Els talibans no es volen posar al mòbil!

 

L'article de Madina Ayar, torna explicar el que està passant a l'Afganistan. 

"Durant els últims cinc anys, he après que els talibans prohibeixen tot allò que no poden controlar completament. Primer va ser l'educació de les noies. Després el treball de les dones. Després els llibres, la música i la vida pública. Ara els telèfons mòbils, perquè encara són la nostra petita finestra a l’exterior que ens permet comunicar-nos, difondre informació i aconseguir que el món continuï sabent una mica què passa dins de l’Afganistan."(Ara.cat, 10/7/26)

La UE va rebre -discretament- a una delegació de talibans a Brussel·les. La visita era el reflexa d'una davallada en la capacitat de la UE per defensar els dretes humans. La UE i una part important de països, vol expulsar els afganesos/ses cap el paradís talibà. I això és possible gràcies els diners que recapten del IVA. Estem subvencionant un estat demencial que exclou al 50% de la població amb el vist i plau de la UE.  Cada vegada que veig a la Von der Leyen (no és l'única) parlar se'n remou l'estomac.  

PD: 

Israel vol assassinar l'esperança a Gaza

 

"Segons la família, Al-Wahidi anava en un taxi de camí a una projecció del partit a Tel al-Hawa, al sud de la ciutat de Gaza, quan un míssil va impactar contra el seu vehicle. Tant Al-Wahidi com el xofer van morir a causa de l'impacte. També van morir els germans Fari i Hamza al-Deri, de 8 i 10 anys, que tornaven a casa després de jugar a futbol, i un home de 30 anys, que era a l'interior d'un domicili pròxim i va morir per l'impacte de metralla."(Ara.cat, 9/7/26)

L'exercit israelià mata a qualsevol que poguí donar oxigen a la gent de Gaza. Diu els miserables del exercit que "estan revisant els fets". I què pensen dictaminar? Què ha estat un dany col·lateral?. Això no s'ho creu ningú. Matar, matar i matar és l'únic que sap fer el govern criminal de Netanyahu. 

Trump s'enfada amb Espanya!

 

"És un cas perdut. Ja no volem fer cap negoci comercial amb Espanya. Per cert, Bessent, m'agradaria que ho tallessis. Espanya és un soci terrible a l'OTAN. No hi participen, no paguen. No vull tenir res a veure amb Espanya. Talleu tot el comerç amb Espanya, sisplau, incloses les visites", ha ordenat davant la premsa el president dels Estats Units, sense que ningú li hagi preguntat per les relacions amb Pedro Sánchez. També ha qualificat de "mala gent" i de "desesperats" els ciutadans de l'estat espanyol."(Ara.cat. 8/7/26)

Aquestes paraules tant engrescadores de Trump per un soci de l'OTAN demostren el tarannà del personatge. La seva verborreica queixa és per la seva fal·lera perquè Espanya arribi al 5% de despesa militar. Cap país europeu arriba aquesta xifra estratosfèrica. Despesa que vol dir comprar els EUA tot el material militar. Espanya arriba al 2,1%. Trump li importa gens ni mica el benestar de la societat espanyola. Fa be Sánchez de no fer-li cas al capatàs de l'OTAN.

 

Trump guanya el Mundial de Futbol!

 

Al món de futbol hi ha una cridòria sospitosa. La FIFA i el seu president és amic de Trump. Com a cortesia li van treure a un jugador nord-americà una targeta vermella. Tothom s’ha posat les mans al cap. Això també passa a l’OTAN i a totes les institucions internacional on EEUU mana i ordena. L’únic què demostra és que Trump pot fer el que li doni la gana i sempre hi haurà Infantinos o Rutters per aplaudir l’última ocurrència de l'Emperador del Món Lliure.

Recomanacions musicals

 

Visca les cadenes!

La fascinació per els tirans ve de lluny. Étienne de La Boétie (1530-1563) en el seu llibre Discurs de la servitud voluntària (1576), editat per el seu amic Montaigne, explica la connexió entre el tirà i la ciutadania què es deixa arrossegar cap a una servitud voluntària malgrat el cost què te per aquesta ciutadania. Si el poble si s'oposés amb totes les conseqüències no podria governar un sol home. Però des de el temps de La Boétie, fins ara mateix, aquesta servitud s'ha estès per tot arreu. La por i la fascinació i l'ajuda inestimable de sectors socials què és beneficien d'aquest suport, son motors del perquè els tirans prosperen. Avui, gràcies els mitjans i les eleccions la legitimitat de les tiranies és pot allargar en el temps. L'exemple de Rússia és paradigmàtic. A l'Iran una tirania el Xa de Persia (1947-1979) va caure perquè va oblidar a la gent a la què presumptament  havia de servir, la seva tirania i la policia secreta odiada i temuda (Savak) van fer que ningú plores la seva marxa a l'exili daurat. El règim dels aiatol·làs ha generat i multiplicat la repressió de qualsevol dissidència. És el país desprès de la Xina que més persones executa la pena de mort (2159)*.  Ara, amb l'assassinat selectiu - una manera de dir que el van assassinar i tothom que estava amb ell-, de Khamenei, un tirà teocràtic, la gent surt al carrer, pobre de tu que no surtis i no et vegin plorant! Tant els EEUU com Israel, no volen ni els interessa a la gent que viu en aquesta dictadura teocràtica. El que és segur és que amb bombardejos destruint-ho tot, no farà que la gent  volgui aquests presumptes salvadors. 

Art i musica: Bertha Wegmann (1846-1926)