Diari de Mallorca (i X)

  Dia 10

S'Arenal-Barcelona

L'autocar venia a recollir-nos a les 7:20h. Ens havien dit que l'esmorza seria a les 6:45h. Però aquella hora tot estava tancat i barrat, per fer-ho més dramàtic, el menjador estava a les fosques hi no hi havia ningú! Començaven be el dia!

Com sempre, hi ha gent per tot, hi un espontani molt fatxenda a pujat a recepció per queixar-se, però aquesta recepció se les saben molt llargues, segons ells, no tenen a veure amb el menjador. Reialment son uns mentiders que s'espolsen tot el que podem. A les 7:10h el cuiner ha sortit de la cuina -potser era una excusa-, també ell s'ha indignat que res estigues  preparat. Finalment, hem esmorzat, per dir-ho suaument. Nosaltres hem anat cap a l'autocar, però hem tingut que esperar una estona, sort que l'aeroport està molt a prop.

Hem arribat a l'aeroport de Palma-Son Santjoan. Treure maletes i enfilar cap a facturació. Hem arribat els últims -anava per hotels-. La cua era enorme. Hem tornat a veure cares conegudes. Per descomptat, la nostra fila ha estat la més lenta per facturar. Les files dels altres son sempre millors!

Control de persones i objectes, un cop superat aquest obstacle, hem anar cap a la porta d'embarcament que estava força lluny. He vist una noia tocant el piano, sonava força be, desprès del concert improvisat ha sortit disparada cap alguna destinació desconeguda.

Barcelona-El Prat

L'embarcament era a les 9:45h. Un altre vegada amb el xàrter d'Enter Air. Hem sortit amb 25' de retard cap a Barcelona. Al arribar, el dia era gris i volia ploure. Recollir maletes i anar a buscar el cotxe (Aparca&Go). Agafar el cotxe i direcció cap a casa. Cap a les 12:45 hem arribat a la porta, el viatge havia finalitzar, però la grip o el que sigui m'ha acompanyat durant una setmana! Sembla que no prenc actimel en quantitats industrials!

Diari de Mallorca (I)

Dia 1

 Hem sortit a les 15:30 cap  a l'aeroport. El tràfic era força  tranquil. Com sempre hi havia molts camions. De fet tenen col·lapsada bona part de les autopistes. Hem arribat a la terminal 2. Hem tingut que esperar una estona els d'Aparca&Go. Feia calor. Hem entrat a la terminal cap a les 16:45h. Hem comprovat al panell d'informació per saber on calia facturar. Hem anat cap el lloc indicat, i efectivament, una cua considerable de jubilats esperaven l'hora de facturar el seu equipatge. En la cua hem xerrat una estona amb una dona de Rellinars, que anava amb dues amigues més. Una vegada s'ha posat en marxa la facturació hem anat força ràpid.

Control de passatges. La gent que porta pròtesi és sempre sospitosa, perquè l'arc de triomf de la sospita sempre és posa vermell. Un personal que vol representar no s'ha sap què, fa tasques dubtoses. Per exemple, et fan un escorcoll com veiem a les pel·lícules? Sort tenim que tots ells van acabar quart d'ESO!

Superada aquest control, hem anar cap a la porta de sortida que quedava lluny. Hem comprat una ampolla d'aigua. Una noia amb cara de fàstic s'arronsava per posar l'ampolla per la màquina registradora, sort que no tenia que fer cap esforç mental. Hi ha treballs, però aquesta noia tindria que plantejar-se buscar-ne alguna cosa diferent, o potser ja li va bé! 

Hem deixat a la noia amb aquella cara, hi hem començat anar cap a lloc. Hem pogut asseure's perquè hem tingut que esperar 45' de retard. El vol -xàrter-  era d'una companyia polonesa Enter. Segur que va guanyar el concurs públic per el IMSERSO. Hem sortit de Barcelona a les 20:30h. L'avió s'ha passejat per tot l'aeroport per poder enlairar-se. Al cap de 30' arribaven a Palma. Hem agafat un bus fins a la terminal. Recollir maletes I anar fins a l'autocar (51).

