dimarts, 3 de març del 2026

Impulsar la por (nou mètode per el control social)

 




Escoltant els experts (tertulians), t’ha dones de la precarietat dels seus discursos. Intentar racionalitzar el que és una política de bojos, fa que tot el que podem dir, és fum. La intervenció a l’Iran, té a més a veure amb Israel que no pas els EEUU. La política genocida de Israel a la regió, fa que aquesta intervenció li permeti guanyar temps. Debilitar al enemic per antonomàsia i a l’hora transmetre el missatge per tota la regió, nosaltres som els que manen. I els EEUU aquest escenari és l’ideal. La realitat de la guerra fa impossible que la ciutadania iraniana enmig dels bombardejos -555 morts, nens inclosos-, faci alguna cosa més que intentar refugiar-se on pugui.  


Si no hi ha tropes sobre el terreny, i aquesta opció seria suïcida, la possibilitat de canviar de règim sembla molt inversemblant. Però el factor Trump, és la irracionalitat en persona. Les purgues al Pentàgon, no s’ha fet esperar. Tots els que no combreguen  amb ell, queden desqualificats immediatament. És evident que la seva capacitat militar, en l’espai aeri, és d'una aclaparadora superioritat. La capacitat israeliana i nord-americana en tecnologia militar és abismal, per ells, és molt fàcil destruir totes les infraestructures i totes les ciutats que vulguin. Ja es cuidaran de no destruir els pous petrolífers, perquè d’això és tracta. Des de l’era Kennedy, la prioritat de la política nord-americana, no ha estat tant, crear les condicions perquè la democràcia pogués florir, com imposar governants obedients a Washington. I Trump, no és cap excepció. 



PD: Avui el preu del petroli Brent* és cotitza a 81,130 $, ha pujat un 4,19% respecta ahir. Les empreses petrolieres estan de enhorabona!


dilluns, 2 de març del 2026

Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI

 




Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza. 


En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.

L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.  

Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.


PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!


diumenge, 1 de març del 2026

Recomanacions musicals

 



Qui s'han recorda de Gaza i de la seva gent?








Israel aconsegueix el primer dels seus objectius

 





Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara  el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià. 

divendres, 27 de febrer del 2026

Pakistan ataca Kabul

 



La guerra com argument decisiu per resoldre conflictes. Aquesta és la nova norma de comportament entre països. Rússia, EUA i ara Pakistan. No cal cap excusa ni cap raó per actuar Casus belli. Abans hi havia un protocol per engegar guerres, però els EUA van innovar en el dret internacional, mitjançant les guerres preventives (anys 80, del segle passat). Ara s'utilitza la força -eufemisme per desencadenar una guerra- quan se sentin amenaçats en la seva seguretat, una qüestió psicològica, envers de dades objectives i verificables. Qui determina aquest sentiment? Naturalment, el que mana. L'ONU ha deixat de ser un espai per la controvèrsia en qüestions internacionals. El dret de veto fa estèril els acords i resolucions aprovades. El cas d'Israel és paradigmàtic. EUA  sempre ha vetat qualsevol resolució que reconeix el dret els palestins a romandre a casa seva.

Pakistan ha llançat un bombardeig a Kabul. Hauran pensat que si ho fa els EUA, ells també ho poden fer. A més tenen armes nuclears, i això canvia qualsevol escenari. Les armes dels talibans, li van regalar els països occidentals, inclòs els EEUU. El que és segur és que les dones seran les grans damnificades en aquest conflicte. Pakistan no envairà Afganistan. Fer-ho seria suïcida. La historia recent ho avala. Poden consultar a Putin. I què farà Trump? Ell volia imposar la pau, però des de que no li van regalar el Nobel, ha optat per escalfar el món. Aquest episodi és una derivada. Aprofitarà això per atacar Iran? El món s'ha tornat imprevisible. Caldrà estar atents a les pantalles.