Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Turisme. Mostrar tots els missatges

dijous, 13 de juny del 2024

Perú (3): Arequipa-Chivay

 Dia 3

Arequipa-Chivay




M’ha despertat a les 3:15h. Havia dormit 6h, desprès he intentat dormir fins les 5h. Tot plegat demostra que el jet lag, és una realitat. A les 6h esmorzar. Aquest horaris per turistes son un despropòsit. A l’hora prevista hem sortit a les 7:15h. L’autocar ha tingut, sense voler, un protagonisme insospitat e inesperat.  






A les afores d’Arequipa l’autocar no rotllava, anava ofegat, tots els cotxes el passen davant. El conductor s’ha tingut que parar en una estació de benzina. Ací, la benzina va per galons. L’autocar és xinés, l’havien revisat, però sembla que un maneguet  estava fluix.  El conductor ho ha arreglat, feia calor i el paisatge  ple de pols, donava un aire pobre i trist a tot el que es veia. 









Les afores d'Arequipa, és una zona pobre amb moltes cases molt modestes, amb construccions a mig fer. Semblaven les edificacions d'Egipte. Pols, brutícia i oblit era un escenari poc gratificant de veure, i malgrat la gent intenta seguir endavant. També és cert, que Arequipa no hem vist la part més moderna, i el seu centre financer, amb l'edifici més emblemàtic, el City Center Quimera





Hem reprès el camí cap a Chivay. Una carretera plena de camions enormes, estil nord-americà, feia la conducció lenta i feixuga. A més havíem de superar Mirador de Patapampa (4.920 mts.), però això quedava lluny.



Fabrica de ciment de Yura



L’autocar al cap de mitja hora ha tornar a quedar sense ànima. Cada pocs quilometres tenia que parar, ajustar el maleït maneguet. Això permetia veure el paisatge, cada vegada a més alçada. A Arequipa la alçada és de 2.334 (msnm). Aquestes aturades han anat aclimatant el cos per arribar-hi el sostre d’aquest periple per Perú.





Al cap d’una llarga estona, en un paratge del altiplà, on si podia veure alguna llama i alpaques, s’ha aturat definitivament. El conductor i mecànic, veient les dificultats del viatge ha avisat a la companyia que calia un nou autocar en condicions. Així que hem tingut que esperar. El transit era intens, malgrat la solitud del paisatge andí. Aquest compàs d’espera a anat d’allò més bé per l’alçada. També teníem fulles de coca, què per el mal d’alçada és imprescindible. 









Hem parat al mig del no res, a prendre te de munya -molt bo pel estomac- i anar els banys.  El lloc és diu "cafe tematico inkawasi" (34E). Hem vist molt banys com a negoci, un sol és el preu demandat. Les vistes en mig del altiplà eren impressionants i magnifiques. La carretera Interoceànica és la 34A, hi ha zones de vicunyes. La carretera va agafant alçada, hi ha alguns lloc per descansar. En paral·lel hi ha una via ferra, hem vist un tren circular, amb una fumarola  notable. Hem entrat a la Reserva Nacional de Salinas i Aguada Blanca.








Un altiplà amb reserves d'aigua i on les alpaques, llames i vicunyes campen per aquest paratges desèrtics. Hem passat, sense aturar-nos pel Mirador de los Andes a 4920 (msnm). Des d'allà és pot veure a un volcà actiu, que anava llançant núvols tòxics, és el Sabancaya . Des d'aquest punt tot és baixada, pel l'AR-109. Hem arribat a Chivay (3600 msnm). Hem dinat al "Restaurante Turística Colca". Un bufet lliure.








Hem parat al poble de Chivay. He fet fotografies a la plaça i desprès al mercat. Un del productes estrella ha sigut un barret típic d'ací. Desprès hem anat cap el hotel. 
















No està a prop de Chivay, el lloc es diu Colca Lodge Spa & Hot Springs. Està a prop -en cotxe- de Yanque. L'hotel és un lloc apartat, fet amb forma de cases unifamiliars, de vius colors, habitacions enormes, i sembla una ciutat ideal perquè poguí viure amb tranquil·litat qualsevol "Truman Burbank". El sol s'ha amagat darrera de les muntanyes i la temperatura ha baixat una mica. La habitació és molt grans i a més te dues cadires -perquè no volen els hotel posar dues cadires?-.  







* Lola



A les 19h hem anat a sopar. He sopat una "Menestron andina". Un plat de verdures i carn, molt gustós i què hi havia per donar de menjar a dos persones més. Una part del companys de viatge també s'han afegit.  Un altre grup a anat a fer banyar-se en uns pous al costat del hotel. Hi ha piscina al complex, però ací estem al hivern. Una alpaca és passejava tranquil·lament per el complex hoteler. Het fet un parell de fotografies al cel austral i la creu del sud què es pot veure fàcilment mirant al cel. Demàs serà també un dia llarg i feixuc. 




dijous, 27 d’abril del 2023

El futur ja era el 1873 (III)

 El turisme*



El turisme de masses ha tingut a veure sempre en els mitjans de transport. El segle XIX, el ferrocarril va ser mitja que va permetre connectar les ciutats europees més importants, i va fer que viatja -el gran tour- no fos solament una qüestió de la aristocràcia britànica, sinó un fenomen més global. Així, la paraula turista, apareix  cap el 1810 y s'estengués a la dècada del 1840. I així, el Edinburgh Review en 1973 pot dir el següent:

" Durante los meses de otoño, toda Europa parece entrar en un estado de movimiento perpetuo. En cada pequeña estación de tren hay una multitud. Se construyen nuevos hoteles (como en Lucerna) pensados para dar cabida a quinientos, seiscientos o setecientos huéspedes, y los más frecuentados rechazan diariamente a unos doscientos solicitantes, para quienes no hay habitaciones. No hay lugar, por difícil que sea el acceso, que no se vea atacado. El remoto lago Koeningsee, en Baviera, al que antes quizá llegaban una docena de extraños en el transcurso de un mes, tiene ahora cuatro barcos, y los carruajes que esperan en la orilla pueden contarse más allá de la cincuentena. La cima del Rigi está pelada de hierba y salpicada de botellas rotas y fragmentos de The Daily Telegraph" (pág.257)




Si l'aristocràcia podia viatjar durant setmanes o mesos, ara, el nous turistes, concentren les seves vacances al estiu. Com diu Fontane, en Viatges moderns (1973) "Tot el món està viatjant".

" Igual que en los viejos tiempos la gente se divertía hablando del clima, ahora lo hacen hablando de viajes. "¿Adónde fueron este verano?", es todo lo que dice la gente entre octubre y Navidad. "¿Adónde irán  el próximo verano?", es todo lo que dicen entre Navidad y Pacua. Hay muchas personas que pasan once meses del año preparándose para el duodécimo (cuando viajan), como si se tratara de una escalera hacia una existencia superior. La gente vive por ese duodécimo mes" (pág.258)


dimarts, 13 de setembre del 2022

Inici: Viatges Inesgotable

 




Ara que el món vol esborrar-se, que veus  apocalíptiques ens diuen que els turistes som l'última plaga bíblica, què consumim massa CO2, perquè anem han avions bruts, què el millor  que podíem fer és quedar-se a casa i viatger virtualment, nosaltres, volem viatger, no hem pogut fer-ho abans, per això, ara que el temps d'oci ens dona una oportunitat, no hi hauran masses, hem decidit que si que val la pena conèixer món.