Hem tingut que esperat 30' perquè sembla que algú s'ha anat amb un altre autocar. Una noia simpàtica ens parlava en castellà, perquè hi havia gent de molt llocs d'Espanya. Molts de nosaltres parlaven en català. El nostre hotel tenia l'exòtic nom de Bahames. No està a primera línia de mar, està a 10' caminant. Hem arribat a les 22:10h, fer cua per agafar les claus. Hi havia sopar. Nosaltres estàvem a la planta 5, i no teníem bones vistes. A les 22:30h en baixat a sopar. Tot sense esma, sense cap atenció al client, un bufet esquifit. Tot sense ànima, no perdre el temps explicant els plats.  

Hem desfet les maletes i posar-ho  tot al seu lloc. Ara son les 23:45h. L'habitació es funcional, sense cadires. Demà a les 9:30h hi ha reunió per les excursions. 

La mitja marató de Barcelona fa història

 

Jacob Kiplimo

56:40

 Joyciline Jepkosgei

1:04:15

Una tarda a l'opera

 

La Rambla

Liceu

Un ple quasi absolut va acomiadar-se de les representacions de Madama Butterfly. Un obra de Puccini, que amb els ulls actuals fa mal de veure. No sóc expert en l'òpera. Una obra que la primera part és lenta, en moments musicals excel·lents, amb veus el seu lloc. Però la història es inversemblant i plena de tòpics insofribles. A la segona part, Saroa Hernández (Madama Burterfly) fa un autèntic recital plena d'emocions i expressivitat. Per dir-ho en breus paraules, l'obra s'ha aguanta per ella. La historia que conte Puccini es pot resumir molt breument així:

Un "canalla", Benjamim F.Pinkerton (Fabio Sartori) vol tenir el llit calent cada nit, i res millor que ajudat per Goro (Pablo García-López) li busca una noia per no sentir-se sol. El "casament"  és renova cada mes, així, quant ell marxi a casa seva els EEUU, serà com si mai hagués estat casat. I Pinkerton, tinent de la marina  nord-americana, marxa alegrement al seu país. La "bleda" de Cio-Cio-San (  Madama Burterfly) l'espera amb el cor tendra, exactament com les bledes. Mentre ella, no te cap dubte que tornarà, la seva criada, la Suzuki (Teresa Ierivolino) no ho te gens clar. Passa el temps, i des de la seva casa, aclaparada per la falta de diners, l'arribada del seu estimat és la llum per oblidar totes les penúries.  Ella te un fill de Pinkerton. Però ell no sap res d'això. Li envia una carta al cònsol americà, Sharples (Thomas Mayer), un cavaller que res més pensa en els interessos del seu país. Pinkerton no volia venir, però assabentat del fill torna a Nagasaki, on viu Madama Burterfly.

La bleda

El canalla 

El retorn no és com s'ha esperava la dona que havia donat el seu cor al cavaller estimat. Tot comença a fer-se fosc. El "canalla" Pinkerton, no s'ha atreveix a parlar directament amb ella. Però ell vol el seu fill. S'ha casat amb una dama del seu  gust, ella l' acompanya. Tothom vol el millor per el nen, i ningú pensa en la pobra Cio-Cio-San. Ella no està disposada a viure de manera indigna, i no veu un altre sortida que la mort dolça del seppuku (Harakiri). Amb la seva mort, tothom aconsegueix el que volia, especialment, els Pinkerton.

Cantants

Paolo Bortolameolli

Tothom aplaudeix l'obra, especialment, per la Saroa Hernández, en el seu brillant paper.  Paolo Bortolameolli, director de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, també és aplaudit amb ganes. Tots els cants ha sortit a rebre l'homenatge del públic. Jo no he vist masses representacions d'òpera, però aquesta Madama Burterfly no encapçala la meu exigua llista.

Sicília (8): Palerm-Barcelona

 Dia 8

Palerm-Barcelona

M’ha costat dormir, el nou canvi d’horari no m’ha ajudat. A les 6:00h el mòbil ha tocat, però jo, ja estava despert feia estona. Avui no hi havia esmorzar, l’hotel, molt ben situat, però molt justet de serveis, s’ha fet el suec. Ah si, donaven un box-lunch (una bossa amb una poma, un parell de torrades embolicades i un iogurt, poca cosa més) que no valia res! 

