Llegint la crònica de Madina Ayar (Ara.cat. 6/11/26) sobre la presó per a dones a Afganistan, t'ha adones del crim moral que la UE està fent amb les dones i les nenes d'Afganistan. Dius Ayar: "Quan els talibans van entrar a Kabul el 2021, van obrir les portes d'aquest centre penitenciari i tots els reclusos van ser alliberats. Ara, cinc anys després, hi ha dones que tornen a viure rere els seus murs, i algunes no saben quan recuperaran la llibertat". En el reportatge no explica si aquesta presó, sembla que no va ser construïda per els talibans, ara res més hi ha dones o també hi ha homes. Literalment, és allò que dei Foucault, vigilar i castigar a les dones, per el seu doble crim: ser dona i portadora de perills infinits. La UE manté relacions amb aquest règim criminal en base a :
1.- Al juny de 2026, la UE va rebre per primera vegada a Brussel·les una delegació del règim talibà (amb la participació de funcionaris de 15 estats membres i de la Comissió Europea) per abordar el retorn i la deportació de ciutadans afganesos en situació irregular. La Comissió Europea ha defensat que aquests contactes són estrictament operatius i no suposen un reconeixement polític del règim. No hi va haver fotografies per immortalitzar aquesta ignominia.
2.- Organitzacions com Amnistia Internacional i l'Eurocambra han criticat durament aquests acostaments, assenyalant que dialogar amb els talibans pot suposar una legitimació de facto en un context de greus abusos contra les dones i drets fonamentals (com la «llei de propagació de la virtut»). L'ONU i la pròpia UE han condemnat reiteradament la situació humanitària i la repressió a l'Afganistan. L' esquizofrènia moral de la UE és expressió de com les elits diuen una cosa i en fan altres.
3.- Paral·lelament, la UE continua endurint el marc restrictiu; al setembre de 2026 es va ampliar la llista de sancionats vinculats al règim talibà, obligant bancs i exportadors a actualitzar els seus protocols de compliment (compliance). De què serveix això a les dones i nenes d'Afganistan*?
