Viatge a Suïssa: Viatge a Suïssa: Emmetten-Interlaken-Wengen (II)

 II

Desprès hem sortit a buscar l'autocar i hem anat a les Cascades  Trummelbach*. 

Itinerari

Amb l'autocar hem estat en uns 25'. L'autocar ha parat al pàrquing habilitat a l'efecte. Fins l'entrada hi ha uns 5' a peu. Estàvem dins d'una vall profunda, també hi havia salts d'aigua, però havia poca aigua comparat en altres moments. L'efecte del canvi climàtic també arriba a Suïssa. Hi havia cua, però era l'hora, la temperatura era excel·lent. Hem passat per la guixeta i el torn per controlar l'accés dels turistes.

Camí  a Trummelbach

Hem pujat a un ascensor cabien 40 persones, ha trigat 1' en pujar els 100 m de desnivell. Una vegada a dalt hi ha diferents itineraris, nosaltres hem agafat el 6 per començar. Havia poca gent en aquest itinerari. El soroll de l'aigua era esfereïdor, una cataracta queia a plom. Donava impressió veure i sobretot escoltar la brama del aigua. De fet, si ho penses el que passa allà vol dir que les glaceres d'on ve l'aigua s'ha esta desfent i això si què és una mala noticia, per a tothom.

Cal dir que les galeries excavades i les escales son segures, malgrat l'aigua que esquitxa i mulla els trams d'escales de pedra i de metall. Amb el calçat adequat pots anar força segur. El soroll mentre camines per els diferents itineraris en formidable, sembla la naturalesa en diu què pot fer això i molt més, la quantitat d'aigua que cau per segons, és impressionat. La força de l'aigua, l'erosió i el temps fa que la naturalesa esculpeixi formes a la roca impossibles, canals on és precipita l'aigua avall en busca d'una sortida a l'exterior. Desprès hem pujat del 7 al 10 dins d'un soroll encara més potent. Impressiona el pensar que aquest torrent (torrencial) cau dia i nit sense parar els 365 dies del anys i així porta des de que l'home té coneixement de la seva existència.

Hi havia gent caminant per aquestes vies, dins de les entranyes de la cova feta per els humans. Nosaltres hem anant baixant l'última via, potser no calia, però som turistes hi ho volem veure tot. 

Les cascades de Trümmelbach (Trümmelbachfälle), situades a Suïssa, són una meravella natural i no van ser construïdes per ningú, sinó que s'han anat excavant de manera natural al llarg de més de 15.000 anys per la força de l'aigua del desgel dels glaciars de l'Eiger, el Mönch i la Jungfrau. No obstant això, qui va fer accessibles les cascades construint la infraestructura de túnels, ponts i passarel·les interiors, els responsables van ser:

• 1877: L'accés inicial es va obrir gràcies a passarel·les i ponts de fusta fets per miners suïssos, impulsats pel guia de muntanya local Joseph Bortis (o de l'entorn de la família von Almen, propietaris històrics dels terrenys).

• 1913: Es va construir l'enginyós ascensor-funicular inclinat subterrani, que puja per l'interior de la muntanya i que posteriorment ha estat modernitzat per empreses d'enginyeria suïssa com Garaventa*. Desprès del bany de humilitat davant de forçes  descomunals hem anat cap a l'autocar.

Hem sortit una mica abans de les 17:00. L'objectiu era l'estació de tren que porta a Wengen,  a 3 km de les cascades. Pel camí hem passat per el salt d'aigua l'Staubbachfall de 300m de caiguda lliure. Lautenbrunnen és un poble d'una activitat frenètica. Lloc d'arribada de turistes que volen anar el Jungfraujoch, el Eigger i el Mönch els tres gegants dels Alps suïssos. 

*

Lauterbrunnen

Literalment, no hem tingut temps per passejar-nos per Lautenbrunnen, perquè malgrat que teníem previst estar un hora, hem agafat el tren anterior, en la via 3. El recorregut és impressionant, amb el tren cremallera ens ha deixat a Wengen en 10'. Hem baixat la maleta sense dificultat. No hi havia sensació de multituds i això dona seguretat i sobretot tranquil·litat. Hem donat una petita volta fins a l'hotel Victòria, desprès hem après que en un minut estaves a l'estació. Wengen és la finestra ideal per veure els gegants. Les glaceres malauradament, van minvant, amb l'acceleració del canvi climàtic no vull pensar que serà d'aquestes glaceres d'ací 25 anys! 