Hotel

El problema era que a les 7:15h marxàvem del hotel i sembla que no podien avançar l’horari del menjador. Sort que hem sortit al carrer per una entrada alternativa a la entrada principal què realment és un disbarat. Un company del viatge ha sortit a fer la cigarreta i al costat hi havia una cafeteria. Nosaltres hem pres un caputxino i un croissant. 

A l’hora prevista l’autocar sortia cap a l’aeroport. Matteo en havia deixat el dia anterior que tornava a Catània. L’autocar era petit perquè nosaltres érem 11 persones. És curiós que les vies principals, no puguis anar en direcció nord-sud, perquè sempre cal fer revolts per carrers secundaris. En una de les vies principals, una vespa s’ha la jugat de mala manera. A les 8:20h estàvem a l’aeroport, facturar, passar el control de bosses i persones, hi havia sis fileres per accedir-hi,  era un bon sistema per anar més àgils. Ah, si! L’ampolla d’aigua, sense obrir del lunch-box a la paperera del control!

Hotel Garibaldí

Hem esperat fins l’hora del embarcament a les 10:25h. Hem embarcar i al cap d’una estona una veu que no s’entenia res, parlava de problemes atmosfèrics a Barcelona. Hem sortit amb 45’ de retard. No és la primera vegada que amb Vueling s’ha retardat el vol, sempre per causes alienes a la companyia, esclar. A les 14:15h aterraven a Barcelona. El terra estava remullat, per sort, quan hem sortit afora, no plovia. Recollir maletes, acomiadar-se del nostres companys de viatge i anar al lloc on recollir el cotxe amb Aparca&Go. Hem sortit sense problemes, però a l’AP7 un accident barrava el pas. Cua lentíssima, quan hem superat aquest obstacle, al cap d’uns kilòmetres, hi havia una caravana de camions fent de pantalla, hi havia desviaments cap Girona a l’alçada de Bellaterra. Uns núvols amenaçadors semblava dir-nos que s’havia acabat la festa. A les 15:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat. Desprès vindria (al dia següent) la DANA!  

 

Sicília: Barcelona-Palerm (1)

 Dia 1

Barcelona-Palerm

No facis esperar els teus clients!

Ara son les 18:55 a Palerm, s'ha fet fosc i fa calor. El dia ha començat a les 6:00. Dutxar-se i esmorzar. Les maletes tancades. Hem agafat el cotxe a les 8:55, teníem por del tràfic fins a l'aeroport. Per sort, el tràfic ha estat fluït fins el desviament cap a Sant Just, una pila de camions tapaven qualsevol sortida. Per sort, la cua s'ha anat diluint i ales 10:10h estàvem a l'aeroport. Cinc minuts abans havíem premut el botó de l'aplicació d' Aparca&Go. Entrar a la terminal i l'home d'Aparca&Go ens esperava. Treure les maletes, nosaltres cap a la terminal i ells s'han portava el cotxe. Estava ple de gent. És que ningú descansa? Hem facturat les maletes i desprès del control de persones i efectes personals. Tots sospitosos mentre no és demostri el contrari. Ens a tocat una senyora perepunyetes. Sembla que volia demostrar que feia la seva feina! Per sort, hem pogut a travessar aquesta barrera i anar a la sortida B. Encara faltava molta estona. A l'hora hem entrat al avió (Vueling), però una "demora tècnica" ha fet que s'ha allargues més de 30'. Hi havia una cua d'avions per enlairar-se. Ho hem fet amb més de 40' de retard. Un vol tranquil, sembla una expressió feta. Hem arribat a Palerm  a les 15.50h. Un penya-segat presideix l'aeroport Falcone/ Borsellino.

Sortir del aeroport relativament petit, i afora un grup de gent que ja havíem vist a l'hora del embarcament feia companyia amb una persona de l'empresa Ulisses! Parlava més italià que en castellà. El grup es relativament petit, unes 12 persones. Hi havia persones de diferents indrets, Alacant, Osca, Canàries, Barcelona, Mataró. El trajecte de l'aeroport fins al hotel NH Palerm, ha estat un recorregut sinuós, dins d'un autèntic laberint. El edificis molt alts és barrejaven amb edificacions atrotinades que mereixien urgentment una neteja a fons i una capa de pintura. A les 17:30h estàvem al hotel. Ens a tocat la planta (piano) 4ª, sense vistes. A les 19:30h venien a donar-nos explicacions del viatge. 

