L'article de Ignasi Aragall, Un terror sense fi (Ara.cat., 4/6/25) a propòsit del llibre Palestina des de dins (Ara Llibres), de Cristina Mas, permet fer-se la pregunta de perquè ningú fa res per la població de la Franja de Gaza?
La fotografia que il·lustre l'article dona idea del "apartheid i genocidi" que estem vivim en diferit, perquè les notícies son en compte gotes. La crueltat i odi contra la població de Palestina no ve del novembre del 2023. La Franja de Gaza no es terra israeliana, malgrat que ella controla l'accés. La resta de la comunitat internacional mira a un altre banda, però aquesta matança continuada i sense treva fa cada vegada més difícil seguir impassible davant del terror imposat a una població al límit. Israel i les seves forçes armades (FDI) son responsables de la mort de més de 53000 persones, de les quals més de 13000 son menors d'edat. A la guerra d'Ucraïna, han estat 2000 nens i nenes , comparin amb la Franja de Gaza. El pitjor és que la gran majoria de israelians donen suport al govern de extrema dreta que porta a terme aquest genocidi per terra, aire i fam. Sembla que la solució final per els Palestins és l'èxode forçós cap a Egipte, Jordània i altres països que els vulguin, que no els volen. Perquè com diu l'article de Aragall: " Israel, que ha dilapidat tot el crèdit moral, sempre viurà amb la por que un dia reneixi de les cendres la revenja palestina." I això no ho poden suportar, perquè és una taca a l'orgull del estat jueu (que encara dura).
