Un dilluns trist

 

Les noticies d’última hora arriben a 39 víctimes del xoc de trens a Còrdova. Una tragèdia humana, i una tempesta política en l’horitzó. L’accident té lloc amb dos trens d’alta velocitat. Crida l’atenció que l’accident es va produir en una recta que recentment havia estat revisada.  Caldrà temps per saber quines causes han originat aquest terrible accident. Entre els dos combois viatjaven 500 persones.

Una altra noticia d’impacte, és d’ingrés de Salvador Illa al hospital Vall d’Hebron. Pel que sembla volia participar a la mitja marató de Granollers d’ahir. Però el divendres no és va trobar bé. Les cames no li responien. Ara està a l’UCI per fer-li totes les proves que corresponguin. Esperem i desitgem que això no sigui el preludi d’alguna cosa molt pitjor.

L’oblit de Gaza és proporcional al soroll de Groenlàndia nou objectiu del facinerós Trump. Pel que sembla els EUA envair territoris aliens és cosa normal i natural, un natural d’allò que diríem perquè en dona la gana i puc fer-ho.  Un dels símptomes més cridaners és d’inexistència del partit demòcrata. Ningú vol encapsa-la  una oposició ferma contra un President egòlatra e irresponsable que està destruint els ponts amb Europa. L’extrema dreta europea podria sortir malparada pel seu suport incondicional a Trump. Però ara mateix, la incertesa és l’horitzó més immediat. La UE lluita contra el temps, un temps perdut amb la Guerra a Ucraïna, que ara necessita per fer un front comú contra l’amic (enemic) nord-americà.  

Trump transforma Veneçuela en un casino

 

La reunió de Trump amb les petrolieres, dona fe de l'espoli que patirà Veneçuela. Repsol també estava a la taula. Estaven avalant el pirateig. Trump li importa un rave la gent de Veneçuela. S'ha apoderat sense que hagués necessitat de lluitar per els carrers de Caracas. No ha necessitat controlar militarment els pous de petroli. Els mateixos veneçolans -l'oposició no compte-, s'ha prestat ràpidament a  gestionar els interessos de la Casa Blanca. Ara diu que necessita urgentment Groenlàndia. Si ho fa, sembla que tothom li vol donar la raó a aquest boig que ha descobert que el món està governat per pusil·lànimes que no volen emprenyar aquest psicòpata investit d'Emperador. L'OTAN arriba a la seva fi. Què pensen fer la UE? Trencar relacions amb els EUA? Expulsar a les companyies nord-americanes? Imposar-los aranzels del 100%? La resposta és que com Groenlàndia queda lluny, molt lluny, el millor és que s'ho quedi ell. No sé que farà Dinamarca. Però a hores d'ara, saben que estan sols, i que ningú farà res per ells.

 

Recomanacions musicals

 

Frases imbècils per a temps estúpids

Trump ataca Caracas (II)

 

Destí manifest, doctrina Monroe, metàfora del bosc fosc, EUA de la mà de Trump, un gàngster de la política, vol imposar un canvi de rumb en la política. I aquest canvi, consisteix que allò que vol, ho agafa. Per l'Administració trumpista, les lleis, valen per els altres. Ells les fan i desfan a conveniència. El seu missatge és clar, la diplomàcia és morta i l'únic que compte és la força de les armes. 

I desprès, la retòrica. Lluita per la democracia, per la llibertat, lluita contra la droga, i un llarg etcètera, segons convingui. En aquest cas concret, hi ha un atac il·legal, contra un país, el segrest del seu President i la seva dona, la destrucció de diferents objectiu, a hores d'ara no s'ha sap el nombre de baixes que ha hagut en aquest atac. I l'objectiu és l'apropiació del petroli veneçolà per part del govern dels EUA.

Amb aquest lògica, la Xina pot envair Taiwan, Rússia pot seguir la seva guerra contra Ucraïna, Israel podrà envair el Líban o el que volgui. Han destruir la geopolítica que és va anant construint (malament) des de la Segona Guerra Mundial. L'ONU queda absolutament en fora de joc i sense cap credibilitat. I la UE, queda a contra peu, perquè el seu aliat per excel·lència, els EUA, ha decidit que vol anar per lliure. 

