Resurrecció**
Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí
a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?
Perdona, Déu, però em consolo
pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,
l'anunciarà el simple cant d'un gall...
Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...
La primera a aixecar-se
serà mare... La sentirem
encendre silenciosament el foc,
posar silenciosament l'aigua sobre el fogó
i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.
Estarem de nou a casa.
[Resurrección
¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí
al estruendo terrible de trompetas y clarines?
Perdona, Dios, pero me consuelo
pensando que el principio de nuestra resurrección,
la de todos los difuntos,
la anunciará el simple canto de un gallo...
Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...
La primera en levantarse
será mamá... La oiremos
encender silenciosamente el fuego,
poner silenciosamente el agua sobre el fogón
y coger con sigilo del armario el molinillo de café.
Estaremos de nuevo en casa.]
Vladimir Holan (1905-1980)
+++++++++++++++++++
Cementiri de Sinera**
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol
i el lent record dels dies
que són passats per sempre....
Salvador Espriu (1913-1985)
Les atrocitats del exèrcit hebreu son dignes de les millors pàgines d’una història de la infàmia què encara s’ha de escriure. El degoteig constant de morts a Gaza, Cisjordània i el Líban és un exemple paradoxal del estat de fúria en què es troba Israel i el seu govern. No hi ha aturador, perquè avui les grans potències son impotents per respondre. La guerra freda va mutar al 1989. Ara el que queda és la retòrica d’un Putin que manté la guerra a Ucraïna, sense què la ONU ni cap instancia internacional poguí fer res. El mateix passa al Orient mitjà, on Israel massacre Gaza, Cisjordània i el Líban. L’última una incursió aèria a Aitou, enclavament cristià on han mort 18 persones. Cap país civilitzat vol fer emprenyar el govern israelià que intenta ampliar terreny per posteriors assentaments. No hi ha cap país del món que pugí comparar-se amb el que està fent Israel, però ells, son els bons, per això hi ha tot el marge del món. Sembla que Hamàs és sent còmode amb aquesta destrucció de la Franja de Gaza. La mort de centeners de milers de palestins, son un nou combustible per mantenir-se en el poder, un poder que sembla més aviat irrisori, però que es veu que ja li val. Què passaria si Hamàs matés cada dia a un ostatge en directe? Israel ja ha arrasat Gaza, què faria llavors? Assassinar a tothom? Ja ho fa cada dia, davant la apatia del món civilitzat. Hamàs son uns assassins, però què és el govern de Israel? Conte el relat de bons i dolents. Tothom entén les polítiques d’Egipte, Jordània, Síria, Irak, també Aràbia Saudí, EAU, i per descomptat, Iran. Tots els seus exèrcit tenen una únic objectiu, mantenir-se en el poder i reprimir qualsevol vel·leïtat democràtica, mentre atien la retòrica pro palestina sense fer absolutament res de res. L’única veritat terrible és que els Palestins estan sols i el pitjor és que ells son els únics dolents d’aquest drama etern.
