Unes converses entre sords!

 

Les converses, diu el vicepresident estatunidenc, han de servir per "girar full i transformar" la relació dels Estats Units "amb el poble iranià". (Ara.cat, 22/6/26). 

Israel va empenya els EEUU a una intervenció militar a l'Iran. I l'Iran com a resposta va tancar l'estret d'Ormuz. Ara sap que l'estret d'Ormuz posa extremadament nerviós a Trump i els estats del golf pèrsic. Trump vol enllestir ràpidament aquest capítol amb unes converses tant fràgils i estratègiques què no serviran de res. L'afirmació de Vance sobre el poble iranià no és més que paraules buides. No sé si ell ho sap. Una de les característiques de la política nord-americana és que el vicepresident un un zero a l'esquerra. L'única utilitat és no deixar en el buit la transmissió de poder en cas que el president tingui que deixar la presidència per causa d'infermetat o mort. 

El "poble iranià" està sol en mans d'una teocràcia assassina i ferotge. Amb els atacs nord-americans e israelians, l'únic que han fet és reforçar la paranoia d'un règim en estat de guerra permanent. A la taula de "negociacions" -és difícil conversar quan l'altre amenaça amb "atacar amb molta força"- l'Iran té Ormuz per negociar. El problema és Israel. A Israel, Netanyahu  sap que faci el que faci no hi haurà repercussions per part de Trump. I aquest cap per lligar és avui un escull molt difícil de superar. 

L'estret d'Ormuz l'aposta de casino

 

Si desconnectes el cap de setmana, i tornes a veure com estan les coses al món el dilluns, t'ha adones que no cal estar massa pendent perquè l'escenari no canvia, la lògica del enfrontament segueix tal com està des de fa unes setmanes. Una treva fràgil que fa que els mercats i els que ponen manipular-la facin números. De moment, el món segueix igual de malament. L'estret d'Ormuz sembla tancat, ara per ordre dels EUA, malgrat el lament pornogràfic de Trump. 

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Una retrobada entre amics

 

El tòpic diu que amb la cara paga! No cal ser un expert per comprovar el tarannà d'aquests dos personatges. Putin sembla encantat de la vida. No té massa vida social, segurament és perquè no queda bé envair un país veí. Però aquest dictador sap que el seu amic, Trump, el veu com allò que voldria ser ell els EUA. En canvi Trump, no fa bona cara. Està pensant que així el Premi Nobel de la Pau s'han va a norris. La reunió no era una trobada bilateral, sinó per parlar d'un altre país, Ucraïna. Han decidit que invitar a Zelenski no era una bona idea. Així que aquestes converses, hauran girat sobre el preu que ha de pagar Ucraïna per acabar una guerra que no va començar. Fa de mal dir com pot acabar tot plegat. Potser demà al llevar-se tindrà noves idees genials per la pau al món. Tindrem que esperar.