Nosaltres hem a travessat una avinguda la Strada Statale 113. Hem tingut que travessar-la   per un pas zebra que semblava que donava molta mandra parar-se. A l'altra costa un jardí del Parco Tomasi di Lampedusa.  La gespa verda i grups de nois jugaven a futbol. Gent descansant i d'altres corrent, i el mar blau vorejat per pedres de formigó com a defensa.  Hem fet un petit recorregut al costat del mar, hem arribat fins un restaurant al costat d'una petita cala, hi havia un pescador amb la seva barqueta. Hem reservat. Hem fet una volta pels carrers adjacents al hotel, explorant, per dir-ho així.

Sorpresa!

Istituto Orto Botanico

Via Lincoln

Església de Santa Teresa alla Kalsa

La reunió informativa ha costat temps, perquè la nostre guia Maria, s'estava esperant a la piscina i nosaltres al hall del hotel. Sort que finalment , ens hem trobat, tot plegat ha costat 15' de retard. De fet la reunió no calia, perquè sortíem a les 8:30h i el dimecres a les 8:00h. Això ho podíem haver-nos-ho dit el que ens va portar des de l'aeroport al hotel. Hem sortit colant cap el restaurant. El local estava ple de gent, hi havia algun festa o reunió social, però el cas i que no queden taules. Hem sopat un antipasti. Desprès hem tornat al hotel, els jardins al costat del restaurant estaven plens de brutícia, de fet la neteja no sembla el punt més fort de la ciutat. Demà ens espera Palerm i a la tarda Monreale. Hem acabat veient sèries abans d'anar a dormir. Les estrelles dels hotels semblen massa generoses per el que veritablement son.   

Molo Sant' Erasmo

Istituto Padre Messina

Piscina del Hotel

Perú (1): Barcelona-Madrid-Lima (I)

Dia 1 Barcelona-Madrid-Lima

Un viatge massa llarg!. Llevar-se a les 4 de la matinada. No son hores per començar a esmorzar, almenys jo. Anar al punt de trobada. A les 5:15h l'autocar ens ve a recollit amb els altres companys de viatge (5). Desprès Sabadell, on pujant la majoria dels companys d'aquest viatge. I cap a l'aeroport. Hem anat per la Ronda d'Alt, no hi havia transit. A l'hora prevista estem a l'aeroport. Com sempre allà no dorm ningú. Facturar maletes, hem tingut que esperar una estona, problemes per facturar a Lima. En tot cas, superat aquest escull, el  control de passatgers. Passar pel arc de triomf del sospitosos habituals. Depenent del vigilant de torn, les coses poden anar més lleugeres o més lentes. Tots semblen haver passat un curset, on tothom és sospitós de terrorisme. Passat el tràmit, esbrinar la porta d'embarcament. Hi havia la parada tècnica a Madrid.   Allà hem anat a la porta S, amb el tren llançadora. Allà torna a fer cua per el control de passaport. L'avió de Iberia, Airbus 343, ha sortit més tard de l'hora, prevista a les 13:40. He viatge en el pitjor lloc del avió, al costat del lavabo. Una desfilada interminable de gent amb la bufeta fluixa et deia que no podries dormir ni un minut. El soroll de la cabina és massa gran per poder adormir-te. He llegit una bona estona la vida de Joan B.Moll, il·lustre filòleg menorquí, autor d'un monumental Diccionari català-valencià-balear amb Antoni M. Alcover. Això es pot llegir al llibre de Josep Pla, Homenots 2. La seva lectura és realment interessant e instructiva.

Una habitació amb vistes

Desprès de 12h de vol hem aterrat a Lima i al seu aeroport internacional Jorge Chávez. L'aeroport està situat al Callao. L'hotel estava literalment, enganxat al aeroport. Recollir les maletes i anar al hotel (3') recollir claus i pujar a l'habitació. Funcional e impersonal, podries estar en qualsevol part del món i no sabries dir on ets. 

Hem pres un còctel -regal de la casa-, pisco sour . M'ha deixat les cames com si fossin de drap. Hem tornat a l'aeroport per canviar diners -sol. Estic escrivint la crònica d'un dia interminable. Dos companys han anat a sopar. M'he quedat a l'habitació. Demàs a les 5h hem de facturar maletes per anar a Arequipa. 

