Trump, la droga i rogue state

 

L'Imperi ataca de nou. Sembla que les aigües internacional no son un lloc segur per cap vaixell. Trump i la seva eterna campanya electoral vol donar-se un impuls desprès de la cimera d'Àsia i els contratemps dins dels EUA per part de la justícia. 

L'objectiu és Veneçuela, un "rogue state" en el llenguatge diplomàtic nord-americà. L'objectiu del atac militar en aigües internacional  ha sigut contra una vaixell de "drogues". Trump ha llançat aquest missatge propagandístic:  "Que això serveixi d’avís a qualsevol persona que estigui pensant a portar drogues als Estats Units d’Amèrica*". No hi ha cap prova d'aquesta acusació, ací la veritat no conte, el que conte és l'acte de guerra i l'amenaça directa contra Veneçuela. 

Si el vaixell fos de bandera hondurenya, segur que no hagués estat destruït. Aquesta mena de diplomàcia canonera és un clàssic de la política nord-americana contra aquell que no s'alineen amb Trump. Sigui, Veneçuela, Brasil o l'innombrable Cuba. Trump necessita que l'opinió pública el vegi com un capità que mereix ser reelegit en les properes eleccions, malgrat que la Constitució ho prohibeix presentar-se a un tercer mandat. 

Un altre món és possible

 

“El segle d’Àsia”. Una trobada entre Xi, Modi i Putin dona entendre el desafiament d’Àsia envers Occident. Modi i Xi representa a 1/3  de la humanitat. Més  de dos mil  vuit-cents milions de persones sota el dictat d’aquests dos mandataris de Índia i Xina. Nominalment, l’Índia és la democracia més gran del món, però l’autoritarisme de Modi, -sembla que és la moda a tot el món-, fa que el seu estil de govern, sigui més proper a Putin o Xi que a qualsevol altre cosa. Xi vol Putin con escut i com escarni contra els EUA de Trump. La lluita econòmica per els aranzels, fa que una aliança entre la Índia i la Xina sigui un contrapoder a Trump. L'Índia és ara objectiu de Trump, perquè li compra petroli a Rússia. Així que aquesta reunió és una plantofada a la cara de Trump. 

https://www.bankinter.com/blog/mercados/ranking-paises-mas-ricos-mundo

Aquestes dades macro, serveixen per calibrar la dinàmica   econòmica dels països. I dins de cada país, les diferències entre rics i pobres es fa cada vegada més evident. Els EUA amb el PIB més elevat del món, el grau de pobresa és del 11%. Les estadístiques no son massa útils per esbrinar el grau de pobresa de la gent. Per què, si posem a Elon Mask i qualsevol mortal, resulta que la suma estadística dirà que els dos som multimilionaris, però això és absolutament fals. Així, més de trenta quatre milions de nord-americans viuen en pobre.  

Avui, el 1% dels més rics del món tenen un 40% de la riquesa mundial. Aquesta dada, per si sola, explica la desigualtat escandalosa del món actual. I això suposa que alguna cosa no funciona com calia. La distribució de la riquesa i la redistribució mitjançant les polítiques fiscal, patinen, perquè l’avantatge del capital sobre el treball, fa que en comparació qui té una nòmina paga més impostos que els més rics en comparació. I aquesta bretxa no s’escurça abans al contrari, cada vegada es fa més amplia.

La munició de la UE és la indignació

 

L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si. 

La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer  embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.  

