Un eixelebrat al comandament

 

Si ahir dèiem que la pau o la guerra depèn d'un sonat a la Casa Blanca, avui tenim que tornar a parlar d'un atac, perquè el petroli pugi a les borses i així guanyar una mica més amb informació privilegiada.  Les excuses donades per l'atac son tant poc creïbles com que els EUA i Israel volen la pau a aquella zona del món. Cal esperar represàlies, i això farà que l'estret d'Ormuz, segueixi tancat. Son bones notícies per els especuladors, entre ells, Trump i els seu simpàtics amics. Ah, si, les converses segueixen en via morta (és broma!).

"Volem que tot això termini" (D.Trump)

 

El triomfalisme de Trump contrasta amb Xi Jinping, molt més cautelós, Sembla que Trump surti de la Xina amb els deures fets: solució aranzelària, revertir el conflicte iranià, apaivagar el neguit de Taiwan, en fi, la promesa d'un radiant futur on tothom serà feliç gràcies els esforços del dos titans de la pau i la concòrdia. El problema és que Trump no pot quedar-se quiet, la seva hiperactivitat malaltissa farà què demà passat, torni a canviar de discurs i dir tot el contrari què ara mateix pregona els quatre vents. Caldrà estar atents. 

PD: Dir el que diu Trump, quan ha sigut ell qui va començar amb l'ajuda inestimable d'Israel, resulta d'un cinisme estratosfèric.

Reality Show a la Xina

 

La imatge dona fe d'una benvinguda de reality show, amb banderetes impulsades per agents de la propaganda xinesa. Un Trump amb cara de mig somriure, on un grup de funcionaris de tercera fila escoltant al emperador del món occidental. Trump vol parlar de Iran, i potser la Xina vol parlar de Taiwan. Mala peça al teler. Una de les característiques de la diplomàcia xinesa, és adherir-se a la idea de la sobirania territorial, hi ha altres maneres de influir-hi. La balança comercial entre els dos gegants econòmics del món, juga a favor de Xina, "La Xina aconsegueix un superàvit comercial rècord d'US$ 1,2 bilions el 2025, un 20% més malgrat els aranzels de Trump*." Malgrat el soroll que ha impulsat a Trump i la seva guerra aranzelària, la realitat és la què és. Els dos es necessiten, i per això Trump ha tingut que anar a la Xina, també li preguntarà a  Xi Jinping, què farà si els EEUU ataca l'Iran. La pregunta per Taiwan, serà posada sobre la taula. És segur que els EUA no intervindrien en una invasió. De moment, sembla un as a la màniga dels xinesos per pressionar a Trump. Una de les característiques dels xinesos, és que la seva planificació a llarg termini, dona els resultats que volen la major dictadura del món. Així que Taiwan, acabarà per integrar-se a la Xina, potser la integració a l'estil de Hong Kong. O potser no, però en tot cas, sempre hi ha l'amenaça. Què passa amb l'estret d'Ormuz? Xina li dirà a Trump, que s'entorni cap a casa i llavors l'estret d'Ormuz tornarà a obrir-se, així de fàcil. Tant fàcil que Trump no voldrà admetre, perquè vol el petroli iranià. Veurem, sembla que les expectatives son molt baixes, això és bo, perquè si hi ha alguna resolució, voldrà dir que per ells, es a dir, per els seus interessos, els beneficiarà, això no comporta cap benefici per la resta dels països afectats. És el que té ser les dues potències militars més grans del món.  

O'Donnell fa caure de quatre potes a Trump

 

"Hi ha un moment molt impactant de l’entrevista. O’Donnell llegeix a Trump part del comunicat que l’assaltant va enviar a la seva família: “No estic disposat a permetre que un pedòfil, violador i traïdor em taqui les mans amb els seus crims”. Trump es posa seriós i renya O’Donnell: “Sabia que ho llegiries perquè ets una persona horrible. No soc un violador. No he violat a ningú”. O’Donnell, sense immutar-se i amb la mateixa fredor que havia demostrat fins aquell moment, sense modificar el to de veu, li respon: “Ah! Creu que es referia a vostè?”"

Mònica Planas, imprescindible per llegir entre línies, etziba al final del seu article el següent: "El que provoca perplexitat és que la premsa continuï volent participar en aquest tipus de farsa amb Trump a la Casa Blanca*."

Segurament, a la Mònica Planas, li ha faltat explicar les connexions entre els mitjans de comunicació i la Casa Blanca. Els conglomerats mediàtics son tant potents i les corretges de transmissions son tant evidents, què ningú vol estar fora de l'àrea d'influència que emana de la Casa Blanca, malgrat que sigui tòxica les emanacions.

