L'Emperador fa treballar a tothom!

 

La fotografia mostra a quatre homes (les dones, a casa) tots ells orgullosos de la seva religió. L'entorn, és veu una biblioteca farcida de llibres. M'agradaria saber de quins llibres són. Tots aquests països, tenen règims gens democràtics. Però, pel que sembla son interlocutors vàlids per els EUA. Perquè estan reunits a Islamabad (Pakistan)? Perquè volen ser escoltats per el nou Emperador del món conegut, Trump. Volen de fer de missatgers entre Ell i el règim dels aiatol·làs. Pakistan s'ha convertit en un altre amic dels EEUU. L'abast d'aquesta amistat: "El Pakistan ha signat un pacte amb una empresa vinculada a la família Trump, World Liberty Financial, per utilitzar la criptomoneda estable USD1 en pagaments transfronterers, un moviment que apunta a una aposta per noves infraestructures financeres en un context de restriccions de divises." (Ara.cat. 30/3/26)

Pel que sembla, tothom treballa per Trump. S'ha convertit en l'Emperador, però Ell, vol més, molt més, vol acabar sent mil milionari com els seus coneguts. Amb aquest embolic criminal de la guerra contra l'Iran, pot ser una maniobra perquè les properes eleccions a mitjans del seu mandat, quedin congelades fins a nova ordre, segur que podrà exhibir alguna llei del segle XIX per fer el que li doni la gana. I si això es fa realitat, llavors, les properes eleccions a la Presidència dels EUA, Trump tornarà a presentar-se, al·legant que els EEUU està en un estat d'emergència nacional, suspenen totes les lleis electoral, segur que el TS li avalarà el que firmi a la Casa Blanca. Si això no fos possible, Déu és gran i podrà posar a Jared Kushner perquè Trump segueixi al peu del canó (això si és literal).

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Edvard Munch (1863-1944)

 

Edvard Munch

Bombardejar un centre rehabilitació per drogodependents

 

La crònica és de Madina Ayar i explica el que ha vist "El bombardeig pakistanès a un centre de rehabilitació per a drogodependents a Kabul la nit del 16 de març va ser devastador,  o vaig veure tot amb els meus propis ulls: cranis destrossats, extremitats amputades, cadàvers al terra." (Ara.cat, 27/3/26). En l'atac van morir 400 persones i 250 van quedar ferides, el centre de rehabilitació tenia 2000 llits. Les xifres donen idea de l'abast de les repercussions de les drogues. La periodista de només 25 anys diu: "Em pregunto quants joves de la meva edat a d’altres països han vist el que he vist jo." Anar al centre forense on s'amunteguen les cadàvers i les famílies esperen mentre l'esperança i la por lluiten dins de cada cor. 

Pakistan és pot permetre això, per la feliç coincidència, que la seva guerra particular queda enfosquida per l'altre guerra més mediàtica, on les los superpotències una regional i l'altre mundial estan fent les delícies dels especuladors en les matèries primeres. De matèria prima, per assassinar i matar hi ha en abundància i pel que sembla, aquesta no cotitza a la borsa, no hi ha perill per l'estabilitat del sistema borsari mundial. La crònica no diu res de les dones, excepte, d'un cas: "Es deia Muzamil, i els talibans l’havien internat per error al centre de rehabilitació la nit anterior a l’atac perquè estava amb uns amics que sí que consumien drogues. Tenia dos fills i també s’encarregava de mantenir la seva mare, la seva germana vídua i els seus dos nebots. “Muzamil no era un addicte. Com se suposa que hem de viure ara sense ell?", es lamentava la seva germana*."

Una vegada més hi ha víctimes dignes i víctimes indignes, les que pertanyen al costat dolent de l'historia no hi ha res a fer amb elles, l'oblit és la seva condemna. A Afganistan, les dones, totes, son víctimes indignes, gràcies especialment, a Occident. 

La IA al servei de la guerra

 

La guerra  que Israel porta a terme a Gaza, utilitzant tota la tecnologia mai vista fins ara, permet fer-se una idea de l'aplicació que ara mateix fa servir a l'Iran. Hi ha una factor clau: la superioritat àrea  sobre el terreny i la utilització massiva de IA, per seleccionar objectius en temps real. Això vol dir que pots assassinar a tanta gent que vulguis sense cap perill. A la fotografia es veu "el bombardeig del camp de desplaçats de Deir al-Balah, al centre de la Franja" (Ara.cat, 26/3/26). Els herois pilots israelians poden bombardejos i matar qui els plau. No hi ha en lloc cap objectiu, excepte, recordar que tothom esta en perill. Matar i destruir és ara mateix l'únic que sap fer Netanyahu i el seu criminal govern. La Franja de Gaza és des de el 28 d'octubre 2023 un camp de la mort.  

Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)

 

El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura 

de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.

Evan Vucci (REUTERS)

Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és!  Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.

I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al  seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban  sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.

Divisió del treball: Tu fas el que vols (com sempre) i jo el petroli