L'horror en directe: Ciutat de Gaza

 

"L'objectiu és diàfan: escombrar cap al sud la població, fer-li la vida impossible, confinar-la en camps de refugiats. De fet, ara mateix no se sap on aniran. I així ofegar operativament i definitivament el poc que deu quedar de l'estructura de Hamàs. Davant d'això, no hi ha cap escrúpol humanitari que compti. Ni l'ONU, ni la creixent pressió d'Europa i de les ONG mundials, ni les imatges colpidores d'infants morts per atacs i per manca d'aliments. Res de tot això està aturant el programa clarament genocida d'Israel. En aquest punt del conflicte, la impotència i el dolor inhumà dels gazatins han agafat dimensions inconcebibles. Amb la complicitat sense fissures dels EUA de Donald Trump, Netanyahu sembla poder-s'ho permetre tot, sense límits morals de cap mena." (Ara.cat, 20/8/25)

Reedició del Acord de Múnic a Washington

 

Divendres Trump i Putin havien parlat d'Ucraïna i com podrien acabar una guerra que havia començat Putin. Pel que sembla Trump no va ser capaç de convencé a Putin de que el millor seria que aturés la guerra. Ara diu que sap la fórmula per la pau, ell està pensant no en el Nobel de física, sinó de la Pau. La solució és que Ucraïna doni a Putin tots els territoris que l'agressor volgui. Estem com en els temps de Hitler, i les seves fórmules dels Acords de Múnic(1938). Annexionar-se territoris fins que finalment, algun digui fins ací, i llavors la guerra és inevitable. Trump vol fer el paper de Chamberlain davant de Zelenski? Dilluns Zelenski va a veure a Trump. I Trump li dirà que si vol la pau que regali territoris a l'agressor. Això és la nova geopolítica Trump?

Una retrobada entre amics

 

El tòpic diu que amb la cara paga! No cal ser un expert per comprovar el tarannà d'aquests dos personatges. Putin sembla encantat de la vida. No té massa vida social, segurament és perquè no queda bé envair un país veí. Però aquest dictador sap que el seu amic, Trump, el veu com allò que voldria ser ell els EUA. En canvi Trump, no fa bona cara. Està pensant que així el Premi Nobel de la Pau s'han va a norris. La reunió no era una trobada bilateral, sinó per parlar d'un altre país, Ucraïna. Han decidit que invitar a Zelenski no era una bona idea. Així que aquestes converses, hauran girat sobre el preu que ha de pagar Ucraïna per acabar una guerra que no va començar. Fa de mal dir com pot acabar tot plegat. Potser demà al llevar-se tindrà noves idees genials per la pau al món. Tindrem que esperar.

La pau dels cementiris: Gaza

 

Gaza fa pujar la rendibilitat de la borsa de Tel-Aviv un 213% des de els atacs de Hamàs a Israel (2017). "La rendibilitat es concentra en els negocis de vigilància, de seguretat i en la producció d'armament, "que és proporcionat per Occident a Israel, que l'adapta i després el ven" a altres clients, ha afirmat Albanese,  la relatora de l'ONU sobre els drets humans a la Palestina ocupada.

Si la Guerra a Ucraïna és devastadora, el que està passant a Gaza és inaudit per la seva extremada violència que exerceix les FDI amb el suport i estímul  incondicional del govern assassí de Netanyahu. 

PD: Sembla que Netanyahu vol arribar a Washington amb una pila de cadàvers gazatins per demostrar que ell és més fatxenda que el propietari del ranxo de la Casa Blanca.

    

Trump vol escanyar els més pobres!

 

La noticia reflexa quina mena de societat és la que vota a Trump. El seu lema és: "Amèrica (del Nord) primer". Sembla que s'oblida de la gent. Per això, l'esperança de vida allà és de 79 anys, mentre Espanya és de 82,9. Un país amb un PIB immens, 27, 72 bilions de dòlars per 1,62 bilions de dòlars* a Espanya (2023). Reduir despesa social i baixar impostos a empreses i  a mil milionaris. La despesa sanitària els EEUU és enorme, perquè allà els preus dels serveix mèdics i hospitalaris son elevadíssim. Hi ha milions de persones que no és podem permetre fer-se un TAC o qualsevol prova mèdica. I malgrat això sembla que els representants de la ciutadania dona ales el augment militar i a la vegada a les retallades socials. PP i Vox també voldrien aquesta recepta, però no s'ho poden permetre, si volen governar. 