Do you have an email address?

 

"Sobre aquesta qüestió, Sánchez ha dit a l'entrada de la cimera informal de líders de la Unió Europea a Xipre que no treballen basant-se en correus sinó en "documents oficials" i "posicionaments del govern dels Estats Units". En aquest sentit, ha expressat "absoluta col·laboració amb els aliats però sempre dins la legalitat internacional"."

El Pentàgon deu ser una olla de grills, amb les destitucions de tots aquells que es mostren tibis a les exigències de Trump. Així que aquest "correu" no és més que l'enèsima queixa perquè els aliats que no son consultat per iniciar una guerra a l'Iran, no col·laborin per obrir l'estret d'Ormuz, que abans de tot això estava obert. Pedro Sánchez deu ser l'únic polític europeu que ha parlat amb una certa dignitat davant de la servitud de la resta de polítics europeus. L'OTAN, ara mateix no existeix, la defensa europea és una entelèquia, l'exemple d'Ucraïna dona fe del desconcert i la falta de compromís davant d'un dictador com Putin, amic inestimable d'altre candidat a dictador del món lliure.

L'estret d'Ormuz l'aposta de casino

 

Si desconnectes el cap de setmana, i tornes a veure com estan les coses al món el dilluns, t'ha adones que no cal estar massa pendent perquè l'escenari no canvia, la lògica del enfrontament segueix tal com està des de fa unes setmanes. Una treva fràgil que fa que els mercats i els que ponen manipular-la facin números. De moment, el món segueix igual de malament. L'estret d'Ormuz sembla tancat, ara per ordre dels EUA, malgrat el lament pornogràfic de Trump. 

Temps d'assassins!

 

Diu Trump, vull el petroli iranià! Ho diu convençut que s’ho mereix perquè Ell com diu Pete Hegseth - d’on l’han tret aquest personatge sinistra?-, Trump és Déu. Així la roda d’afalacs nauseabunds arriba fins el cim de l’Everest. Destruir-ho tot, deixa Iran a l’edat de pedra, això vol l’eminent estadista del món lliure. Amb el suport incondicional del seu fidel amic Netanyahu. Un altre visionari Ben Gvir –ministre de defensa israelià- proposa utilitzar la bomba atòmica contra Iran, això ho diu amb un somriure d’orella a orella. Tots aquests personatges estan segurs d’ells mateixos, davant del astorament de la diplomàcia internacional. El propi Trump ha comentat que no li “preocupa” gens ni mica que l’acusin de crims de guerra. Literalment, estem en mans d’assassins cobdiciosos que representen el món Occidental!. 

PD: Sempre hi ha qui senyala a l'altre dient que encara son pitjors. El règim dels aiatol·làs és un teocràcia criminal, però la destrucció del paí, per quedar-se el seus recursos, no neteja les accions de Trump o Netanyahu. 

Els trilemes de Trump

 

Un dels aspectes més sorprenents del hiperactivisme de Trump, és que ens mostra amb exemples, pràctics, un repertori d'allò que en filosofia es diu trilema de Münchhausen. No és que Trump hagi llegit res Diògenes Laerci, però la seva conducta i els seus continus canvis de rumb, permeten entreveure la idea del trilema.

Aquest trilema té a veure amb la impossibilitat d'establir cap certesa a cap proposició, això li permet a Trump jugar amb totes les opcions inimaginables, perquè en el fons, totes valen igual, és a dir, res.

Les alternatives -totes elles dolentes-, del trilema son les següents:

1) Una regressió infinita, que neix de la necessitat de retrotraurà sempre a la recerca de fonamentació segura, però no pot executar-se en la pràctica ni oferir  tals fonaments.

2) Un cercle viciós lògic en la deducció, doncs tornem a prendre enunciats que requeririen fonamentació.

3) Interrupció del procés en un punt determinat, que és una suspensió arbitraria del principi*. 

Les seves afirmacions i contra afirmacions donen idea de la seva incapacitat per mantenir-se una estona en silenci, així ha pogut dir:

1.- 2 d'abril 2025, imposa aranzels del 10% al 50% a la resta del món. I això ho feia perquè “El nostre país ha estat saquejat, espoliat, violat i robat”.

2.- Des d'aquesta data, ha canviat i modificat els aranzels totes les vegades que ha volgut. 

3.- El decebut President perquè no rebre el Premi Nobel de la Pau, s'ha convertit en paladí de les noves guerres que sosté, impulsa i amenaça a tots els països, siguin amics o enemics.