Un dels mites dels EUA era la seva separació de poders. Nicolas Maduro, serà jutjat a Nova York. ¿Quina mena de jurisdicció pot tenir? La farsa de judici al estil Noriega, com deixarà a la justícia nord-americana? Per acabar-ho d'adobar, Trump no vol saber res de la Premi Nobel, María Corina Machado. Es parla en forma molt condicional d'una mena de pacte amb la vicepresidenta actual, Delcy Rodríguez. Tot això son especulacions. Sobre el terreny que mana? Els EUA tenen experiència en aquesta mena de destrucció de les institucions, per deixar-les els peus de l'anarquia. 

PD: Dir que Maduro és un dictador, no és cap indicador de res en aquest món ple de dictadors. El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, son països on els EUA ha imposat els mandataris, molt poc democràtics. 

 

En una galàxia molt propera, l'emperador i el seu fidelíssim botxí et saluden aquest 2026

 

Aquests dos fills de la seva mare, et desitjant molt bones i festes

Temps d'assassins o l'estat d'excepció com a norma

 

El nostre temps, aquell en que el comunisme havia sigut vençut per la força del capital, ara, és mostra com el temps d'assassins*. Putin lidera l'ànsia de tornar a ser un potència militar, mai ha estat una potència econòmica i menys tecnològica. L'autodestrucció de l'antiga Unió Soviètica, ha tingut l'estrany efecte, de reconvertir-se en una Rússia imperial, de la mà del petroli i el gas. Però el paper internacional, s'ha girat cap a altres actors, en primer lloc, Xina. Els EEUU, de la mà de Trump, ha creat les condicions perquè la teoria del caos, "  Aquest model dibuixa un món en ple col·lapse, en què els països s’adapten al desordre per sobreviure, sense ètica ni moral, i amb la guerra com a norma, ja no com a anomalia" (Ara.cat, 20/12/25). Envair països, s'explica a través de mentides per consum intern. I quan això resulta absurd, llavors, és parla de recuperar imaginaris escenaris a reconquerir. De fet, la força de les armes ho és tot. 

El cas dels EEUU de la mà de Trump, ha donat carta de normalitat, a tots els assassins que hi ha al cap davanter de molts països. Trump, enveja els dictadors. Sense cap trava per exhibir el menyspreu per les lleis internacionals ni els acords subscrits per els anteriors govern, arruïnant la seguretat jurídica. Ara el que compte és la violència sense pal·liatiu. El cas d'Israel és paradigmàtic. Un genocidi que per Trump el considera una amic de la humanitat. Assassinar indiscriminadament a tota una població civil (Gaza), s'ha convertit en el nou estàndard del temps en que vivim.

Putin amb el recolzament de Trump, fins que convingui, pot amenaçar a l'UE. La capacitat russa a Ucraïna posa molts interrogants sobre la capacitat militar del invasor. Sembla poc realista que vulgui obrir altres fronts. Però, estem parlant de personatges criminals, sense cap escrúpol ni moral. Tots ells, han perdut el sentit dels límits. Allò que els grecs anomenaven hybris. L'UE volem ser comerciants, no volem problemes, l'era del imperalisma, dos guerres mundials, holocaust inclòs, pesa molt en la consciencia europea. Hem viscut des del final de la Segona Guerra, sota el paraigües nord-americà. Ara Trump, ens ha dit, que això s'ha acabat. Què hem de fer? 

No estem preparats com a UE per la guerra. Semblava que el perill era el terrorisme, però ara, l'escenari ha canviat. L'antic amic americà ja no és fiable, i sobretot, Trump ens recorda que ell no vol ser fiable. Rússia veu una revenja contra l'UE i la seva absorció d'antics països satèl·lits a l'esfera occidental. L'OTAN ha demostrar les limitacions pròpies dels països que la componen. El Regne Unit i França, posseeixen armes nuclears. La resta, Espanya inclosa, disposa d'armes convencionals. Sembla que un món hobbessià torna o potser l'estat d'excepció d'un Carl Schmitt o la figura del bosc fosc de Cixin Liu. En tot cas, sembla que la democracia no és benvinguda al nou desert del real. 

Trump, vol guerra! (adeu, al Premi somiat!)

