diumenge, 15 de març del 2026

Recomanacions musicals

 










Obituari: Jürgen Habermas (1929-2026)

 





"El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas* (Düsseldorf, 1929 - Stanberg, 2026) ha mort aquest dissabte amb 96 anys, segons ha informat l'editorial Suhrkamp en un comunicat en què cita la seva família. Habermas, que era un dels pensadors més importants del segle XX i formava part de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, va començar la seva carrera a la dècada de 1950 a l’Institut d’Investigació Social amb Theodor W. Adorno. El 1961 es va doctorar a Marburg amb l’obra La transformació estructural de l’esfera pública." (Ara.cat, 14/3/26)


PD: La mort de Habermas marca la fi d'una etapa. Amb Ell, el pensament il·lustrat perd un dels últims bastions, dins d'un mar postil·lustrat. Un pensador que volia copsar el batec del nostre temps, hem eines forjades al llarg de tota la modernitat. Els seus llibres, no sempre amables amb els lectors, donaven idea de l'abast del seus coneixements enciclopèdics. Filosofia, sociologia, historia del pensament, un autèntic intel·lectual en temps de indigència. 

 


divendres, 13 de març del 2026

Pringats del món no teniu res a fer!

 



La presidència de Trump (2ª) permet afirmar que les distincions habituals han quedat obsoletes. Realitat i ficció, sentit, sensentit, original o copia, bo o dolent, veritat o mentida,  tot queda esborronat de manera surrealista.

Trump i amb ell, tots aquells que li fan la feia bruta, hi ha una legió, estant despullant al mon. Tot allò que és va edificar des del 1945, ha quedat fet miques. Cap institució pot resistir l’embat de la xafenderia més descarnada al servei d’un ego malaltís que esta portant el món per camins on pel que sembla els de sempre acabaran guanyant i els sospitosos habituals acabaran rebent.

Nihilisme, cinisme i brutalitat son ara mateix la santíssima trinitat del món hiperreal. Hi ha intel•ligència artificial per destruir-hi escoles u hospitals, també per assassinar a tothom que estigui el lloc equivocat. Però, el mercat té que funcionar. De fet el petroli té que fluir. Les petrolieres han de guanyar, perquè aquest món global necessita la seva sàvia, potser el planeta s’han vagi a la merda, amb forma d’un canvi climàtic irreversible, la utopia està instal•lada a la Casa Blanca. Utopia preguntaran? La resposta és què per el clan Trump viu el somni americà, que per descomptat, és el malson de tota la resta .

La imatge del vaixell amb un capità al timó embogit anant cap a les roques és una imatge força verosímil. Pensen que en l’últim segons tot s’arreglarà i tots estarem molt contents, perquè ell, està content. La caricatura que mostra el personatge Trump, eren les cares somrients del anteriors Presidents dels EUA.  Sempre han estat així. Els seus interessos per damunt de qualsevol altre consideració. La dificultat actual és que la seva retòrica i les seves maneres de fer xocant per la posada en acció d’un Emperador que sap com funcionen les xarxes socials i amb les complicitats de Silicon Valley. Ara mateix, mentre les bombes cauen alegrament sota Teheran, Beirut o qualsevol altre indret, els fabricants d’armes – els mateixos Estats (inclòs Espanya)- és freguen les mans perquè l’agost arribat en ple març. 


Petroli per sang (aliena)

 



Israel fa possible que Rússia torni al escenari internacional. El necessiten! Tenen petroli i malgrat que la UE ha intentat tancar la aixeta del petroli rus, Trump ha donat l'ordre que  poden comprar-li (qui sigui) fins a nou avís. I gràcies aquesta carambola, Rússia podrà seguir la seva guerra devastadora a Ucraïna. El agressors convertits en herois del món. Per descomptat, la sang que raja a dojo, no és la seva -ni de Trump, Netanyahu o Putin-, i pel que sembla han pensat que hi ha molta sang encara per vessar.