diumenge, 11 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Emmetten-Interlaken-Wengen (I)

 Dia 4


Emmetten- Harderkulm- Interlaken- Cascades Trummelbach- Lauterbrunnen- Wengen



Son les 18:50h. Estem a Wengen dins l'hotel Victòria. El dia ha començat més d'hora què altres dies, a les 5:45h. A les 6:45 s'obria el restaurant per el esmorzar. A les 7:45h sortíem del hotel, amb aquests quatre dies que portàvem a Suïssa, ja semblaven suïssos, seguint els horaris marcats per el nostre diligent guia en Carles. 





Camí a Interlaken



Nosaltres havíem baixat a peu per donar tranquil·litat a l'autocar, tots ens sentíem millor. Estàvem al costat d'una escola. Hem pujat i hem enfilat cap a Interlaken. Durant el trajecte ha explicat els nostre guia Carles una mica el nivell de vida dels suïssos, la seva estructura política els seus sous, els impostos i les decisions col·lectives, en una mostra de democràcia participativa.  





Hem arribat fins Interlaken Oest, hem caminat uns minuts, per arribar-hi a peu del telefèric que ens ha de portar fins Harder Kulm a 1322 m. El telefèric és un tren cremallera que puja un desnivell de 735 m. A dalt hi ha el mirador suspès Zwei-Seen-Steg, situat a una alçada vertiginosa, que mitjançant un triangle de vidre transitable ofereix vistes a l'abisme i unes vistes directes a l'Eiger, al Mönch, a la Jungfrau i als llacs de Brienz i de Thun*.





Des de la sortida del funicular fins a l'hotel i el mirador, hi ha uns 70 o 90 m. Les vistes son formidables. Però com sempre ho volem tot, el dia no era radiant, hi havia un cel entelat. Hem estat al mirador, sembla que no hi ha problemes de vertigen. Tothom s'ha fet les fotografies de rigor. Li he preguntat a la IA quantes selfies és fan al dia en tot el món, la màquina m'ha pres per un ximplet, però m'ha dit què és fan  5.300 milions de fotografies diàries, sembla què volem capturar el instant, el món modern és anti-heraclitià**.






Els Gegants Alpins




Efecte Minatura



Hem passejat per Interlaken, un lloc turístic, on totes les marques de rellotges de luxe tenen la seva botiga. Dona una sensació estranya veure aquestes botiges orfes de clients. Però ja s'ha sap què en el capitalisme el que compte és el client solvent, els altres -per exemple, jo-, no compten. En Carles ens ha acompanyat fins el restaurant què més tard aniríem a dinar. Hem tingut temps per passejar una mica. El riu que passa per Interlaken és el clàssic nom que surt els mots encreuats, el riu Aar. Hem arribat al Höhematte Park, allà no es pot edificar, perquè té les vistes directes del glaciar del Jungfrau. Amb el canvi climàtic, aquestes vistes seran un record del passat.  Al parc s'ha reconvertit en lloc d'aterratge de parapents. En aquell moment, aterraven un darrera d'altre, tots eren joves japonesos, o almenys m'ho semblaven. Darrera d'on estàvem hi ha el hotel Victoria-Jungrau.




Riu Aar






Höhematte Park





   

Krebs



Hem entrat, per fer temps, a unes galeries on hi havia souvenirs per els turistes. Hem comprat un parell de postals i un rellotge de cucut petit  com a record i no tant com a rellotge, a falta d'un Rolex. Hi havia gent menjant al costat d'una font, molt a prop del restaurant. A l'hora indicada entràvem al restaurant Krebs. Un lloc acollidor amb un servei atent i eficient, coneixien el castellà, un dels cambres havia estat a Portugal.  Un dinar discret, he pres una cervesa de la casa. Hem estat entaulats amb una parella d'empresaris del plàstic. 



Recomanacions musicals

 


















dimecres, 7 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Llac dels quatre cantons (II)

Dia 3


II


"TELL.- És veritat que els arbres estan encantats...

Veus allà aquestes muntanyes, aquests pics blancs,

que la seva perden als núvols?

GUALTERI.- Són la regió de les neus gelades,

que ressonen a la nit, i ens envien les allaus.

TELL.- Així és; i llarg temps fa que haurien sepultat

al poble d'Altdorf sota el seu pes, si no ho

protegís el bosc amb els seus arbre*." (Acte III, Escena III).




Mentre imaginava a Tell i les seves muntanyes, nosaltres també anàvem per aquells indrets, avui en bona mesura domesticades gràcies els que han viscut en aquestes conrades.  Entorns durs a l'hivern, allunyat de tot i on a la bora del foc, podies contar rondalles per donar-se'n ànims. 


