II
Hem anat a la plaça Sternenplatzal on es troba el restaurant Stadtkeller un lloc tradicional i un dels més antics a Lucerna (Luzern). Un lloc gran i allà ens esperava una sorpresa, una actuació interminable de càntics i gresca suïssa. Sempre he pensat que no cal barrejar dinar/sopar amb espectacle, no maridatge be aquesta combinació. Acordió i molt de lio-lio-oo, donaven amb el vestuari típic suïs, un aire folklòric i pintoresc, llàstima que s'ha fet massa llarg, a més s'ha invitat el públic pujar a l'escenari i això ho ha fet més llarg. Entre el públic destaca el nostre grup, alguns/nes s'han vingut amunt dins l'escenari.
I mentre uns cantaven, nosaltres hem dinat una founde amb bocins de pa que no tenia gust de res (el pa). Desprès una ensalada i el Rösti -patates rallades i daurades que sovint s'acompanya amb salsitxa-, plat "oficiós" de Suïssa. Aquest plat és expressió d'una cuina de subsistència en entorns molt durs i amb un clima poc amable. I desprès un gelat amb merenga amb la bandera Suïssa per remarcar-ho. Mentre mastegues el mestre de cerimònies dalt de l'escenari, segui el seu particular happening.
Hem estat dues hores dins del restaurant. Desprès una visita guiada per el casc antic de Lucerna, ens hem dividit en grups nosaltres hem anat el grup B i la nostre guia es diu Melanie d'origen peruà, i porta 30 anys al país. Jo encara tenia el cervell els càntics del restaurant i la Melanie volia que escoltes una història sobre l'origen de la ciutat transportant-nos a l'any 890! Per fer-ho hem passat per el famós Kapellbrücke, memòria de la ciutat de Lucerna, travessat per el riu Reuss.
Ella ha fet part de la feina que li han assignada, però no hem escoltat res d'interès sobre com viu la gent de Lucerna avui, els seus problemes quotidians i la seva experiència personal, hauria estat molt més instructiu què escoltar històries allunyades del nostre entorn cultural.
He anat fent fotografies dels llocs per on hem passat. La participació de la guia oficial és preceptiu per anar per la ciutat. Una ciutat plena de turistes, molts asiàtics. Crida l'atenció la quantitat de botigues de luxe amb els noms de les marques luxoses de rellotges a preus impossibles per la gent corrent. Desprès de passejar amb la mainadera Melanie, hem tingut temps lliure per passejar per lliure.
Hem donat un volt per l'àrea turística, on sinó?. La gent sopava i acabava de comprar perquè les tendes tancant d'hora (19:00h). Segur que si vols comprar-te un Rolex a les 19:00h faran un esforç per atendre't com cal. Un dels carrers principals estaven concentrats totes les botigues de rellotges de luxe. Com alternativa sempre queda comprar xocolata què està més a l'abast de les nostres butxaques o anar a Victorinox.
L'hora convinguda hem agafat l'autocar cap el hotel. Hem arribar sense complicacions. Avui el sopar és a les 20:30h. Ara anirem mentre escrit la crònica del dia. Amb puntualitat suïssa, hem entrar al menjador de l'hotel, Bona part del grup ja estaven entaulats. Com hi ha bufet lliure, avui he escollit una sopa, pasta (hidrats de carboni) i postra (panacota). Els companys de taula som els mateixos, bona gent que diria en Masferrer. Hem xerrat dels pobles que viuen (XXXX), a prop de Girona. Tothom sembla content de viure on viu, i això és formidable, tothom fa de la necessitat virtut, cosa què és molt bona per anar per la vida. També hem parlat del Covid-19, de les aficions de cadascú. Ens hem acomiadat del nostres companys de taula fins demà. Hem pujat a l'habitació per preparar el què necessitarem demà.
He acabat d'escriure el que faltava. Jo seguiré llegint el llibre de la Montse Virgili "El moixons**, un llibre recomanable, especialment a totes les companyes del viatge.
