La imatge dona fe d'una benvinguda de reality show, amb banderetes impulsades per agents de la propaganda xinesa. Un Trump amb cara de mig somriure, on un grup de funcionaris de tercera fila escoltant al emperador del món occidental. Trump vol parlar de Iran, i potser la Xina vol parlar de Taiwan. Mala peça al teler. Una de les característiques de la diplomàcia xinesa, és adherir-se a la idea de la sobirania territorial, hi ha altres maneres de influir-hi. La balança comercial entre els dos gegants econòmics del món, juga a favor de Xina, "La Xina aconsegueix un superàvit comercial rècord d'US$ 1,2 bilions el 2025, un 20% més malgrat els aranzels de Trump*." Malgrat el soroll que ha impulsat a Trump i la seva guerra aranzelària, la realitat és la què és. Els dos es necessiten, i per això Trump ha tingut que anar a la Xina, també li preguntarà a Xi Jinping, què farà si els EEUU ataca l'Iran. La pregunta per Taiwan, serà posada sobre la taula. És segur que els EUA no intervindrien en una invasió. De moment, sembla un as a la màniga dels xinesos per pressionar a Trump. Una de les característiques dels xinesos, és que la seva planificació a llarg termini, dona els resultats que volen la major dictadura del món. Així que Taiwan, acabarà per integrar-se a la Xina, potser la integració a l'estil de Hong Kong. O potser no, però en tot cas, sempre hi ha l'amenaça. Què passa amb l'estret d'Ormuz? Xina li dirà a Trump, que s'entorni cap a casa i llavors l'estret d'Ormuz tornarà a obrir-se, així de fàcil. Tant fàcil que Trump no voldrà admetre, perquè vol el petroli iranià. Veurem, sembla que les expectatives son molt baixes, això és bo, perquè si hi ha alguna resolució, voldrà dir que per ells, es a dir, per els seus interessos, els beneficiarà, això no comporta cap benefici per la resta dels països afectats. És el que té ser les dues potències militars més grans del món.
