: avui és un autèntic golem!  

PD: 

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu