Els horrors de Gaza

 

En un món on les audiències son les que manen, Gaza ha deixat de ser el focus mediàtic. Ara toca l'estret d'Ormuz, on els vaixells plens de petroli, tenen dificultats per a travessar-ho per culpa de les incursions d'Israel i EEUU a Iran, i com a resposta, Iran a bloquejat l'estret. Tota l'atenció ara mateix està en aquest punt geogràfic. Gaza ha estat escenari d'una autèntica carnisseria, on les armes més modernes del món, amb drons guiats per IA, han fet tot el mal que és pot fer a una població amuntegada sense cap possibilitat de refugiar-se. Almenys més de 20.000 menor han estat assassinats, amb la més absolut silenci de la resta del món, inclosa, la UE, aquell bastió de la legalitat i els Drets Humans. Encara és hora de porta a l'ONU una condemna per els crims de guerra. Però el que hi ha ara mateix  és molt interès que s'obri l'estret d'Ormuz. Per mi ja pot estar tancat els propers mil anys. 

Art israelià

 

Israel i la seva visió de la justícia (עין תחת עין)

 

Una de les avantatges de la nova realitat israeliana és que la justícia forma part del executiu. Així que no té cap inconvenient de detenir-los il·legalment en aigües internacional, i empresonar-los per il·lustrar sobre les conseqüència de protestar contra el genocidi que porta a terme Israel a Gaza. Si a més, un dels activistes és palestí-català, Saif Abukeshek, juntament amb el brasiler Thiago Ávila, son dos excel·lents caps de turc. Acostumats a tractar els seus enemics, no m'ha estranya les denuncies sobre maltractaments físics o psicològics (tortura). I simultàniament, a TV3 tornen a programar un reportatge com  "Achille Lauro: el creuer del terror*".  Per què serà?

L'assassinat (1985) de Leon Klinghoffer -Achille Lauro- a mans del grup terrorista palestí encapçalat per Abú Abbás, va donar la volta al món. Cal recordar que Abu Abbás, va ser capturar en la invasió de Irak. Si tothom va lamentar l'assassinat de Klinghoffer, ningú va fer massa cas, el que va succeir al camp de Yenín, al 2002, quan periodistes britànics van trobar les restes d'una cadira de rodes aixafada a causa dels bombardejos de l'aviació israeliana. Un altre cas, el del minusvàlid Kemal Zughayer, que va " morir a trets quan intentava fugir impulsant-se amb la seva cadira de rodes*". Un tancat el va passar per sobre.   I no dic res, del que va passar amb les 74000 persones assassinades a Gaza des de el  17 d'octubre 2023. 

Mil·lenarisme israelià

 

Israel s’ha convertit en una màquina assassina i inhumana que fa amb la vida i sobretot la mort dels palestins i també al Líban la seva forma d’estar al món. L’expulsió de les ONG de Gaza obre un nou forat negra per les condicions de vida (impossibles) a Gaza. Una presó on no poden entrar més que els seus botxins. I mentre per el Mediterrani, poden segrestar la Flotilla sense que cap govern de la UE –inclosa Espanya- digui res. I desprès els saqueig que les FDI porten a terme al Sud del Líban, sense que cap comandament digui res. Assassins i lladres tot en una. La indignitat del govern de Netanyahu i la societat israeliana que li dona suport ha arribat a extrems que els propis nazis haurien saludat amb entusiasme. Son les paradoxes dels extrems!

PD: No en digui antisemita, perquè llavors la Declaració Universal de Drets Humans (1948) també ho és!

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Frederic Edwin Church (1826-1900)

 

Frederic Edwin Church

Recomanacions musicals