GR-7: Pont del Ganxo (Jorba)- Bellprat (i II)

 

Pobles i Nuclis Urbans

Fillol (Fiol**)

Sant Cristòfol de Fiol

Bellprat

Santa Coloma de Queralt

Senyals

Camins i paisatges

Castell del Queralt

Masies*

Cal Torrida

Cal Minguet

Cal Cartró (Bellprat)

Montserrat

Planta i flora

Vinca major (Herba donzella)

La independència com a problema global

 

Escòcia 

A la sèrie “La Diplomàtica” a Netflix,  en la temporada 2, hi ha un complot dins del govern britànic. Un vaixell de l’armada britànica ha estat atacat, les sospites recauen amb els russos, descartats els iranians. El primer ministre Nicol Trowbdrig sembla el més sospitós. La propia ambaixadora, Kate Wyler, sospità d’ell. La trama s’embolica quan Margaret “Meg” Roylin, parla amb l'ambaixadora. Li acaba explicant que tot plegat, ha estat organitzat per membres del govern, sent ella, la inspiradora. Les culpes per Roman Lenkov, acaben amb la seva vida i la seva dona, assassinats per un escamot de les forçes especials. Trowbdrig s’ha assabenta per la Meg, assessora del Primer Ministre. En un atac de fúria està a punt de matar-la. La vicepresidenta dels EE.UU visita el Regne Unit. L'ambaixadora acaba per saber que va ser la vicepresidenta qui va donar el vist-i-plau al atac del vaixell de guerra. Per què? La raó que li explica a l’ambaixadora, que també vol ser vicepresidenta, és la base naval que els EEUU té a Escòcia i sap que si Escòcia conquesta la independència, la base tindria que tancar-se i això no ho poden permetre. Parla també de Catalunya -ací, no hi ha bases militars- i la por que els aires de independència de moltes regions europees posi en perill el sistema geoestratègic dels EEUU i per extensió de la OTAN.

Sant Jordi 2024

 

El PSC vol oblidar el 1-O

 

Fotografia coral, que demostra que tots ells poden ser intercanviables, per qualsevol i no ho notaríem. Aquest és el problema de les llistes tancades dels partits polítics. Com no tinc una bona visió, no veig ve ni el candidat per Barcelona, ni de cap altre circumscripció. Una fotografia de grup molt llunyana i deshumanitzadora. Desprès, a l'hora de la veritat, hi ha un nom, és Illa, un candidat tant poc atractiu per el seu tarannà gasiu, què amb un lema encara més gasiu, dona molta mandra anar a votar per ells. De fet el PSC és la terminal pedrosanchista de Madrid. Diu el seu lema: "Ara Toca Catalunya". Fa de mal dir aquest eslògan de campanya, perquè  llavors sorgeix la pregunta, és que no toca fins ara? A tots els partits, caldria preguntar-li'ls amb  quins partits estan disposats a fer pactes i amb quin no. 

   

Catalunya, un clau a la sabata d'Espanya

 

"I per acabar de complicar les coses, aviat es va desencadenar un important moviment d'oposició al projecte autonòmic català dirigit inicialment per les diputacions provincials castellanes, que es va estendre i va  tenir un gran ressò a la ciutat de Madrid. A principis de desembre del 1918, es va produir importants "manifestacions patriòtiques" de rebuig al projecte català a la capital d'Espanya. El 6 de desembre, els presidents de totes les diputacions provincials de les dues Castelles, i el de la Unión Mercantil de Madrid, lliuraven al president del govern un manifest contrari a la concessió de l'autonomia a Catalunya, i desprès es van dirigir al Palau d'Orient per donar-li'n un de similar al rei*." (pàg.264)

La història del passat permet comprendre els vicis del present. Llegint el que passava el desembre de 1918 i el que ara mateix està passant, Catalunya segueix marcant la política espanyola. A Galicia o a Andalusia, és parla més de Catalunya que no pas dels problemes d' aquestes dues Autonomies. Cambó volia participar en la política nacional, canviar Espanya i transformar Catalunya. No ho va pas aconseguir, perquè a la fi, si parles català ja has begut oli.  

IMSERSO: Fuengirola- A casa

 Dia 8

Fuengirola- A casa

Avui ens esperava una llarga tornada en cotxe. Els del IMSERSO que anaven en avió sortien a les 18:20, però els venien a recollir a les 16:15. Festes les maletes hem anat a esmorzar per últim cop al restaurant del hotel. Agafar el cotxe a les 9:00 i cap a l’autovia AP7 cap a Màlaga i Almeria.

Hem passat per llocs coneguts, com Nerja i cap a Almeria i el seu mar de plàstics i hivernacles. El paisatge queda desfigurat i sembla una exposició del escultor Christo Vladimirov Javacheff (1935-2020), ací si és pot dir de què viu la gent i la resposta es l’agricultura intensiva de hivernacles. Un autèntic mar de plàstics creant riquesa, depenent de l’extensió dels hivernacles. Havia moments que plovia amb més o menys intensitat, però poc a poc anava escampant els núvols. Almeria ha sigut terra de secà fins la introducció dels hivernacles a partir de 1963. Des de llavors,  no ha parat de créixer en quantitat i diversitat de productes. D’Almeria a Murcia el paisatge canvia ràpidament. Els plàstics deixen pas a arbres llimoners abraçant bona part del paisatge que et deixa veure la AP7.

Hem pres un bocí de truita de patates a  l’àrea de Santomera (Murcia). Hem passat al costat de Benidorm i els seus gratacels que semblen la sucursal de Manhattan. Un despropòsit molt normal a l’època de la seva construcció (a partir de la dècada dels seixanta). El règim va apostar fort per el turisme estranger.  València i les taronges i Castelló i la ceràmica a més de les taronges. 

Hem entrat a la CCAA de Catalunya, casa nostra, i veient el que hem vist, llocs d’estiu com La Ràpita, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Salou, Calafell, Sitges, etc., semblen balnearis en comparació amb Màlaga i els seus pobles plens d’urbanitzacions interminables. No vull imaginar-me els estiu a aquests llocs, on deu ser molt difícil desplaçar-te o ficar-te al mar. Hem arribar fins a casa sense cap complicació. 

En quin món vivim!

 

Els desheretats de la terra a casa seva

Veient les notícies no hi ha cap de bona. Putin és passeja per els EUA i Aràbia Saudí com si fos l’home providencial que ens traurà del desastre del canvi climàtic. Israel, reconeix que ha matat 16.000 palestins, segons ells, 5000 de Hamàs. La guerra a Ucraïna segueix el seu curs. Rússia te les de guanyar per esgotament de la població ucraïnesa. El dèspota rus, li importa un rave si moren miles de joves russos en un guerra absurda de desgast. A casa, en un altre nivell, l’educació toca fons, o potser encara pot anar més a baix. Sembla que el Departament, no culpa els nois/noies immigrants del desastre en les proves PISA. Tothom ho arregla donant les culpes els immigrants, sembla que l’extrema dreta guanya adeptes en tots els estaments socials. Cal senyalar el més dèbil. Així som els essers humans, mesquins i covards. Cert, també hi ha molta gent, que fa possible que el món no vagi encara pitjor.