4.- Les exhibicions sobre Gaza que la farien ser la Riviera del Mediterrani del Llevant al Orient Mitjà. Això ho deia, mentre Israel arrasava tota Gaza, amb més de 74.000 morts.

5.- De Gaza, no ha tornat a parlar. De fet, li importa un rave la gent que malviu desconnectada del món exterior, com si d'un gueto immens és tractes.

5.- Atac a Veneçuela. Destrucció del règim i detenció de Maduro els EUA. El petroli en bones mans. Tota l'operació és il·legal, però pel que sembla el sistema judicial nord-americà pensen que son competents per jutjar a Maduro.

6.- A la llista de premis per recollir, està Groenlàndia, el paradís de les terres rares i el petroli, no s'ha oblidat. També Cuba, no hi ha petroli, però és una qüestió domèstica.

7.- A instancies d'Israel, que va atacar l'Iran, els EUA també han participat en l'atac. L'assassinat dels líders iranians donen fe de la capacitat tecnològica i de intel·ligència que disposen Israel i els EEUU. Un efecte inesperat ha estat el tancament del estret d'Ormuz, vital per les exportacions de petroli dels països del Golf pèrsic, i amic entranyables de Trump.

8.- L'atac a Iran, va dir que duraria "dos o tres dies". Ara han passat sis setmanes, hi ara demana paciència, perquè Teheran ha demanat una treva i Ell s'ho està pensant. De fet, per Ell, ja marxaria però Israel vol la destrucció del país.

9.- L'estret d'Ormuz, és una pedra a la sabata de Trump. Segons Ell, les països Occidentals, no ha fet res de bo, no ajuden i en alguns casos, com Espanya, vol posar pals a la roda. Per això està pensant "seriosament" retirar-se de l'OTAN. 

10.- La geopolítica està trastocada i trastornada i l'únic que queda és la força, Xina, Rússia, Pakistan, no hi ha amics per sempre i si enemic d'ara mateix, segons la correlació de forçes i les prioritats del moment. Tot té a veure amb l'economia i especialment, la seva perquè vol acabant ser un altre membre del exclusiu club dels mil milionaris. El pitjor és que la feblesa de les Institucions és tal, que segurament deu pensar que cal aprofitar-se del moment, no sigui que comenci un procés per Impeachment.

 

Les seves decisions -molt orientades per tota una colla d'assessors de la seva corda-, no calen estar imbuïdes de racionalitat. La superioritat militar és tant enorme i la psicopatologia del personatge és tant bestia, que jugar a ser déu, imposant les seves dèries, no necessiten de justificació de cap mena. Així que el trilema el resol fent el que li rota. Un fil d'or dona continuïtat a la seva esbojarrada carrera cap el cel mil milionari.

L'Emperador fa treballar a tothom!

 

La fotografia mostra a quatre homes (les dones, a casa) tots ells orgullosos de la seva religió. L'entorn, és veu una biblioteca farcida de llibres. M'agradaria saber de quins llibres són. Tots aquests països, tenen règims gens democràtics. Però, pel que sembla son interlocutors vàlids per els EUA. Perquè estan reunits a Islamabad (Pakistan)? Perquè volen ser escoltats per el nou Emperador del món conegut, Trump. Volen fer de missatgers entre Ell i el règim dels aiatol·làs. Pakistan s'ha convertit en un altre amic dels EEUU. L'abast d'aquesta amistat: "El Pakistan ha signat un pacte amb una empresa vinculada a la família Trump, World Liberty Financial, per utilitzar la criptomoneda estable USD1 en pagaments transfronterers, un moviment que apunta a una aposta per noves infraestructures financeres en un context de restriccions de divises." (Ara.cat. 30/3/26)

Pel que sembla, tothom treballa per Trump. S'ha convertit en l'Emperador, però Ell, vol més, molt més, vol acabar sent mil milionari com els seus coneguts. Amb aquest embolic criminal de la guerra contra l'Iran, pot ser una maniobra perquè les properes eleccions a mitjans del seu mandat, quedin congelades fins a nova ordre, segur que podrà exhibir alguna llei del segle XIX per fer el que li doni la gana. I si això es fa realitat, llavors, les properes eleccions a la Presidència dels EUA, Trump tornarà a presentar-se, al·legant que els EEUU està en un estat d'emergència nacional, suspenen totes les lleis electoral, segur que el TS li avalarà el que firmi a la Casa Blanca. Si això no fos possible, Déu és gran i podrà posar a Jared Kushner perquè Trump segueixi al peu del canó (això si és literal).

Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)

 

El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura 

de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.

Evan Vucci (REUTERS)

Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és!  Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.

I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al  seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban  sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.

Divisió del treball: Tu fas el que vols (com sempre) i jo el petroli

 

Trump mercadeja en qualsevol matèria prima!

 

"Trump sí es el primero en nombrar una “zarina de los indultos”. Está encargada de recomendar casos que merezcan su atención, y trabaja en paralelo a la Oficina del Abogado de Indultos, dependiente del Departamento de Justicia. Esa primera zarina es Alice Marie Johnson, a la que el republicano libró durante su primer mandato —y por influencia de la famosa Kim Kardashian— de la cadena perpetua que cumplía por tráfico de drogas y lavado de dinero." (El País, 22/3/26)

La República bananera dels EUA, s'ha convertit en un basar on tot pot comprar-se. Res millor que posar al cap davant dels indults Alice Marie Johnson, a una convicta a "cadena perpetua" per tràfic de drogues i rentat de diner. Trump ha utilitzat els indults com si fos un negoci i sobretot, una cadena de favors. Què no farà l'Alice Marie Johnson per el seu cap polític? Va indultar els assaltant del Congrés, va indultar a Guiliani -anic advocat de Trump i posteriorment, Alcalde de Nova York) i 76 més per haver intentar manipular les eleccions del 2020. Un altre cas sonor és el del  Changpeng Zhao, fundador de la empresa de criptomonedas Binance. Va dir Trump: “Sé que lo condenaron a cuatro meses [tras declararse culpable por lavado de dinero]. Y me han dicho que fue [víctima de] una caza de brujas de Biden”, dijo, antes de añadir que lo había perdonado “a petición de mucha gente buena”.(El País, 22/3/26)

 

El sistema penal nord-americà està al nivell de Corea del Nord, Xina o l'Iran (hi ha més, malauradament). Un sistema que castiga de forma desmesurada els pobres, els negres, i els sense llar. Per una visió panoràmica d'aquests sistema racista el llibre de Loïc Wacquant, Castigar els pobres*, dona idea del abast d'aquesta tragedia.  

Trump vol destripar al seu ex amic Kent

 

Així que Joseph Kent no és un moderat que s’ha despertat d’un malson, Trump no agafa a ningú que no sigui de la seva corda. Puc vaticinar que Kent li plourà un munt de problemes judicials per abandonar a el cap i sobretot per xerrar-ho  a la premsa, li fa quedar malament. I això no ho pot suportar.

Pau(sa) a la Sala Oval

 

Voldria comentar la fotografia on des de la Sala Oval, una munió de il•luminats religiosos veneren el nou Messies. Dues dones i divuit homes, tots ells evangèlics preguen a Déu al costat del Messies. Un constant de la seva Presidència és la quantitat de persones que han accedit a aquesta sala. Trump, no li agrada estar sol. Necessita per el seu ego, una cort d’entusiastes admirador que aplaudeixin qualsevol idea o acudit que poguí fer. Un boig al comandament i una autèntica legió de servents fent-li la feina (bruta). 

El ex aspirant al Nobel de la Pau, s’ha transformat en el botxí imperial d’aquest món. Però no és un botxí sense causa. La seva motivació està més enllà del poder, son els diners. Ha vist lo fàcil què es pot enriquir des de la Presidència. No hi ha separació entre la seva funció i la seva persona, s’han fusionat d’una manera tant cínica que sorprèn la falta de reflexos dels mecanismes de separació de poders els EUA.

Podrà destruir mig món, ell que volia acabar amb totes les guerres, ara les engega. Impossible saber si demà es desentén del embolic que ha ficat al món. Però hi ha un petit problema, un assumpte molt fosc, és diu cas Epstein. Destruir el món per no afrontar el cas Espstein? Si fos el cas, no és gens inversemblant, tots el que segueixen les seves directrius, excepte el arximalvat Pedro Sánchez, s’hauran cobert de merda.

Et demano que et tallis les venes

 

M'ha sorprès el titular del Ara, "Els Estats Units autoritzen  l'India a comprar petroli rus". Què vol dir exactament això? Tothom sap que l'India és el primer país del món per habitants, amb 1.472.715.316. El seu règim autoritari  és el gust de Trump. Però des de quan els EEUU dirigeixen el país? Comprar petroli sota el control de la Casa Blanca, és una nova fita en la Presidència de Trump. Et diu que pots comprar i sobretot a qui! Oh sorpresa! Comprar-li al seu amic Putin, que té problemes a Ucraïna. Mentre el aprenent de buixot, li demana a Ucraïna que l'ajudi amb la seva guerra contra l'Iran! No és això el món al inrevés?  

