No Kings!

 

Les imatges generades per IA, donen fe del moment polític els EUA i la seva divisió profunda entre Trump i els seus, i l'oposició a la seva manera de governar com si fos casa seva, on la permanent confusió entre interessos privats i públics 'han fet indivisibles. El vídeo de suport a Trump, expressa amb claredat meridiana l'absoluta indiferència de Trump envers d'aquells que no tenen la mateixa opinió. Malauradament, en això Trump no està sol.

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

El que no volia Netanyahu està passant

 

No seré jo qui posi aigua al vi. Sembla que tothom ha vist la llum. Hamàs ha necessitat que morissin 67000 gazatins per fer això? Intercanvi de presoners per ostatges. La pau a Gaza no és contempla. Hi ha un alto al foc per part de qui té la maquinaria de guerra. Netanyahu va cometre un pecat capital, i no és la destrucció de Gaza. No, el error descomunal que va cometre va ser atacar Doha (Qatar) sense el permís de Trump. Aquesta ha estat l'error que li a costat tindrà que fer acceptar a Hamàs. I perquè era tant importat Qatar per Trump? La resposta és d'una venalitat brutal, omplir-se les butxaques de petrodòlars. Pots assassinar tots els periodistes de Al-Jazeera sobre el terreny, cap problema. Però Netanyahu volia assassinar els representants de Hamàs a Doha. Si hagués estat a qualsevol lloc, no hauria passat res, més enllà de les disculpes difoses que tant acostumats estan els israelians. No pots tocar els diners! Perquè Trump té molts interessos allà. La imatge de Netanyahu disculpant-se per telèfon davant de la mirada de Trump dona idea del poder d'aquest personatge psicopàtic que fa del seu regnat una autèntica plutocràcia per ell mateix i el seu clan.   

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Un pla de pau ideal per un cementiri

Trump està entestat a què li donin el premi Nobel de la Pau. Ja sé que sona un oxímoron, però el personatge farà el que sigui per aconseguir-ho.  Un criminal de guerra (Netanyahu) i el seu principal avalador (no el converteix em còmplices?) escriuen un suposat pla de pau per una zona devastada per ells mateixos. No resulta una mica estrany? Per descomptat, la població presonera de Gaza no té res a dir, perquè ells no compten. Tampoc l'Autoritat Palestina, no representa res per ells. Hamàs? Tots els assassinats comesos per Israel més de 60.000 morts son segons les FDI comandaments de Hamàs. Allà no hi cap soldat ras, també els infants compten con a possibles comandaments en un futur pròxim, per això és millor assassinar-los. El diari Haaretz en portada parla que Netanyahu vol  obstruir el seu propi "pla de pau" que varen elaborar ell i el seu amic Donald. L'únic que cal ara mateix és que Hamàs no ho accepti, perquè de fet tant s'ha val si li dona el vist i plau, faran el que ells vulguin. Hi ha marge per arribar a assassinar a un milió de persones. El Holocaust encara queda molt lluny, deu pensar Netanyahu.

 

 

La Casa Blanca refugi d'assassí de masses

 

L’únic lloc que pot anar un assassí de masses, no és al TIP de la Haia, sinó a la Casa Blanca, on un Trump omnicomprensiu rep amb els braços oberts a Netanyahu. Allà, fan plans per Gaza, mentre Gaza agonitza sota la runa i els cadàvers que no han pogut ser enterrats. En cap moment miren  a la població civil, els seus plans no inclouen a la gent que està presonera d’un territori ocupat il•legalment i que Israel vol destruir per mantenir-se en el poder el responsable de la mort de més de 60.000 morts. Si us plau, no diguin que a Gaza hi ha crims de guerra i molt menys genocidi, perquè segons veiem l’únic culpable és Hamàs.

