En una galàxia molt propera, l'emperador i el seu fidelíssim botxí et saluden aquest 2026

 

Aquests dos fills de la seva mare, et desitjant molt bones i festes

La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Si vols guerra, prepara la guerra

 

L'aspirant a dictador de facto, ja ho és, posa en escena un nou maó per construir un estat imperial. Ho va voler demostrar amb la destrucció d'un vaixell veneçolà, amb l'excusa de la droga. Amenaça a Veneçuela si no fa el que ell vol. Segon la seva missió, allò del Destí Manifest, el que vol Trump és bo per el món i tots aquells que si oposen son enèmics dels EEUU i deuen ser destruïts. Aquest és el perfil del futur guanyador del Nobel de la Pau, ai de quin no el voti! 

Macron està fent campanya electoral, i per això fa declaracions grandiloqüents, per sortir a la premsa i la TV. No li ha promès a Zelenski, ni armes, ni avions, res amb que poguer defensar-se de la invasió russa a Ucraïna. La credibilitat de Macron està a l'alçada de la de Putin. 

En venc les terres i el futur dels ucraïnesos!

 

No sabem a hores d'ara les converses entre Washington i Zelenski. Sembla que una part accepta totes les exigències de Trump, mentre que la UE, qui és qui més ajuts ha ofert a Ucraïna sembla que no compte. Zelenski vol una cadira a la taula de claudicacions. Trump i Putin sortiran vencedors del desastre que Rússia ha infligit a Ucraïna per la invasió del 2022. Per alguna raó desconeguda, sembla que les propostes delirant de Trump, son acceptades sense cap mena de problemes per la part més dèbil. Així què Groenlàndia, Panama seran de Trump, sense necessitat de portar marines a cap lloc. Compte, Trump porta a la Casa Blanca un més! D'ací quatre anys -voldrà presentar-se a una nova reelecció*-, no en puc imaginar com serà el nou escenari mundial!

  

Patologia del món global: El masclisme en estat pur!

 

Uns parlan per parlar (Trump i Netanyahu) i altres compten morts

 

Groenlàndia és meva diu Trump!

 

Trump truca a la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, per demanar-li que deixi Groenlàndia els EUA perquè son vitals per els interessos nord-americans. Allò que era un acudit de Gila, ara es torna veritat. Volen Groenlàndia! Tenir que escoltar a un hooligan de la política demanant allò improcedent deu de resultar molt estrany i pertorbador. Semblava que les fronteres no podien tocar-se, però Trump vol la seva illa, perquè allà hi ha petroli i molt més. Trump no ha pensat ni un segon amb la gent que viu a la illa. Què faran amb ells? Enviar-los a Dinamarca? Fen-los súbdits del imperi? Les lleis internacionals semblen que no compten per ell, ni per molts altres, Rússia o Israel. Groenlàndia te un estatus autònom, un govern, presidit per Mute B.Egede. Com pensa actuar l'ONU? Primer Groenlàndia, desprès Panama, el seu canal, i desprès Canada? Això és una bogeria, però sembla que si això no suposa cap inconvenient pel boig de la Casa Blanca és perquè hi ha un exèrcit de còmplices que li fan costat. La UE tindria que fer pinya al costat de Dinamarca, serà capaç de fer-ho? En tot cas, fa tard !

Fuck you !

 

 

"Als Estats Units s'està formant una oligarquia d'extrema riquesa, poder i influència que amenaça literalment tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats fonamentals, i la possibilitat que tothom tingui una oportunitat justa de progressar", ha alertat Biden. (Ara.cat, 16/1/25)

La fotografia del proper President d'EUA diu molt del personatge. Això és el que pensa ell de tots nosaltres. I malgrat tot, molts nord-americans l'han escollit per tornar a la Casa Blanca. Ara comencem a veure perquè serveixen les xarxes socials. Trump, no te cap pla per millorar els EUA. En canvi te molt clar com ajudar els seus patrocinadors, entre ells, Musk. Els mil milionaris son ara mateix qui governen el món. La economia global és qui determina la política, que s'ha convertit en palanca per aplanar els objectiu d'aquest capitalisme sense rostre humà. Com el món és multipolar, Trump tindrà límits, per exemple, Xina, la segona potència mundial, la EU està tant dividida què el seu paper és d'un servilisme patètic. Voldrà Trump canviar les lleis per presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EUA? La resposta és que farà tot el possible per fer-ho, pensa que ell, un psicòpata molt funcional, està per sobre de la resta dels mortal, potser Musk el pot acompanyar, també  Mark Zuckerberg, i ja posa't tots els mil milionaris.