Frases memorables: Francesc Cambó

 

(...) la implantació de la jornada de vuit hores en els moments que tingué lloc, fou una de les més grans bogeries que la Humanitat ha comès en el curs de la història. [...] No tot el sofriment li ve a l'obrer de la duració del treball; no tot el benestar ha de venir a l'obrer de les hores de descans; que en el moment en què un major descans significa una major intensitat en sofriment per un major cost de la vida, no compensat amb augment del salari. La disminució de la jornada és en perjudici i en sofriment de l'obrer* (pàg.291)".  

Hi ha frases que deixen poc marge per la interpretació. A Espanya el govern de Romanones va fer efectiva la jornada de vuit hores el 4 d'abril de 1919. Un dels desencadenants va ser la vaga de la Canadenca al 5 de febrer. En aquesta vaga, a Barcelona, van tenir noms estel·lars com Joaquim Milans del Bosch i Severino Martínez Anido, responsables militars a Barcelona. Una dinàmica d'extremisme per tots el bàndols, va generar un locaut patronal que va fer descarrilar el govern a Madrid de Sánchez de Toca.

Isàndia: Keflavik-Barcelona

 Dia 5

Desprès de la ressaca de l’aurora boreal, que almenys l’hem pogut veure, ni què sigui discreta (3kp), aquest matí, a l’hora del esmorzar, tothom parlàvem de l’aurora que per fi havíem aconseguint veure. M’he despertat a les 6h. Dutxar-se, arreglar la maleta què faltava i baixar al menjador del restaurant Brigde (pont). L’espai era reduït, però molt funcional. M’he pres dos caputxinos. La mantega tens que treure-la amb penes i treballs. Torrades i dolços, què farem! Segur que a partir de dilluns, dieta, si o si (no).

Ara son les 8:20h afora hi ha torb amb una mica de neu, estem a 1º. A les 8:45h sortirem cap a l’aeroport de Kleflavik que està a 10’ del hotel Courtyard Marriot. El viatge s’ha acaba i ha estat una experiència  molt interessant, per el s paissatges, per la gent, per els meteors amb aquest viatge intens i inoblidable, almenys per mi, és clar.

A l’hora prevista hem agafat l’autocar, la nostre cap de colla, ha fet un altre emotiu discurs al nostre conductor, en Hans, un home de 1.90 d’alçada, ex jugador de handbol a Tenerife fa d’això molts anys, policia durant més de 15 anys i ara conductor d’autocars per a turistes. Es natural què en un país on tot ha canviat moltíssim, la gent s’hagi adaptat. Hem fet l’ onada  en honor seu, ell ho agraït amb anglès –podies entendre que agraïa la nostra empatia per ell-.

Arribar a l’aeroport, abraçades i acomiadar-se del nostre  diligent guia Ernesto. He fet un parell de fotografies del exterior. Dins ja hi havia l’activitat normal d’un aeroport relativament petit. Facturar maletes, control de passatger amb arc de triomf inclòs, he tingut que treure’m les botes. Tot força ràpid i desprès hem comprat  una tenda Duty free, un parell de regals.

Tots els seients estaven ocupats, l’aeroport es petit. A les 10:35h indicaven la porta d’embarcament. Hem aprofitat per anar volant al lloc i hem pogut asseure’s. A més, l’avió de Vueling arribava 25’ de retard. S’ha fet una cua enorme, nosaltres descansant i hem embarcat dels últims.

Ara estem volant a 11000 metres d’alçada i afora hi ha una temperatura de -40º. Ara son les 12:40h en l’horari de Islàndia. El comandant del vol, ha dit que arribarem sobre les 17h. Pràcticament, recuperem el retard inicial. Literalment, el viatge no acaba fins que tanques la porta de casa, però el viatge a Islàndia s’ha acabat i ha sigut una autèntica experiència –aquesta paraula, ara, té connotacions diria que màgiques-. 