PD: Per Trump, la sanitat espanyola, que no coneix, seria la representació de la pitjor paraula que pot dir, socialista!

L'OTAN té un objectiu és diu Sánchez, Pedro Sánchez!

 

L’OTAN és avui, com ho havia estat sempre, una estructura per donar cobertura els EUA. Ara amb Trump a la Presidència ja no cal cap cobertura. Des de Rutte fen de ventríloc de Trump, tothom s’ha de posar dempeus quan arriba el nou emperador del món lliure. Pel camí que porta, Trump vol ser l’únic home lliure del món lliure. 'Espanya amenaça en fer descarrilar la cimera de l'OTAN', i això per què? No vol assumir el 5% de despesa militar que vol el Líder Suprem Trump. Ningú vol fer enfadar a l’Emperador, tothom té por d’un personatge que sembla extret d’una historieta de còmic de sèrie B. Però resulta que ell, s’han surt. El seu ego deu estat pels núvols. Si Sánchez no és del gust de Trump, un altre que tampoc és ben rebut és Zelenski. I això perquè el bo de Putin està ficat en un atzucac que fa perdre la paciència a un impacient Trump. Per cert, un 5% de despesa militar suposa el doble del pressupost de la Generalitat de Catalunya, es a dir, uns 87.346 milions d’euros.

No vagis a Los Angeles!

 

La imatge de la guàrdia nacional a Califòrnia dona idea del estil Trump. Com si fos qualsevol dictador imposa pel seu compte les mesures que li corresponen a altres donar-les. Trump s’ha convertit –i els que li donen suport, que son molts- en l’encarnació del “l’Estat soc jo”. El seu estil mafiós, dona peu a que tothom li tingui por. La clàssica divisió de poders s'esvaeix davant la passivitat dels contrapoders que hi havia. No deixa de ser sorprenent el comportament del partit republicà avalant les maneres del dèspota amb aires d’emperador d'opereta. 

Trump pren la lliçó a Rutte

 

L'OTAN, és una joguina dels EUA. I amb Trump, la seva joguina, de estar per casa. Hi ha un Secretari de l'OTAN, un càrrec que necessita del vist-i-plau d'EUA. Ara Trump, vol que els europeus paguin els serveis. Per això exigeix un pujada de fins el 5% del PIB en defensa. I això va en direcció contraria el que  desgavell de la pròpia UE, que en qüestions de defensa no es posa d'acord. Així que l'OTAN serveix perquè EUA decideixi sobre qualsevol qüestió geoestratègica. No vol ficar-se a Ucraïna, llavors on vol ficar-se? A Gaza, per salvar vides? No!, perquè allà hi ha una guerra on el petit Israel ha de fer front a forçes diabòliques que volen destruir el país, i per descomptat, l'OTAN sempre estarà al costat del petit David. Llavors, perquè necessiten l'OTAN?  Pedro Sánchez perquè hem de fer cas a Trump?

Exhibició d'atrocitats (IV)

 

Israel dona el negoci de l'ajuda mercenària al seu màxim avalador, Donald Trump. Cap institució internacional pot entrar-hi en els territoris cremats per Israel a la Franja de Gaza.  Mentre l'UNRWA queda desautoritzada, aquestes companyies mercenàries fan i desfan el que volen amb el vist-i-plau israelià. Un altre pàgina per afegit el llibre de la infàmia.  

Una nova pàgina a la història de la infàmia (primer volum)

 

Trump normalitza a carnissers “amics”, en una nova jugada mestre, on pots ser un criminal de guerra, però si tens padrins –EUA i Aràbia Saudí- , llavors tots els teus pecats seran perdonats. Trump sembla adherir-se el costat fosc de personatge infames –no és l’únic- que manen per la força de les armes i la propaganda. Mentre això passa, a Gaza la mort a través de la fam i les infermetats omplen tot l’espai vital d’una població màrtir davant de la complicitat criminal de la comunitat infernal (la nostre).

