Viatge a Suïssa: Wengen-Interlaken-AP Basilea-Barcelona

  Dia 6

Wengen- Interlaken- AP. Basilea- AP. Barcelona

Avui tot es redueix a tornar a casa. El despertador /mòbil s'ha posat en marxa com cada dia a 6:00h. Escollir roba i anar a esmorzar. Sempre hi ha companys més espavilats que fan temps perquè obrin les portes per esmorzar. Una amplíssima sala amb un vitrall enorme permet contemplar la glacera del Jungfrau.

Tothom es desplega per les diferents taules que hi ha. Hi ha un assortit de tot perquè no passis ànsia. Què fan amb el què sobra? La avantatge del self service és que no cal esperar els plats! Tothom s'han va a la recerca del que més li convé (sempre és possible que prengui massa sucre o colesterol). 

Vistes des de l'hotel, i quines vistes!

A l'hora convinguda 8:30h tots cap la l'estació de Wengen amb les maletes. Tenim un deute impagable amb el Sr. Bernard D. Sadow (inventor de la maleta amb rodes), sense aquest invent - perquè no s'han va ocorre a mi?-, la imatge de arrossegar-les seria penós i risible. Deixàvem l'hotel Victòria amb sensacions contradictòries, l'habitació era molt correcta, potser la dutxa una mica petita. És possible que avui a la cuina fessin festa grossa, un grup molt gran a règims alimentaris diversos i per ells problemàtics -al·lèrgies, gluten, lactosa, etc.,-  ha fet anar de corco en Carles i desprès  a la resta. 

Des de l'estació amb el cartell de Rigatours indicant grup de turistes, fins a Lautenbrunnen ha estat 10'. Hem pogut seure`s i les maletes a la plataforma del tren. Cal reconèixer que el lloc és impressionant i espectacular. L'autocar ens esperava al mateix lloc on ens va deixar feia dos dies. Pujar a l'autocar eren les 9:00h ,la puntualitat era digne de cronometrar. 

Una disgressió:

Suïssa és el paradís dels rellotges. I malgrat això, els preus dels rellotge amb pedigrí és inabastable per la gent corrent. Es clar que hi ha rellotges de 100 a 2000 €, però això t'ho pots comprar al costat de casa teva. Sembla que l'únic que els interessa a les marques de luxe és l'exclusivitat, amb això ja deu de compensar amb escreix. Cal recordar que en una societat capitalista com la nostre, el que compte, és el client solvent, no el que mira l'aparador i marxa mig avergonyit per haver mirat els preus. De moment, amb el meu Polar M430, que vaig comprar al  Decathlon, ja faig amb ell. Això és una racionalització a l'estil de la guineu i el raïm verd*. 

Llac Thunersee

De Lautenbrunnnen fins a Basilea hi ha unes dues hores i mitja. Hem anat cap a Interlaken i desprès cap l'autopista que passa molt a prop de Berna per la A6. En el trajecte hem passat per el Llac Thunersee, a prop de Interlaken. El paisatge era bonic, molt verd, però a mesura que ens a apropàvem a Basilea, el paisatge canviava, els prats estàvem més agostats, perquè ací també han patit la falta de plogués. Abans d'arribar a Basilea hem fet parada en l'autoservei de l'autopista. Era una manera de fer temps i comprar alguna cosa per menjar. Nosaltres ho havíem agafat del esmorzar. Els lavabos eren de pagament. 

Estampes rurals

A l'horitzó els Alps

Hem tornat a veure les torres gegantines de Roche. L'aeroport es compartit entre Suïssa i França. Hem acomiadat al Liam que ha fet una feina excel·lent, sobretot, per arribar al nostre hotel a Emmetten i les seves corbes no aptes per cardíacs. No s'ha anat res més amb aplaudiments. Un sobre amb papers, esperem que no sigui els del monopoli.

