El capitalisme digital-virtual crea monstres de la mida de Musk. Gràcies a les portes giratòries, un dia estàs a la Casa Blanca, xerrant amb el far de la llibertat i a l'altre obres el parquet de la borsa de NY per convertir-te en el home més ric del món. Sento els polítics hiper mediocres parlar que no cal fer massa lleis per els mil milionaris, que no és necessari cap taxa Tobin, que la pobresa, la fam, la guerra, son coses que passen, que sempre ha passat, i que Musk passarà a la història.
Per què la política, allò que fa possible que la ciutadania visqui millor que l'anterior, s'ha parat en un via morta? Per què la bretxa entre rics i pobres és abismal i estructural? Per què els govern s'inclinen davant del capital-virtual? La resposta cínica és que tot el que passa al món, permet que Musk i companyia puguin gaudir dels diners que fan gràcies a l'ajuda inestimable de tots els governs, siguin democràtics com dictadures.
