El nostre temps, aquell en que el comunisme havia sigut vençut per la força del capital, ara, és mostra com el temps d'assassins*. Putin lidera l'ànsia de tornar a ser un potència militar, mai ha estat una potència econòmica i menys tecnològica. L'autodestrucció de l'antiga Unió Soviètica, ha tingut l'estrany efecte, de reconvertir-se en una Rússia imperial, de la mà del petroli i el gas. Però el paper internacional, s'ha girat cap a altres actors, en primer lloc, Xina. Els EEUU, de la mà de Trump, ha creat les condicions perquè la teoria del caos, " Aquest model dibuixa un món en ple col·lapse, en què els països s’adapten al desordre per sobreviure, sense ètica ni moral, i amb la guerra com a norma, ja no com a anomalia" (Ara.cat, 20/12/25). Envair països, s'explica a través de mentides per consum intern. I quan això resulta absurd, llavors, és parla de recuperar imaginaris escenaris a reconquerir. De fet, la força de les armes ho és tot.
El cas dels EEUU de la mà de Trump, ha donat carta de normalitat, a tots els assassins que hi ha al cap davanter de molts països. Trump, enveja els dictadors. Sense cap trava per exhibir el menyspreu per les lleis internacionals ni els acords subscrits per els anteriors govern, arruïnant la seguretat jurídica. Ara el que compte és la violència sense pal·liatiu. El cas d'Israel és paradigmàtic. Un genocidi que per Trump el considera una amic de la humanitat. Assassinar indiscriminadament a tota una població civil (Gaza), s'ha convertit en el nou estàndard del temps en que vivim.
Putin amb el recolzament de Trump, fins que convingui, pot amenaçar a l'UE. La capacitat russa a Ucraïna posa molts interrogants sobre la capacitat militar del invasor. Sembla poc realista que vulgui obrir altres fronts. Però, estem parlant de personatges criminals, sense cap escrúpol ni moral. Tots ells, han perdut el sentit dels límits. Allò que els grecs anomenaven hybris. L'UE volem ser comerciants, no volem problemes, l'era del imperalisma, dos guerres mundials, holocaust inclòs, pesa molt en la consciencia europea. Hem viscut des del final de la Segona Guerra, sota el paraigües nord-americà. Ara Trump, ens ha dit, que això s'ha acabat. Què hem de fer?
No estem preparats com a UE per la guerra. Semblava que el perill era el terrorisme, però ara, l'escenari ha canviat. L'antic amic americà ja no és fiable, i sobretot, Trump ens recorda que ell no vol ser fiable. Rússia veu una revenja contra l'UE i la seva absorció d'antics països satèl·lits a l'esfera occidental. L'OTAN ha demostrar les limitacions pròpies dels països que la componen. El Regne Unit i França, posseeixen armes nuclears. La resta, Espanya inclosa, disposa d'armes convencionals. Sembla que un món hobbessià torna o potser l'estat d'excepció d'un Carl Schmitt o la figura del bosc fosc de Cixin Liu. En tot cas, sembla que la democracia no és benvinguda al nou desert del real.
.png)
.png)
