Un altre guerra de les galàxies

 

El títol de la editorial de El País, dona fe del que ara mateix passa els EUA. La Lluna com excusa, la NASA lluitant perquè no quedi arraconada davant dels plutòcrates " Blue Origin (del fundador d'Amazon, Jeff Bezos), i SpaceX, de l'amo de X i Tesla, Elon Musk —que, hores abans de l'enlairament, va fer els primers passos per treure la companyia a Borsa— estan competint per desenvolupar un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028.*" (El País, 3/4/26)

Orbitar la Lluna, no és feia des de el 1972, la seva tripulació "és la primera missió lunar amb una dona (Christina Koch) i un afroamericà (Victor Glover) a la tripulació, cosa que la NASA no pot promocionar tant com abans pel visceral rebuig del moviment MAGA a la discriminació positiva*". Ocupar territori, la conquesta de l'espai és literal. La importància dels plutòcrates és que son els responsables de "proveir un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028*". La NASA externalitza projectes de milers de milions a les empreses dels mil milionaris, amics de Trump. 

Això no és 1969, la Guerra Freda en versió astronàutica, tot era molt incipient i primitiu, una autèntica gesta que va anant morint, perquè els costos eren enormes i malauradament, a la Lluna, no hi ha petroli, carbó, or o qualsevol dels recursos que és volien en aquella època. I ara? La coartada és una estació permanent per els futur vols a Mart. En un espai controlat per empreses privades -les del propi Trump, inclòs-, podran fer recerca de materials, biomedicina, i ves a saber que més. El que és segur és que no serà un pas endavant per la humanitat. 

Els trilemes de Trump

 

Un dels aspectes més sorprenents del hiperactivisme de Trump, és que ens mostra amb exemples, pràctics, un repertori d'allò que en filosofia es diu trilema de Münchhausen. No és que Trump hagi llegit res Diògenes Laerci, però la seva conducta i els seus continus canvis de rumb, permeten entreveure la idea del trilema.

Aquest trilema té a veure amb la impossibilitat d'establir cap certesa a cap proposició, això li permet a Trump jugar amb totes les opcions inimaginables, perquè en el fons, totes valen igual, és a dir, res.

Les alternatives -totes elles dolentes-, del trilema son les següents:

1) Una regressió infinita, que neix de la necessitat de retrotraurà sempre a la recerca de fonamentació segura, però no pot executar-se en la pràctica ni oferir  tals fonaments.

2) Un cercle viciós lògic en la deducció, doncs tornem a prendre enunciats que requeririen fonamentació.

3) Interrupció del procés en un punt determinat, que és una suspensió arbitraria del principio*. 

Les seves afirmacions i contra afirmacions donen idea de la seva incapacitat per mantenir-se una estona en silenci, així ha pogut dir:

1.- 2 d'abril 2025, imposa aranzels del 10% al 50% a la resta del món. I això ho feia perquè “El nostre país ha estat saquejat, espoliat, violat i robat”.

2.- Des d'aquesta data, ha canviat i modificat els aranzels totes les vegades que ha volgut. 

3.- El decebut President perquè no rebre el Premi Nobel de la Pau, s'ha convertit en paladí de les noves guerres que sosté, impulsa i amenaça a tots els països, siguin amics o enemics.

4.- Les exhibicions sobre Gaza que la farien ser la Riviera del Mediterrani del Llevant al Orient Mitjà. Això ho deia, mentre Israel arrasava tota Gaza, amb més de 70.000 morts.

5.- De Gaza, no ha tornat a parlar. De fet, li importa un rave la gent que malviu desconnectada del món exterior, com si d'un gueto immens és tractes.

5.- Atac a Veneçuela. Destrucció del règim i detenció de Maduro els EUA. Tota l'operació és il·legal, però pel que sembla el sistema judicial nord-americà pensen que son competents per jutjar a Maduro.

6.- A la llista de premis per recollir, està Groenlàndia, el paradís de les terres rares i el petroli, no s'ha oblidat.

7.- A instancies d'Israel, que va atacar l'Iran, els EUA també han participat en l'atac. L'assassinat dels líders iranians donen fe de la capacitat tecnològica i de intel·ligència que disposen Israel i els EEUU. Un efecte inesperat ha estat el tancament del estret d'Ormuz, vital per les exportacions de petroli dels països del Golf pèrsic, i amic entranyables de Trump.

8.- L'atac a Iran, va dir que duraria "dos o tres dies". Ara han passat sis setmanes, hi ara demana paciència, perquè Teheran ha demanat una treva i Ell s'ho està pensant. De fet, per Ell, ja marxaria però Israel vol la destrucció del país.

9.- L'estret d'Ormuz, és una pedra a la sabata de Trump. Segons Ell, les països Occidentals, no ha fet res de bo, no ajuden i en alguns casos, com Espanya, vol posar pals a la roda. Per això està pensant "seriosament" retirar-se de l'OTAN. 

10.- La geopolítica està trastocada i trastornada i l'únic que queda és la força, Xina, Rússia, Pakistan, no hi ha amics per sempre i si enemic d'ara mateix, segons la correlació de forçes i les prioritats del moment. Tot té a veure amb l'economia i especialment, la seva perquè vol acabant ser un altre membre del exclusiu club dels mil milionaris. El pitjo és que la feblesa de les Institucions és tal, que segurament deu pensar que cal aprofitar-se del moment, no sigui que comenci un procés per Impeachment.