L’avió aterrat a les 17h. Hem recuperat el retard. Però a l’hora de recollir les maletes, aquestes s’han fet esperar una eternitat. Aquesta vegada no hem tingut que passar per cap control –aparent-. Hem estat a prop de 45’ per recollir-les. Ben mirat no hem recuperat el temps de retard. Una vegada agafades les maletes hem sortit cap a la porta de sortida. Hem anat al lloc que ens espera l’autocar què ens esperava era el mateix que ens havia portat a Barcelona. A les 19h paràvem a Sabadell i 15’ desprès arribàvem a casa. Hem portat les maletes uns 8’ fins la porta de casa, eren les 19:30h quant tancaven la porta de casa, i el viatge havia finalitzat.

PD: La roda d’una de les maltes s’ha fet malbé, ja veurem com s’arregla!

Islàndia: Barcelona- Reikiavik-Hella (I)

 Dia 1

Barcelona-Reikiavik

Llevar-se a les 3:00 h. malgrat no haver dormit massa, potser dues hores, tirant molt llarg, i a més mal de cap –cervicals-. Esmorzar a una hora intempestiva. Sortir al punt de trobada a les 4:00 h. Hem marxat una mica més d’hora per poder aparcar a prop del lloc on sortim, però no ha estat possible. No hi havia lloc per aparcar. Així, què el cotxe l’han tingut què portar cap a casa i tornar a peu (13’). Els altres companys, han arribat a l’hora. L’autocar havia arribat quant nosaltres estàvem buscant aparcament. Sortir a l’hora marcada per l’organització fins l’altre punt de trobada, aquesta vegada fins a la Plaça Espanya. En aquell moment, R s’ha adonat que sé havia deixat el mòbil. Sort que els dos companys que esperaven a Plaça Espanya han acompanyat a R, per rescatar el mòbil abandonat a la seva sort. Afortunadament, el mòbil està el seu lloc sense bellugar-se, sa i estalvi. La següent parada era al Corte Inglés, on esperava el gruix dels companys de viatge –aquesta expressió ja no és el què era-. Malgrat el enrenous del mòbil ens hem endarrerit uns 15’. L’autocar ha enfilat cap al Aeroport del Prat. Hi havia bon humor, com sempre, per la Roda de Dalt, aquella hora sense tràfic. 

A les 5:00 hem arribar al aeroport. Allà mai dormen. Una gentada esperant per facturar maletes, nosaltres hem anat a un altre lloc, per embarcar les maletes. Ens a atès una noia (negra) que parlava català –cal remarcar-ho-. I desprès al control de persones i objectes per passar l’arc de la vergonya. Hem estat una estona perquè hi havia dos passatger sords que han estat escorcollats com si fossin terroristes. Aquests controls s’han incorporat i semblen què seran permanents.  Bona part d’aquests treballadors són de fora, i és fa difícil que parlin en català. A més no son molt empàtics. Passar l’arc, m’he tret les botes que portava. Recollir les safates, posar-ho tot al seu lloc dins la motxilla i anar a buscar la porta d’embarcament [B]. A l’hora en punt, un bus ens ha portat fins al peu del avió de Vueling, feia vent mentre pujàvem les escales. Sembla que aquest mètode de fer anar amb bus estalvien diners les companyies. A les 7:10 s’ha enlairat cap a la capital de Islàndia. Un vol de 4h:20’ què per el desfàs horari –una hora menys- hem arribat a les 10:35 hora local.

* Lluís S.

Pensava que tindríem algun control de passaport, però el camí no hi havia cap. Per el passadís hi havia uns vitralls molt grans, era evident què des de allà observaven els passatgers. El propi guia, posteriorment, ho va comentar. Agafar les maletes i sortir al vestíbul, on ens esperava el nostre guia Ernesto, un noi de Cadis que treballa a un lloc tan allunyat de casa seva. Ha explicat  la seva història. Fent pràctiques a Cadis –Direcció d’empreses- va escollir anar ací, era l’opció més exòtica. Ara porta al país 11 anys. Parla l’idioma, ens ha dit a nivell elemental, però sobretot parla amb anglès. El turisme s’ha convertit en la nova industria capdavantera del país, juntament amb la pesca i la fabricació d’alumini, malgrat les ingents quantitats d’energia i aigua que necessita, però a Islàndia l’energia es pràcticament de franc.  Ens ha dit què en un pis tot el dia amb les llums enceses costa un 15€ al mes.

