Trump s'enfada amb Espanya!

 

"És un cas perdut. Ja no volem fer cap negoci comercial amb Espanya. Per cert, Bessent, m'agradaria que ho tallessis. Espanya és un soci terrible a l'OTAN. No hi participen, no paguen. No vull tenir res a veure amb Espanya. Talleu tot el comerç amb Espanya, sisplau, incloses les visites", ha ordenat davant la premsa el president dels Estats Units, sense que ningú li hagi preguntat per les relacions amb Pedro Sánchez. També ha qualificat de "mala gent" i de "desesperats" els ciutadans de l'estat espanyol."(Ara.cat. 8/7/26)

Aquestes paraules tant engrescadores de Trump per un soci de l'OTAN demostren el tarannà del personatge. La seva verborreica queixa és per la seva fal·lera perquè Espanya arribi al 5% de despesa militar. Cap país europeu arriba aquesta xifra estratosfèrica. Despesa que vol dir comprar els EUA tot el material militar. Espanya arriba al 2,1%. Trump li importa gens ni mica el benestar de la societat espanyola. Fa be Sánchez de no fer-li cas al capatàs de l'OTAN.

 

Trump guanya el Mundial de Futbol!

 

Al món de futbol hi ha una cridòria sospitosa. La FIFA i el seu president és amic de Trump. Com a cortesia li van treure a un jugador nord-americà una targeta vermella. Tothom s’ha posat les mans al cap. Això també passa a l’OTAN i a totes les institucions internacional on EEUU mana i ordena. L’únic què demostra és que Trump pot fer el que li doni la gana i sempre hi haurà Infantinos o Rutters per aplaudir l’última ocurrència de l'Emperador del Món Lliure.

Recomanacions musicals

 

Visca les cadenes!

La fascinació per els tirans ve de lluny. Étienne de La Boétie (1530-1563) en el seu llibre Discurs de la servitud voluntària (1576), editat per el seu amic Montaigne, explica la connexió entre el tirà i la ciutadania què es deixa arrossegar cap a una servitud voluntària malgrat el cost què te per aquesta ciutadania. Si el poble si s'oposés amb totes les conseqüències no podria governar un sol home. Però des de el temps de La Boétie, fins ara mateix, aquesta servitud s'ha estès per tot arreu. La por i la fascinació i l'ajuda inestimable de sectors socials què és beneficien d'aquest suport, son motors del perquè els tirans prosperen. Avui, gràcies els mitjans i les eleccions la legitimitat de les tiranies és pot allargar en el temps. L'exemple de Rússia és paradigmàtic. A l'Iran una tirania el Xa de Persia (1947-1979) va caure perquè va oblidar a la gent a la què presumptament  havia de servir, la seva tirania i la policia secreta odiada i temuda (Savak) van fer que ningú plores la seva marxa a l'exili daurat. El règim dels aiatol·làs ha generat i multiplicat la repressió de qualsevol dissidència. És el país desprès de la Xina que més persones executa la pena de mort (2159)*.  Ara, amb l'assassinat selectiu - una manera de dir que el van assassinar i tothom que estava amb ell-, de Khamenei, un tirà teocràtic, la gent surt al carrer, pobre de tu que no surtis i no et vegin plorant! Tant els EEUU com Israel, no volen ni els interessa a la gent que viu en aquesta dictadura teocràtica. El que és segur és que amb bombardejos destruint-ho tot, no farà que la gent  volgui aquests presumptes salvadors. 

Art i musica: Bertha Wegmann (1846-1926)

 

Un terratrèmol assola Gaza des de 7 de novembre de 2023

 

14th Amendment

 

La Catorzena Esmena (14th Amendment) de la Constitució dels Estats Units va ser ratificada el 1868, després de la Guerra Civil, i és una de les disposicions constitucionals més importants del país perquè estableix els principis bàsics de la ciutadania i la igualtat davant la llei.

La seva Secció 1 diu:

«Totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units, i sotmeses a la seva jurisdicció, són ciutadanes dels Estats Units i de l'estat on resideixen. Cap estat no podrà dictar ni aplicar cap llei que limiti els privilegis o immunitats dels ciutadans dels Estats Units; ni privar cap persona de la vida, la llibertat o la propietat sense el degut procés legal; ni negar a cap persona sota la seva jurisdicció la igual protecció de les lleis.»