Sant Jordi: Llibres i Roses

 

Parlar de la llegenda de Sant Jordi vol dir ficar-se en contradiccions insuperables. Al segle XIX Francesc Maspons i Labrós*, explica una història que és fruit de històries que venen del passat llunyà. El cas, és que hi havia un regne que està condemnat per un drac. Devorava donzelles. Quant li va tocar el torn a la filla del rei, i el drac estava apunt de cruspir-se-la va aparèixer un cavallers que duia tant el escut con al pit una creu roja. El cavaller era Sant Jordi. Fent la senyal de la creu, el drac va perdre el combat singular. Sant Jordi es patró de Catalunya, però també de molts indrets perifèrics. Com tota llegenda  molt probablement, no va existir. Des de el segle XIII, la formació del seu prestigi, esdevé un clàssic, perquè en moments decisius de la batalla, apareixia dalt d'un cavall blanc per donar ànims e infondrà valor. A Barcelona l'escut de sant Jordi data del 1281. I des de 1456 és va proclamar patró de Catalunya. Durant segles, la figura del cavaller era patrimoni de la noblesa i no tant de les classes subalternes. 

(...)  La celebració de Sant Jordi comença a partir de 1877. Hi ha confluències diverses que faran que la diada de Sant Jordi vagi acompanyada d'una exaltació nacional i patriòtica de Catalunya. 

Malgrat tot, durant el segle XX, la diada va estar prohibida per les diferents dictadures que ha patit la nostre història. La Diada no ha estat mai festiu, excepte, a l'any 1931. Desprès de la dictadura de Franco, la commemoració de la Diada a anat agafant volada i avui s'ha convertir en un espectacle  avalat per la UNESCO de gent on la rosa i el llibre son els protagonistes.

II

La Diada del llibre té data de naixement, l'any 1926. L'impulsor va ser un valencià que vivia a Barcelona des de 1918, en Vicent Clavel Andrés* havia traslladat l'editorial Cervantes. Proposar com a data el 7 d'octubre, "dia suposat del naixement de Cervantes*". A partir del 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera, és va commemorar la "Fiesta del libro español". Per descomptat, al decret prohibia qualsevol altre llengua que no fos el castellà. 

Madrid vivia la data com manifestació institucional, a Barcelona, és a dir, a la perifèria va adquirir un caire "més comercial i popular, en bona part gràcies a l'impuls que rep dels llibreters i editors més actius (amb Antoni López Llausàs i Gustau Gili al capdavant)." Van començar a posar parades al carrer, concursos d'aparador en les llibreries, "descomptes  per la compra de llibres, 10%, aparició de rànquing del títols  més venuts o per la pràctica de convocar escriptors a les llibreries per dedicar exemplars als compradors".

L'anys 1931 es trasllada la data del octubre al 23 d'abril, per "no interferir amb la venda del llibres de text en els inicis del curs escolar i, per torna, coincidia amb el dia cert de la mort de Cervantes. Quant al 1930 s'acorda el trasllat de dates, no és va preveure la proclamació de la Segona República. Les roses acompanyaven des de el segle XV la celebració de Sant Jordi, patró de Catalunya, on a la plaça Sant Jaume hi havia parades de roses. Tot aquest cúmul de circumstàncies extraordinàries, va fer emergí l'exaltació de catalanitat. Tot això s'atura per la guerra civil i la dictadura franquista. És a partir de 1960 que l'alenada catalanista torna a emergí del silenci obligat per la repressió.

La vessant comercial de la Diada és importantíssima, perquè en un sol dia hi ha la facturació del 10% del total.  "A prop de dos milions d'exemplars de més de setanta mil títols diferents -un 52% en català-, amb una facturació superior els 25 milions d'euros, xifra pròxima la 10% de la facturació anual".

La Unesco va declarar el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. "El 21 d'abril de 2017  es va presentar a la Unesco des de Barcelona, per iniciativa de la Cambra del Llibre i del Gremi de Floristes, la petició que el Dia del Llibre i de la Rosa sigui declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Avui el 23 d'abril la festa s'estén "a més d'un centenar de països".

*Borja de Riquer, sota la direcció de. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. La llegenda de Sant Jordi: la princesa, el cavaller i el drac., de Magí Sunyer Molné (pàgs. 183-5)