Vistes de Lauterbrunnen

*

*

Hotel Victòria

Hem agafat la clau de l'habitació. a la planta 1. Nosaltres no teníem unes bones vistes, però si sorties al carrer els gegants sempre estaven allà. L'habitació era ampla, havia per posar la maleta i calaixos i armari. El llit deixen l'edredó sense desplegar-ho, ho tens que fer tu mateix. 

Vistes des de Wengen

Per fer temps fins a l'hora de sopar hem donat un vol per els carrer principal. Bona part de les tendes i botigues estaven tancades, excepte restaurants. Feia fresca, estem a 1274 m d'alçada. Hem vist companys fent el mateix que nosaltres. Hem tornat al hotel i m'he posat a escriure la crònica del dia perquè la memòria és fluixa. A les 20:30h hi havia el sopar.

L'espai del restaurant és diu 'Pasta & More'. Hem sopat, però la desorganització del personal de taula és fenomenal, hem estar dues hores en un festival de despropòsits per culpa de la mala planificació dels que ho havien de fer. Hi havia gent per servir, però cada vegada què sortia un cambrer/ra, realment, no sabia on tenia què anar. Era mig patètic i còmic a l'hora. El menú distribuït al llarg de les dues hores,  era una sopa amb gust de fonoll, una amanida encabida dins d'un got de vidre,  desprès peix amb base de llenties, gens engrescadores i per sobre del peix una salsa de llimona, semblava que el peix havien anat a buscar-ho el riu. Un plat sense ànima d'una vulgaritat escandalosa, crec que es pot millorar. Per últim el postra  que ara mateix no recordo si finalment ho van portat. A les 22:35h sortíem del 'Pasta & More'. 

Estàvem cansats desprès de tot el dia de brega, i aquest final al menjador no ha estat gens inspirador. He acabat d'escriure l' eterna peripècia gastronòmica. Avui no he llegit a la Virgili.

Recomanacions musicals

 

"Elio Antonio de Nebrija, sabio en lenguas, publica aquí [Salamanca] su "Vocabulario español-latino". El diccionario incluye el primer americanismo de la lengua castellana:

Canoa: Nave de un madero.

La nueva palabra viene desde las Antillas.

Esas barcas sin vela, nacidas de un tronco de ceiba, dieron la bienvenida a Cristóbal Colón. En canoas llegaron desde las islas, remando, los hombres de largo pelo negro y cuerpos labrados de signos bermejos. Se acercaron a las carabelas, ofrecieron agua dulce y cambiaron oro por sonajas de latón de ésas que en Castilla valen un maravedí*."

Viatge a Suïssa: Emmetten-Interlaken-Wengen (I)

 Dia 4

Emmetten- Harderkulm- Interlaken- Cascades Trummelbach- Lauterbrunnen- Wengen

Son les 18:50h. Estem a Wengen dins l'hotel Victòria. El dia ha començat més d'hora què altres dies, a les 5:45h. A les 6:45 s'obria el restaurant per el esmorzar. A les 7:45h sortíem del hotel, amb aquests quatre dies que portàvem a Suïssa, ja semblaven suïssos, seguint els horaris marcats per el nostre diligent guia en Carles. 

Camí a Interlaken

Nosaltres havíem baixat a peu per donar tranquil·litat a l'autocar, tots ens sentíem millor. Estàvem al costat d'una escola. Hem pujat i hem enfilat cap a Interlaken. Durant el trajecte ha explicat els nostre guia Carles una mica el nivell de vida dels suïssos, la seva estructura política els seus sous, els impostos i les decisions col·lectives, en una mostra de democràcia participativa.  

Hardenbahn

Hem arribat fins Interlaken Oest, hem caminat uns minuts, per arribar-hi a peu del telefèric que ens ha de portar fins Harder Kulm a 1322 m. El telefèric és un tren cremallera que puja un desnivell de 735 m. A dalt hi ha el mirador suspès Zwei-Seen-Steg, situat a una alçada vertiginosa, que mitjançant un triangle de vidre transitable ofereix vistes a l'abisme i unes vistes directes a l'Eiger, al Mönch, a la Jungfrau i als llacs de Brienz i de Thun*.

Des de la sortida del funicular fins a l'hotel i el mirador, hi ha uns 70 o 90 m. Les vistes son formidables. Però com sempre ho volem tot, el dia no era radiant, hi havia un cel entelat. Hem estat al mirador, sembla que no hi ha problemes de vertigen. Tothom s'ha fet les fotografies de rigor. Li he preguntat a la IA quantes selfies és fan al dia en tot el món, la màquina m'ha pres per un ximplet, però m'ha dit què és fan  5.300 milions de fotografies diàries, sembla què volem capturar el instant, el món modern és anti-heraclitià**.

