Recomanacions musicals

Quincy Jones 

(1933-2024)

El llistó de la infàmia puja un esglaó més!

 

PD: Estalvio qualsevol comentari, perquè la informació és prou explícita del grau de misèria moral del exèrcit israelià.  

Recomanacions musicals

 

Assassinats en directa!

La UE escolta a l'extrema dreta

 

La UE sap quins son els reptes per la propera dècada! Han escoltat a l'extrema dreta. I aquests bramen contra la immigració! Dit i fet, la UE s'encamina cap a l'autoritarisme democràtic. Tothom sembla molt feliç per aquestes mesures, en cap moment s'han plantejat que la millor manera d'ajudar els països del tercer món, és invertir-hi en ells. Gastàrem milions  per fortificar les fronteres. Deixarem morir miles de persones a la mediterrània o a l'atlàntic. La xenofòbia i la parafòbia fan el paper de jueus del segle XXI. Ja hi ha camps de concentració per els immigrants, -tenen un nom més humanitari, esclar-. 

PD: 

Recomanacions musicals

 

Furor homicida de la mà de l'aviació israeliana

 

Gaza i el Líban son ara mateix centre de la destrucció per obra i desig de Netanyahu què ha vist amb aquest furor homicida, una oportunitat per mantenir-se en el poder. Destrucció i mort és el missatge de Israel els seus enemics, és a dir, qualsevol persona que estigui a l'abast de l'aviació assassina que pot bombardeja amb moltíssima tranquil·litat Gaza o el Líban. No sé si han escoltat el soroll d'avions de combat. Quan veus exhibicions aeronàutiques -estic pensant en Xixón [Gijón]-, el so quan els tens a sobra impressiona i et deixa sense aler, son màquines per matar, però a Xixón, no és més que una exhibició. Ara imaginin aquest so mortífer a Gaza o el Líban, allà no van a cap exhibició, venen a matar i destruir, imagino la por, l'angoixa i el pànic  que ha de suposar tota la gent al sentir el seu so de mort. Miles de nens i nenes, tenen que suportar aterrits aquestes manifestacions de terror i comprovar desprès si els pares o els germans o coneguts segueixen vius, quan marxen aquests missatges de la mort. Vivim en un món tant desordenat i malèfic què hi ha moments que no sé si deixar d'escriure, però no, clamarem al desert, perquè quina cosa és pot fer?

 

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 

Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.

Recomanacions musicals

 

Una mirada de retret 

Sempre es recomana escoltar Wild Children (1973). Tanta música supèrflua que s'envelleix al cap d'una setmana, mentre cançons com aquesta no envelleixen, però et rejoveneixes quan la escoltes.

Recomanacions musicals

 

Clamar en el desert: Gaza!

 

Un infern anomenat Gaza

 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Albert Lebourg (1849-1928)

 (...) cap representant del G-7 ni de la UE27 va dignar-se a assistir a l’homenatge d’Hiroshima i Nagasaki. No pas per oblit. S’hi van negar activament. La negativa –la negació– va estar motivada per la no invitació, enguany, de l’Estat d’Israel. (David Fernàndez, Inici de càntic en el temple (Ara.cat 30/8/24)

Albert Lebourg

Recomanacions d'estiu

 

Ed Sheeran - Eyes Closed (00:00 - 03:09)

Jacob Collier - Little Blue (03:09 - 11:04)

Bongeziwe Mabandla - Noba Bangathini (11:04 - 13:56)

Flyte & Florence Pugh - Tough Love (13:56 - 16:42)

Mahalia - Lose Lose (16:42 - 20:38)

The Teskey Brothers - Carry Me Home (20:38 - 24:35)

Madison Cunningham - All I've Ever Known (24:35 - 29:27)

Myles Smith - I Found (29:27 - 33:32)

Matt Maeson - Cry Baby (33:32 - 36:55)

Kim Churchill & Steph Strings - Please Come Home (36:55 - 40:50)

SOLOMON - Do You Want My Love? (40:50 - 43:53)

Gabrielle Aplin - Skylight (43:53 - 47:21)

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu

 

La destrucció de Gaza per part de Israel deixa la guerra de Ucraïna i Rússia com una mena de baralla de pati de col·legi

Recomanacions musicals

 

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions d'estiu