Viatge a Vietnam i Cambodja: Siem Reap- Singapur- Barcelona

 Dia 14

Siem Reap- Aeroport- Singapur- Barcelona

M’he despertat amb la sensació que no havia dormit be, però potser això ho somiava, millor deixar-ho córrer. Avui no havia que aixecar-se d’hora. Hem anat a esmorzar sobre les 8:00h. Jo he pres l’habitual. Desprès hem acabar de arreglar les maletes, distribuint el pes equitativament. Hi havia temps de sobra. He mirat l’Ara.cat, hi havia una noticia que feia referència al país. Tailàndia i Cambodja en xocs fronterers, morts i sobretot, refugiats, d’un conflicte que porta molt de temps arrossegant-se per culpa de disputes territorial. I enmig d’aquest conflicte, una pagoda en el centre. No deixa de ser una bogeria que dos països que tenen el turisme com un dels eixos centrals, és fiquin en aquestes disputes que poden tenir greus repercussions, tant humanes com econòmiques.

Hem anat a donar un volt pel costat del hotel. Hem arribat al Palau Presidencial. Hi ha uns jardins i una petita pagoda per fer ofrenes. Hi havia gent fent-les a Buda.

Mentre anàvem cap a el Palau, estava a 5’ o 8’ caminant al costat d’un canal d’aigua, un conductor de rickshow s'oferia per fer una volta turística. Hem declinat la seva oferta. Aquella hora del matí ja feia calor. Hem decidit anar un altre cop cap el hotel. Al costat del hotel hi ha u botiga plena d’objectes de regal, amb cara i ulls. Hem acabat comprant unes postals i un petit pòster.

Desprès ens hem refugiat a l’habitació. He acabat comprar el llibre Wild Angkor. A l’hora prevista a les 11:45h hem portat les maletes a recepció. El conductor ha ficat les maletes en la petita furgoneta.

Decoració del hotel

 Nosaltres hem pujat al autocar, anàvem a dinar! El lloc, resultava que estava davant de l’hotel, de fet pertany a la mateix cadena hotelera. L’autocar a trigat 3’. El restaurant Palate, és un lloc estil europeu ha preparat un menú, per nosaltres: amanida, peix i postra (panacota). Tot molt correcta. El local era molt agradable. En fotografies de personatges, reals i també pòsters de cinema. Hem sortit del restaurant a les 13:35h, Anàvem cap a el nou aeroport. 

El menjar a Cambodja

(*Montse P)

Des de Siem Reap, fins a l’aeroport hi ha una carretera nova, que va a travessant tots els paisatges, urbans i agrícoles. Ací tot era més ordenat que a Hanoi, pocs cotxes i també poques motocicletes, que n’havia. A mesura que sortíem de la ciutat una filera de petits negocis ambulant sembraven la carretera, llocs per dinar o vendre souvenirs per els turistes. Desprès hi havia camps de cultiu. En Sendo ha fet (ho fa sempre) un comiat molt sentit per el nostre guia, en Son i el conductor. El reconeixement no era espiritual, també era material (diners). Ho han agraït. Per normes de l’aeroport en Son  no podia entrat a l’aeroport, sembla que ara a Barcelona tampoc ho deixen fer.

Entrar a l’aeroport de Siemp Reap, i fer  tot els rituals que calen fer en aquests indrets. Tràmit burocràtic-policial.  Com l’aeroport és nou de trinca, hi ha novetats, una d’ella i molt convenient és que a l’hora de facturar les maletes no cal fer de Samsó, perquè la maleta i les cintes transportadores estan arran de terra! També hi havia un escàner per maletes que avisa si has de obrir-les allà mateix. Hem fet tots aquests tràmits sense complicacions. 

Aeroport de Sem Reap

Hem tingut que esperar perquè l’avió de Singapur Airline, sortís cap a Singapur per la connexió a Milà i Barcelona. Una vegada hem aterrat a Singapur, hem agafat un tren llançadora dins del mateix aeroport de la T1 a la T2. 