Occident soc jo (Trump)

 

Els EUA tenen el President que varen votar. Un personatge de manual psiquiàtric.  Una personalitat egocèntrica, amb nul·la capacitat empàtica per l'altra, que necessita l'aplaudiment permanent, incapaç de fer front a la crítica, venjatiu, imprevisible, mentider,  és a dir, una personalitat psicopàtica altament funcional perquè tothom li vol fer cas. Els EUA pateixen un càncer, perquè les seves institucions son -semblava que no-, captives dels desitjos d'un President que censura, imposa en criteris maximalistes les seves particulars dèries, mentides, i el pitjor de tot és que no hi ha cap contrapoder que el freni. L'ONU no pot ser actor principal en un món multipolar, això l'ocupa Ell. Ell, s'encarrega de mantenir la pau, però quina ? Dona la culpa a tot el món, ell ho està fent tot molt bé, però què?. Per això,  la vigèsima segona esmena de la Constitució nord-americana prohibeix que cap President pugi estar-hi més de vuit anys seguits a la Presidència. Però Trump serà el primer en intentar-ho o delegar-ho amb el seu testaferro preferit, en Jared Kushner. 

Trump, R.F.Kennedy no volen la ciència volen fe

 

El que esta passant els EUA de Trump és una autèntica contrarevolució. L'exemple de les vacunes és un front particular on la religió -qualsevol secta- prima sobre la salut de la població, en nom de la llibertat del individu. La política catastròfica que van portar a terme amb la Covid-19, el llavors President Trump, va causar la mort de 1.226.890. Ara, amb R.F.Kennedy com a secretari de salut dels EUA i conegut per impulsar una revolta contra les vacunes, les possibilitats d'un augment de casos com xarampió, rubèola, varicel·la, galteres, hepatitis B per a nadons, tot això pot generar una espiral de contagis i morts que difícilment pot tenir explicació, més enllà del menysteniment per els equips que lluiten contra les malalties fent recerca i ciencia. Pel que sembla això els molesta profundament a Trump i a Kennedy que prefereixen el llegiu i pregar amb molta fe perquè torni la salut.   

Si vols guerra, prepara la guerra

 

L'aspirant a dictador de facto, ja ho és, posa en escena un nou maó per construir un estat imperial. Ho va voler demostrar amb la destrucció d'un vaixell veneçolà, amb l'excusa de la droga. Amenaça a Veneçuela si no fa el que ell vol. Segon la seva missió, allò del Destí Manifest, el que vol Trump és bo per el món i tots aquells que si oposen son enèmics dels EEUU i deuen ser destruïts. Aquest és el perfil del futur guanyador del Nobel de la Pau, ai de quin no el voti! 

Macron està fent campanya electoral, i per això fa declaracions grandiloqüents, per sortir a la premsa i la TV. No li ha promès a Zelenski, ni armes, ni avions, res amb que poguer defensar-se de la invasió russa a Ucraïna. La credibilitat de Macron està a l'alçada de la de Putin. 

Trump, la droga i rogue state

 

L'Imperi ataca de nou. Sembla que les aigües internacional no son un lloc segur per cap vaixell. Trump i la seva eterna campanya electoral vol donar-se un impuls desprès de la cimera d'Àsia i els contratemps dins dels EUA per part de la justícia. 

L'objectiu és Veneçuela, un "rogue state" en el llenguatge diplomàtic nord-americà. L'objectiu del atac militar en aigües internacional  ha sigut contra una vaixell de "drogues". Trump ha llançat aquest missatge propagandístic:  "Que això serveixi d’avís a qualsevol persona que estigui pensant a portar drogues als Estats Units d’Amèrica*". No hi ha cap prova d'aquesta acusació, ací la veritat no conte, el que conte és l'acte de guerra i l'amenaça directa contra Veneçuela. 

Si el vaixell fos de bandera hondurenya, segur que no hagués estat destruït. Aquesta mena de diplomàcia canonera és un clàssic de la política nord-americana contra aquell que no s'alineen amb Trump. Sigui, Veneçuela, Brasil o l'innombrable Cuba. Trump necessita que l'opinió pública el vegi com un capità que mereix ser reelegit en les properes eleccions, malgrat que la Constitució ho prohibeix presentar-se a un tercer mandat. 

