Viatge a Suïssa: Llac dels quatre cantons (I)

 Dia 3

Llac dels quatre cantons. Llegenda de Guillem Tell

Ara son les 19:30h que començo a escriure la crònica del dia. No puc dir, tot va començar ... perquè de fet el mòbil ens ha avisat tant si com no a les 6:15h. Avui hem anat a esmorzar a les 7:15h. Hi havia molts companys repassant el que donaven. Jo he agafat el de sempre. 

Desprès fer temps a l'habitació i agafar l'autocar, hem baixat a peu una estona per donar espai a l'autocar massa gran per maniobrar amb tranquil·litat, sobretot nostre. Hem baixa al costat del llac Lucerna  a Beckenried. Al sortir de l'hotel feia fred, 9º, una temperatura que feia molt de temps que no la sentia, gràcies a un estiu etern que comença al maig i encara segueix (finals de setembre).

A la vora del llac un petit vaixell ens esperava per fer la travessa. La geografia Suïssa està dividida en cantons i el llac toca quatre d'aquests cantons dels 26 que hi han. El recorregut del vaixell ha resseguit els camins de l'heroi nacional Guillem Tell*. El Llac té revols que s'han endinsen cap el cantó de Schwyz i Uri. 

Hi ha una enorme roca que porta el nom de Schiller**, el poeta, dramaturg i filòsof del romanticisme (XIX) que va escriu el 1804  l'obra teatral Guillem Tell, i el 17 de març s'estrena l'obra a Weimar. La realitat del personatge és nul·la, no hi ha cap noticia de la figura del Tell, i malgrat tot, la imaginació i el desig de llibertat del pobles, empenya a recrear ficcions útils on aglutinar lluites i crear consciències individuals i col·lectives. Tots els pobles van a la recerca d'herois que fonamentin els seus orígens, sigui a Suïssa, amb Tell o sigui a Catalunya amb Sant Jordi o sigui a Castella amb el Cid. Qui va començar aquesta associació interessada -un origen heroi-, van ser naturalment els grecs.

Flüelen 

Hem "desembarcat" a Flüelen. En el trajecte es pot contemplar un conjunt de muntanya impressionats, inclòs el Brunnistock (2952m) i el fotogènic Uri-Rotstock (2928m). Les llegendes necessiten espais físics, materials, per fer-se visibles i Altdorf, ha erigit el monument a la figura del heroi i el seu fill (Walter).

 En la llegenda de Tell, Aldorf era el lloc on el malèvol representant dels Habsburg (Casa d'Austria) vivia (Gessler). Hem anat amb l'autocar fins a la Capella de Tell (Tellkaspelle), l'havien vist des del vaixell. Un metres més amunt hi ha un Glockenspiel Tellsplatte (Carrilló) amb 37 campanes, és el més gran de Suïssa. Hem escoltat el seu so, hi ha un repertori què permet escollir. 

Guillem Tell

Desprès hem passat per Sisikon. La llegenda popularitzada per l'obra de teatre de Schiller, va generar amb l'ocupació napoleònica el record de la llegenda. És en aquests cantons on es va forjar el que seria del Confederació Helvètica. El nostre guia, en Carles, va explicar les característiques peculiars d'aquesta nació on la participació democràtica en cada cantó dona expressió de democracia directa. Desprès, hem anat fins a la població turística de Brunnen, sempre al costat del llac en la línia de separació entre cantons de Schwyz i Uri. 

Vistes des de Brunnen

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Vincenzo Irolli (1860-1949)

 

Vincenzo Irolli

Viatge a Suïssa: Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten (II)

 II

Lucerna

Església de San Leodegar (Hofkirche)

El lloc on l'autocar ens va deixar a Lucerna

Hem anat  a la plaça Sternenplatzal on es troba el restaurant Stadtkeller un lloc tradicional i un dels més antics a Lucerna (Luzern). Un lloc gran i allà ens esperava una sorpresa, una actuació interminable de càntics i gresca suïssa. Sempre he pensat que no cal barrejar dinar/sopar amb espectacle, no maridatge be aquesta combinació. Acordió i molt de lio-lio-oo, donaven amb el vestuari típic suïs, un aire folklòric i pintoresc, llàstima que s'ha fet massa llarg, a més s'ha invitat el públic pujar a l'escenari i això ho ha fet més llarg. Entre el públic destaca el nostre grup, alguns/nes s'han vingut amunt dins l'escenari.