Singapur des de l'aire

Les terminals son enormes, plenes de botigues de marca a preus estratosfèrics. Per descomptat, no hi havia gent, però tant sol val el client solvent i no el client tafaner. L’avió sortia a les 23:45h. Hem estat xerrant amb uns companys, un dels quals havia covat la grip. A l’hora d’embarcament hem passat per el control de vol i cap a els nostres seients. Estàvem a l’altre punta de l’avió, fila 64. Per fila hi havia 9 seients, si descompten primera classe, hi devíem ser més a prop de 500 persones. Una autèntica multitud dins de l’avió. 

Idees per regals

No he pogut dormir. La nit s’ha fet interminable. Hi ha gent que dorm, malgrat el xivarri que hi ha dins de l’avió. Altres més pragmàtics, prenen una pastilla per ajudar-se a dormir. A Singapur Airline, deuen pensar que tots els passatgers passen molta gana, han donat el sopar, he declinat l’oferiment. Desprès, han passat un grapat d’hores on la gent  intentava dormir, o veient pel•lícules. La secció on estàvem hi havia cinc lavabos, hi havia moments, que resultaven insuficients. No deixa de ser curiós que a aquestes alçades del segle XXI, la velocitat d’aquests gegants aeronàutics sigui del segle XX. Perquè el famós Concorde, arribava els “2.172 km/h aproximadament) a una alçada de 60.000 peus (17,7 quilòmetres) amb una configuració d'ala delta i una evolució de motors amb postcombustió dissenyats originalment per al bombarder estratègic Avro Vulcan*.” 

El nostre avió anava a 978 km i a uns 11 km d’alçada, aproximadament. Si anéssim amb un Concorde, la durada del viatge hauria estat d’unes 6h com a màxim. Sembla que els fabricants aeronàutics –Boing, Airbus per l’aviació comercial-, no estan per innovacions tecnològiques, prefereixen oferir avions amb capacitat de passatger, deixant-ho la velocitat per els  avions de combat, entre 2,5 Mach i 2,83 Mach, és a dir entre 2,485 i 3000 km/h. Entre 950 i 3000 podria haver un parell de esglaons intermedis, per no fer els vols de llarga durada un petit suplici per els viatgers. Imagino que el preu dels bitllets serien prohibitius, com eren els del Concorde.

Desprès d’aquest excurs aeronàutic, segueixo la narració de tornada cap a casa. Al matí, ens han donat l’esmorzar, donaven un bocata i cafè amb llet. Voldria imaginar que a primera classe donen croissants i caputxinos. Hem fet una parada a Milà, una brigada de treballadors, m’ha semblat que eren els que havíem vist quan anàvem cap a Singapur i Hanoi. Han tardat una hora més o menys. Com hi havia les portes obertes, el fred es colava per els passadissos de l’avió.  Una vegada s’ha enlairat, Barcelona estava a una hora i escaic, el cel estava ennuvolat i gris, i la temperatura era de 8º. 

Això no és camps de cultiu des de l'avió, és la moqueta del aeroport de Barcelona

Aterrar, anar a recollir maletes, passant per control de duanes i anar a les cintes de les maletes. Ens hem acomiadat dels companys de viatge, recollir-les i anar a la sortida on el cotxe espera gràcies a Aparca&Go. A les 11:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat! 

Viatge a Vietnam i Cambodja (1)

 Dia 1

Barcelona-Milà (Malpensa)- Singapur- Hanoi

Com és pot comprendre, el viatge és llarguíssim i molt pesat. Hi ha gent que pren una píndola per dormir i li funciona. Altres no prenen res i no dormen! 

