Et demano que et tallis les venes

 

M'ha sorprès el titular del Ara, "Els Estats Units autoritzen  l'India a comprar petroli rus". Què vol dir exactament això? Tothom sap que l'India és el primer país del món per habitants, amb 1.472.715.316. El seu règim autoritari  és el gust de Trump. Però des de quan els EEUU dirigeixen el país? Comprar petroli sota el control de la Casa Blanca, és una nova fita en la Presidència de Trump. Et diu que pots comprar i sobretot a qui! Oh sorpresa! Comprar-li al seu amic Putin, que té problemes a Ucraïna. Mentre el aprenent de buixot, li demana a Ucraïna que l'ajudi amb la seva guerra contra l'Iran! No és això el món al inrevés?  

PD: Almenys 1.332 persones a l’Iran han mort en els atacs dels Estats Units i d’Israel des de dissabte, segons informa la Mitja Lluna Roja iraniana.

Impulsar la por (nou mètode per el control social)

 

Escoltant els experts (tertulians), t’ha dones de la precarietat dels seus discursos. Intentar racionalitzar el que és una política de bojos, fa que tot el que podem dir, és fum. La intervenció a l’Iran, té a més a veure amb Israel que no pas els EEUU. La política genocida de Israel a la regió, fa que aquesta intervenció li permeti guanyar temps. Debilitar al enemic per antonomàsia i a l’hora transmetre el missatge per tota la regió, nosaltres som els que manen. I els EEUU aquest escenari és l’ideal. La realitat de la guerra fa impossible que la ciutadania iraniana enmig dels bombardejos -555 morts, nens inclosos-, faci alguna cosa més que intentar refugiar-se on pugui.  

Si no hi ha tropes sobre el terreny, i aquesta opció seria suïcida, la possibilitat de canviar de règim sembla molt inversemblant. Però el factor Trump, és la irracionalitat en persona. Les purgues al Pentàgon, no s’ha fet esperar. Tots els que no combreguen  amb ell, queden desqualificats immediatament. És evident que la seva capacitat militar, en l’espai aeri, és d'una aclaparadora superioritat. La capacitat israeliana i nord-americana en tecnologia militar és abismal, per ells, és molt fàcil destruir totes les infraestructures i totes les ciutats que vulguin. Ja es cuidaran de no destruir els pous petrolífers, perquè d’això és tracta. Des de l’era Kennedy, la prioritat de la política nord-americana, no ha estat tant, crear les condicions perquè la democràcia pogués florir, com imposar governants obedients a Washington. I Trump, no és cap excepció. 

PD: Avui el preu del petroli Brent* és cotitza a 81,130 $, ha pujat un 4,19% respecta ahir. Les empreses petrolieres estan de enhorabona!

Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI

 

Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza. 

En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.

L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.  

Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.

PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!

Israel aconsegueix el primer dels seus objectius

 

Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara  el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià. 

Desprès de Gaza, ara toca els kurds!

 

L'article d'Amina Hussein (Ara.cat, 25/1/26) dona idea del calvari que estan passant el kurds a Síria. La desgracia dels kurds com els palestins és que no tenen Estat. I els estats que els en volten no volen un estat propi kurd. Turquia vol eliminar els kurds, i el nou govern Síria, producte d'una guerra fratricida amb l'ajuda de Rússia i la irrupció del Estat Islàmic (2014-2015), ha desembocat que els nous mandataris, siguin botxins d'aquella guerra, ara reconvertits en esforçats amants de la pau i la democracia. En altres paraules, mentre siguin útils -els EUA-, podran fer que el vulguin amb la població civil, sigui siriana o en aquest cas, kurda. 

Els kurds com els palestins, son víctimes indignes, perquè no segueixen l'estela dels EEUU, perquè son una nosa permanent en l'historia des de el segle XX. Kobane al igual que Gaza, serà noticia quant els seus habitants siguin massacrats per les forces del bé. Com és que el món actual s'empassi tota aquesta crueltat i deshumanització contra els més febles?

Les ICE (Las Sturmabteilung) de Trump detenen al nen Liam Conejo Ramos!

 

La deriva de Trump envers els immigrants (pobres) dona un episodi digne d’una història de la infamia en la detenció d’un nen de 5 anys Liam Conejo Ramos.

