Cinema a Gaza: Desconnectar dels horrors

 

Recomanacions musicals

 

Descobrir un grup i un tema com aquest és tota una sorpresa. La música és memorable. Els tocs de guitarra són extraordinaris i les veus que els acompanyen creen un clímax imbatible. Imprescindible.

Recomanacions musicals

 

El silenci ominós a Gaza i Cisjordània

 

El focus mediàtic  ha marxat de Gaza. Ens hem oblidat d'ells. Les inundacions accelera la destrucció de gazatins, sense aigua ni electricitat, ni hospitals ni medecines, i fam. La devastació infligida per Israel a Gaza  ajuda a accelerar la mort dels civils. No cauen bombes intel·ligents, però la mort segueix instal·lada per tota arreu. La mort dels nens i nenes s'estén silenciosament, avui Gaza és una colònia penitenciaria, no cal que hi hagi barrots, simplement cal que l'exercit israelià tiri a matar si intentes fugir d'aquest infern. Però la situació a Cisjordània es fa cada dia més insuportable gràcies els colons que en la seva violència armada poden fer i desfer sense que les FDI intervinguin mai, poden matar, destruir cases i oliveres. Això si és terrorisme de baixa intensitat. I mentre a l'altre part del món Trump inicia la seva guerra particular contra Veneçuela. I això és perquè no li van donar el premi que volia.      

Recomanacions musicals

 

Això és la pau a Gaza?

 

"El director de la unitat del ministeri de Sanitat de la Franja responsable del recompte de morts, Zaher Al Waheidi, ha confirmat a Efe que l'hospital havia rebut les restes. En total, ja són 270 els cadàvers de presos palestins que Israel ha retornat a Gaza a canvi dels cossos dels ostatges, tot i que l'autoritat de l'enclavament només n'ha pogut identificar 78 a causa del seu mal estat. Encara resten a Gaza les restes de vuit captius." (Ara.cat. 3/11/25)

La noticia no tranquil·litza gens ni mica. Perquè sense informació addicional, aquests 270 cadàvers de presos palestins a Israel, volen dir que els han estat executats?  La noticia no ho especifica. Caldrà estar atent.

Recomanacions musicals

 

L'humanista Clinton, es preocupa per la sort del Sudan. Sobte (és retòrica) que per Gaza no hagi dit ni una paraula!

Matar i assassinar

 

L'ONU demostra la seva impotència per impedir aquests banys de sang, tant al Sudan o a Gaza. Manen les armes, la voluntat de poder, de criminals com  Al-Burhan, Mohamed Hamdan Dagalo (FSR), Netanyahu. Així com els primers poden arribar al TIP no ho tinc gens clar que Netanyahu arribi mai a comparèixer al Tribunal. La raó és que té amic més poderosos e influents. Morts i més morts és el balanç que poden donar aquests assassins de masses.  Per descomptat, al darrera sempre hi ha interessos de tot ordre. La facció de FSR, indistingible de l'altre, té el suport del Emirats Àrabs Units. "Del costat de l'exèrcit sudanès hi ha Egipte, l'Iran, Eritrea i Ucraïna. Aquesta última fins i tot ha desplegat forces especials al Sudan i ha donat drons armats. Del costat de les RSF, els Emirats Àrabs Units, la Líbia oriental controlada pel comandant Khalifa Haftar, Israel i Rússia a través dels mercenaris de Wagner**." Una guerra on les víctimes son sempre les mateixes. 

PD: No tinc clar si Trump a comptat aquests conflictes con resolts i per poder quedar-se desprès amb les seves terres rares. 

"Néstor Siurana (@NestorSiurana) Geògraf, analista geopolític “A Darfur (Sudan) hi ha un genocidi  finançat pels Emirats Àrabs. L’or representa per als Emirats Àrabs més del 30% de  les seves exportacions no petrolieres.  Els Emirats Àrabs no tenen cap mina d’or.  El 98% de l’or dels Emirats Àrabs prové  del Sudan. Potser així s’entén” "

Hi ha una tribu (Israel) que vol destruir a l'altra (Gaza)

 

"La nostre història [el poble jueu] ha sigut una lliçó interminable del que passa quan la humanitat s'esmicola en tribus. El significat de la nostre història es tot en aquesta lliçó. Establir-nos com a tribu -com una tribu entre d'altres- farà que es perdi aquest significat. Ser jueu de debò vol dir lluitar per un món sense tribus. Un món que no estigui dividit entre la meva gent i la forastera*..." (p.194)

Recomanacions musicals

 

