PD: El ritme que portem, la
banqueta d'acusats del TIP hauria de estar plena!
Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
PD: El ritme que portem, la
banqueta d'acusats del TIP hauria de estar plena!
Israel s’ha convertit en una màquina assassina i inhumana que fa amb la vida i sobretot la mort dels palestins i també al Líban la seva forma d’estar al món. L’expulsió de les ONG de Gaza obre un nou forat negra per les condicions de vida (impossibles) a Gaza. Una presó on no poden entrar més que els seus botxins. I mentre per el Mediterrani, poden segrestar la Flotilla sense que cap govern de la UE –inclosa Espanya- digui res. I desprès els saqueig que les FDI porten a terme al Sud del Líban, sense que cap comandament digui res. Assassins i lladres tot en una. La indignitat del govern de Netanyahu i la societat israeliana que li dona suport ha arribat a extrems que els propis nazis haurien saludat amb entusiasme. Son les paradoxes dels extrems!
PD: No en digui antisemita, perquè llavors la Declaració Universal de Drets Humans (1948) també ho és!
Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és! Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.
I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.
Les atrocitats del exèrcit hebreu son dignes de les millors pàgines d’una història de la infàmia què encara s’ha de escriure. El degoteig constant de morts a Gaza, Cisjordània i el Líban és un exemple paradoxal del estat de fúria en què es troba Israel i el seu govern. No hi ha aturador, perquè avui les grans potències son impotents per respondre. La guerra freda va mutar al 1989. Ara el que queda és la retòrica d’un Putin que manté la guerra a Ucraïna, sense què la ONU ni cap instancia internacional poguí fer res. El mateix passa al Orient mitjà, on Israel massacre Gaza, Cisjordània i el Líban. L’última una incursió aèria a Aitou, enclavament cristià on han mort 18 persones. Cap país civilitzat vol fer emprenyar el govern israelià que intenta ampliar terreny per posteriors assentaments. No hi ha cap país del món que pugí comparar-se amb el que està fent Israel, però ells, son els bons, per això hi ha tot el marge del món. Sembla que Hamàs és sent còmode amb aquesta destrucció de la Franja de Gaza. La mort de centeners de milers de palestins, son un nou combustible per mantenir-se en el poder, un poder que sembla més aviat irrisori, però que es veu que ja li val. Què passaria si Hamàs matés cada dia a un ostatge en directe? Israel ja ha arrasat Gaza, què faria llavors? Assassinar a tothom? Ja ho fa cada dia, davant la apatia del món civilitzat. Hamàs son uns assassins, però què és el govern de Israel? Conte el relat de bons i dolents. Tothom entén les polítiques d’Egipte, Jordània, Síria, Irak, també Aràbia Saudí, EAU, i per descomptat, Iran. Tots els seus exèrcit tenen una únic objectiu, mantenir-se en el poder i reprimir qualsevol vel·leïtat democràtica, mentre atien la retòrica pro palestina sense fer absolutament res de res. L’única veritat terrible és que els Palestins estan sols i el pitjor és que ells son els únics dolents d’aquest drama etern.