 

Les seves decisions -molt orientades per tota una colla d'assessors de la seva corda-, no calen estar imbuïdes de racionalitat. La superioritat militar és tant enorme i la psicopatologia del personatge és tant bestia, que jugar a ser déu, imposant les seves dèries, no necessiten de justificació de cap mena. Així que el trilema el resol fent el que li rota. Un fil d'or dona continuïtat a la seva esbojarrada carrera cap el cel mil milionari.

L'infern (un altre) és diu Darfur (Sudan)

 

Els criminals de guerra al Sudan

 "El Sudan és un país de trànsit en les rutes migratòries cap a la UE i com a tal rep fons europeus per frenar els fluxos de migrants i refugiats. Diverses investigacions han revelat que una part dels 217 milions d'euros del fons fiduciari d'emergència europeu per al Sudan han acabat en mans d'Hemeti i la seva milícia, que frenava les rutes migratòries cap a Líbia. Després de les crítiques, la UE va assegurar que va tallar aquest finançament i el va desviar cap a ONGs." (Ara.cat. 18/4/23)

L'Emperador fa treballar a tothom!

 

La fotografia mostra a quatre homes (les dones, a casa) tots ells orgullosos de la seva religió. L'entorn, és veu una biblioteca farcida de llibres. M'agradaria saber de quins llibres són. Tots aquests països, tenen règims gens democràtics. Però, pel que sembla son interlocutors vàlids per els EUA. Perquè estan reunits a Islamabad (Pakistan)? Perquè volen ser escoltats per el nou Emperador del món conegut, Trump. Volen fer de missatgers entre Ell i el règim dels aiatol·làs. Pakistan s'ha convertit en un altre amic dels EEUU. L'abast d'aquesta amistat: "El Pakistan ha signat un pacte amb una empresa vinculada a la família Trump, World Liberty Financial, per utilitzar la criptomoneda estable USD1 en pagaments transfronterers, un moviment que apunta a una aposta per noves infraestructures financeres en un context de restriccions de divises." (Ara.cat. 30/3/26)

Pel que sembla, tothom treballa per Trump. S'ha convertit en l'Emperador, però Ell, vol més, molt més, vol acabar sent mil milionari com els seus coneguts. Amb aquest embolic criminal de la guerra contra l'Iran, pot ser una maniobra perquè les properes eleccions a mitjans del seu mandat, quedin congelades fins a nova ordre, segur que podrà exhibir alguna llei del segle XIX per fer el que li doni la gana. I si això es fa realitat, llavors, les properes eleccions a la Presidència dels EUA, Trump tornarà a presentar-se, al·legant que els EEUU està en un estat d'emergència nacional, suspenen totes les lleis electoral, segur que el TS li avalarà el que firmi a la Casa Blanca. Si això no fos possible, Déu és gran i podrà posar a Jared Kushner perquè Trump segueixi al peu del canó (això si és literal).

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Edvard Munch (1863-1944)

 

Edvard Munch

Bombardejar un centre rehabilitació per drogodependents

 

La crònica és de Madina Ayar i explica el que ha vist "El bombardeig pakistanès a un centre de rehabilitació per a drogodependents a Kabul la nit del 16 de març va ser devastador,  o vaig veure tot amb els meus propis ulls: cranis destrossats, extremitats amputades, cadàvers al terra." (Ara.cat, 27/3/26). En l'atac van morir 400 persones i 250 van quedar ferides, el centre de rehabilitació tenia 2000 llits. Les xifres donen idea de l'abast de les repercussions de les drogues. La periodista de només 25 anys diu: "Em pregunto quants joves de la meva edat a d’altres països han vist el que he vist jo." Anar al centre forense on s'amunteguen les cadàvers i les famílies esperen mentre l'esperança i la por lluiten dins de cada cor. 

Pakistan és pot permetre això, per la feliç coincidència, que la seva guerra particular queda enfosquida per l'altre guerra més mediàtica, on les los superpotències una regional i l'altre mundial estan fent les delícies dels especuladors en les matèries primeres. De matèria prima, per assassinar i matar hi ha en abundància i pel que sembla, aquesta no cotitza a la borsa, no hi ha perill per l'estabilitat del sistema borsari mundial. La crònica no diu res de les dones, excepte, d'un cas: "Es deia Muzamil, i els talibans l’havien internat per error al centre de rehabilitació la nit anterior a l’atac perquè estava amb uns amics que sí que consumien drogues. Tenia dos fills i també s’encarregava de mantenir la seva mare, la seva germana vídua i els seus dos nebots. “Muzamil no era un addicte. Com se suposa que hem de viure ara sense ell?", es lamentava la seva germana*."

Una vegada més hi ha víctimes dignes i víctimes indignes, les que pertanyen al costat dolent de l'historia no hi ha res a fer amb elles, l'oblit és la seva condemna. A Afganistan, les dones, totes, son víctimes indignes, gràcies especialment, a Occident.