Nosaltres som com si vinguéssim de Plutó, som turistes, una nova espècie  híbrida, com les aus, viatgem a llocs llunyans,  com els comerciants comprem experiències, com els notaris que anotem el que veuen (jo especialment) i com consumidors (inevitable en el món on vivim). L'autocar, si Tell i companyia ens haguessin vist haurien pensat que estàvem dins de la panxa d'un drac o monstre que es mou com el vent. Nosaltres anàvem cap a Brunnen. La llegenda de Tell explica la diferència entre natura i cultura, un tema estimat per Schiller, autor de l'obra teatral i un dels caps del romanticisme alemany.



Hem dinat a Brunnen, un lloc turístic amb paisatges bellíssims  i on el Llac és omnipresent. Hem anat al Bellevue Restaurant. El local pertany al hotel del mateix nom. Hem dinat: sopa, vedella amb bolets amb una salsa per donar-li més cos. Per finalitzar el postra, un gelat amb nata, jo he ficat el contingut al cafè. També puc ser creatiu. El cambrer parlava castellà. Havia estat a Mallorca. 




Desprès hem tingut temps per passejar al costat del Llac, el paisatge era magnífic, hi havia obres, però tot estava endreçat. Hi havia altres restaurants i hotel de luxe com el Waldstatterhof. Malgrat ser un lloc turístic, això no és la Costa Brava, hi havia sensació de pau i tranquil·litat, allunyat de les riuades de turistes omplint-ho tot l'espai disponible. 







Al final del passeig hi havia una esplanada de gespa, també patia per la falta de pluja, oberta al llac i les muntanyes a l'altre cantó de la ribera. L'espai té nom en diferents idiomes: Platz Der Auslanschweizer ( Plaça del suïssos al estranger). Hi havia nens jugant amb cometes -si estiguessin a Gaza, els haurien tirotejat el cap-. Un blau del cel com si allà dalt hi hagués festa grossa i la mar  d'un blau que volia tornar-se de plata per els reflexos del sol amb un paisatge que l'ultima glaciació va reglar a aquestes terres.











Desprès hem agafat l'autocar per anar a Gersau al cantó de​ Schwyz , per travessar el Llac per tornar a Emmetten. Per arribar-hi cal passar per Ibach, seu central de l'empresa Victorinox, una de les multinacionals que tenen els suïssos. La seva importància estratègica és la connexió amb l'exercit. 






Gersau és entre altres coses la terminal de ferris. Hi havia temps fins perquè arribes, així hem passejat per el petit poble, inclòs l'església Katholische Pfarrkirche St. Marzellus. Desprès hem anant tornant a lloc per embarcar també és oficina de turisme. En el trajecte, un parell de sorpreses, un restaurant o cafeteria on Cuba era present. L'altre era una escultura anomenada Mondo Gioia  (Món Joios)   de l'escultor Guido Caminada, al costat del Llac Lucerna o Quatre Cantons. 









Hem agafat el vaixell que fa la travessa per els pobles de la riba del Llac, el seu destí final era Lucerna (Luzen). Nosaltres hem anat contemplant l'escenari de muntanyes i aigua, en una tarda plena. El vaixell era gran, havia espai dins i fora per gaudir de les vistes, mentre sents l'aire a la cara. En menys de 20' ja estàvem a Beckenried, l'altre costat de Gersau. L'autocar ens espera per continuar el nostre recorregut. Per descomptat, l'autocar ha tingut que fer i desfer camins per arribar on havíem començat al matí. 





Hotel Sonnenberg (1900)



Última excursió era anar fins el mirador de Schiller-Balkon. El mirador és una extensió d'un antic hotel de luxe, el Hotel Sonnenberg, avui en espera de millors temps. Una companyia suïssa l'ha comprat per tornar-la en el que va ser antigament. Dius la Wikipedèdia que "El complex hoteler està sent desenvolupat per Halter AG . Hi ha prevista una sol·licitud de permís d'obres per al segon trimestre del 2026". Les vistes son espectaculars.  Cal dir que aquesta mena d'hotels eren els preferits de l'aristocràcia i els viatger, en aquell temps no hi havia turistes, que feien el Grand Tour*.




El mirador permet contemplar l'altre costat de la ribera del Llac, una mirada magnífica i imponent. La bellesa del lloc, permet entendre que HAG volguí rehabilitar l'espai. Literalment, l'hotel ha meditat durant aquest temps d'absència i oblit, els efectes de Maharishi Mahesh Yogi, però això és un altre història.







Hem tornat a l'autocar desprès de visualitzar l'infinit, és una manera de dir-ho, amb aquest paisatge sublim i per altre la decadència d'un edifici que va viure millors moments. Sembla inevitable aquests cicles de plenitud i de mancant-se. I això vol dir que mai està escrit el punt exacta on ens troben. L'autocar tornava a desfer el camí què havíem agafat fins arribar a l'hotel. Hem vist una vall plena de granges enmig de la verdor del paisatge, empreses de fusta, el sol anava minvant projectant ombres fotogèniques. Hem pujat al promontori al costat de l'hotel. La llum que reflectia el Llac era formidable, imagino que la gent que viu en aquests paratges, ho deu veure com natural, però nosaltres, els turistes, ho veiem amb enveja, perquè és difícil superar aquest escenari.