Petrodòlars a canvi de protecció

 

Un sàtrapa i un aprenent de dictador és feliciten pel les seves boníssimes relacions. Trump sembla molt obsequiós davant del príncep d'Alí Babà. Aràbia Saudí compra protecció -que no el necessita- a canvi de blanquejar una teocràcia infame. La convergència feliç entre diners i poder és torna a fer palesa amb aquesta fotografia per emmarcar dins de la galeria  de despropòsits en el que Trump està disposat arribar fins el final.

El comerç internacional: proteccionisme y aranzels

I.- Proteccionisme y aranzels. 

La lluita de Trump per imposar aranzels a tothom, te com objectiu imaginari fomentar el desenvolupament de la indústria nord-americana. Com que el desequilibri de la balança comercial dels EUA és estratosfèrica, cal segons Trump i els seus assessors, establir barreres per perjudicar a la resta de competidors en una economia global*. 

Hi ha diversos tipus de barreres a les importacions.

· Els contingents són barreres quantitatives: el govern estableix un límit a la quantitat de producte atorgant llicències d'importació de manera restringida.

· Els aranzels són barreres impositives: el govern estableix una taxa duanera provocant una pujada en el preu de venda interior del producte importat amb la qual cosa la seva demanda disminuirà.

1) L'equilibri del lliure comerç (model teòric)

 

Fig.1

La figura 1 mostra el mercat interior de l'automòbil. Donada la corba de demanda (D) nacional, els consumidors demanen Q (quantitat) al preu de 10000€ situant-se en G (punt d'equilibri). Les empreses nacionals produeixen Qs (S: oferta) unitats a aquest preu a C  (punt d'equilibri). La diferència Qd-Qs són les importacions.

La figura 2, l'equilibri són un aranzel.

            

Fig.2

La figura 2 mostra l'efecte d'un aranzel del 20% al preu de 10000€. És a dir, el cost estranger de 10.000€ més el gravamen de 2.000€. L'oferta baixa per l'efecte del aranzel, mentre que la producció nacional augmenta (això segons els model teòric d'una economia  competitiva))

Com afecta l'aranzel al consum i la producció?

L'efecte combinat d'un augment de la producció nacional i una reducció de la demanda interior és una disminució de les importacions.

En definitiva, els consumidors paguen per donar suport a una producció ineficient, cosa que suposa un cost per a la societat igual que el malbaratament que té lloc en la producció(2).

La UE no és cap potència militar!

 

Trump ha advertit a la UE que a partit d'ara, estem sols, que el paraigües nord-americà no serà de gratis, que cal rearmar-se e invertir fins el 5% del PIB. S'entén que aquest rearmament té un destinatari que son els EUA. El problema és que Trump prefereix les dictadures a les democràcies. I totes les seves accions, estan encaminades a saltar-se totes les normes constitucionals d'EEUU. Canviaran la Constitució perquè és poguí presentar  una tercera vegada a les eleccions presidencials del 2029. 

La invasió de Rússia a Ucraïna, ha fet que la UE es trobi en una posició incòmoda, perquè els aliats nord-americans prefereixen Putin a la UE. La UE és un gegant econòmic, però no pas un gegant militar, perquè l'OTAN era el seu paraigües per qualsevol eventualitat. Ara, Trump es desmarca de l'OTAN, potser caldria una cimera per parlar de tot això, però pel que sembla fan com si tot fos normalíssim. Perquè la UE ha de fer una despesa descomunal en defensa? No hi ha raons de pes per fer-ho. L'arsenal disuasoria -França, El Regne Unit-, existeix, però és molt improbable que és posi sobre la taula. I Rússia que pensa fer? Dependrà del que passi a Ucraïna. Trump vol que Rússia és quedi amb el que es va annexionar en l'anterior conflicte amb Ucraïna (2022). Si la jugada li surt bé, quines passes donarà? Voldrà les repúbliques bàltiques? Las guerra a Ucraïna demostra que Rússia és un país de tercer món. La seva capacitat aèria és inexistent, per sorpresa de tothom. Li costa reclutar soldats, i si els té és a pels incentius econòmics. Tant l'estratègia com les tàctiques militar son un desastre. Així, que l'únic que pot mostrar és la seva retòrica. Si la UE pot endeutar-se per la compra d'armament, voldrà dir que prefereix seguir les consignes d'un psicòpata com Trump, que millorar el nivell de vida dels europeus. 