El rellotge s’ha posat en marxa a les 4:00h. M’he pres un cafè per despertar-me. Agafar el cotxe cap a les 5:30h. A aquella hora intempestiva hi havia una pila de cotxes enfilant cap a el polígon industrial. Molt transit, hem agafat la autopista i cap a Barcelona i l’aeroport. Semblaria que aquelles hora la gent dorm, però no, van a treballar. Hem tingut que esperar a la gent d’Aparca & Go. Hem arribat d’hora, mai se sap. Hem anat a prendre un cafè amb llet. Un presumpte cafeteria italiana, dins a l’aeroport, sense cap gràcia i una noia sud-americana començava la seva jornada laboral. Les pastes que hi havia al aparador semblaven tenir dies esperant clientela. Hem tornat al punt de trobada. Una altre parella esperava, i per associació d’idees hem preguntat si també eren del grup de viatge de Rigatours. La resposta era afirmativa. Érem un grup d’unes quaranta persones. L’únic punt de referència és en Sendo, sempre amable, servicial, elèctric i sobretot empàtic amb tothom. Ha fet un petit discurs de benvinguda, ha donat la documentació amb una carpeta personalitzada, hi havia el nom, i desprès tothom cap a facturació de maletes. Aquesta vegada portàvem les dues grans i les dues petites de cabina. Cap el control de persones i equipatge de mà. Fet el tràmit, cap a la porta d’embarcament. Ha donat temps de fer un tomb per les “botigues internacionals”. A l’hora, hem pujat a l’avió, a la part final de la cua. L’espai vital és el que consideren –les companyies-, l’adequat per el turista. 

Des de Barcelona, l’avió Air Singapur ha fet escala a Milà-Malpensa. Han pujat altres viatger i un equip de neteja ha fet la seva feina. Amb la porta oberta de l’avió feia fred. Una hora desprès tornava a enlairar-se cap a Singapur. 

No he pogut dormir. He començat a llegit el “Llibre de preludís” de Jaume Cabré. L’equip d’assistents de l’avió ha portat una activitat frenètica, anant amunt i avall a tota hora. Els passadissos eren sempre d’ells! Menjar, begudes en totes les direccions. Per omplir el temps, he vist Dune 1ª part. És una pel•lícula que m’ha agrada.  Vaig llegir a Herbert Frank fa molts anys. Aquesta versió és excel•lent. 

L’avió volava a una alçada de 12.000 m. i agafava temperatures de -60. I nosaltres dins d’aquella nau pressuritzada fent un soroll permanent. A l’hora prevista hem arribat a Singapur. Hem anat a buscar el vol d’enllaç amb Hanoi. L’avió era de la mateixa companyia. A prop de 3 hores de  vol, aquest avió semblava un frigorífic i a més era estret. La velocitat de la nau era sensiblement inferior a l’altre.  

Arribar a Hanoi i males noticies per dos parelles. Incloses nosaltres. Les maletes no venien en aquest vol! No sabien perdut, afortunadament. Viatjaran a Hanoi més tard. Hem fet la reclamació oportuna, gràcies en Sendo que ens ha ajudat com sempre ho fa.  

Dolomites (7): Varese-Llac de Como- Cadenabbia- Bellagio- Como- Milà-Malpensa- Barcelona (I)

 Dia 7

I

A les 5:00h el mòbil s’ha posat en marxa i amb ell, nosaltres. A les 6:00h sortíem amb  l'autocar cap a el Llac Como. Per sort, baixar les maletes amb l'ascensor reumàtic, no ha sigut cap problema, s’ha resolt de la manera més natural possible, perquè hem anant baixant de manera esglaonada. He pogut saludar al gos que pacientment estava fent guàrdia per tenir cura de tothom a la planta 3. Un box-lunch (una bossa amb algunes coses per menjar) estava preparat a recepció. A l’hora convinguda l’autocar s’ha posat en marxa. Hem tingut que fer un desviament, tal com vaig dir en l’anterior entrega. Deixàvem l’hotel sense haver pogut passejar per Varese ni veure el seu Llac!