Hem arribat a l'habitació, avui sopem a les 20:00h. Com pots escollir, he agafat sopa de xampinyons, vedella amb salsa i pastís de poma. Tot molt correcte. Si tens intoleràncies llavors tot son problemes. Tant els hotels com els restaurants caldria millorar-ho.


La avantatge de la taula on tots som sempre els mateixos, és que permet parlar sense que hagis d'anar en peus de plom. Hem parlat de la neteja ací i allà (Catalunya), ha casa nostre estem perdent la batalla per el civisme. I això no es soluciona  amb anuncis de pa sucat amb oli que les Administracions tenen la mania de passar-ho per la TV.


Hem tornat a l'habitació i he acabat d'escriure la crònica del dia.  Hem de preparar les maletes. Deixarem una a l'autocar. Anem cap a Wengen i cal pujar en tren i els embolics que això comporta de carregar-les i descarregar-les. Demà anem a Interlaken. Dormim a Wengen, on només es pot arribar en tren, sort que no son els de Renfe.



Tres anys de barbàrie: del 7-10-2023 fins 7-10-2026

 

















dimarts, 6 d’octubre del 2026

Viatge a Suïssa: Llac dels quatre cantons (I)

 Dia 3


Llac dels quatre cantons. Llegenda de Guillem Tell


Ara son les 19:30h que començo a escriure la crònica del dia. No puc dir, tot va començar ... perquè de fet el mòbil ens ha avisat tant si com no a les 6:15h. Avui hem anat a esmorzar a les 7:15h. Hi havia molts companys repassant el que donaven. Jo he agafat el de sempre. 




Desprès fer temps a l'habitació i agafar l'autocar, hem baixat a peu una estona per donar espai a l'autocar massa gran per maniobrar amb tranquil·litat, sobretot nostre. Hem baixa al costat del llac Lucerna  a Beckenried. Al sortir de l'hotel feia fred, 9º, una temperatura que feia molt de temps que no la sentia, gràcies a un estiu etern que comença al maig i encara segueix (finals de setembre).








A la vora del llac un petit vaixell ens esperava per fer la travessa. La geografia Suïssa està dividida en cantons i el llac toca quatre d'aquests cantons dels 26 que hi han. El recorregut del vaixell ha resseguit els camins de l'heroi nacional Guillem Tell*. El Llac té revols que s'han endinsen cap el cantó de Schwyz i Uri. 





Hi ha una enorme roca que porta el nom de Schiller**, el poeta, dramaturg i filòsof del romanticisme (XIX) que va escriu el 1804  l'obra teatral Guillem Tell, i el 17 de març s'estrena l'obra a Weimar. La realitat del personatge és nul·la, no hi ha cap noticia de la figura del Tell, i malgrat tot, la imaginació i el desig de llibertat del pobles, empenya a recrear ficcions útils on aglutinar lluites i crear consciències individuals i col·lectives. Tots els pobles van a la recerca d'herois que fonamentin els seus orígens, sigui a Suïssa, amb Tell o sigui a Catalunya amb Sant Jordi o sigui a Castella amb el Cid. Qui va començar aquesta associació interessada -un origen heroi-, van ser naturalment els grecs.











Flüelen 





Hem "desembarcat" a Flüelen. En el trajecte es pot contemplar un conjunt de muntanya impressionats, inclòs el Brunnistock (2952m) i el fotogènic Uri-Rotstock (2928m). Les llegendes necessiten espais físics, materials, per fer-se visibles i Altdorf, ha erigit el monument a la figura del heroi i el seu fill (Walter).









 En la llegenda de Tell, Aldorf era el lloc on el malèvol representant dels Habsburg (Casa d'Austria) vivia (Gessler). Hem anat amb l'autocar fins a la Capella de Tell (Tellkaspelle), l'havien vist des del vaixell. Un metres més amunt hi ha un Glockenspiel Tellsplatte (Carrilló) amb 37 campanes, és el més gran de Suïssa. Hem escoltat el seu so, hi ha un repertori què permet escollir. 



Guillem Tell






Desprès hem passat per Sisikon. La llegenda popularitzada per l'obra de teatre de Schiller, va generar amb l'ocupació napoleònica el record de la llegenda. És en aquests cantons on es va forjar el que seria del Confederació Helvètica. El nostre guia, en Carles, va explicar les característiques peculiars d'aquesta nació on la participació democràtica en cada cantó dona expressió de democracia directa. Desprès, hem anat fins a la població turística de Brunnen, sempre al costat del llac en la línia de separació entre cantons de Schwyz i Uri. 




Vistes des de Brunnen