 

Si vols capgirar critiques -cas Epstein- el millor en crear una guerra (Veneçuela). A la pel·lícula "Cortina de fum" (1997) el director Barry Levinson, explica la facilitat per muntar una guerra fictícia per desviar l'atenció del President en problemes. Ara, en el cas de Trump, no necessita fum, perquè tothom li dona un crèdit sospitós i complaent. Necessita pel seu ego patològic, estar al centre de les noticies. Li agraden els dictadors, però Maduro no acaba d'agradar-li. Si és dediques a fer matances de camperols titllant-los de comunistes, llavors Maduro seria dels bons. Però Maduro és comunista, però pobre, aquesta és la qüestió; amb Xi Jinpin, ja és un altre cosa. Aquest malgrat tot, ja li agrada. EUA torna a comportar-se com un estat terrorista, però ningú gossa de dir-ho.

PD: L'excusa de la lluita contra la droga està tant suada, que més li valdria dedicar-se aquesta lluita -inútil- a casa seva. Perquè els EUA son consumidors compulsius de tota mena d'estupefaents? Això indica que no viuen en el paradís que volen fer creure.  

PD1: Si vols començar una guerra contra la droga, s'ha de començar per ací.

  

Trump rep al sàtrapa de l'Aràbia Saudí (amb tots els honors)

 

Aràbia Saudí ha escollit un sistema molt car per mantenir la seva teocràcia fonamentalista comprant els serveis dels EUA. Avui dia, Aràbia Saudí posseeix el 10% del PIB nord-americà. Trump li interessa una merda la democracia. Dir que l'esquarterament del  columnista del Washington Post, Jamal Khashoggi, a Istanbul  a l'ambaixada saudí (2018), "son coses que passen" dona idea del tarannà d'aquest arribista sense escrúpols. Es evident que l'Aràbia Saudí sap com jugar amb el líder del món lliure, omplint-li les butxaques de petrodòlars. 

Trump dona immunitat (de moment) a Ahmed al-Sharaa

 

Definitivament, Trump li agraden els botxins sense escrúpols. Ell diu homes forts. Un assassí, sense més interès que el seu propi de les seves organitzacions salifistes, incloses en les llistes -mòbils- del terrorisme internacional. Ara Ahmed Hussein aix-Xar'a alies Abu Mohammad al-Julani, saluda a Trump, perquè és reconeix "el progrés demostrat pel govern sirià després de la partida de Bashar al-Assad". Aquest assassí, com tants altres, està al costat bo de la historia, perquè algú ha decidit que ha de ser així. Un personatge que dona idea que ser terrorista, no és cap obstacle per ser convidat de Trump. 

Totes son males noticies per Trump

 

Dick Cheney dormirà a l'infern. Gràcies a les seves mentides va posar en marxa una política del terror a l'Afganistan i la creació de Guantánamo i per si això fos poca cosa, va construir en proves falses la famosa política de mentides sobre les armes de destrucció massiva a l 'Irak. Sens dubte un altre que no ha tingut que anar al TIP de la Haia. 

Un nou record per a Trump. El govern federal paralitzat per la falta d'acord entre Republicans i Demòcrates en els pressupostos. No és la primera vegada que passa, però avui fa 35 dies que dura aquest bloqueig que s'ha convertit en el més llarg de la seva historia. Afecta els funcionaris més d'un milió, afecta especialment a gent vulnerable. "És el cas del Programa Assistencial de Nutrició Suplementària (SNAP, per les sigles en anglès), un programa bàsic per a moltes famílies que fins ara arribava a 40 milions de persones cada mes i que mai s’havia interromput en 50 anys." (Ara.cat, 5/11/25). Trump no pateix per aquesta gent, dona per fet que tots son  demòcrates! 

El racisme de Trump

 

Les tres noticies donen sempre el mateix esbiaix racista. Perquè en el món màgic on viu Trump i les seves forces auxiliars, l'home blanc està en perill. Ell venen a salvar-los de tots els mals que estan ensorrant a la Nord-Amèrica eterna, un país on no hi havia el maleïts pobles natius, i on des de l'estima Europa van colonitzar la terra promesa per Déu. 