En venc les terres i el futur dels ucraïnesos!

 

No sabem a hores d'ara les converses entre Washington i Zelenski. Sembla que una part accepta totes les exigències de Trump, mentre que la UE, qui és qui més ajuts ha ofert a Ucraïna sembla que no compte. Zelenski vol una cadira a la taula de claudicacions. Trump i Putin sortiran vencedors del desastre que Rússia ha infligit a Ucraïna per la invasió del 2022. Per alguna raó desconeguda, sembla que les propostes delirant de Trump, son acceptades sense cap mena de problemes per la part més dèbil. Així què Groenlàndia, Panama seran de Trump, sense necessitat de portar marines a cap lloc. Compte, Trump porta a la Casa Blanca un més! D'ací quatre anys -voldrà presentar-se a una nova reelecció*-, no en puc imaginar com serà el nou escenari mundial!

  

Vull les teves terres!

 

Trump vol minerals, per gestionar-los privadament, esclar. I la UE que vol? La UE ha donat més recursos a Ucraïna que les EUA. Vol dir que també a la UE li correspon par dels minerals? Quina mena de relacions son aquestes? I perquè Ucraïna tindria que desprendre's d’uns recursos valuosos per la seva propia economia? A canvi de què? Ucraïna necessita la pau, també Rússia. Vendre el país no sembla una bona idea, entre altres raons, perquè s’ha està fent sota coacció i amenaça. Aquest és l’estil Trump. Macron parla amb Trump, però Macron no és ningú. Vull dir que la seva veu no és la UE. Vol protagonisme però  quin missatge li pot transmetre? Porta un mandat de l’UE? No ho sembla. Macron està en sintonia a Trump per requisar minerals d’Ucraïna! Això és neocolonialisme del segle XIX! Perquè li donen crèdit a qualsevol idea pelegrina que té el boig de la Casa Blanca? Zelenski no pot vendré el país ni els EUA ni a la UE. Si ho fa no tindrà res amb que negociar de cara el futur i el pitjor hipotecarà el futur de la societat ucraïnesa.

PD: Si jo tinc "terres rares", puc vendre-les a qualsevol país que  comercií amb ell. Ara ja no cal comerciar, li dius que vols les seves terres per quedar-te-les tu en exclusivitat. Visca el "capitalisme trumpià"!

. 

A Trump no li agraden els nens i nenes que els seus pares siguin pobres!

 

Un món desfermat per un sol home?

 

Trump i Putin tenen sintonia total, no així amb Zelenski. I això és així, perquè Ucraïna no compte amb armes nuclears. La Xina és un observador que és deleix per com EEUU i la UE trenquen les seves afinitats electives. La OTAN està ferida de mort, perquè EEUU vol negociar amb els autòcrates del món i la UE i els seus dirigents estan pensant massa en clau nacional i gens a escala global. La paràlisi en les relacions amb l’amic americà pot acabant sent una ruptura que difícilment pot canviar fins que Trump marxi de la presidència d'ací quatre anys, i això sembla massa llunyà.

El vicepresident nord-americà Vance, un personatge tant repulsiu com Trump, dona lliçons a qui volgui escoltar-lo. El llenguatge de cowboy  mostra el tarannà de l’Administració Trump. Una supèrbia i una falta de respecta amb uns socis que ara mateix és maltractat per demostrar qui mana ací, dona idea de la perplexitat en què es troba la UE. La fatxenderia de Vance, el menyspreu envers Ucraïna per part de Trump, la complicitat delictiva entre Putin i Trump, entre Trump i Netanyahu dona idea cap a on anem.