 “El nen i la seva família són originaris de l'Equador i es van presentar als agents fronterers de Texas el desembre del 2024 per sol•licitar asil, segons va dir l'advocat de la família, Marc Prokosch, durant una roda de premsa dijous al vespre. "No són estrangers il•legals –va explicar Prokosch–. Van venir correctament. Van venir legalment i estan seguint una via legal". (Ara.cat)

En el passat eren jueus qui patien l’antisemitisme, ara la policia privada de Trump, una mena de SA hitleriana li fa la feina bruta contra la immigració (pobre). I mentre el sistema judicial nord-americà, intenta dormir per despertar-se el dia de la marmota.

En una galàxia molt propera, l'emperador i el seu fidelíssim botxí et saluden aquest 2026

 

Aquests dos fills de la seva mare, et desitjant molt bones i festes

La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Si vols guerra, prepara la guerra

 

L'aspirant a dictador de facto, ja ho és, posa en escena un nou maó per construir un estat imperial. Ho va voler demostrar amb la destrucció d'un vaixell veneçolà, amb l'excusa de la droga. Amenaça a Veneçuela si no fa el que ell vol. Segon la seva missió, allò del Destí Manifest, el que vol Trump és bo per el món i tots aquells que si oposen son enèmics dels EEUU i deuen ser destruïts. Aquest és el perfil del futur guanyador del Nobel de la Pau, ai de quin no el voti! 

Macron està fent campanya electoral, i per això fa declaracions grandiloqüents, per sortir a la premsa i la TV. No li ha promès a Zelenski, ni armes, ni avions, res amb que poguer defensar-se de la invasió russa a Ucraïna. La credibilitat de Macron està a l'alçada de la de Putin. 

En venc les terres i el futur dels ucraïnesos!

 

No sabem a hores d'ara les converses entre Washington i Zelenski. Sembla que una part accepta totes les exigències de Trump, mentre que la UE, qui és qui més ajuts ha ofert a Ucraïna sembla que no compte. Zelenski vol una cadira a la taula de claudicacions. Trump i Putin sortiran vencedors del desastre que Rússia ha infligit a Ucraïna per la invasió del 2022. Per alguna raó desconeguda, sembla que les propostes delirant de Trump, son acceptades sense cap mena de problemes per la part més dèbil. Així què Groenlàndia, Panama seran de Trump, sense necessitat de portar marines a cap lloc. Compte, Trump porta a la Casa Blanca un més! D'ací quatre anys -voldrà presentar-se a una nova reelecció*-, no en puc imaginar com serà el nou escenari mundial!

  

Patologia del món global: El masclisme en estat pur!

 

Uns parlan per parlar (Trump i Netanyahu) i altres compten morts

 

Groenlàndia és meva diu Trump!

 

Trump truca a la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, per demanar-li que deixi Groenlàndia els EUA perquè son vitals per els interessos nord-americans. Allò que era un acudit de Gila, ara es torna veritat. Volen Groenlàndia! Tenir que escoltar a un hooligan de la política demanant allò improcedent deu de resultar molt estrany i pertorbador. Semblava que les fronteres no podien tocar-se, però Trump vol la seva illa, perquè allà hi ha petroli i molt més. Trump no ha pensat ni un segon amb la gent que viu a la illa. Què faran amb ells? Enviar-los a Dinamarca? Fen-los súbdits del imperi? Les lleis internacionals semblen que no compten per ell, ni per molts altres, Rússia o Israel. Groenlàndia te un estatus autònom, un govern, presidit per Mute B.Egede. Com pensa actuar l'ONU? Primer Groenlàndia, desprès Panama, el seu canal, i desprès Canada? Això és una bogeria, però sembla que si això no suposa cap inconvenient pel boig de la Casa Blanca és perquè hi ha un exèrcit de còmplices que li fan costat. La UE tindria que fer pinya al costat de Dinamarca, serà capaç de fer-ho? En tot cas, fa tard !

Fuck you !