La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Israel segueix la seva política (genocida)

 

L'alto el foc no vol dir que es poguí seguir matant els gazatins. Sigui per foc d'artilleria o simplement per fam, perquè Israel bloqueja l'entrada de camions amb ajuda humanitària. Per això, des de Washington envien els seus sicaris per comprovar sobre el terreny com va el pla de Trump. Cap d'aquests sicaris, té cap preocupació per la sort dels dos milions de gazatins que estan tancats a Gaza. Venen perquè el que volen fer a la Franja de Gaza és el seu negoci. Per descomptat, això del somni immobiliari ja veurem si arriba a fer-se. Per aquests sicaris l'únic que compte, és si és fa la voluntat del estadista més gran que la història ha conegut. De moment, Trump somia en la inauguració a l'ala oest de la Casa Blanca de la seva obra d'art com és la Sala de Ball on podrà exhibir-se sense cap mena de pudor ni rubor, perquè simplement, Ell és el nou Emperador del Món. 

No Kings!

 

Les imatges generades per IA, donen fe del moment polític els EUA i la seva divisió profunda entre Trump i els seus, i l'oposició a la seva manera de governar com si fos casa seva, on la permanent confusió entre interessos privats i públics 'han fet indivisibles. El vídeo de suport a Trump, expressa amb claredat meridiana l'absoluta indiferència de Trump envers d'aquells que no tenen la mateixa opinió. Malauradament, en això Trump no està sol.

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

El que no volia Netanyahu està passant

 

No seré jo qui posi aigua al vi. Sembla que tothom ha vist la llum. Hamàs ha necessitat que morissin 67000 gazatins per fer això? Intercanvi de presoners per ostatges. La pau a Gaza no és contempla. Hi ha un alto al foc per part de qui té la maquinaria de guerra. Netanyahu va cometre un pecat capital, i no és la destrucció de Gaza. No, el error descomunal que va cometre va ser atacar Doha (Qatar) sense el permís de Trump. Aquesta ha estat l'error que li a costat tindrà que fer acceptar a Hamàs. I perquè era tant importat Qatar per Trump? La resposta és d'una venalitat brutal, omplir-se les butxaques de petrodòlars. Pots assassinar tots els periodistes de Al-Jazeera sobre el terreny, cap problema. Però Netanyahu volia assassinar els representants de Hamàs a Doha. Si hagués estat a qualsevol lloc, no hauria passat res, més enllà de les disculpes difoses que tant acostumats estan els israelians. No pots tocar els diners! Perquè Trump té molts interessos allà. La imatge de Netanyahu disculpant-se per telèfon davant de la mirada de Trump dona idea del poder d'aquest personatge psicopàtic que fa del seu regnat una autèntica plutocràcia per ell mateix i el seu clan.   

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Un pla de pau ideal per un cementiri

Trump està entestat a què li donin el premi Nobel de la Pau. Ja sé que sona un oxímoron, però el personatge farà el que sigui per aconseguir-ho.  Un criminal de guerra (Netanyahu) i el seu principal avalador (no el converteix em còmplices?) escriuen un suposat pla de pau per una zona devastada per ells mateixos. No resulta una mica estrany? Per descomptat, la població presonera de Gaza no té res a dir, perquè ells no compten. Tampoc l'Autoritat Palestina, no representa res per ells. Hamàs? Tots els assassinats comesos per Israel més de 60.000 morts son segons les FDI comandaments de Hamàs. Allà no hi cap soldat ras, també els infants compten con a possibles comandaments en un futur pròxim, per això és millor assassinar-los. El diari Haaretz en portada parla que Netanyahu vol  obstruir el seu propi "pla de pau" que varen elaborar ell i el seu amic Donald. L'únic que cal ara mateix és que Hamàs no ho accepti, perquè de fet tant s'ha val si li dona el vist i plau, faran el que ells vulguin. Hi ha marge per arribar a assassinar a un milió de persones. El Holocaust encara queda molt lluny, deu pensar Netanyahu.

 

 

La Casa Blanca refugi d'assassí de masses

 

L’únic lloc que pot anar un assassí de masses, no és al TIP de la Haia, sinó a la Casa Blanca, on un Trump omnicomprensiu rep amb els braços oberts a Netanyahu. Allà, fan plans per Gaza, mentre Gaza agonitza sota la runa i els cadàvers que no han pogut ser enterrats. En cap moment miren  a la població civil, els seus plans no inclouen a la gent que està presonera d’un territori ocupat il•legalment i que Israel vol destruir per mantenir-se en el poder el responsable de la mort de més de 60.000 morts. Si us plau, no diguin que a Gaza hi ha crims de guerra i molt menys genocidi, perquè segons veiem l’únic culpable és Hamàs.