Un altre món és possible

 

“El segle d’Àsia”. Una trobada entre Xi, Modi i Putin dona entendre el desafiament d’Àsia envers Occident. Modi i Xi representa a 1/3  de la humanitat. Més  de dos mil  vuit-cents milions de persones sota el dictat d’aquests dos mandataris de Índia i Xina. Nominalment, l’Índia és la democracia més gran del món, però l’autoritarisme de Modi, -sembla que és la moda a tot el món-, fa que el seu estil de govern, sigui més proper a Putin o Xi que a qualsevol altre cosa. Xi vol Putin con escut i com escarni contra els EUA de Trump. La lluita econòmica per els aranzels, fa que una aliança entre la Índia i la Xina sigui un contrapoder a Trump. L'Índia és ara objectiu de Trump, perquè li compra petroli a Rússia. Així que aquesta reunió és una plantofada a la cara de Trump. 

https://www.bankinter.com/blog/mercados/ranking-paises-mas-ricos-mundo

Aquestes dades macro, serveixen per calibrar la dinàmica   econòmica dels països. I dins de cada país, les diferències entre rics i pobres es fa cada vegada més evident. Els EUA amb el PIB més elevat del món, el grau de pobresa és del 11%. Les estadístiques no son massa útils per esbrinar el grau de pobresa de la gent. Per què, si posem a Elon Mask i qualsevol mortal, resulta que la suma estadística dirà que els dos som multimilionaris, però això és absolutament fals. Així, més de trenta quatre milions de nord-americans viuen en pobre.  

Avui, el 1% dels més rics del món tenen un 40% de la riquesa mundial. Aquesta dada, per si sola, explica la desigualtat escandalosa del món actual. I això suposa que alguna cosa no funciona com calia. La distribució de la riquesa i la redistribució mitjançant les polítiques fiscal, patinen, perquè l’avantatge del capital sobre el treball, fa que en comparació qui té una nòmina paga més impostos que els més rics en comparació. I aquesta bretxa no s’escurça abans al contrari, cada vegada es fa més amplia.

La munició de la UE és la indignació

 

L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si. 

La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer  embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.  

L'horror en directe: Ciutat de Gaza

 

"L'objectiu és diàfan: escombrar cap al sud la població, fer-li la vida impossible, confinar-la en camps de refugiats. De fet, ara mateix no se sap on aniran. I així ofegar operativament i definitivament el poc que deu quedar de l'estructura de Hamàs. Davant d'això, no hi ha cap escrúpol humanitari que compti. Ni l'ONU, ni la creixent pressió d'Europa i de les ONG mundials, ni les imatges colpidores d'infants morts per atacs i per manca d'aliments. Res de tot això està aturant el programa clarament genocida d'Israel. En aquest punt del conflicte, la impotència i el dolor inhumà dels gazatins han agafat dimensions inconcebibles. Amb la complicitat sense fissures dels EUA de Donald Trump, Netanyahu sembla poder-s'ho permetre tot, sense límits morals de cap mena." (Ara.cat, 20/8/25)

Reedició del Acord de Múnic a Washington

 

Divendres Trump i Putin havien parlat d'Ucraïna i com podrien acabar una guerra que havia començat Putin. Pel que sembla Trump no va ser capaç de convencé a Putin de que el millor seria que aturés la guerra. Ara diu que sap la fórmula per la pau, ell està pensant no en el Nobel de física, sinó de la Pau. La solució és que Ucraïna doni a Putin tots els territoris que l'agressor volgui. Estem com en els temps de Hitler, i les seves fórmules dels Acords de Múnic(1938). Annexionar-se territoris fins que finalment, algun digui fins ací, i llavors la guerra és inevitable. Trump vol fer el paper de Chamberlain davant de Zelenski? Dilluns Zelenski va a veure a Trump. I Trump li dirà que si vol la pau que regali territoris a l'agressor. Això és la nova geopolítica Trump?

Una retrobada entre amics

 

El tòpic diu que amb la cara paga! No cal ser un expert per comprovar el tarannà d'aquests dos personatges. Putin sembla encantat de la vida. No té massa vida social, segurament és perquè no queda bé envair un país veí. Però aquest dictador sap que el seu amic, Trump, el veu com allò que voldria ser ell els EUA. En canvi Trump, no fa bona cara. Està pensant que així el Premi Nobel de la Pau s'han va a norris. La reunió no era una trobada bilateral, sinó per parlar d'un altre país, Ucraïna. Han decidit que invitar a Zelenski no era una bona idea. Així que aquestes converses, hauran girat sobre el preu que ha de pagar Ucraïna per acabar una guerra que no va començar. Fa de mal dir com pot acabar tot plegat. Potser demà al llevar-se tindrà noves idees genials per la pau al món. Tindrem que esperar.

