Trump enredat a l'Iran

 

La fi de la intervenció dels EUA a Iran, amb l'ajuda inestimable d'Israel, segueix el seu curs, amanit amb presumpte converses de pau. Diu Ilan Pappé: "El partit de Netanyahu i persones com ell i els seus aliats no tenen cap respecte pel poc que queda de democràcia o de legalitat a Israel. No els importa. El que és preocupant és que Netanyahu creu que necessita una guerra per guanyar les eleccions. Perquè creu que una guerra li dona més suport davant l’electorat israelià. I és cert. Per tant, farà tot el possible perquè, si no és amb l’Iran, sigui amb el Líban; i si no és amb el Líban, amb l’Iran. Entre Gaza, Cisjordània, el Líban i l'Iran ja tenim sis milions de desplaçats a la regió. I si ningú atura Israel, tot continuarà empitjorant." (Ara.cat. 31/5/26)

Trump vol sortir d'aquest atzucat que s'ha ficat, però tot li ha sortir malament. L'estret d'Ormuz, és el resultat. Una bona part del establishment nord-americà, critica a Trump per la planificació dels atacs a Iran. Aquesta critica té a veure que per ells, els EUA tenien que destruir el país, tal com vol Israel. Ara, les converses s'aturen. Israel s'annexiona territoris que no son seus, en una nova reedició de l'expulsió de palestins, ara al Líban. I mentre la Comunitat Internacional li importa un rave. La legalitat internacional és assumpte de dèbils i l'UE si troba amb aquesta papereta. Tothom sap, que UE no vol embolics, però arribarà un moment que tindrà que plantejar-se fer alguna cosa més que emetre comunicats dient que està molt preocupada. Putin ficat a Ucraïna no pot estendre les seves urpes cap a UE, de moment. L'OTAN ha demostrat que no serveix de res sense el compromís dels EEUU, i en aquests moments Trump no vol l'OTAN, sobretot si vol annexionar-se Groenlàndia (per exemple).

 

The Walk Among Us, Oh really?

 

Un eixelebrat al comandament

 

Si ahir dèiem que la pau o la guerra depèn d'un sonat a la Casa Blanca, avui tenim que tornar a parlar d'un atac, perquè el petroli pugi a les borses i així guanyar una mica més amb informació privilegiada.  Les excuses donades per l'atac son tant poc creïbles com que els EUA i Israel volen la pau a aquella zona del món. Cal esperar represàlies, i això farà que l'estret d'Ormuz, segueixi tancat. Son bones notícies per els especuladors, entre ells, Trump i els seu simpàtics amics. Ah, si, les converses segueixen en via morta (és broma!).

Fent temps entre EEUU i l'Iran

 

EEUU i Iran segueix converses per fer veure que son dos països raonables. Però el cert és que Israel pressiona perquè la guerra s'activi i poguí participar sense cap límit. Mentre, el preu del petroli baixa, si puja és per pur afany d'especulació. I això ho paguem tots, omplin les butxaques del països productors i sobretot, les empreses sector petrolier. L'estret d'Ormuz, sembla que s'hagin oblidat, però no era bàsic per el comerç del món? Iran diu que la qüestió nuclear és una línia vermella. Iran vol la bomba, perquè és la manera de què Israel no els ataqui. Sap què si ataqués amb armes nuclears -i ara estic fent ciència-ficció dolenta-,  seria esborrada del mapa. L'equilibri en aquesta situació és molt delicada perquè al comandament dels EUA, hi ha un personatge inestable i egocèntric que pot canviar de parer en qualsevol moment.