   

La llibertat de premsa no és mes que una paraula buida!

 

Trump i el terrorisme

 

Segons Trump, tot això que passa els EEUU és culpa del terroristes estranger! Però, una vegada més és mentida. Allò que convé per explicar el seu relat és la veritat, la resta no cal pensar-hi. Els atemptats a New Orleans com a Las Vegas, son obra de ciutadans nord-americans. En el cas de Las Vegas, davant del Hotel Trump, l'autor,  Matthew Livelsberger, era membre de les forçes especials, de permís. Quan els fets no agraden, Trump i els seus llancen tot un joc pirotècnic contra els sospitosos habituals, es a dir, Biden i la immigració. No deixa de ser inquietant, que a mesura que s'acosta la investidura de Trump a la Presidència, hi hagi una onada de atemptats. 

American way of life ?

Un debat caduc

Els EEUU tenen un problema greu. Que els únics candidats hagin passat amb escreix allò de pertanyé a la tercera edat- l’eufemisme per dir que son vells de solemnitat-, diu molt (poc) d’un imperi en hores baixes. Xina puja i els EEUU reculen, i així, en el tauler mundial les diferents peces és mouen en direccions oposades. La democracia cau, l’espectacle de votacions al Iran fan pensar que la farsa de les urnes no és més que una coartada dels autoritarismes, també a Rússia la fan servir per encumbrar a Putin.

Sembla que la democracia s’ha està buidant de contingut i en el seu lloc què vindrà a substituir-la? El autoritarisme postdemocràctic? (J.Ramoneda). Aquest li val tant a Trump com a Marie Pen, tots van en la mateixa direcció.  

 

Israel: Totes les línies vermelles traspassades !

 

Mentre el silenci s'estén a Rafah i per extensió a Gaza, la mort i la destrucció continua. Què millor moment per fer neteja? No troben les ostatges, però això no impedeix seguir els treballs de demolició  de edificis, especialment, hospitals, escoles i infraestructures com l'aigua potable o electricitat. De fet l'exercit israelià demostra que quan te enfront una població indefensa son uns cracs matant i assassinant nens/nes, dones i homes. A més el vell Biden és hi dona mil milions a l'Estat de Israel perquè puguin massacrar   millor a la població de Gaza. Si els territoris ocupats per Israel, de fet no és Israel, perquè ningú gossa d'entrar en aquest terreny de ningú? De fet és territori Palestí, però que Israel contra totes les Resolucions de l'ONU s'ha fet seu, amb tota la població  convertida en ostatges!

 

Israel davant d'un destí: Rafah!

Llegint les notícies que arriben de Rafah e Israel, sembla que tot plegat te l'aroma de la destrucció de Rafah, davant d'una Comunitat Internacional cega al sofriment del poble palestí. Sembla que la commemoració del Holocaust és una cortina perfecta per els plans del govern extremista israelià. La inhumanitat és un valor que cada dia cotitza més en el mercat de la guerra contra la Franja de Gaza i Rafah com l'últim lloc on els refugiats palestins ja no tenen cap sortida, més enllà de la mort. A Gaza tots son culpables i per això, l'únic càstig és la seva desaparició. Culpar al innocent, deshumanitzar-lo fins que no vegem les seves cares de sofriment, assassinar-los des de la coartada què això és una guerra. Però no és una guerra, és un exèrcit amb el armament més sofisticat del món contra una població on no te on anar i la resta de països mirant-s'ho amb cara de resignació i admiració.  Sembla que desprès de tot, no hem après res de l'Holocaust.