Basilea a vista d'ocell de ferro 

França 

Sabadell

Baixar les maletes i cap a l'entrada a l'aeroport que té una disposició vertical per accedir-hi a la porta d'embarcament. Comparat amb altres aeroports, aquest és força modest. A l'hora del pas per l'arc de la sospita, qui té pròtesi al genoll, la màquina emet un avís d'alarma. Escorcoll exhaustiu per part d'una treballadora que devia pensar ves a saber què. Semblava una aspirant a treballar amb al ICE estatunidenc. Tot plegat una mica massa. Desprès controlar la porta d'embarcament. Els lavabos estan llunys. Hem pogut estar asseguts, en aquell moment hi havia poc seient per tants passatgers. He pres l'entrepà que portava des del hotel. 

A l'hora indicada cap a l'avió. Ens ha tocat al final, hi havia una fila més enrere del nostre.   A l'hora prevista aterrava a Barcelona, eren les 16:00h. Anar a buscar les maletes. Desprès del suspens que provoca la seva arribada, sempre surten les últimes, ens hem acomiadat d'en Carles, tot eficiència i amabilitat i dir adéu a tots els companys del viatge. Hem anat cap a la sortida. Hem recollit el cotxe i a les 17:45h arribàvem a casa. El viatge havia finalitzat.

França: Mostrar focs per amagar la crisi social

 

França en flames, podria ser un titular interessat per explicar perquè hi ha a França manifestacions massives que acaben en aldarulls. A la crònica que fa Víctor Sanz Guerrero sobre el que està passant aquest dies a França diu al final de la seva crònica: El seu executiu està atrapat en una disjuntiva similar a la que afronten altres països europeus: promet més inversió en serveis públics i, alhora, ha de complir amb els objectius d’augment de la despesa militar exigits per l’OTAN i acostar el dèficit fiscal al límit del 3% que marca la Unió Europea mitjançant un pressupost d’austeritat.  (Ara.cat. 19/10/26)

Macron volia ser l’home providencial i acabarà el seu mandat demanant l’hora perquè Marie Le Pen s'alci en les properes eleccions generals a la Presidència. I què volen aquests manifestants?

Per començar volen que s'investigui l’actuació policial, Macron no ha dit res, com tots els polítics sobrepassats, diu que escoltarà la gent. Ha tingut molt de temps per fer-ho, i no ho ha fet. Educació, l’alça dels preus, les dificultats per tenir una vida digna i un futur. El model Trump voldria imposar-nos a tots un horitzó on els perdedors siguem legió. Davant d'aquesta situació que li queda a la ciutadania? Cremar contenidors o calar foc a oficies de turisme o l’Ajuntament son arguments de pes perquè les Autoritats reaccionin. Però, l’experiència diu que l’únic que farà serà augmentar les plantilles de policia i endurir el CP.

“Guerra Civil Molecular”, expressió de Han Magnus Enzensberger, vol explicar perquè la violència esclata amb la ràbia que s’expressa. Byung-Chul Han, ho explica en el seu últim llibre, Sense respecte. Una crisi social. Aquests fenòmens en la societats polaritzades en les que vivim, aquestes explosions de ira i ràbia expressen la precarització de la vida, dins del primer món. I què manen les forçes què dominen el nostre món? Demanen sacrificis eterns, augmentar la despesa militar a costa dels serveis socials. Eliminar qualsevol possibilitat de canvi. Macron s’ha convertir com tots els governants d'Occident en engranatges necessaris d’aquest model que manté en la població fora de les decisions que afecten a les seves vides. Què hi ha grups que aprofiten per destruir-ho tot? Per descomptat, però la violència estructural del nostres sistema és molt més persistent que les flames que la televisió ens mostren com preludi de la fi del món.

