Merz li diu a Sánchez que el preu del petroli no arribarà el 200$

 

La fotografia entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz, Espanya i Alemanya, es interpretada, per dir alguna cosa, en clau de reconciliació entre dos líders europeus, que afronten estratègies molt diferents respecta a Trump. Merz es va posar del cantó de Trump, mentre aquest renya a Sánchez per la falta de furor bèl·lic. Ara que Trump vol tothom a Ormuz, Sánchez ha tornat a fer-se el díscol, per dir que Espanya no anirà a un conflicte il•legal i unilateral dels EUA (Israel). Malgrat la precipitació de Kallas, cap d’Exterior de l’EU, no tothom vol agafar els vaixells de guerra i anar-se cap el estret d’Ormuz a fer de bombers del piròman Trump. 

El petroli puja de preu, com les columnes de fum a l’Iran, gràcies a Israel. Pous de gas i petroli en llames, deu ser una imatge aterridora, mentre ací, encara ens renyen perquè hi ha desaprensius que porten cotxes que funcionen en dièsel. 

Retrat d'un emperador que ha manat ser estimat!

 

Llegint el llibre de Jon Elster, Uvas amargas*, apareix una descripció que fa Paul Veyne*, de l'antiga Roma, que emmarca el retrat d'un nou emperador d'avui dia: D. Trump, diu el text:

"Fem, en primer lloc, una distinció per a la qual els antics [romans] eren molt sensibles, la distinció entre els prínceps que són objecte d'adoració i els prínceps que reclamen adoració. Aquests últims són tirans que volen ser estimats perquè així ho ordenen. En una de les tragèdies de Sèneca, un cortesà del tí: tu?” El tirà replica que el privilegi més exquisit de la reialesa és poder forçar que les persones el suportin a un, més encara, lloar les accions del príncep. Un home realment poderós és reconegut perquè és capaç d'ordenar que se li tributin elogis; (pàg.94)

+++++

“Hagamos, en primer lugar, una distinción para la cual los antiguos [romans] eran muy sensibles, la distinción ente los príncipes que son objeto de adoración y los príncipes que reclaman adoración. Estos últimos son tiranos que quieren ser amados porque así lo ordenan. En una de las tragedias de Séneca, un cortesano del tirano le pregunta a su amo: “¿No temes que la opinión pública se vuelva contra ti?” El tirano replica que el más exquisito privilegio de la realeza es poder forzar a que las personas lo soporten a uno, más aún, alabar las acciones del príncipe. Un hombre realmente poderoso es reconocido porque es capaz de ordenar que se le tributen elogios; cuando un rey sólo consigue comportarse bien, ha perdido la posesión de su corona.” (pág.94)

Trump vol destripar al seu ex amic Kent

 

Així que Joseph Kent no és un moderat que s’ha despertat d’un malson, Trump no agafa a ningú que no sigui de la seva corda. Puc vaticinar que Kent li plourà un munt de problemes judicials per abandonar a el cap i sobretot per xerrar-ho  a la premsa, li fa quedar malament. I això no ho pot suportar.

La repressió a l'Iran

 

La noticia dona idea del règim iranià. Una repressió criminal d'un règim rabiós i venjatiu. I mentre la repressió era d'un abast immens, Occident té poc a dir, perquè Israel vol destruir l'Iran i els EUA vol el seu petroli. Però cap dels dos els interessa gens ni mica la gent que pateix aquesta dictadura teocràtica. Les xifres son molts difícil de verificar, perquè el règim, és opac i no vol que s'assabentin de la magnitud de la repressió. La població civil esta aïllada, l'únic que poden esperar és que els bombardegin. La capacitat d'assassinar les Autoritats, no fa que els atacs siguin immaculats. La il·legalitat d'aquesta guerra no blanqueja la destrucció dels dictadors, perquè la finalitat és espúria (destruir un país i quedar-se el petroli).

PD: Segons els EUA e Israel, l'ONU no serveix de res, però en aquests casos, la propaganda sempre és benvinguda.

Kaja Kallas pujant el nivell de servitud de l'UE

 

Kaja Kallas (AR)

Un piròman, un il·luminat i un remat de xais

 

Trump inicia una guerra contra l'Iran atiada per Israel. Iran bloqueja l'estret d'Ormuz, aquest estret és on passen els petroliers què surten dels països dels Emirats Àrabs, amics incondicionals dels EUA. I ara la UE, proposa fer de comparsa dels EEUU. No podia fer el mateix per Gaza, què una missió humanitària pogues ajudar a la població civil? Però resulta que això és impossible. És més important el petroli que la sang de la gent de Gaza, ahir van assassinat a 16 persones, 4 a Cisjordània . Més important encara és convertir-se en còmplice de Trump que blanquejar el què aquest piròman il·luminat fa a petició de Israel. "Jo destrueixo Iran i tu et quedes amb el seu petroli". Espanya rebutja anar de comparses a ajudar a Trump, quants faran el mateix que Sánchez? Definitivament, la UE és el símbol de la impotència i servitud més xarona, malgrat la importància econòmica de la UE. Definitivament, som mercaders i per el que es veu, venem fum.

  

Recomanacions musicals