  

 

La UE vol taula amb Xina i EEUU

L'article de Carme Colomina, Xi Jinping a París (Ara.cat, 7/5/24) explica perquè Xina vol una "col·laboració estratègica" amb la UE. Amb motiu dels joc olímpics a París, aquest estiu, és vol una mena de treva entre la UE i Xina. Segons la UE, la Xina fa competència deslleial mitjançant la subvenció de "cotxes elèctrics, acer, turbines eòliques, panells solars i dispositius mèdics" que "inunden el mercat europeu". Xina i EE.UU porten la seva lluita per la hegemonia mundial en tots els fronts. Mentre la UE, se sent exclosa, malgrat ser primer soci comercial tant de la Xina com els EE.UU. La UE vol tenir vot i veu, però les diferències dins de la UE i la falta de capacitat militar, impedeixen que això sigui possible a curt i mig termini. Cal recordar que Xi Jinping s'havia oblidat de la UE, perquè durant cinc anys no ha tingut temps per anar-hi, mentre tenia tot els temps per la Rússia de Putin.  

 

Massacre en una escola de Texas

 

Hi ha notícies que res més poden passar els EEUU. Una d'aquestes notícies son les massacres a les escoles. A cap país del món succeeix això. Segons els partidaris de portar armes de foc, no hi ha cap connexió entre comprar dos fusells d'assalt i la posterior massacre. Diu Biden que "n'estic fart, hem d'actuar", però com pensa fer-ho? 

Amb una societat on pots comprar-te un arsenal de guerra, totes les paraules no serveixen de res. El lobby (grup de pressió) de les armes, no vol sentir a parlar de cap prohibició, i com hi ha estats que volen les armes, per exemple, Texas, Biden ja pot cantar. Ara lamentacions i molta xerrameca, fins que un altre noi volgui batre un altre record de morts a la propera escola. 

Soldats i diplomàtics primers, les dones (afganeses) les últimes!!!

 

[Cap país es fa càrrec de l'evacuació de les diputades afganeses]

Potser si que això es una mena de Saigon II, el que és evident es que marxen primers els soldats i diplomàtics abans que les dones i els nens afganesos. Espanya ha recollit un grapat de refugiats de primera classe. Eres els intèrprets que varen ajudar el exèrcit ocupant. Col·laboracionistes de les tropes que van envair el territori afganes ara fa vint anys (2011). 

La Comunitat internacional, es a dir, EEUU i desprès tots els de més, marxen precipitadament, malgrat que hi havia un exèrcit finançat per la Comunitat internacional i que no ha tingut que tirat cap tret. S'han rendit al enemic intern. Milions de dòlars i euros llençats a la paperera de la història.  

En el seu article "Després d'aquest 'moment Saigon' ¿i si els Estats Units no tornen mai?" de Timothy Garton Ash (Ara.cat, 22/08/21) parlava de les opcions que aquesta fugida pactada pot tenir per les relacions internacional. Xina i Rússia volen ocupar l'espai que deixarà EEUU. Es pregunta que farà la UE. Però com diu: "no pinta bé". Llavors què? Planteja una tercera opció, "l'anarquia internacional". Sembla que Garton Ash es sensible a la política nord-americà, malgrat tots els seus desastres. Es una opció, sobretot, perquè no et tocarà rebre de manera immediata.

Més punyent era l'article de Vicenç Villatoro ("Com el Cid" Ara.cat, 22/8/21), quan explicava, que aquest drama, no té únicament un actor, els EEUU, també han participat des de l'antiga Unió Soviètica envaint el país (1979-1987) deixant un llegat de mort i destrucció. Aquella guerra* va portar al talibans al poder y va ser el cresol d'Al Qaeda, i tot el què va portar al 11-S (2011). La pròpia Comunitat internacional -inclosa Espanya-. També hi te a veure la pròpia ciutadania afgana -almenys el 50%, els homes-. Ara sembla que tot això, és una mena de desastre natural, però no ho és. Es una qüestió política, cultural, econòmica -un dels llocs en el que sempre s'ha cultivat l'opi -d'on surt l'heroïna-, i religiosa. Així, què el problema no sembla de fàcil solució ni a curt ni a mig termini.  

Marxen els nord-americans, i els seus serveis auxiliars, però queda tothom, incloses les dones. Què farà la Comunitat internacional, més enllà de la retòrica buida de sempre? Hi ha una constant a la història, sempre és pot anar a pitjor! Això que li passa aquest país no és inevitable, però ara per ara estan sols i sembla que cap déu  vindrà ajudar-los (a les dones i nenes).