Israel segueix la seva política (genocida)

 

L'alto el foc no vol dir que es poguí seguir matant els gazatins. Sigui per foc d'artilleria o simplement per fam, perquè Israel bloqueja l'entrada de camions amb ajuda humanitària. Per això, des de Washington envien els seus sicaris per comprovar sobre el terreny com va el pla de Trump. Cap d'aquests sicaris, té cap preocupació per la sort dels dos milions de gazatins que estan tancats a Gaza. Venen perquè el que volen fer a la Franja de Gaza és el seu negoci. Per descomptat, això del somni immobiliari ja veurem si arriba a fer-se. Per aquests sicaris l'únic que compte, és si és fa la voluntat del estadista més gran que la història ha conegut. De moment, Trump somia en la inauguració a l'ala oest de la Casa Blanca de la seva obra d'art com és la Sala de Ball on podrà exhibir-se sense cap mena de pudor ni rubor, perquè simplement, Ell és el nou Emperador del Món. 

Israel fa el que li dona la gana!

 

Israel, el petit David, intenta sobreviure com pot contra totes les forces del mal. Així Netanyahu, culpa del que va passar el 7 d'octubre del 2023, no a ells, no si us plau! Els culpables son les famílies dels ostatges, els manifestant contra la passivitat de Netanyahu de resoldre el cas dels ostatges i per descomptat, el sistema judicial, que fa què per les nits no poguí dormir. 

Així que per treure's pressió, res millor que trencar una vegada més l'alto el foc amb una exhibició dels blindats, disparant a tort i a dret, per demostrar una vegada més que si els gazatins encara son vius, és perquè Netanyahu i els seus, així ho volen, de moment. I mentre tots els membres de l'Administració Trump, viatgen a Tel-Aviv, per recordar-li que no pot fer quedar malament al Líder Suprem de la Pau i la Fraternitat del Món.   

Israel bombardeja Gaza, però diu que això és passatger

 

Hi ha una part que bombardeja Gaza, les fonts no diuen si son drons o avions. Mata i no tolera que ningú poguí defensar-se. I mentre fas això, també prohibeixes l'entrada d'ajuda humanitària. Israel ha creat el camp de concentració on al voltant de  2.141.643 (2024) (5.867,52 hab./km²)* mal viuen en una situació de desesperació i impotència absoluta. Però Israel vol encara més. Vol que una organització creada per Israel, Hamàs, es rendeixi i lliuri les armes, armes que no consta que tinguin, ni blindats, ni artilleria pesant, ni drons militars, ni aviació amb F-16, ni  excavadores, molt utilitzades per Israel, per destruir la memòria de la terra, ni cap seguiment per satèl·lit, ni res pel estil. Com l'índex de població és dels més alts del món, els bombardejos no sé si intel·ligents causen sempre víctimes mortals, però les FDI tant se'ls si dona. Per ells, tots els habitants del bantustan de Gaza son terroristes. Ara mateix, la vida d'un soldat israelià val 54 gazatins. Així és la seva particular visió de la venjança. Hi haurà pau? La resposta històrica és que no, perquè tota la base està podrida de ràbia, odi i humiliacions, i perquè els actors que tindrien que portar-la a terme, encara no hi son.

Recomanacions musicals

 

L'horror en directe

 

El reportatge i la seva denuncia arriba fins el 2024. La resta de reporters de Gaza, han quedat aïllats i han sigut objectiu preferent de les FDI.  Imprescindible!

PD: Resulta humiliant que les FDI, dubtessin de la fotografia d'un nen sense vida, afirmant una mentida miserable, que era un ninot. Demostra abastament la deshumanització que les FDI senten per tots els gazatins i palestins.

Trump, el nou Moisés

 

Estem vivim en un món sense brullola moral. Trump, còmplice actiu en la destrucció de Gaza, algú recorda la quantitat de bombes que s'han llançat sobre territori gazatins? "Israel ha llançat a Gaza 100.000 tones d’explosius, l’equivalent a cinc bombes atòmiques*". Israel ha llançat aquestes tones perquè EUA, Biden i ara Trump, les ha subministrat. Son còmplices actiu en la destrucció de Gaza**. És tal la destrucció de vides, els gazatins son els perdedors i oblidats d'aquest conflicte, que en cap moment, Trump ni Israel han parlat d'ells. Per ells, no existeixen, son terroristes. Assassinar 67000 persones, d'ells a prop de 12.000 infants, resulta tràgic que un parlament, Knesset, acolli a Trump com el nou Messies, perquè els ostatges han tornat.