  

Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Wengen-Kleine Scheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory (II)

II

Vistes des de Kleine Scheidegg

A les 13:30h teníem dinar. Pujar a l'habitació deixar l'equip hivernal i baixar a dinar a la terrassa. Havia baixat una gorra per el sol. Hem estat amb el mateix grup de la nit, hi havia un altre company desaparellat. Se'l veia resignat. El sol toca alguns companys, sort què la gorra ha fet el seu servei. Ací també la desorganització s'ha fet palesa ràpidament. El dinar s'ha fet etern, el problema era el sol durant una estona potser genial, passa a un altre nivell quan et passes dues hores. Un menú en el que els plats s'eternitzaven, s'ha demanat gel per omplir els gots. El menú ha consistit en una sopa i carn amb pasta, el gel s'ha fos perquè entre plats tot anava amb una lentitud exasperant. El cafè ho ha servit una noia del Maresme que hi treballava en el restaurant, no hi era a la nit. Per últim un pastí de xocolata. 

Mentre els companys és rostien al sol, un DJ preparava l'actuació de la tarda-nit, fent proves de so i efectes especials. Ell a marxat, però nosaltres estàvem a les taules esperant que el desori organitzatiu s'acabés quan més ràpid millor. Hem pujat a l'habitació, he començat a escriure la crònica del matí i el dinar, ara son les 16:40h. A les 18:00h està previst l'actuació del DJ Faije què amenitzarà la tarda. L'escenari és a tocar a la nostre habitació de la planta 1. 

*

Panorames des de Wengen

Hem anat a passejar, hem entrat en un parell de llocs per enllestir la carpeta regals, hem comprat un parell de coses per satisfacció de les venedores. Pagar amb targeta sembla que no faci tant de mal, però és un miratge. Fa una tarda assolellada, al ser divendres puja més gent a Wengen, el tren va deixant anar turistes locals i globals. El lloc s'ho mereix.

Planell de Informació

Una mostra del humor suïs 

A les 20:00h  hi ha sopar. En Carles ens ha demanat què volíem per el plat principal. Volia accelerar la distribució dels plats.  Veurem com es resol a l'hora de sopar. He anat a donar un petit passeig per el poble. Wengen és un lloc de postal on l'herba sembla més verda que a casa nostre, el blau del cel sembla més blau i tot net i polit, preparat perquè Don Net, es pugí passejar assenyalant amb el polze un OK com una casa de pagès. Tindrà una casa ací, deu ser per gent amb diners o què sempre ha viscut ací. He vist un cartell de propaganda on l'humor suïs queda salvat. Altres companys han anat a fer un passeig més exigent. Una fotografia amb * reflexa el poble de Wengen.

L'estació de Wengen, ben adreçada

DJ Faije

Avui el DJ Faije tenia actuació. El repertori que he escoltat no era gens engrescador, tot plegat sense cap interès, més enllà si t'ha agrada aquesta mena de musica enllaunada.  Segur que hi havia gent que li haurà agradat. La musicologia (sic) no és una ciència exacta. Mentre escoltava al DJ, l'habitació està sobre l'escenari, estem preparant la maleta per demà.

El sopar ha estat en la tònica habitual. No ha servit de res el fet que tinguessin la llista del plat principal. Desordre a l'hora de servir, semblava una pel·lícula dels germans Marx, on tothom fa el que li be de gust. L'únic que serà recordat el restaurant del hotel és el temps i la desorganització de dinars i sopars. Sembla imprescindible que el mestre Chicote s'acosti fins a Wengen per donar un parell de consells aquests maldestres de taula i fogons. Encara millor, què vingui en Arnau París que ho solucionarà amb un pim-pam. Hem acabat a les 22:35h!

Detall decoratiu del restaurant

(NO eren les plats trencats de la clientela)

Demà sortim del hotel a les 8:30h. El DJ Faije segueix el seu particular happening en un ambient més aviat fred i amb molt poc caliu. Encara no estem en temporada d'esquí.

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Pekka Halonen (1865-1933)

 

Pekka Halonen

Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Wengen-KleineScheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory (I)

 Dia 5

Wengen-KleineScheidegg-Junfraujoch-Sphinx Observatory

A les 6:00h m'he despertat i uns minuts més tard el mòbil s'ha posat en marxa. Avui sortíem a les 8:00h. Hem esmorzat a les 7:00. Tothom estava a lloc. Comencem a semblar suïssos per la puntualitat. Desprès dels caputxinos de rigor, hem tornat a l'habitació per agafar l'equip hivernal, perquè pugem al Jungfraujoch.