Els Gegants Alpins

Efecte Minatura

Hem passejat per Interlaken, un lloc turístic, on totes les marques de rellotges de luxe tenen la seva botiga. Dona una sensació estranya veure aquestes botiges orfes de clients. Però ja s'ha sap què en el capitalisme el que compte és el client solvent, els altres -per exemple, jo-, no compten. En Carles ens ha acompanyat fins el restaurant què més tard aniríem a dinar. Hem tingut temps per passejar una mica. El riu que passa per Interlaken és el clàssic nom que surt els mots encreuats, el riu Aar. Hem arribat al Höhematte Park, allà no es pot edificar, perquè té les vistes directes del glaciar del Jungfrau. Amb el canvi climàtic, aquestes vistes seran un record del passat.  Al parc s'ha reconvertit en lloc d'aterratge de parapents. En aquell moment, aterraven un darrera d'altre, tots eren joves japonesos, o almenys m'ho semblaven. Darrera d'on estàvem hi ha el hotel Victoria-Jungrau.

Riu Aar

Höhematte Park

   

Krebs

Hem entrat, per fer temps, a unes galeries on hi havia souvenirs per els turistes. Hem comprat un parell de postals i un rellotge de cucut petit  com a record i no tant com a rellotge, a falta d'un Rolex. Hi havia gent menjant al costat d'una font, molt a prop del restaurant. A l'hora indicada entràvem al restaurant Krebs. Un lloc acollidor amb un servei atent i eficient, coneixien el castellà, un dels cambres havia estat a Portugal.  Un dinar discret, he pres una cervesa de la casa. Hem estat entaulats amb una parella d'empresaris del plàstic. 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Camille Hilaire (1916-2004)

 

Camille Hilaire 

Viatge a Suïssa: Llac dels quatre cantons (II)

Dia 3

II

"TELL.- És veritat que els arbres estan encantats...

Veus allà aquestes muntanyes, aquests pics blancs,

que la seva perden als núvols?

GUALTERI.- Són la regió de les neus gelades,

que ressonen a la nit, i ens envien les allaus.

TELL.- Així és; i llarg temps fa que haurien sepultat

al poble d'Altdorf sota el seu pes, si no ho

protegís el bosc amb els seus arbre*." (Acte III, Escena III).

Mentre imaginava a Tell i les seves muntanyes, nosaltres també anàvem per aquells indrets, avui en bona mesura domesticades gràcies els que han viscut en aquestes conrades.  Entorns durs a l'hivern, allunyat de tot i on a la bora del foc, podies contar rondalles per donar-se'n ànims. 

Nosaltres som com si vinguéssim de Plutó, som turistes, una nova espècie  híbrida, com les aus, viatgem a llocs llunyans,  com els comerciants comprem experiències, com els notaris que anotem el que veuen (jo especialment) i com consumidors (inevitable en el món on vivim). L'autocar, si Tell i companyia ens haguessin vist haurien pensat que estàvem dins de la panxa d'un drac o monstre que es mou com el vent. Nosaltres anàvem cap a Brunnen. La llegenda de Tell explica la diferència entre natura i cultura, un tema estimat per Schiller, autor de l'obra teatral i un dels caps del romanticisme alemany.

Temps total de construcció

11 anys

Hem dinat a Brunnen, un lloc turístic amb paisatges bellíssims  i on el Llac és omnipresent. Hem anat al Bellevue Restaurant. El local pertany al hotel del mateix nom. Hem dinat: sopa, vedella amb bolets amb una salsa per donar-li més cos. Per finalitzar el postra, un gelat amb nata, jo he ficat el contingut al cafè. També puc ser creatiu. El cambrer parlava castellà. Havia estat a Mallorca. 

Desprès hem tingut temps per passejar al costat del Llac, el paisatge era magnífic, hi havia obres, però tot estava endreçat. Hi havia altres restaurants i hotel de luxe com el Waldstatterhof. Malgrat ser un lloc turístic, això no és la Costa Brava, hi havia sensació de pau i tranquil·litat, allunyat de les riuades de turistes omplint-ho tot l'espai disponible. 

Al final del passeig hi havia una esplanada de gespa, també patia per la falta de pluja, oberta al llac i les muntanyes a l'altre cantó de la ribera. L'espai té nom en diferents idiomes: Platz Der Auslanschweizer ( Plaça del suïssos al estranger). Hi havia nens jugant amb cometes -si estiguessin a Gaza, els haurien tirotejat el cap-. Un blau del cel com si allà dalt hi hagués festa grossa i la mar  d'un blau que volia tornar-se de plata per els reflexos del sol amb un paisatge que l'ultima glaciació va reglar a aquestes terres.

