dimecres, 25 de març del 2026

Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)

 


El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura 
de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.

Evan Vucci (REUTERS)




Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és!  Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.

I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al  seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban  sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.


dilluns, 23 de març del 2026

Trump mercadeja en qualsevol matèria prima!

 



"Trump sí es el primero en nombrar una “zarina de los indultos”. Está encargada de recomendar casos que merezcan su atención, y trabaja en paralelo a la Oficina del Abogado de Indultos, dependiente del Departamento de Justicia. Esa primera zarina es Alice Marie Johnson, a la que el republicano libró durante su primer mandato —y por influencia de la famosa Kim Kardashian— de la cadena perpetua que cumplía por tráfico de drogas y lavado de dinero." (El País, 22/3/26)

La República bananera dels EUA, s'ha convertit en un basar on tot pot comprar-se. Res millor que posar al cap davant dels indults Alice Marie Johnson, a una convicta a "cadena perpetua" per tràfic de drogues i rentat de diner. Trump ha utilitzat els indults com si fos un negoci i sobretot, una cadena de favors. Què no farà l'Alice Marie Johnson per el seu cap polític? Va indultar els assaltant del Congrés, va indultar a Guiliani -anic advocat de Trump i posteriorment, Alcalde de Nova York) i 76 més per haver intentar manipular les eleccions del 2020. Un altre cas sonor és el del  Changpeng Zhao, fundador de la empresa de criptomonedas Binance. Va dir Trump: “Sé que lo condenaron a cuatro meses [tras declararse culpable por lavado de dinero]. Y me han dicho que fue [víctima de] una caza de brujas de Biden”, dijo, antes de añadir que lo había perdonado “a petición de mucha gente buena”.(El País, 22/3/26)
 
El sistema penal nord-americà està al nivell de Corea del Nord, Xina o l'Iran (hi ha més, malauradament). Un sistema que castiga de forma desmesurada els pobres, els negres, i els sense llar. Per una visió panoràmica d'aquests sistema racista el llibre de Loïc Wacquant, Castigar els pobres*, dona idea del abast d'aquesta tragedia.  

divendres, 20 de març del 2026

Merz li diu a Sánchez que el preu del petroli no arribarà el 200$

 



La fotografia entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz, Espanya i Alemanya, es interpretada, per dir alguna cosa, en clau de reconciliació entre dos líders europeus, que afronten estratègies molt diferents respecta a Trump. Merz es va posar del cantó de Trump, mentre aquest renya a Sánchez per la falta de furor bèl·lic. Ara que Trump vol tothom a Ormuz, Sánchez ha tornat a fer-se el díscol, per dir que Espanya no anirà a un conflicte il•legal i unilateral dels EUA (Israel). Malgrat la precipitació de Kallas, cap d’Exterior de l’EU, no tothom vol agafar els vaixells de guerra i anar-se cap el estret d’Ormuz a fer de bombers del piròman Trump. 


El petroli puja de preu, com les columnes de fum a l’Iran, gràcies a Israel. Pous de gas i petroli en llames, deu ser una imatge aterridora, mentre ací, encara ens renyen perquè hi ha desaprensius que porten cotxes que funcionen en dièsel. 


dijous, 19 de març del 2026

Retrat d'un emperador que ha manat ser estimat!

 



Llegint el llibre de Jon Elster, Uvas amargas*, apareix una descripció que fa Paul Veyne*, de l'antiga Roma, que emmarca el retrat d'un nou emperador d'avui dia: D. Trump, diu el text:

"Fem, en primer lloc, una distinció per a la qual els antics [romans] eren molt sensibles, la distinció entre els prínceps que són objecte d'adoració i els prínceps que reclamen adoració. Aquests últims són tirans que volen ser estimats perquè així ho ordenen. En una de les tragèdies de Sèneca, un cortesà del tirà li pregunta al seu amo: No tems que l'opinió pública és torni contra tu?” El tirà replica que el privilegi més exquisit de la reialesa és poder forçar que les persones el suportin a un, més encara, lloar les accions del príncep. Un home realment poderós és reconegut perquè és capaç d'ordenar que se li tributin elogis; quan un rei sol aconsegueix comportar-se bé, ha perdut la possessió de la seva corona." (pàg.94).

+++++

“Hagamos, en primer lugar, una distinción para la cual los antiguos [romans] eran muy sensibles, la distinción ente los príncipes que son objeto de adoración y los príncipes que reclaman adoración. Estos últimos son tiranos que quieren ser amados porque así lo ordenan. En una de las tragedias de Séneca, un cortesano del tirano le pregunta a su amo: “¿No temes que la opinión pública se vuelva contra ti?” El tirano replica que el más exquisito privilegio de la realeza es poder forzar a que las personas lo soporten a uno, más aún, alabar las acciones del príncipe. Un hombre realmente poderoso es reconocido porque es capaz de ordenar que se le tributen elogios; cuando un rey sólo consigue comportarse bien, ha perdido la posesión de su corona.” (pág.94)