Aquests dos edificis estan a Sternenplatz

I mentre uns cantaven, nosaltres hem dinat una founde amb bocins de pa que no tenia gust de res (el pa). Desprès una ensalada i el Rösti -patates rallades i daurades que sovint s'acompanya amb salsitxa-, plat "oficiós" de Suïssa. Aquest plat és expressió d'una cuina de subsistència en entorns molt durs i amb un clima poc amable. I desprès un gelat amb merenga amb la bandera Suïssa per remarcar-ho. Mentre mastegues el mestre de cerimònies dalt de l'escenari, segui el seu particular happening. 

L'escenari

Hem estat dues hores dins del restaurant. Desprès una visita guiada per el casc antic de Lucerna, ens hem dividit en grups nosaltres hem anat el grup B i la nostre guia es diu Melanie d'origen peruà, i porta 30 anys al país. Jo encara tenia el cervell els càntics del restaurant i la Melanie volia que escoltes una història sobre l'origen de la ciutat transportant-nos a l'any 890!  Per fer-ho hem passat per el famós Kapellbrücke, memòria de la ciutat de Lucerna, travessat per el riu Reuss.

Wasserturm 

(Torre d'aigua)

Ella ha fet part de la feina que li han assignada, però no hem escoltat res d'interès sobre com viu la gent de Lucerna avui, els seus problemes quotidians i la seva experiència personal,  hauria estat molt més instructiu què escoltar històries allunyades del nostre entorn cultural. 

Església Jesuïta de Lucerna

Hotel Château Gütsch

He anat fent fotografies dels llocs per on hem passat.  La participació de la guia oficial és preceptiu per anar per la ciutat. Una ciutat plena de turistes, molts asiàtics. Crida l'atenció la quantitat de botigues de luxe amb els noms de les marques luxoses de rellotges a preus impossibles per la gent corrent. Desprès de passejar amb la mainadera Melanie, hem tingut temps lliure per passejar per lliure. 

Hotel des Balances

Zunfthaus zur Metzgern

(Antic Gremi de Carnissers)

Plaça Weinmarkt*

Hem donat un volt per l'àrea turística, on sinó?. La gent sopava i acabava de comprar perquè les tendes tancant d'hora (19:00h). Segur que si vols comprar-te un Rolex a les 19:00h faran un esforç per atendre't com cal. Un dels carrers principals estaven concentrats totes les botigues de rellotges de luxe. Com alternativa sempre queda comprar xocolata què està més a l'abast de les nostres butxaques o anar a Victorinox.

L'equip perfecta per ser-hi MacGyver

Bourbakipanorama

L'hora convinguda hem agafat l'autocar cap el hotel. Hem arribar sense complicacions. Avui el sopar és a les 20:30h. Ara anirem mentre escrit la crònica del dia. Amb puntualitat suïssa, hem entrar al menjador de l'hotel, Bona part del grup ja estaven entaulats. Com hi ha bufet lliure, avui he escollit una sopa, pasta (hidrats de carboni) i postra (panacota). Els companys de taula som els mateixos, bona gent que diria en Masferrer. Hem xerrat dels pobles que viuen (XXXX), a prop de Girona. Tothom sembla content de viure on viu, i això és formidable, tothom fa de la necessitat virtut, cosa què és molt bona per anar per la vida. També hem parlat del Covid-19, de les aficions de cadascú. Ens hem acomiadat del nostres companys de taula fins demà. Hem pujat a l'habitació per preparar el què necessitarem demà. 

He acabat d'escriure  el que faltava. Jo seguiré llegint el llibre de la Montse Virgili "El moixons**, un llibre recomanable, especialment a totes les companyes del viatge.

