divendres, 26 de juny del 2026

Veneçuela i l'ajuda internacional

 



Catàstrofe a Veneçuela, un terratrèmol deixa al descobert la falta de solidesa dels edificis. El balanç provisional permet albira una autèntica catàstrofe humana.  Veneçuela és avui un país intervingut per els EUA. Però la seva ajuda de moment és més simbòlica i contrasta a l'escalada que va propiciar l'enderrocament de Maduro. Caldrà esperar com és canalitza l’ajuda internacional. El temps corre contra els possibles supervivents enterrats sota les runes dels edificis amb cap mesura per combatre terratrèmols. 

dijous, 25 de juny del 2026

Espanya és "un desastre"!

 


El far de el món lliure ha descrit Espanya com "un desastre", un país que "creu que tot li sortirà gratis" i que "no vol pagar res". (Ara.cat, 25/6/26)

I per què és un desastre? La resposta és que no vol comprar (encara més) armament els EEUU. Com és un mentider de mena, molt probablement no sap on cau la península ibèrica, pot dir el que li dona la gana perquè sempre hi ha almenys un què sempre li riurà les gràcies, és diu Mark Rutte, secretari de Trump  i l'OTAN. Fa bé Sánchez de no seguir-li la corrent, malgrat que hem gastat en defensa a prop del 2% del PIB i els diners de tots s'han va al paradís de la democracia nord-americana. Sempre és bo saber que l'Emperador d'Occident veu a Espanya com una colònia díscola, però que com totes les colònies,  sempre es pot treure suc.


dimarts, 23 de juny del 2026

No en nom meu!

 










Si us plau, vull veure la fotografia on els representants de la UE donen la benvinguda els talibans



Cambó o la passió política (I)

 


Llegint la biografia de Francesc Cambó,* de Borja de Riquer, fins a la seva mort el 30 d’abril de 1947 els setanta anys i set mesos (pàg.631) et dona idea de les dificultats de ser català e influir en la política espanyola. Sembla que hi ha una impossibilitat “natural” que les catalans tinguin una veritable influencia. Cambó és un exemple paradigmàtic. Ministre en el govern d’Espanya, catalanista, gent d’ordre, i malgrat tot, sempre vist en recel. Mort a Buenos Aires, lluny d’Espanya i sobretot de Catalunya. Pragmàtic, va estar amb Franco i el seu cop d’Estat. Va ajudar els facciosos amb diners e influències, però això no l’exculpava de la seva catalanitat. Home de negocis –CHADE i CADE-, era ric i mecenes. La guerra civil la va viure fora de Catalunya, allunyat en lloc segur. Les seves simpaties per els colpistes és transforma en agres critiques a la Generalitat de Catalunya. Ell que volia compaginar Catalunya i Espanya va acabant sent injuriat tant a Catalunya com a Espanya i el règim franquista.