Trump com Mefitòfil, va assaborir el seu ego amb un exercici de falta de límits (hybris) pertorbador. Parla a la Knesset, lloança a ell mateix, i tothom aplaudint com si fossin nens veien l'espectacle de titelles. Trump, per descomptat, fent el paper de policia benvolent. Tenint en compte, el seu perfil psicològic, dubte que li importi algú que no sigui Ell. Encara ressonen l'aplaudiment, que agafa l'avió Presidencial i cap a Egipte.  Sharm al-Sheikh era el lloc per la representació teatral d'un acord, imaginat per Ell i tots aquells que li riuen les gràcies. Pel que sembla ell era l'amfitrió, malgrat no estar a casa seva, però com si estigues. Egipte i el seu dictador, li donaven visibilitat a Abdel Fattah al-Sisi, per Trump, que no té ni idea de qui és, deu ser un tipus fantàstic, aquest epítet, l'utilitza amb tots els dictadors (amics). Hi ha fotografia entre un díscol Pedro Sánchez i el més gran líder mundial des d'Alexandre? 

En aquesta mena de treva, Israel i Hamàs no han estat presents. Trump li està fent pagar a Netanyahu el desastre de Doha. Trump agafa els paper on hi ha les firmes, sembla que per Ell, l'única firma que compte és la seva, i sosté el document com si fos Moisès, baixant del Sinaí, de fet Sharm al-Sheikh està al Sinaí, si fóssim profetes aquesta senyal permet albirà una radiant futur, llàstima que a Gaza, encara queda les 66148 assassinats  i els 168.716 ferits a més de 92% de terra arrasada, i el milió de persones que vaguen per terra de ningú.

Recomanacions musicals

 

Netanyahu és menja amb patates la llista d'ostatges que li dona Hamàs

 

Israel veu com Hamàs, està dins d'una taula de converses per la pau. Això implica un fracàs clamorós per Netanyahu i tot el seu govern extremista. S'ha destruït i assassinats a 67000 persones a Gaza, i ara resulta que Hamàs dona una llista amb els ostatges que les FDI han sigut incapaços de rescatar, malgrat esborrar del mapa Gaza.   

Un aniversari amarg

 

El temps passa inexorablement per tots. Hamàs fa dos anys va fer l'impensable. Va entrar dins Israel i va matar a tots els que s'hi van posar per davant. En aquell moment, Netanyahu estava assetjat per casos de corrupció. Vivia les pitjor hores com a primer ministre de Israel. Hamàs també passava per hores baixes. El cop de mà contra un grup de persones que estaven celebrant un festival de musica a Israel, al costat de Gaza, va fer 1200  morts i el segrest de 250 persones, nens inclosos. Les imatges que varen donar la volta al món eren d'una crueltat inimaginable. Gràcies a les accions de Hamàs, la causa palestina havia caigut en el nivell més baix de tota la seva amarga història.

Dos anys desprès, Israel s'ha convertit en un estat terrorista. A aniquilat Gaza, ha assassinat a més de 67.000 gazatins a destruir més del 92 % d'habitatges, infraestructures -hospitals, escoles-, han sigut objecte de bombardejos fora de tota mida. Venjança i una terrible sensació de ferida oberta és la síndrome que viu bona part de la població israeliana. Gaza ha sigut objecte durant part de la seva trista història el lloc en l'exercit israelià ha fer i desfet amb absoluta impunitat. La mentalitat de bona part de israelians, dona per suposat que Gaza i els gazatins no son humans, i l'únic tracta que els hi poden donar és tota mena de humiliacions i vexacions, i això al llarg de dècades on la repressió ha sigut devastadora. 

Així, el que varen entrar a Israel tenien contra Israel i la seva gent raons de sobre per assassinar-los, perquè la ràbia acumulada i el rancúnia s'havia covat durant tota la vida de tots els que va matar i assassinar, tal com havien vist fer els altres. Ara, desprès de dos anys, Gaza està destruïda, però els ostatges encara no han tornat i la societat israeliana està frustrada i enfadada amb Netanyahu. La clàssica resposta israeliana, utilitzant la teoria del boig, s'ha acomplert abastament. Crims de guerra, utilització de la fam per destruir a la població, neteja ètnica, son alguns de les factures pendents que algun dia tindrà que pagar Netanyahu i els caps de l'exèrcit. Avui és un bon dia per pensar en tot el mal que s'ha fet i encara s'ha està fent.

 

Quan les paraules no signifiquen res