Viatge a Vietnam i Cambodja: Complex de Temples d'Angkor (III)

Des de el Temple de Bayon fins al de Baphuon hi ha 200m,cal desviar-se molt poc per arribar-hi entre arbres aquesta construcció. Pedra que també nota el pas del temps. Les ruïnes del que una vegada va ser espais sagrats i de poder material i espiritual, permet copsar el canvi del temps, tant dels homes com de les seves contraccions.  

Temple de Baphuon (c. 1060)

Fotografia del 1923*

Reconstrucció *

Baphuon va ser erigit durant el regnat d'Udayadityavarman II, que va governar del 1050 al 1066. Va servir com a temple estatal de Yasodharapura, la capital de l'imperi khmer al segle XI.

Zhou Daguan, un "ambaixador" xinès del segle XIII, parla amb entusiasme del temple, descrivint-lo com una "torre de coure". Això suggereix que tot el temple podria haver estat recobert amb plaques de bronze.

Igual que amb Angkor Wat, el Baphuon es va convertir en un temple budista al segle XVI. Això va implicar la demolició de les galeries exteriors, les pedres de la calçada i altres estructures per reutilitzar el material per a la construcció d'una enorme estàtua de Buda reclinat al costat oest del temple. Tanmateix, l'obra mai es va completar i el Buda a mig acabar amb prou feines es distingeix*."

*

Com que el Baphuon es va construir sobre un sòl inestable, no ha demostrat ser tan durador com altres temples propers. Ja a la dècada de 1960, l'EFEO (École française d'Extrême-Orient) va decidir començar la restauració del temple utilitzant la tècnica de l'anastilosi, que implicava el desmuntatge de grans parts del temple i la reconstrucció utilitzant les pedres originals i les substitucions segons calgués. Tanmateix, aquesta feina es va haver d'abandonar a la dècada de 1970 quan els Khmer Rojos van arribar al poder. En aquell moment, l'EFEO havia completat la fase de desmuntatge de la reconstrucció. Es van col·locar més de 300.000 pedres en una zona de 10 hectàrees que envoltava el temple. L'EFEO va mantenir registres acurats de la posició original de cadascuna de les pedres, però els registres es van perdre o destruir durant el període dels Khmer Rojos. Malgrat això, els arqueòlegs que van treballar entre 1995 i 2002 van poder reassignar la ubicació de la majoria de les pedres, i la reconstrucció es va dur a terme entre 2002 i 2011. La reobertura del temple va tenir lloc el 3 de juliol de 2011.

*

Gopura est del Palau Reial

 

Temple de Chau Say Tevoda 

Temple de Chau Say Tevoda (mitjans del segle XII)

Chau Say Tevoda és un petit temple construït al final del regnat de Suryavarman II, a mitjans del segle XII. Amb unes dimensions de 50 m x 40 m, es troba a uns 500 metres a l'est de la porta de la victòria d'Angkor Thom, just al sud del Camí de la Victòria (ambdós construïts molt més tard). Sovint es considera incorrectament que és bessó del temple de Thommanon, ja que tots dos es troben l'un davant de l'altre i tenen aproximadament la mateixa mida, tot i que Chau Say Tevoda es va construir més tard.

La distribució del temple consta de quatre gopures, dues "biblioteques" i un santuari central. Una llarga calçada i una terrassa cruciforme s'estenen cap a l'est, en direcció al riu Siem Riep. El temple estava en molt mal estat fins a la dècada de 1960, quan la Gopura Occidental va ser reconstruïda per l'EFEO. Una restauració més recent realitzada pels xinesos es va completar el 2009. Tanmateix, la restauració és controvertida, ja que moltes pedres que faltaven van ser substituïdes per reconstruccions modernes que van ser esculpides per semblar-se al que els arqueòlegs creien que eren els dissenys originals. Com ha assenyalat Michel Petrotchenko, "...d'aquí a uns anys serà difícil distingir aquestes pedres de les esculpides al segle XII".

Vista del Temple Suor Proat

Desprès de passar per aquesta porta del Temple de Chau Say Tevoda, anavem a sortir en un espai enorme  ple d'arbres, una gespa que donava color i unes terrasses que corresponien a la Terrassa dels Elefants, Secció Nord (finals del segle XII) i així com la Terrassa del Rei Leprós (segle XIII).