Reality Show a la Xina

 

La imatge dona fe d'una benvinguda de reality show, amb banderetes impulsades per agents de la propaganda xinesa. Un Trump amb cara de mig somriure, on un grup de funcionaris de tercera fila escoltant al emperador del món occidental. Trump vol parlar de Iran, i potser la Xina vol parlar de Taiwan. Mala peça al teler. Una de les característiques de la diplomàcia xinesa, és adherir-se a la idea de la sobirania territorial, hi ha altres maneres de influir-hi. La balança comercial entre els dos gegants econòmics del món, juga a favor de Xina, "La Xina aconsegueix un superàvit comercial rècord d'US$ 1,2 bilions el 2025, un 20% més malgrat els aranzels de Trump*." Malgrat el soroll que ha impulsat a Trump i la seva guerra aranzelària, la realitat és la què és. Els dos es necessiten, i per això Trump ha tingut que anar a la Xina, també li preguntarà a  Xi Jinping, què farà si els EEUU ataca l'Iran. La pregunta per Taiwan, serà posada sobre la taula. És segur que els EUA no intervindrien en una invasió. De moment, sembla un as a la màniga dels xinesos per pressionar a Trump. Una de les característiques dels xinesos, és que la seva planificació a llarg termini, dona els resultats que volen la major dictadura del món. Així que Taiwan, acabarà per integrar-se a la Xina, potser la integració a l'estil de Hong Kong. O potser no, però en tot cas, sempre hi ha l'amenaça. Què passa amb l'estret d'Ormuz? Xina li dirà a Trump, que s'entorni cap a casa i llavors l'estret d'Ormuz tornarà a obrir-se, així de fàcil. Tant fàcil que Trump no voldrà admetre, perquè vol el petroli iranià. Veurem, sembla que les expectatives son molt baixes, això és bo, perquè si hi ha alguna resolució, voldrà dir que per ells, es a dir, per els seus interessos, els beneficiarà, això no comporta cap benefici per la resta dels països afectats. És el que té ser les dues potències militars més grans del món.  

Do you have an email address?

 

"Sobre aquesta qüestió, Sánchez ha dit a l'entrada de la cimera informal de líders de la Unió Europea a Xipre que no treballen basant-se en correus sinó en "documents oficials" i "posicionaments del govern dels Estats Units". En aquest sentit, ha expressat "absoluta col·laboració amb els aliats però sempre dins la legalitat internacional"."

El Pentàgon deu ser una olla de grills, amb les destitucions de tots aquells que es mostren tibis a les exigències de Trump. Així que aquest "correu" no és més que l'enèsima queixa perquè els aliats que no son consultat per iniciar una guerra a l'Iran, no col·laborin per obrir l'estret d'Ormuz, que abans de tot això estava obert. Pedro Sánchez deu ser l'únic polític europeu que ha parlat amb una certa dignitat davant de la servitud de la resta de polítics europeus. L'OTAN, ara mateix no existeix, la defensa europea és una entelèquia, l'exemple d'Ucraïna dona fe del desconcert i la falta de compromís davant d'un dictador com Putin, amic inestimable d'altre candidat a dictador del món lliure.

Trump vol destripar al seu ex amic Kent

 

Així que Joseph Kent no és un moderat que s’ha despertat d’un malson, Trump no agafa a ningú que no sigui de la seva corda. Puc vaticinar que Kent li plourà un munt de problemes judicials per abandonar a el cap i sobretot per xerrar-ho  a la premsa, li fa quedar malament. I això no ho pot suportar.

Pringats del món no teniu res a fer!

 

La presidència de Trump (2ª) permet afirmar que les distincions habituals han quedat obsoletes. Realitat i ficció, sentit, sensentit, original o copia, bo o dolent, veritat o mentida,  tot queda esborronat de manera surrealista.

Trump i amb ell, tots aquells que li fan la feia bruta, hi ha una legió, estant despullant al mon. Tot allò que és va edificar des del 1945, ha quedat fet miques. Cap institució pot resistir l’embat de la xafenderia més descarnada al servei d’un ego malaltís que esta portant el món per camins on pel que sembla els de sempre acabaran guanyant i els sospitosos habituals acabaran rebent.

Nihilisme, cinisme i brutalitat son ara mateix la santíssima trinitat del món hiperreal. Hi ha intel•ligència artificial per destruir-hi escoles u hospitals, també per assassinar a tothom que estigui el lloc equivocat. Però, el mercat té que funcionar. De fet el petroli té que fluir. Les petrolieres han de guanyar, perquè aquest món global necessita la seva sàvia, potser el planeta s’han vagi a la merda, amb forma d’un canvi climàtic irreversible, la utopia està instal•lada a la Casa Blanca. Utopia preguntaran? La resposta és què per el clan Trump viu el somni americà, que per descomptat, és el malson de tota la resta .