Viatge a Suïssa: Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten (I)

 Dia 2

Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten

Avui a les 7:00h hem anat a esmorzar . El mòbil en tasques de despertador ens ha avisat sense cap mania. Al arribar el menjador ja havia companys a l'entrada. He pres el que prenc a casa, aquí m'he agafat dos caputxinos, a casa no tenim aquestes màquines per fer cafè. Desprès per fer temps abans de marxar  de l'hotel a les 8:45h he fet fotografies al llac des de les altures, tampoc era l'únic que les feia. 

Detall-Hotel

A l'hora convinguda hem baixat caminant fins arribar a un espai menys compromès pe l'autocar i el conductor, en Liam. Un trajecte de uns 20' fins al peu de tren cremallera a Alpnachstand. Hem estat una bona estona fent cua, hi havia molta gent, un grup de mexicans ens acompanyaven en el trajecte. Hem agafat seients al costat del conductor. Ara no calia això de molestar al conductor amb xerrameca, sobretot si no saps alemany. 

Trajecte fins a Alpnachstand

Davant nostre hi havia una parella de mexicans, no hem intercanviat cap paraula. El recorregut és impressionant, la pendent mitjana arriba els 45º, hi ha un camí que puja fins a dalt del Mont Pilatus (2100m), últim tram és molt exigent per salvar el desnivell que comença a 400 m. 

Eduard Locher

He fet fotografies, com tothom, el dia era esplèndid, des de el mirador al costat de l'estació del tren cremallera, hi ha un espai per els viatgers i turistes, juntament en tendes, i l'hotel Pilatus-Kulm i el Bellevue. A la Wikipedia hi ha les diferents versió del perquè és diu així aquest Mont. Jo descartaria la few news sobre Ponç Pilat. 

Tren-cremallera

(48º de pendent) 

He pujat a un mirador què està a l'esquerra, hi ha vistes panoràmiques 360º. Des d'aquest mirador privilegiat si pot veure l'Eiger, el Mönch i  Jungfraujoch. Aquests gegants els veurem de molt a prop d'ací uns dies.

Una atalaia amb moltes vistes (360º)

   

Vistes els quatre Llacs

(Lucerna)

Hem passejat per unes galeries  a la roca de la muntanya. Hi ha diferents perspectives paisatgístiques què permeten veure una extensió enorme de Suïssa. Llàstima que hi havia calitja en l'horitzó. No es pot tenir tot! 

 

Al costat del hotel Pilatus hi havia una exhibició de trompes alpines, avui un dels símbol immaterials de Suïssa. Antigament, es feia servir per trucar a les vaques escampades pels prats en dies de boira. Hi ha festivals i associacions per mantenir una tradició què va estar a punt de desaparèixer. Hi ha repertori musical per fer concerts de trompa.

Des de els diferents miradors, és pot veure el llac del quatre cantons. Un es pot preguntar perquè aquest esforç gegantí? La resposta té origen en el enginyer Eduard Locher, que va inventar un sistema d'engranatges per salvar la pendent del 48%. La construcció va ser fet amb capital privat. Les obres van començar l'any 1886 i finalitzar en temps record al 1887, La inauguració va ser el 4 de juny de 1889. Posteriorment, s'han fet modificacions, passant per el vapor fins a l'electrificació al 1937.

Dragon Rider

Hem pujat al Mont Pilatus amb el Pilatusbahn, hem baixat pel altre cantó amb transbord inclòs. Un telefèric anomenat Dragon Rider, què et deixa a meitat de camí, s'ha d'agafar telecabines (4 places), fins a Kriens. La parada intermèdia hi ha un espai lúdic per grans i petits. En aquesta cabina, hem parlat amb una parella jove de mexicans, que feien un Tour per tota Europa, finalitzant a Madrid. Eren molts simpàtics i devien ser l'elit de la societat mexicana. 

A vista d'ocell

Kriens

Com érem dels primer en baixar, hem trigat una bona  estona esperant a la resta dels "companys de viatge" (ací, aquesta expressió ja no és la què era, tot canvia!). He fet fotografies de les cabines arribant  i sortint al seu destí. a Kriens. L'autocar ens esperava amb Liam fet d'amfitrió. Una vegada tothom estava al seu seient -sempre el mateix-, hem anat cap a Lucerna i el seu casc antic.