Detall

*

*

Terrassa dels Elefants

Terrassa del Rei Leprós

Viatge a Vietnam i Cambodja: Complex de Temples Angkor (II)

II

Desprès d'a travessar la porta Sud, l'espai de la porta permet els elefants passar-hi sense cap dificultat. Hem enfilat un camí enmig d'arbres esplendorosos, cap el Temple de Bayon. La distància era d'un 200 m, al final hi ha dos camins divergent i enfront el Temple. Hi havia gent, però no multitud.  

Temple de Bayon

L'estructura és concèntrica. Quadrats que contenen altres quadrats en simetries perfectes. Els murs tenen els desgast del temps i l'erosió de l'aigua. Quan els francesos (1880) van redescobrir aquestes temples la vegetació s'ho havia menjat tot, per això va poder salvar-se el que ara veiem, malgrat la guerra i la destrucció del segle XX. 

Pierre Dieulefils

Bayon (1909)*

Temple de Bayon

Temple de Bayon (c. 1200)

Reconstrucció*

"Bayon era el temple estatal de Jayavarman VII, un poderós governant de finals del segle XIII. El temple es trobava al centre d'Angkor Thom, una ciutat emmurallada que va servir com a capital de l'Imperi Khmer. Quatre de les cinc portes de la ciutat estaven situades en eix amb el temple, i les muralles de la ciutat substituïen els murs de tancament que normalment es troben als temples khmer. Les muralles es troben a una distància tan gran del temple que el temple sembla aixecar-se abruptament del terra com una muntanya artificial. De fet, el temple estava pensat per evocar la forma del Mont Meru, la muntanya còsmica al centre del món en la cosmologia budista. D'acord amb aquest simbolisme còsmic, el pla del temple es basa en un "yantra", un símbol utilitzat pels budistes tàntrics com a base dels diagrames de mandala que representen la disposició de l'univers. El temple no només honorava una deïtat, sinó una multitud de déus que es trobaven per tot l'imperi khmer. El seu santuari central contenia una imatge de Jayavarman VII, que potser s'imaginava a si mateix com un déu-rei governant en nom de Buda.

El temple hi havia 200 cares de pedra somrient en a prop de 50 torres, 

avui queden 37 que segueixen mirant 'nos els nous exploradors que som el turistes* 

 

Apsara i Devata

El temple és conegut avui dia per les gegantines escultures de rostres que adornen les seves trenta-set torres supervivents. Mirant en quatre direccions a cada torre, es creu que les cares representen Lokeshvara, una deïtat budista que projectava benevolència cap a les quatre direccions**."

Escenes de destresa militar

Els baixo relleus representen escenes de la vida quotidiana

"La paret exterior de la galeria exterior presenta una sèrie de baix relleus que representen esdeveniments històrics i escenes de la vida quotidiana dels khmers angkorians. Tot i que són molt detallats i informatius en si mateixos, els baix relleus no van acompanyats de cap mena de text epigràfic, i per aquesta raó hi ha una incertesa considerable sobre quins esdeveniments històrics es representen i com, si és que hi ha alguna relació, els diferents relleus***."

Una mica marejats per tant baix relleus, i la sensació que les cares de Buda ens donaven un somriure d' a comiat, nosaltres exploradors del llocs trillats anàvem cap un l'altre temple, aquest conegut gràcies a pel·lícules molts dubtoses, però d'èxit internacional, el temple de Ta Prohom.

Viatge a Vietnam i Cambodja: Complex de Temples d'Angkor (I)

 Dia 13

El dia començava a les 6:15h. Hem anat a esmorzar, Hi ha massa de tot i un només menja el que està acostumat, no agafaré sopa, per exemple!  

A l’hora prevista hem tornat al lloc de recollida de tickets, perquè un dels companys no és va trobar bé ahir i no va poder anar amb nosaltres. Anava amb mascareta, no volia pedres Angkor Wat. El tràmit ha estat ràpid perquè només calia fer-ne un carnet.