La imatge del vaixell amb un capità al timó embogit anant cap a les roques és una imatge força verosímil. Pensen que en l’últim segons tot s’arreglarà i tots estarem molt contents, perquè ell, està content. La caricatura que mostra el personatge Trump, eren les cares somrients del anteriors Presidents dels EUA.  Sempre han estat així. Els seus interessos per damunt de qualsevol altre consideració. La dificultat actual és que la seva retòrica i les seves maneres de fer xocant per la posada en acció d’un Emperador que sap com funcionen les xarxes socials i amb les complicitats de Silicon Valley. Ara mateix, mentre les bombes cauen alegrament sota Teheran, Beirut o qualsevol altre indret, els fabricants d’armes – els mateixos Estats (inclòs Espanya)- és freguen les mans perquè l’agost arribat en ple març. 

Petroli per sang (aliena)

 

Israel fa possible que Rússia torni al escenari internacional. El necessiten! Tenen petroli i malgrat que la UE ha intentat tancar la aixeta del petroli rus, Trump ha donat l'ordre que  poden comprar-li (qui sigui) fins a nou avís. I gràcies aquesta carambola, Rússia podrà seguir la seva guerra devastadora a Ucraïna. El agressors convertits en herois del món. Per descomptat, la sang que raja a dojo, no és la seva -ni de Trump, Netanyahu o Putin-, i pel que sembla han pensat que hi ha molta sang encara per vessar.

 

Et demano que et tallis les venes

 

M'ha sorprès el titular del Ara, "Els Estats Units autoritzen  l'India a comprar petroli rus". Què vol dir exactament això? Tothom sap que l'India és el primer país del món per habitants, amb 1.472.715.316. El seu règim autoritari  és el gust de Trump. Però des de quan els EEUU dirigeixen el país? Comprar petroli sota el control de la Casa Blanca, és una nova fita en la Presidència de Trump. Et diu que pots comprar i sobretot a qui! Oh sorpresa! Comprar-li al seu amic Putin, que té problemes a Ucraïna. Mentre el aprenent de buixot, li demana a Ucraïna que l'ajudi amb la seva guerra contra l'Iran! No és això el món al inrevés?  

PD: Almenys 1.332 persones a l’Iran han mort en els atacs dels Estats Units i d’Israel des de dissabte, segons informa la Mitja Lluna Roja iraniana.

Impulsar la por (nou mètode per el control social)

 

Escoltant els experts (tertulians), t’ha dones de la precarietat dels seus discursos. Intentar racionalitzar el que és una política de bojos, fa que tot el que podem dir, és fum. La intervenció a l’Iran, té a més a veure amb Israel que no pas els EEUU. La política genocida de Israel a la regió, fa que aquesta intervenció li permeti guanyar temps. Debilitar al enemic per antonomàsia i a l’hora transmetre el missatge per tota la regió, nosaltres som els que manen. I els EEUU aquest escenari és l’ideal. La realitat de la guerra fa impossible que la ciutadania iraniana enmig dels bombardejos -555 morts, nens inclosos-, faci alguna cosa més que intentar refugiar-se on pugui.  

Si no hi ha tropes sobre el terreny, i aquesta opció seria suïcida, la possibilitat de canviar de règim sembla molt inversemblant. Però el factor Trump, és la irracionalitat en persona. Les purgues al Pentàgon, no s’ha fet esperar. Tots els que no combreguen  amb ell, queden desqualificats immediatament. És evident que la seva capacitat militar, en l’espai aeri, és d'una aclaparadora superioritat. La capacitat israeliana i nord-americana en tecnologia militar és abismal, per ells, és molt fàcil destruir totes les infraestructures i totes les ciutats que vulguin. Ja es cuidaran de no destruir els pous petrolífers, perquè d’això és tracta. Des de l’era Kennedy, la prioritat de la política nord-americana, no ha estat tant, crear les condicions perquè la democràcia pogués florir, com imposar governants obedients a Washington. I Trump, no és cap excepció. 

PD: Avui el preu del petroli Brent* és cotitza a 81,130 $, ha pujat un 4,19% respecta ahir. Les empreses petrolieres estan de enhorabona!

Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI

 

Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza. 

En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.

L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.  

Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.

PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!

Israel aconsegueix el primer dels seus objectius

 

Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara  el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià. 

Desprès de Gaza, ara toca els kurds!

 

L'article d'Amina Hussein (Ara.cat, 25/1/26) dona idea del calvari que estan passant el kurds a Síria. La desgracia dels kurds com els palestins és que no tenen Estat. I els estats que els en volten no volen un estat propi kurd. Turquia vol eliminar els kurds, i el nou govern Síria, producte d'una guerra fratricida amb l'ajuda de Rússia i la irrupció del Estat Islàmic (2014-2015), ha desembocat que els nous mandataris, siguin botxins d'aquella guerra, ara reconvertits en esforçats amants de la pau i la democracia. En altres paraules, mentre siguin útils -els EUA-, podran fer que el vulguin amb la població civil, sigui siriana o en aquest cas, kurda. 

Els kurds com els palestins, son víctimes indignes, perquè no segueixen l'estela dels EEUU, perquè son una nosa permanent en l'historia des de el segle XX. Kobane al igual que Gaza, serà noticia quant els seus habitants siguin massacrats per les forces del bé. Com és que el món actual s'empassi tota aquesta crueltat i deshumanització contra els més febles?

Les ICE (Las Sturmabteilung) de Trump detenen al nen Liam Conejo Ramos!

 

La deriva de Trump envers els immigrants (pobres) dona un episodi digne d’una història de la infamia en la detenció d’un nen de 5 anys Liam Conejo Ramos.

 “El nen i la seva família són originaris de l'Equador i es van presentar als agents fronterers de Texas el desembre del 2024 per sol•licitar asil, segons va dir l'advocat de la família, Marc Prokosch, durant una roda de premsa dijous al vespre. "No són estrangers il•legals –va explicar Prokosch–. Van venir correctament. Van venir legalment i estan seguint una via legal". (Ara.cat)

En el passat eren jueus qui patien l’antisemitisme, ara la policia privada de Trump, una mena de SA hitleriana li fa la feina bruta contra la immigració (pobre). I mentre el sistema judicial nord-americà, intenta dormir per despertar-se el dia de la marmota.

En una galàxia molt propera, l'emperador i el seu fidelíssim botxí et saluden aquest 2026

 

Aquests dos fills de la seva mare, et desitjant molt bones i festes

La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Si vols guerra, prepara la guerra

 

L'aspirant a dictador de facto, ja ho és, posa en escena un nou maó per construir un estat imperial. Ho va voler demostrar amb la destrucció d'un vaixell veneçolà, amb l'excusa de la droga. Amenaça a Veneçuela si no fa el que ell vol. Segon la seva missió, allò del Destí Manifest, el que vol Trump és bo per el món i tots aquells que si oposen son enèmics dels EEUU i deuen ser destruïts. Aquest és el perfil del futur guanyador del Nobel de la Pau, ai de quin no el voti! 

Macron està fent campanya electoral, i per això fa declaracions grandiloqüents, per sortir a la premsa i la TV. No li ha promès a Zelenski, ni armes, ni avions, res amb que poguer defensar-se de la invasió russa a Ucraïna. La credibilitat de Macron està a l'alçada de la de Putin. 

En venc les terres i el futur dels ucraïnesos!

 

No sabem a hores d'ara les converses entre Washington i Zelenski. Sembla que una part accepta totes les exigències de Trump, mentre que la UE, qui és qui més ajuts ha ofert a Ucraïna sembla que no compte. Zelenski vol una cadira a la taula de claudicacions. Trump i Putin sortiran vencedors del desastre que Rússia ha infligit a Ucraïna per la invasió del 2022. Per alguna raó desconeguda, sembla que les propostes delirant de Trump, son acceptades sense cap mena de problemes per la part més dèbil. Així què Groenlàndia, Panama seran de Trump, sense necessitat de portar marines a cap lloc. Compte, Trump porta a la Casa Blanca un més! D'ací quatre anys -voldrà presentar-se a una nova reelecció*-, no en puc imaginar com serà el nou escenari mundial!