Obituari: Pere Lluí Font (1934-2026)

 

Recordo el primer dia de classe, a la UAB. Va arribar carregat d'un fulls enormes que va repartir entre tots el alumnes de la classe. Era un mapa conceptual dels segles XV-XVIII. Hi havia tots els noms possibles i les relacions entre ells. Ens va deixar estorats, perquè el full era massa gran i si el volien encabir en una carpeta, tenien irremeiablement que començar-lo a doblegar-lo, i sabia mal fer-ho. 

Estem els 80, donava la classe des de la tarima, explicava Descartes o Pascal, dues de les seves passions, amb ganes. Tal vegada jo l'escoltava, però anava molt ràpid i era impossible prendre apunts -en aquella època és feia així-. 

Gràcies el seu impuls, entre altres, es va impulsar a través de la Editorial Laia, Edicions 62, Textos filosòfics, una empresa singular i extraordinària en català. L'edició d'obres de Descartes, Tractat de les passions. Cartes sobre la moral 80(1998); o Kant, Prolegòmens 7(1982), van fer possible llegir-los per primer cop en català. 

https://blocs.xtec.cat/filocatcentral/textos-filosofics/

Líban l'altre experiment d'Israel

 

Els crims de guerra d'Israel segueixen el seu model de destrucció massiva, annexionant territoris que seran posats a disposició de la punta de llança del messianisme jueu aprovat per el govern d'extrema dreta. L'objectiu és la població civil, volen que marxin de casa seva. No hi ha cap justificació més enllà que Israel vol destruir qualsevol possibilitat d'una pau a la regió que no sigui el cementiri. Si hem d'escoltar a l'exèrcit totes les morts son comandats de Hezbol·là. Sempre és la mateixa excusa. L'ONU pot cantar sobre il·legalitats de tota mena, però la realitat és que l'ONU s'ha convertir en un museu que recorda com la diplomàcia internacional s'ha quedat en paper mullat, davant de l'exhibició d'una violència terrorista sense cap possibilitat de revertir-ho.

 

Pausa a l'estret d'Ormuz: Els vaixells poden conintuar

 

El líder suprem del món lliure (d'escrúpols) D.Trump, ha decidit momentàniament, parar la destrucció massiva de l'Iran, a canvi d'obrir l'estret d'Ormuz. Sembla que de moment tothom està molt content. I qui està content? Els mercats, la noticia ha fet pujar les borses a tot el món. Molt probablement, aquesta parada tècnica, serveix per omplir-se les butxaques. Cada vegada que surt a la TV des de la Casa Blanca, li han calculat quants milions de dòlars haurà guanyat. Israel ha dit que hauria preferit arrasar l'Iran,  però com a premi de consolació s'agafa el Líban fins el riu Litani, és a dir, tot el sud del Líban. Les monarquies del Golf Pèrsic deuen estar respirant una mica, hem de preveure que pressionaran a Trump, perquè marxi de la zona a canvi de més participacions de les empreses de Trump. A qui el quid pro quo, funciona  sense cap mirament, aquesta conducta és delictiva, però Trump això l'importa un rave. Es sent impune i això encara el fa més perillós, perquè ningú gossa de dir-li que hi ha límits, l'hybris grega en estat pur. 

Temps d'assassins!

 

Diu Trump, vull el petroli iranià! Ho diu convençut que s’ho mereix perquè Ell com diu Pete Hegseth - d’on l’han tret aquest personatge sinistra?-, Trump és Déu. Així la roda d’afalacs nauseabunds arriba fins el cim de l’Everest. Destruir-ho tot, deixa Iran a l’edat de pedra, això vol l’eminent estadista del món lliure. Amb el suport incondicional del seu fidel amic Netanyahu. Un altre visionari Ben Gvir –ministre de defensa israelià- proposa utilitzar la bomba atòmica contra Iran, això ho diu amb un somriure d’orella a orella. Tots aquests personatges estan segurs d’ells mateixos, davant del astorament de la diplomàcia internacional. El propi Trump ha comentat que no li “preocupa” gens ni mica que l’acusin de crims de guerra. Literalment, estem en mans d’assassins cobdiciosos que representen el món Occidental!. 

PD: Sempre hi ha qui senyala a l'altre dient que encara son pitjors. El règim dels aiatol·làs és un teocràcia criminal, però la destrucció del paí, per quedar-se el seus recursos, no neteja les accions de Trump o Netanyahu. 

L'aspirant al Nobel de la Misèria Moral està enfadat!

 

Recomanacions musicals

 

Ous de Pasqua

 

"Altre gran cicle festiu, el de Pasqua, comença amb la Quaresma el Dimecres de Cendra, que posa fi al Carnaval. L'inici de la Setmana Santa com a tal té lloc el Divendres de Dolors, amb processons com la de Bellpuig, mentre que el Dia de Rams es caracteritza per la benedicció de palmes i palmons, fets amb fulla de palmera engroguida i que tenen en el Mercat del Ram de Vic el punt de venda més emblemàtic. Setmana Santa segueix amb processons i paralitúrgies que van des de Dijous fins a Dissabte Sant. Una de les més emblemàtiques és l'anomenada Dansa de la Mort a Verges, formada per cinc esquelets que dansen al ritme d'un tambor, com a part integrant de la processó e Dijous Sant.(...)

"Pel que fa a la Pasqua com la festa més important per als cristians, (...). Avui dia el tret que n'és més definitori a casa nostre, però, és l'obsequi de la mona que ofereix el padrí al fillol, un pastís o tortell considerat de procedència andalusina, on els ous que la decoraven inicialment han esdevingut ous de xocolata, assimilables al que deixa la llebre de Pasqua als infants en el món germànic i anglosaxó*. (...)"