*Svetlana Alexiévich, Los muchachos de zinc. Voces  soviéticas de la guerra de Afganistán. Debolsillo, Barcelona, 2017.

Afganistan dona per fer shows!

Imatges desesperades, però que en un món on tot s'ha tornat espectacle, es tornen virals. La pregunta es i ara què? I els seus pares? Els deixaran a l'estacada com a tota la població d'Afganistan? De moment, els caps dels talibans, no son desconeguts, ja varen estar abans, però, per tapar els acords entre Trump i el talibans, es vol fer creure que son pragmàtics, molt més moderats que els anteriors. Vaja, com dir, que a Irak hi havia armes de destrucció massives. Una altra mentida. 

 

Hi haurà pau per les bones persones?

 L'article de Ingrid Guardiola, El búnker de Trump, (Ara.cat, 20/1/21), un article excel•lent, tracta d’una imatge, el búnker de la Casa Blanca, on Trump i els seus, observen amb la tranquil•litat que dona estar a un lloc inabastable, com els seus seguidors més radicals, pujant les escales del Capitoli. Aquest búnker és va fer servir, arran les manifestacions massives per la mort de George Floyd (2020).

La paraula clau que utilitza com desllorigador de tot l’afer, és la ira. Ira d’una ciutadania, què ben mirat, no es tan diferent a nosaltres, diu l’autora del article. Cal recordar que setanta milions de nord-americans l’han votat. I no potser que tots estiguin abduïts per Trump. Llavors, què ha fet Trump? Posar l’accent amb la ira de la gent que se sent exclosa, què ja no ocupa el lloc, que creu que li pertoca. És evident que Trump, pertany a l’elit que ha fet possible que les classes mitjanes estiguin  perden l’estatut que havien tingut. Ell, ha sàpigut parlar –en les mentides que calgués- els ulls de la gent. És l’estratègia clàssica del venedor de sempre, fer confiança. Potser quant surts del concessionari, el teu cotxe s’espatlli, i ells és farà creus del què ha passat. Sempre podrà culpar els coreans, japonesos, alemanys, etc. Sempre  hi ha algú per carregar-li les culpes.

El búnker, en les seves pantalles gegants, retransmetien l’assalt al Capitoli, tant a prop i tan lluny. Diu l’articulista, que El món s’assembla més al seu búnquer que al Capitoli. La imatge, és força interessant i sobretot, inquietant, puix, vol dir, què la democràcia, llavors ja no és juga a on tothom està –Capitoli-, sinó amagats de tothom, per dirigir, els destins de la resta dels mortals.

Gerontocracia americana

 

WOKE

Mañana será un gran día para Joe Biden y Kamala Harris. Un nuevo inquilino de la Casa Blanca accede a su ala oeste. El anterior inquilino se va dejando un auténtico pandemónium. Trump lega unos EUA en situación delicada. El asalto al Capitolio el 6 de enero supuso un hito histórico en los EEUU. Se va con una cólera digna de mejor causa. Sus simpatizantes, como de una secta se tratara, se sienten huérfanos de liderazgo. Una persona de la tercera edad -eufemismo donde los haya- es sustituido por otro aún más mayor (78 años). Es cierto, que la edad está en el cerebro, en sus ganas de vivir y no en la partida de nacimiento. Se ha demostrado con Trump que la edad no te convierte en sabio. No se espera que sea Biden un sabio. Tiene por delante un enorme reto: controlar la pandemia que se ha llevado cerca de 400.000 conciudadanos, una economía que necesita reactivación, ha prometido inyectar 1,8 billones de dólares, reactivar la política exterior que en la etapa anterior, rompió lazos con instituciones internacionales, y sobre todo, recomponer una sociedad dividida y polarizada, donde pobreza y racismo son dos motores para refrenar cualquier iniciativa. No hay que olvidar que los republicanos, harán lo imposible para obstaculizar  cualquier medida que la nueva Administración ponga en marcha. Paul Krugman enfatiza esta idea: " Regla 4: No cuenten que los republicanos ayuden a gobernar". Como súbditos que somos, rogaríamos que el nuevo Presidente sea  sólo un poco mejor que el anterior.