Männlichen

Del hotel a l'estació hi ha 1'. El tren ple. Hi havia un cartell amb el nom de l'agència Rigatours i el nombre de passatgers. El primer tram del trajecte és fins a Kleine Scheidegg, un lloc privilegiat per contemplar els gegants alpins, i malgrat la seva magnificència, estan tocats de mort pel canvi climàtic, les seves geleres minven a velocitat insospitada, anava a dir supersònica, però no cal exagerar.

L'hotel

A Kleine Scheidegg hem fet transbord cap el tren cremallera que et porta a velocitat sorprenen fins amunt de les entranyes del Jungfraujoch (3471 m). Hem parat a mig camí per contemplar les galeries excavades els peus de l'Eigger (L'Ogre), l'estació on para 5'  és a Eigerwand. Les finestres eren utilitzades per extreure la roca excavada, també s'ha fet servir per rescats al Eigger (3970 m). Al sortir sentia el cos una mica flotant, era l'alçada (2865 m). Hi ha una segona parada en una finestra mirant a terme sobre la Eismeer ("mar de gel") abans que el tren segueix al Jungfraujoch*. Uns 10' desprès hem arribat a una espai grandiós, semblava que podíem estar a la Lluna o Mart. Estic convençut que si fos l'Everest, els suïssos haurien fet pujar el cremallera al costat del cim. El trajecte dura uns 50' parada inclosa. La torna és de 35'.

Vistes des de el Junfraujoch

L'espai per els turistes hi ha un circuit ben senyalitzat per fer diferents rutes amb el temps que es necessita per fer-ho. Hem recorregut un espai on el gel és el protagonisme. La tecnologia permet que el gel no rellisquis, malgrat que cal certa precaució. Figures de gel exposades perquè els turistes es puguin fer fotografies. 

Desprès hem anat fins el Sphinx Observatory, ple de turistes, com nosaltres. Les vistes, amb el dia esplèndid que feia eren extraordinàries, hem contemplat la  glacera Aletsch. Des de la plataforma del Sphinx, cal pujar en ascensor, 100 metres més amunt, surt cap a la plataforma, és por veure els cims d l'Eiger (l'Ogre), el Mönch (el Monjo) de 4099 m i el Jungfrau (La doncella), de 4158 m. 

Glacera Aletsch

Una postal d'alaçada

A l'esquerra el Kranzberg (3741 m) a la dreta el Jungfrau

El Eiger (3870 m)

El Mönch (4017 m)

el Sphinx Observatory

Hem estat una bona estona a la plataforma, hem fet la volta, hi havia a l'esquerra del observatori, un vent fred que glaçava, fora d'aquest angle "mort", no hi havia aquella sensació. Era difícil mouràs amb tants turistes fent-se fotografies i selfies. Semblava des de la plataforma, sortir directament a fer els cims, però era una falsa idea.  Des de aquesta terrassa privilegiada, es veia com hi havia gent fora del complex amb la neu per poder passejar-te. Un grup de companys han baixat fins allà. No calia fer descensos perillosos, res més baixar amb l'ascensor.  Hem tornat dins del complex on hi havia tota mena de llocs per menjar i comprar. 

L'OTAN vol convertir-se en un Think Tanks

 

La imatge del general Alexus Grynkewich, cap de l'OTAN, diu que si ataquen [per part de Rússia], per exemple, Polònia, no cal començar cap guerra, perquè Trump en vint-i-quatre hores ho haurà resolt  trucant al seu amic i col·lega Putin. Si l'atacat fos Lituània, llavors podíem esperar molt més temps per trucar a Putin. No cal posar-nos nerviosos ni en el pitjor. L'OTAN vol convertir-se en un fòrum -una mena de  Think Tanks -, patrocinat per Trump i on la quota de soci s'exigeix del 5% del PIB. Queda clar el missatge!