Des de l’aéroport de Keflavik fins la capital hi ha uns 40 km. Tot el paisatge és de color blanc. Hem anat amb una velocitat que no pot passar de 90 km, tots al autocar anàvem amb el cinturó de seguretat posat, és obligatori. L’aeroport de Keflavik era abans una base nord-americana, producte de la Segona Guerra Mundial i posteriorment de la Guerra Freda.

* Lola

Hem començat el nostre recorregut turístic a la Hallgrímskirkja. A la Viikipèdia diu: “Hallgrímskirkja (església de Hallgrímur) és una església parroquial luterana (església d'Islàndia) situada a Reykjavík (Islàndia). Amb els seus 74,5 metres d'alçada, és l'església més gran d'Islàndia i entre les estructures més altes del país. L'església rep el nom del poeta i clergue islandès Hallgrímur Pétursson (1614–1674), autor dels Passíusálmar (Salms de la Passió).” 

La torre situada sobre un petit turo què permet tenir vistes de tota la ciutat. Feia molt de fred i vent. A dalt de la torre, el vent és nota. Una panoràmica de 360º et permetia visualitzar Reykjavík, amb moltes teulades de colors i moltes grues de construcció en marxa. Sobre els nostres cap, les campanes de l’església. Dins d’ella, sobrietat luterana, allà no val intermediari entre el fidel i Déu. Per veure les vistes de la ciutat cal pujar al ascensor, amb la cua corresponent, és clar.

El nostre guia Ernesto, a diferència d’altres guies, ens ha explicat la realitat del país avui. És cert que la història de Islàndia és relativament recent –segle IX-. La illa en temps geològic també és recent, uns 20 milions d’anys. Per això, Ernesto, ha explicar els problemes de la vida quotidiana dels islandesos ara. I un dels problemes més greus que afecta a la vida dels islandesos és l’habitatge. 

No sembla que l’estat faci habitatge social. Això fa que la iniciativa privada i per el joc d’oferta i demanda (teòric), el preus inevitablement pugin de preu. 

 Aquesta gràfica vol dir que com els habitatges no és poden construir d’un dia per altre, hi ha una quantitat determinada (S’), i si algú vol l’habitatge, és veu obligat a comprar al preu que marqui el mercat (Po) (els propietaris dels habitatges, que volen rentabilitzar la seva inversió). Com que hi ha escassetat de habitatges (o qualsevol altre be), qui el volguí no tindrà més remei que comprar car. Això rés més té com a solució, construir-hi més, però els constructors no vol omplir d’habitatges, perquè llavors, el preu tindria que baixar. L’altra opció és anar-te’n més lluny, on el preus siguin més assequibles. L’exemple clàssic, d’aquest model, és el cas de Messi, com no hi ha més que un, qui el volguí, tindrà que pagar el que li demanin. O bé, aquell que diu que vol aquell pis o casa, al preu que sigui.

Ernesto, ha explicat que no hi ha atur (3,8%). Com la població és molt petita (376.248 persones) la densitat és de 5,4 habitants/km². I si, els preus del habitatge estan disparats. “El 2020, el preu mitjà de lloguer d'un apartament de 3 habitacions a Reykjavík era de 319.000 ISK o uns 2.035€ aproximadament*.” Si els preus de lloguers són molt alts, “la mitjana del preu de venda d'un apartament a Reykjavík és 529.372 ISK o 3.380 € per metre quadrat. Segons la tendència actual, sembla que continuaran pujant, ja ho han fet al voltant de 5,5 a Reykjavík.”. Cal dir que no hi ha salari mínim, però el mitjà és de  68.980 € l'any, es a dir 5.748 euros al mes. Ernesto ens va dir què el que menys cobren roden sobre els 2378€ al mes. Així que hi ha moltes diferències. Tothom paga impostos 35,1%. L’Iva un 24%. Impost sobre el treball, un 44,4%.  Esta al cap davant amb igualtat de gènere. Sens dubte pertany al països de l'Estat del benestar.

 Sense impostos –dogma del neoliberalisme- no hi ha possibilitat de redistribuir la riquesa, i els nivells de vida és ressenten, per poder oferir béns públics –sanitat, educació, infraestructures, prestacions socials, etc.-. En el model sense impostos els únics beneficiats son els rics, que son els que és poden pagar tots els serveis.