Rayo-Barça: L' efecte Dani Olmo

 

Rayo Vallecano- Barça (1-2)

El Barça ha guanyat malgrat la primera part què no ha sapigut jugar amb Rayo que el 9' fa havia fet un gol, amb un Barça adormit, sense ànima i en què l'únic jugador que feia mal era Lamine Yamal. Més enllà d'ell, tot eren imprecisions, un Barça molt deficient perquè el Rayo ha posat cor i moltes ganes, i això a la segona part li ha passat factura.

A la segona part, el Barça s'ha transformat. La incorporació de Dani Olmo per Ferran Torres ha capgirat la dinàmica del partir. Pedri al 60' i el mateix Olmo al 82' han canviat el marcador que ja no s'ha mogut.  Lewandowski ha marcat però l'àrbitre ha xiulat una falta prèvia de Kunde, molt rigorosa que suposava el 1-2. Pedri ha tingut que sortir del camp al 88' desprès d'una entrada de Ciss a destemps, ha vist la groga, però, la vermella era possible. S'ha afegit 10', el Barça a anat controlant el partit, els últims minuts el Rayo s'ha acostat en perill, però l'àrbitre ha xiulat el final. Victoria merescuda del Barça, malgrat el malson de la primera part.

   

Barça-Athletic Club: Un altre prova superada!

 

Barça-Athletic Club (2-1)

Preliminars

Dani Olmo, no ha pogut ser inscrit, encara! El desgavell del Barça és simplement colossal! Gündogan ha marxat al City, no ho volia, però el Barça fa cada vegades més un esforç perquè cap jugador amb cara i ulls no volgui venir a una entitat que fins i tot, l'entrenador s'ha encomanat de les mentides que fabrica Laporta. 

El Partit

Victoria còmoda del Barça davant d'un Athletic que amb molt poc ha sigut capaç d'empatar el partit a la primera part. Un gol de Lamine Yamal ha obert el partit, però el 42' un penal assenyalat contra el Barça ha permès a Sancet igualar el marcador. El Baça ha tingut oportunitats per ampliar el marcador però han anat el vestidor amb aquest 1-1.

A la segona part, més del mateix, un Barça amb una mica més de ganes ha sigut capaç de marca el segon gol obra d'oportunisme de Robert Lewandowski (74'). Sembla que el Barça necessita massa els gols de Lewandowki. Pedri com sempre molt lent, amb espurnes de qualitat, Marc Bernal, en defensa fa oblidar que és un juvenil, però les seves ganes i capacitat de sacrifici millora per molt la defensa. Ferran Torres com sempre, molta lluita però inoperant allà on hauria de fer mal, a l'àrea rival. I un Athletic fluix, que durant bona part del partit s'ha limitat a perdre el temps i amb Nico Williams com factor desequilibrant del equip d'Ernesto Valverde. Una vegada més, el Barça, malgrat el desgavell els despatxos, ha tret els tres punt amb un partit que estones ha jugat be, perquè l'equip rival ha deixat jugar. Caldrà estar atent els següents partits.

València-Barça: València 1-Barça 2

Lewandowski

Una primera part on el Barça ha jugat sense davanters. Un equip de circumstàncies on noms de jugadors del Barça Atlètic omplen els forats. Imprecisions, errades no forçades en els passes de pilota, un Lamine Yamal desconegut, un Ter Stegen capaç del millor però també del pitjor, sort de Curbasí que ha salvat el que hauria estat el segon gol del València. Els últims 10' han vingut els gols, el 44' Hugo Duro, ha marcat a plaer en un desajustament del la defensa blaugrana. Al temps afegit Robert Lewandowski (50')ha empatat el partit en una bona passada de Casadó, fent de Pedri i Fermín. Inèdits Ferran Torres i Raphinha, aquest últim jugant molt lluny de l'àrea del València. Molt s'ha de millorat per guanyar aquest partit.

La segona part ha tingut el seu moment culminant el 48' quan Mosquera a fet falta a Raphinha dins de l'àrea. Penal que ha transformat Lewandowski. Ací el València s'ha difuminat. El Barça a manat sense perill, però no ha patit massa. Les errades han anat acumulant-se, i la calor ha fet que tothom patis més del compte. Canvis els dos equips, però la dinàmica ha estat la mateixa. Un Barça que ha superat amb jugadors juvenils a un València que s'ha desconnectat del partit. I això li ha anat molt be al Barça.