Plànol detallat de l'estructura central

Porta Sud d'Angkor Thom

"Angkor Thom és un quadrangle de muralles defensives que un total de 12 quilòmetres protegia la capital khmer del mateix nom (Angkor Thom significa "Gran Ciutat"). Construïdes a finals del segle XII i principis del XIII pel rei Jayavarman VII, les muralles estan dividides per dos eixos que van de nord a sud i d'est a oest. Al final de cada eix hi ha una porta, quatre en total, orientada cap als quatre punts cardinals. Una porta addicional, anomenada "Porta de la Victòria", travessa la paret est just al nord de la " Porta dels Morts ", la porta est al llarg de l'eix central. La importància de la porta addicional és que proporcionava accés a una terrassa del palau reial. Pel que fa a les altres portes, els dos eixos s'intersequen al centre de l'àrea tancada on es troba el temple Bayon .

*

La porta sud d'Angkor Thom és la més ben conservada. Té una alçaria de 23m. S'hi accedeix des de l'exterior a través d'una calçada que s'estén uns cinquanta metres a través d'un fossat. A cada costat de la calçada hi ha baranes fetes amb 54 figures de pedra que representen una famosa història hindú: el mite de l'agitació de l'oceà*. Al costat esquerre del fossat, 54 "deves" (déus guardians) estiren el cap de la serp "Shesha", mentre que al costat dret 54 "asuras" (déus dimonis) estiren la cua de la serp en la direcció oposada. En aquest mite, el cos de la serp s'enrotlla al voltant de la muntanya central, el mont Meru, que potser correspon aquí al temple Bayon, al centre del jaciment. En qualsevol cas, el mite relata que, a mesura que els Deves estiraven la serp en una direcció i els déus empenyien en l'altra, l'oceà va començar a agitar-se i a precipitar els elements. Alternant-se d'anada i tornada, l'oceà va ser "mungit", formant la terra i el cosmos de nou.

La tortuga còsmica i el mont Meru

La torre central de la porta de pedra està coronada per tres torres frontals que miren cap a les quatre direccions (la torre central mira cap a fora i cap a dins). A sota d'elles, a la base de la porta, hi ha dos conjunts d'estàtues d'elefants que flanquegen l'entrada a banda i banda. Asseguda a cada elefant hi ha una figura del déu Indra que porta la seva arma habitual, el  vadra  (un llamp). La porta en si té forma d'"U" invertida i té mènsules a la part superior (en lloc d'arcs, els constructors d'Angkor preferien utilitzar mènsules per superar distàncies). Encara és possible veure on s'adaptaven les portes de fusta a la porta a través d'obertures a la pedra.

Hi ha cert debat sobre la funcionalitat d'Angkor Thom en conjunt. Si era una muralla destinada a la defensa, estava força mal dissenyada, ja que no hi havia cap lloc al llarg de la muralla on els defensors es poguessin refugiar del foc entrant o disparar des d'una ubicació protegida. (...)

Si no estaven destinades a la defensa, les muralles podrien haver estat simplement un recinte addicional al voltant del temple Bayon, més per a cerimònies que per a ús pràctic. Com al sud de l'Índia, els governants d'Angkor van construir temples envoltats de muralles, però normalment no amb muralles tan gruixudes i imponents com les d'Angkor Thom**."

Un llac artificial rodejant el complex d’Angkor Thom ("Gran Ciudad”), i des de la ribera del llac és pot contemplar l’entrada a la porta Sud. Fileres d'estàtues  -déus i dimonis- contemplen els turistes que passegen per arribar a l’entrada i traspassar-la. A l’esquerra els déus, amb diferents cares, totes satisfetes d’ells mateixos, totes semblants, però cap de idèntica. I a la dreta , els dimonis. També ells, indiferents els turistes. Tant els déus com els dimonis, el pas del temps no els ha sentat massa bé. Anava a dir com a tothom.

Detall dels déus

Els dimonis

I la porta amb les quatre cares gegants orientada cap als quatre punts cardinals. Tens la sensació que les cares i els que la varen dissenyar volien que tothom es penses que el Buda i el rei els veien amb una visió panoràmica de 360º, impossible escapar al seu escrutini. Les torres còniques, com si fossin piràmides escalonades, donen un efecte espectacular al conjunt. 

A més per sota de les cares, hi ha un exèrcit de figures orant. A la cara nord de l’entrada, hi hi una estàtua d’un elefant de tres caps i al cap d’amunt el déu Indra. I això no més acaba de començar! Per desgracia, les detalls de la porta t’ho han de explicar, perquè és molt difícil de veure tots els detalls, mentre camines a prop de 800m en direcció cap a el Temple de Bayon.