Desprès hem agafat l'autocar per anar a Gersau al cantó de​ Schwyz , per travessar el Llac per tornar a Emmetten. Per arribar-hi cal passar per Ibach, seu central de l'empresa Victorinox, una de les multinacionals que tenen els suïssos. La seva importància estratègica és la connexió amb l'exercit. 

Gersau és entre altres coses la terminal de ferris. Hi havia temps fins perquè arribes, així hem passejat per el petit poble, inclòs l'església Katholische Pfarrkirche St. Marzellus. Desprès hem anant tornant a lloc per embarcar també és oficina de turisme. En el trajecte, un parell de sorpreses, un restaurant o cafeteria on Cuba era present. L'altre era una escultura anomenada Mondo Gioia  (Món Joios)   de l'escultor Guido Caminada, al costat del Llac Lucerna o Quatre Cantons. 

Hem agafat el vaixell que fa la travessa per els pobles de la riba del Llac, el seu destí final era Lucerna (Luzen). Nosaltres hem anat contemplant l'escenari de muntanyes i aigua, en una tarda plena. El vaixell era gran, havia espai dins i fora per gaudir de les vistes, mentre sents l'aire a la cara. En menys de 20' ja estàvem a Beckenried, l'altre costat de Gersau. L'autocar ens espera per continuar el nostre recorregut. Per descomptat, l'autocar ha tingut que fer i desfer camins per arribar on havíem començat al matí. 

Hotel Sonnenberg (1900)

Última excursió era anar fins el mirador de Schiller-Balkon. El mirador és una extensió d'un antic hotel de luxe, el Hotel Sonnenberg, avui en espera de millors temps. Una companyia suïssa l'ha comprat per tornar-la en el que va ser antigament. Dius la Wikipedèdia que "El complex hoteler està sent desenvolupat per Halter AG . Hi ha prevista una sol·licitud de permís d'obres per al segon trimestre del 2026". Les vistes son espectaculars.  Cal dir que aquesta mena d'hotels eren els preferits de l'aristocràcia i els viatger, en aquell temps no hi havia turistes, que feien el Grand Tour*.

El mirador permet contemplar l'altre costat de la ribera del Llac, una mirada magnífica i imponent. La bellesa del lloc, permet entendre que HAG volguí rehabilitar l'espai. Literalment, l'hotel ha meditat durant aquest temps d'absència i oblit, els efectes de Maharishi Mahesh Yogi, però això és un altre història.

Hem tornat a l'autocar desprès de visualitzar l'infinit, és una manera de dir-ho, amb aquest paisatge sublim i per altre la decadència d'un edifici que va viure millors moments. Sembla inevitable aquests cicles de plenitud i de mancant-se. I això vol dir que mai està escrit el punt exacta on ens troben. L'autocar tornava a desfer el camí què havíem agafat fins arribar a l'hotel. Hem vist una vall plena de granges enmig de la verdor del paisatge, empreses de fusta, el sol anava minvant projectant ombres fotogèniques. Hem pujat al promontori al costat de l'hotel. La llum que reflectia el Llac era formidable, imagino que la gent que viu en aquests paratges, ho deu veure com natural, però nosaltres, els turistes, ho veiem amb enveja, perquè és difícil superar aquest escenari.

Hem arribat a l'habitació, avui sopem a les 20:00h. Com pots escollir, he agafat sopa de xampinyons, vedella amb salsa i pastís de poma. Tot molt correcte. Si tens intoleràncies llavors tot son problemes. Tant els hotels com els restaurants caldria millorar-ho.

La avantatge de la taula on tots som sempre els mateixos, és que permet parlar sense que hagis d'anar en peus de plom. Hem parlat de la neteja ací i allà (Catalunya), ha casa nostre estem perdent la batalla per el civisme. I això no es soluciona  amb anuncis de pa sucat amb oli que les Administracions tenen la mania de passar-ho per la TV.

Hem tornat a l'habitació i he acabat d'escriure la crònica del dia.  Hem de preparar les maletes. Deixarem una a l'autocar. Anem cap a Wengen i cal pujar en tren i els embolics que això comporta de carregar-les i descarregar-les. Demà anem a Interlaken. Dormim a Wengen, on només es pot arribar en tren, sort que no son els de Renfe.