 

 

"Als Estats Units s'està formant una oligarquia d'extrema riquesa, poder i influència que amenaça literalment tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats fonamentals, i la possibilitat que tothom tingui una oportunitat justa de progressar", ha alertat Biden. (Ara.cat, 16/1/25)

La fotografia del proper President d'EUA diu molt del personatge. Això és el que pensa ell de tots nosaltres. I malgrat tot, molts nord-americans l'han escollit per tornar a la Casa Blanca. Ara comencem a veure perquè serveixen les xarxes socials. Trump, no te cap pla per millorar els EUA. En canvi te molt clar com ajudar els seus patrocinadors, entre ells, Musk. Els mil milionaris son ara mateix qui governen el món. La economia global és qui determina la política, que s'ha convertit en palanca per aplanar els objectiu d'aquest capitalisme sense rostre humà. Com el món és multipolar, Trump tindrà límits, per exemple, Xina, la segona potència mundial, la EU està tant dividida què el seu paper és d'un servilisme patètic. Voldrà Trump canviar les lleis per presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EUA? La resposta és que farà tot el possible per fer-ho, pensa que ell, un psicòpata molt funcional, està per sobre de la resta dels mortal, potser Musk el pot acompanyar, també  Mark Zuckerberg, i ja posa't tots els mil milionaris.

   

La llibertat de premsa no és mes que una paraula buida!

 

Trump i el terrorisme

 

Segons Trump, tot això que passa els EEUU és culpa del terroristes estranger! Però, una vegada més és mentida. Allò que convé per explicar el seu relat és la veritat, la resta no cal pensar-hi. Els atemptats a New Orleans com a Las Vegas, son obra de ciutadans nord-americans. En el cas de Las Vegas, davant del Hotel Trump, l'autor,  Matthew Livelsberger, era membre de les forçes especials, de permís. Quan els fets no agraden, Trump i els seus llancen tot un joc pirotècnic contra els sospitosos habituals, es a dir, Biden i la immigració. No deixa de ser inquietant, que a mesura que s'acosta la investidura de Trump a la Presidència, hi hagi una onada de atemptats. 

American way of life ?

Un debat caduc

Els EEUU tenen un problema greu. Que els únics candidats hagin passat amb escreix allò de pertanyé a la tercera edat- l’eufemisme per dir que son vells de solemnitat-, diu molt (poc) d’un imperi en hores baixes. Xina puja i els EEUU reculen, i així, en el tauler mundial les diferents peces és mouen en direccions oposades. La democracia cau, l’espectacle de votacions al Iran fan pensar que la farsa de les urnes no és més que una coartada dels autoritarismes, també a Rússia la fan servir per encumbrar a Putin.

Sembla que la democracia s’ha està buidant de contingut i en el seu lloc què vindrà a substituir-la? El autoritarisme postdemocràctic? (J.Ramoneda). Aquest li val tant a Trump com a Marie Pen, tots van en la mateixa direcció.  

 

Israel: Totes les línies vermelles traspassades !

 

Mentre el silenci s'estén a Rafah i per extensió a Gaza, la mort i la destrucció continua. Què millor moment per fer neteja? No troben les ostatges, però això no impedeix seguir els treballs de demolició  de edificis, especialment, hospitals, escoles i infraestructures com l'aigua potable o electricitat. De fet l'exercit israelià demostra que quan te enfront una població indefensa son uns cracs matant i assassinant nens/nes, dones i homes. A més el vell Biden és hi dona mil milions a l'Estat de Israel perquè puguin massacrar   millor a la població de Gaza. Si els territoris ocupats per Israel, de fet no és Israel, perquè ningú gossa d'entrar en aquest terreny de ningú? De fet és territori Palestí, però que Israel contra totes les Resolucions de l'ONU s'ha fet seu, amb tota la població  convertida en ostatges!

 

Israel davant d'un destí: Rafah!

Llegint les notícies que arriben de Rafah e Israel, sembla que tot plegat te l'aroma de la destrucció de Rafah, davant d'una Comunitat Internacional cega al sofriment del poble palestí. Sembla que la commemoració del Holocaust és una cortina perfecta per els plans del govern extremista israelià. La inhumanitat és un valor que cada dia cotitza més en el mercat de la guerra contra la Franja de Gaza i Rafah com l'últim lloc on els refugiats palestins ja no tenen cap sortida, més enllà de la mort. A Gaza tots son culpables i per això, l'únic càstig és la seva desaparició. Culpar al innocent, deshumanitzar-lo fins que no vegem les seves cares de sofriment, assassinar-los des de la coartada què això és una guerra. Però no és una guerra, és un exèrcit amb el armament més sofisticat del món contra una població on no te on anar i la resta de països mirant-s'ho amb cara de resignació i admiració.  Sembla que desprès de tot, no hem après res de l'Holocaust.