 

El Barça i la nova frontera

 

Cancelo-Félix

El Barça ha perdut definitivament el nord. És a hores d'ara un vaixell a la deriva, on els joves son sacrificats per jugadors que molts d'elles estan al final de les seves carreres. Com no hi ha criteri, l'únic és fer fora aquells que tenen una fitxa alta. S'han recordant d'Ansu Fati que li van donar el número 10 a la samarreta, quan aquesta deuria haver-se retirat en honor del millor futbolista que ha tingut el Barça en tota la seva història, ho avalen les seves estadístiques prodigioses. No hi ha diners, però no és confia amb els joves de la pedrera.

Xavi per el que hem vist, és un professional que sap estar en el seu lloc. Fa el que li manin. I sempre té paraules de diplomàtic. És tan bon minyó que no ha dit res inconvenient en l'afer Rubiales. La resta de la plantilla l'acompanyat. Així que ell, confeccionarà l'equip amb les peces que li portin. 

Per últim, la directiva que tindria que haver dimitit fa temps per la seva gestió erràtica i sense direcció. S'ha venut el patrimoni a empreses molt opaques i dubtoses. El comportament de Laporta amb el temps que dirigeix el Barça ha sigut impresentable. Se'n recorden de la barbacoa que tenien que fer amb Messi? Va a haver un temps, sembla difícil recordar-ho, teníem a la millor davantera del món: Messi, Suárez i Neymar (2017). Però la gestió econòmica ha sigut de jutjat de guàrdia. 

Els simpàtics plomi-les que sempre fan la rosca al Laporta parlaren de la il·lusió dels nous fixatges. Un que s'ha l'en tret de sobre Cancelo i l'altre  Félix que porta temps entre les portades dels diaris esportius. En canvi deixen fora aquell que tenia que substituir a Messi en la funció golejadora Ansu Fati. El Barça té la mala costum de deixar caure de males maneres a jugadors que es promocionen com salvavides del equip i poc després els hi diu adéu. El cas de Lamin tindria que ser de dret laboral, perquè un jugador amb 16 anys no deuria de jugar -ni ell ni cap que no tingues l'edat de 18 anys- al primer equip, perquè no és ell qui ha de marcar diferències, no li correspon a ell fer-ho. 

Com que aquesta Lliga és molt fluixa, tornarem a un mà a mà entre Barça i Madrid, amb el acompanyament dels altres equips per fer d'espàrrings. Tot plegat amb el soroll de fons d'un president de la RFEF que el equips de primera divisió s'han quedats muts per escarni dels equips  de la Lliga femenina.   

El Barça fixa a Jekyll i Mister Hyde a Balaídos

 

Ahir nova ensopegada del Barça al camp del Celta. El resultat 3-3 amb gol del Celta amb temps de descompte. Una primera part on tot sortia, amb gols d’Ansu Fati, Menphis Depay i un gol de Busquets a tir des de fora de l’àrea. Tot molt fàcil i sobretot efectiu. Però, malauradament, els partits de futbol duren noranta minuts, i això va ser una llosa insuportable per els jugadors. Un Celta amb ganes, que anaven a totes, mossegant, i un Barça desconnectat, amb les múltiples lesions que van patir, per començar Ansu Fati, desprès Nico i Eric García, van trastocar tot el joc del Barça. La defensa va tornar a evidenciar tots els mals que pateix i que fan del equip molt fràgil i gens fiable. Sembla a Coutinho no va voler sortir. No ho sé. En tot cas, la segona part ja es va veure que aquells tres gols no serien suficients per en portar-nos els tres punts. Ara mateix, hi ha una dependència dels joves, molt joves. Errades de passa al vuit, poca contundència i desubicacions què deixen la defensa buida.

En nou entrenador té molta feina, sobretot, de mentalitzar a tothom què jugar al futbol són noranta minuts de intensitat i concentració. I si no hi aquest compromís, millor que no jugui, per bé del equip. Un Barça en doble personalitat: Jekyll i Mister Hyde, a la primera a Balaídos –en obres- va jugar un Jekyll en molta fortuna, però la segona part, va sortir en Mister Hyde, per desfer el que havia fet a la primera part. Sergi Barjuan ha tingut un paper agredolç,  va entrar per tapar la sortida de Koeman, i el seu balanç, deixa un mal sabor de boca, malgrat que no és culpa seva. Ha sigut capaç de incorporar jugadors de la  pedrera, però caldrà repassar el que poden donar de si. Fins ara, les incorporacions de Riqui Puig, no acaba de fer el que si fan Nico i Gavi. Balde i Abde, encara li falta per fer-se, sobretot perquè Luuk de Jong i Coutinho estan de vacances a Barcelona. El mateix dia que Luuk de Jong firmava per el Barça -el Sevilla se'l va treure de sobre-, el Rayo Vallecano firmava amb Ramades Falcó, un jugador que sempre ha tingut olfacte de gol. Ara es veu que la opció Laporta, era un bluf gegantí. 