L’autocar conduit per mà experta d’en Rocco ha agafat la SS707,  desprès hem agafat  la SS36, hem arribat fins a Leccó, i amunt al costat del Llac di Lecco, passant per Bellano, Dorio,  Fabbrichetta, a prop es troba el Forte Montecchico Nord, i al costat hi ha el Forte Di Fuentes,  passant per el Ponte del Passo, per la SS340,  Sorico, Domaso, Gravedona, Menaggio fins a Cadenabbia. L’última part del trajecte, hi ha una pila de túnels  per salvar els obstacles que la natura ha posat al home i les seves ambicions. Aquella hora, el llac tenia un color gris metal•litzat, res a veure amb el blau del Llac Maggiore. Una volta al tot el Llac!

Cap a les 9:30h  hem arribat a Cadenabbia, per la Via Regina (SS340). Hem parat al costat del Bar Impero. Cadenabbia és una terminal de ferris. Al Bar Impero, era el lloc de la parada tècnica i per poder esmorzar una mica. El lloc era massa petit per el nostre grup. La propietària, estava avisada,  ha posat el crit al cel quan tothom volia anar els lavabos, i la consigna era o consumies o no hi havia lavabos. I és que el negoci és el negoci, no?

A les 9:45h hem agafat el ferri que ens ha portat en 8’ fins a Bellagio, que és una península que s’endinsa dins del Llac Como creant tres braços de mar, com una i grega invertida. Al ferri hi havia molts cotxes, turistes i nosaltres. Anar en ferri és la millor manera de anar d’un cantó a l'altre. La idea és que a la tornada anirem en ferri fins a Como.

Vil·la Lucia

Bellagio

Bellagio per la seva posició privilegiada s’ha transformat en centre turístic de primer ordre. El problema de tot plegat és que allò que feia particular el lloc, s’ha volatitzat i s’imposa el model global, on totes les botigues semblen copies de qualsevol altre ciutat, inclosa les nostres. L’únic tret distintiu, son les vil•les senyorials provinents del segle XIX de l’alta aristocràcia i l’alta burgesia, que anàvem a estiuejar. El primer hotel de categoria era propietat d’anglesos. Al voltant del carrer principal, a la vorera del Llac, estava ple de restaurants, botigues fashion, i tendes de souvenirs. Hi havia tendes que venien –per els turistes- seda, corbates, mocadors que eren propis d’aquests llocs. 

Per fer l’explicació de Bellagio, hi havia dos guies. El grup s’ha dividit en dos i cada guia ha agafat un, és norma d’aquests llocs. El problema que tenia la guia és que no hi havia gens a explicar, perquè el lloc havia sigut un petit poble de pescadors fins que van arribar els anglesos – Gran Tour- i l’alta burgesia buscant paradisos a la cantonada d’on vivien, Milà, Torí, etc. 

La visita ha consistit a passejar pels carrers, hi ha un carrer, Salita Serbelloni que puja amb escales ple de turistes i botigues i gent fent-se selfies. Hem seguit per la via Guiseppe Garibaldi, fins a la Plaça de l’Església Basilica de Sant Giacomo. 

Desprès hem anat fins a la punta de la península per la via Eugenio Vitali, cap al final s’ha apleguen diferents vil•les amb vistes al Llac. Hem contemplat el port esportiu, al costat de Punta Spartivento. El Llac des d’aquesta perspectiva, on les muntanyes nevades encara es podien entreveure. La guia, feia un relat pla i sense cap interès, almenys per a mi. 

Desprès hem tornat per el mateix camí, uns 8’ fins a arriba a l’altura del Grand Hotel Villa Serbelloni. Deixo el enllaç, per donar idea del hotel. Sort que hi ha al costat una farmàcia per poder prendre biodramina quan et diguin el preu de les habitacions del Grand Hotel.

Per acabar-ho d’arrodonir-ho hem pres un tren turístic. Ens han fet un petit recorregut per els voltants de Bellagio*, veient algunes vil•les, un recorregut prescindible, perquè de fet no hem vist res, però suposo que això és el turisme global. 

                           *Sendo

Desprès hem tingut una estona –anava a dir d’esbarjo !-, lliure fins l’hora de dinar. Envoltats de turistes com nosaltres, amb força calor, hem fet una parada per fer l’aperitiu. Jo un martini rosso, sense sacsejar, si us plau!