Ressenya:
Un llibre excel•lent* -si t'ha agrada la ciència ficció-, que amplia el món de Dune de Frank Herbert. En aquesta entrega, la historia és situa uns vint anys del llibre que dona peu a aquesta saga, Dune.
Una de les idees de Dune, és el joc de poder entre les diferents centres de poder. La correlació de forces que permet establir aliances ad hoc, per augmentar el poder. La trama central és que l’especià –melangé-, és la substància més important de la galàxia. Gràcies a ella, la Confraria Espacial i els seus Navegants poden viatjar a qualsevol recó del univers. I l’Emperador, Shaddam Corrino, vol tindre el monopoli de l’especià. I per això ha posat un pla per substituir aquesta per un altre substància sintètica.
La Bene Gesserit, és un altre dels actors d’aquest univers, el seu poder es troba en l’elecció dels mandataris de les Grans Cases. Una de les seves funcions és la de ser portaveus de la veritat, gràcies a la seves capacitats treballades al llarg de mil•lennis, també elles necessiten de l’especià. A la historia apareixen les dues Cases enfrontades: la Casa Atreides i la Casa Harkonnen.
La concubina del duc Leto Atreides, espera un fill. La Bene Gesserit, espera que sigui una nena, per el seus plans a llarg termini, volen el Kwisatz Haderach, una mena de déu-home que porti a la humanitat a un altre nivell. Lady Jessica, deixa Caladan, on resideix la Casa Atreides, i la porten a la capital del Imperi, Kaitain.
Una de les característiques d’aquest món, on les intel•ligències Artificials estan prohibides és la substitució de màquines per homes, per la selecció artificial. Així, els ordinadors son substituïts per els mentats, homes que posseeixen capacitat ultrahumanes de computació. Les màquines de guerra son sofisticades, la tecnologia inimaginable, però la naturalesa del poder és el que sempre ha estat: despietada. La guerra com l’argument definitiu. Tots volen poder i prestigi. En aquest món neo-feudal, el model del poder és un absolutisme monàrquic. No apareix en cap Casa res semblant a la democràcia. Vist des de la perspectiva galàctica, que poden significar un planeta?
Un aforisme: “No hi ha cap dubte que el desert posseeix qualitats místiques. Els deserts, per tradició, son els úters de la religió.” (Informe de la Missionaria Protectiva a l’Escola Materna) (p.621)