La pau dels cementiris: Gaza

 

Gaza fa pujar la rendibilitat de la borsa de Tel-Aviv un 213% des de els atacs de Hamàs a Israel (2017). "La rendibilitat es concentra en els negocis de vigilància, de seguretat i en la producció d'armament, "que és proporcionat per Occident a Israel, que l'adapta i després el ven" a altres clients, ha afirmat Albanese,  la relatora de l'ONU sobre els drets humans a la Palestina ocupada.

Si la Guerra a Ucraïna és devastadora, el que està passant a Gaza és inaudit per la seva extremada violència que exerceix les FDI amb el suport i estímul  incondicional del govern assassí de Netanyahu. 

PD: Sembla que Netanyahu vol arribar a Washington amb una pila de cadàvers gazatins per demostrar que ell és més fatxenda que el propietari del ranxo de la Casa Blanca.

    

Trump vol escanyar els més pobres!

 

La noticia reflexa quina mena de societat és la que vota a Trump. El seu lema és: "Amèrica (del Nord) primer". Sembla que s'oblida de la gent. Per això, l'esperança de vida allà és de 79 anys, mentre Espanya és de 82,9. Un país amb un PIB immens, 27, 72 bilions de dòlars per 1,62 bilions de dòlars* a Espanya (2023). Reduir despesa social i baixar impostos a empreses i  a mil milionaris. La despesa sanitària els EEUU és enorme, perquè allà els preus dels serveix mèdics i hospitalaris son elevadíssim. Hi ha milions de persones que no és podem permetre fer-se un TAC o qualsevol prova mèdica. I malgrat això sembla que els representants de la ciutadania dona ales el augment militar i a la vegada a les retallades socials. PP i Vox també voldrien aquesta recepta, però no s'ho poden permetre, si volen governar. 

PD: Per Trump, la sanitat espanyola, que no coneix, seria la representació de la pitjor paraula que pot dir, socialista!

L'OTAN té un objectiu és diu Sánchez, Pedro Sánchez!

 

L’OTAN és avui, com ho havia estat sempre, una estructura per donar cobertura els EUA. Ara amb Trump a la Presidència ja no cal cap cobertura. Des de Rutte fen de ventríloc de Trump, tothom s’ha de posar dempeus quan arriba el nou emperador del món lliure. Pel camí que porta, Trump vol ser l’únic home lliure del món lliure. 'Espanya amenaça en fer descarrilar la cimera de l'OTAN', i això per què? No vol assumir el 5% de despesa militar que vol el Líder Suprem Trump. Ningú vol fer enfadar a l’Emperador, tothom té por d’un personatge que sembla extret d’una historieta de còmic de sèrie B. Però resulta que ell, s’han surt. El seu ego deu estat pels núvols. Si Sánchez no és del gust de Trump, un altre que tampoc és ben rebut és Zelenski. I això perquè el bo de Putin està ficat en un atzucac que fa perdre la paciència a un impacient Trump. Per cert, un 5% de despesa militar suposa el doble del pressupost de la Generalitat de Catalunya, es a dir, uns 87.346 milions d’euros.

No vagis a Los Angeles!

 

La imatge de la guàrdia nacional a Califòrnia dona idea del estil Trump. Com si fos qualsevol dictador imposa pel seu compte les mesures que li corresponen a altres donar-les. Trump s’ha convertit –i els que li donen suport, que son molts- en l’encarnació del “l’Estat soc jo”. El seu estil mafiós, dona peu a que tothom li tingui por. La clàssica divisió de poders s'esvaeix davant la passivitat dels contrapoders que hi havia. No deixa de ser sorprenent el comportament del partit republicà avalant les maneres del dèspota amb aires d’emperador d'opereta.