A partir d’ara li toca a un altre mite del barcelonisme, Xavi Hernández, prendre les decisions del primer equip del Barça. Sense diners, amb molts joves amb ganes, però encara en fase d’aprenentatge, trobar un equilibri que no faci sortir aquest parell de personalitats que ahir varen sortit a Balaídos. ¡Sort! 

Barça-Alabès: El Barça no sap ficar-les dins

 Barça-1, Alabès-1. Ufff. El Barça s’ha convertir amb l’equip més empàtic de la Lliga. Deixa que la resta puguin fer gols amb una facilitat inabastables per els altres. Arriben a dalt un cop, i el gol esdevé una realitat feta somnis. Tenim una defensa de gentlemans, amables amb els rivals, que saben que sempre podran fer-nos gol. Lents, sense contundència, mal ubicats, somiadors que s’ha adormen quant no toca. Això és la defensa del Barca. He dit defensa? No hi ha de defensa! Tenim a Dest, que ara ja no s’ha sap on juga, però quant juga de defensa no està mai al lloc on caldria. Piqué, juga perquè li agrada, però ja no ho necessita. És molt lent, i els davanters ho saben. El nou fitxatge, Eric García, no ha donat cap sensació que amb ell, podem estar més segurs. I desprès Alba. A recorregut més que ningú per les bandes, però al final del túnel sempre hi havia Messi. Però ara no hi és. Per la seva banda també hi ha una senda de contraris que volen entrar fins la porteria del Barça. Sort tenim que la Lliga, es molt fluixa, i malgrat tot, sempre podrem aspirar a la Champions amb la cinquena posició i a deu o dotze punts del primer. O potser no!

PD: Sort que hi ha molts joves al equip, amb ells, hi ha esperança que dins un temps, dos o tres temporades, és comenci a veure un equip. Però caldrà molta til·la o molta meditació (in)trascendental per acostumar-nos a perdre, perquè l'equip és inexpert i li falta contundència. Algú es pensava que sense Messi tot aniria com si ells no fos?

Zombis-1-R.Madrid-2

 

Ahir el Barça-Madrid va està decebedor per els barcelonistes. Un equip sense ànima, perdedors des del principi al final. Un equip, que té sort de jugar a una lliga molt discreta, on sempre manen els mateixos, i sense sensació d'equip. Hi ha nous jugadors, molt joves, però falta conjunt, estratègies per capgirar un partit. Un entrenador qüestionat des de la pròpia directiva, què va tenir que suportar uns energúmens quant va sortir del camp. 

L'entrenador té que saber administrar el que hi ha. Te que manar i dirigir els seus. No pot esbroncar els de sempre, i deixar que Piqué jugui de davanter centre  perquè altra dia va marcar un gol. Jugadors que es fa difícil entendre perquè jugant. No ha de ser fàcil gestionar un vestidor amb tants egos, però per això està l'entrenador. Per posar-hi ordre i ganes de mossegar, per exemple, Gavi. Ansu no va estar fi, encara li tremolen les cames desprès de firmar el nou contracte. Sembla absurd aquestes clàusules delirants, quant tothom sap, què si un jugador vol marxar, acaba  marxant.

Un Busquests omnipresent al centre no ho pot fer tot, perquè hi ha jugadors que juguen sense saber què ha de fer. Una defensa que sempre fa aigües per tota arreu. Ara no tenim Messi per arreglar-ho, ni Suárez, per cert, perquè va marxar? Un Madrid, sense massa personalitat, va ser capaç de guanyar sense la sensació de haver fet res del altra món, davant del etern rival. Ni l'excusa del àrbitre pot ajudar.

L'era post Messi, és això, un conjunt de jugadors, què saben que l'entrenador està a la corda fluixa, i la falta de lideratge per imprimir caràcter a un equip zombi.

PD: Ansu Fati, es un bon jugador, almenys fins ara, però malauradament, no és Messi, perquè d'aquests jugadors son l'excepció, i el Barça ha pogut gaudir del seus joc i els seus gols.