PD: Almenys 1.332 persones a l’Iran han mort en els atacs dels Estats Units i d’Israel des de dissabte, segons informa la Mitja Lluna Roja iraniana.

Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI

 

Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza. 

En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.

L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.  

Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.

PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!

Reunió de titelles a Washington

 

La fotografia de la infàmia. Trump ha recollit el millor d'algunes cases per tenir còmplices feliços de poder aparèixer a les portes dels diaris domesticats de casa seva. Aquests estadistes de les democràcies més acreditades del món, han arribat a la conclusió que l'ONU és inoperant i cal fer un pas endavant cap a la pau a Gaza. La pau resplendeix al horitzó de Gaza gràcies a la bona voluntat d'aquests titelles en honor del més gran estadista que la terra ha conegut, D.Trump. Amen!

 

Agafar els diners!

L'autoritarisme postdemocràtic, encapçalat per Trump, té el mèrit de jugar amb les cartes al descobert. Vol fer-se immensament ric, abans que tingui que deixar el càrrec -farà el impossible per quedar-si-. Trump té una fortuna modesta en comparació amb els mil milionaris que el recolzant. De moment té 7.300 milions de dòlars. Però amb la seva política de voler quedar-se ell amb el petroli de Veneçuela o l'intent de Groenlàndia patrimonialitzar per la seva butxaca tota aquesta riquesa. Els contractes no son vàlids per la força de les armes, i quant el seu mandat acabi, hi haurà multitud de demandes per aquests contractes abusius. I el seus votants pobres? La resposta ja la saben, que els bombin. Trump és el primer en fer de la Presidència un autèntic negoci. És possible que li surti bé la jugada? 

 

Un dilluns trist

 

Les noticies d’última hora arriben a 39 víctimes del xoc de trens a Còrdova. Una tragèdia humana, i una tempesta política en l’horitzó. L’accident té lloc amb dos trens d’alta velocitat. Crida l’atenció que l’accident es va produir en una recta que recentment havia estat revisada.  Caldrà temps per saber quines causes han originat aquest terrible accident. Entre els dos combois viatjaven 500 persones.

Una altra noticia d’impacte, és d’ingrés de Salvador Illa al hospital Vall d’Hebron. Pel que sembla volia participar a la mitja marató de Granollers d’ahir. Però el divendres no és va trobar bé. Les cames no li responien. Ara està a l’UCI per fer-li totes les proves que corresponguin. Esperem i desitgem que això no sigui el preludi d’alguna cosa molt pitjor.

L’oblit de Gaza és proporcional al soroll de Groenlàndia nou objectiu del facinerós Trump. Pel que sembla els EUA envair territoris aliens és cosa normal i natural, un natural d’allò que diríem perquè en dona la gana i puc fer-ho.  Un dels símptomes més cridaners és d’inexistència del partit demòcrata. Ningú vol encapsa-la  una oposició ferma contra un President egòlatra e irresponsable que està destruint els ponts amb Europa. L’extrema dreta europea podria sortir malparada pel seu suport incondicional a Trump. Però ara mateix, la incertesa és l’horitzó més immediat. La UE lluita contra el temps, un temps perdut amb la Guerra a Ucraïna, que ara necessita per fer un front comú contra l’amic (enemic) nord-americà.  

Trump transforma Veneçuela en un casino

 

La reunió de Trump amb les petrolieres, dona fe de l'espoli que patirà Veneçuela. Repsol també estava a la taula. Estaven avalant el pirateig. Trump li importa un rave la gent de Veneçuela. S'ha apoderat sense que hagués necessitat de lluitar per els carrers de Caracas. No ha necessitat controlar militarment els pous de petroli. Els mateixos veneçolans -l'oposició no compte-, s'ha prestat ràpidament a  gestionar els interessos de la Casa Blanca. Ara diu que necessita urgentment Groenlàndia. Si ho fa, sembla que tothom li vol donar la raó a aquest boig que ha descobert que el món està governat per pusil·lànimes que no volen emprenyar aquest psicòpata investit d'Emperador. L'OTAN arriba a la seva fi. Què pensen fer la UE? Trencar relacions amb els EUA? Expulsar a les companyies nord-americanes? Imposar-los aranzels del 100%? La resposta és que com Groenlàndia queda lluny, molt lluny, el millor és que s'ho quedi ell. No sé que farà Dinamarca. Però a hores d'ara, saben que estan sols, i que ningú farà res per ells.