Vull que guanyi Messi!

 

Falta una mitja hora perquè comenci la final del Mundial de Futbol. Espanya i Argentina jugaran per ser campions del món. Els EEUU el futbol és un esport menor. El preu de les entrades son estratosfèriques, entre 8000 i 10000 $, però segurament, encara pujaran més. Sembla que tots els aficionats siguin milionaris. La dreta més rància sempre ha dit que no cal barrejar esport i política, però son ells els primers en fer-ho. Per això no vull que guanyi la selecció espanyola. 

Si pot haver seleccions com Escòcia, perquè no hi pot haver la selecció catalana? La resposta és molt senzilla: Espanya és "una, grande y libre" i així estem al juliol del 2026. M'agrada el futbol, però la selecció no és cap imposició, no representa un país, ni molt menys una idea del que vol dir una societat plural y diversa, perquè aquesta selecció és hores d'ara captiva del espanyolisme més caspós. No comptin  amb mi per la celebració.  

PD: Espanya a acabat guanyant un partit on la selecció de De Lafuente ha posat el futbol i l'Argentina les puntades de peu. Messi és l'únic que ha proposat joc a la selecció Argentina. Espanya a merescut guanyar el partit perquè ha estat interessant en jugar a futbol. L'àrbitre ha deixat el joc dur  especialment dels argentins. 

Trump s'enfada amb Espanya!

 

"És un cas perdut. Ja no volem fer cap negoci comercial amb Espanya. Per cert, Bessent, m'agradaria que ho tallessis. Espanya és un soci terrible a l'OTAN. No hi participen, no paguen. No vull tenir res a veure amb Espanya. Talleu tot el comerç amb Espanya, sisplau, incloses les visites", ha ordenat davant la premsa el president dels Estats Units, sense que ningú li hagi preguntat per les relacions amb Pedro Sánchez. També ha qualificat de "mala gent" i de "desesperats" els ciutadans de l'estat espanyol."(Ara.cat. 8/7/26)

Aquestes paraules tant engrescadores de Trump per un soci de l'OTAN demostren el tarannà del personatge. La seva verborreica queixa és per la seva fal·lera perquè Espanya arribi al 5% de despesa militar. Cap país europeu arriba aquesta xifra estratosfèrica. Despesa que vol dir comprar els EUA tot el material militar. Espanya arriba al 2,1%. Trump li importa gens ni mica el benestar de la societat espanyola. Fa be Sánchez de no fer-li cas al capatàs de l'OTAN.

 

Espanya és "un desastre"!

 

El far de el món lliure ha descrit Espanya com "un desastre", un país que "creu que tot li sortirà gratis" i que "no vol pagar res". (Ara.cat, 25/6/26)

I per què és un desastre? La resposta és que no vol comprar (encara més) armament els EEUU. Com és un mentider de mena, molt probablement no sap on cau la península ibèrica, pot dir el que li dona la gana perquè sempre hi ha almenys un què sempre li riurà les gràcies, és diu Mark Rutte, secretari de Trump  i l'OTAN. Fa bé Sánchez de no seguir-li la corrent, malgrat que hem gastat en defensa a prop del 2% del PIB i els diners de tots s'han va al paradís de la democracia nord-americana. Sempre és bo saber que l'Emperador d'Occident veu a Espanya com una colònia díscola, però que com totes les colònies,  sempre es pot treure suc.

Do you have an email address?

 

"Sobre aquesta qüestió, Sánchez ha dit a l'entrada de la cimera informal de líders de la Unió Europea a Xipre que no treballen basant-se en correus sinó en "documents oficials" i "posicionaments del govern dels Estats Units". En aquest sentit, ha expressat "absoluta col·laboració amb els aliats però sempre dins la legalitat internacional"."

El Pentàgon deu ser una olla de grills, amb les destitucions de tots aquells que es mostren tibis a les exigències de Trump. Així que aquest "correu" no és més que l'enèsima queixa perquè els aliats que no son consultat per iniciar una guerra a l'Iran, no col·laborin per obrir l'estret d'Ormuz, que abans de tot això estava obert. Pedro Sánchez deu ser l'únic polític europeu que ha parlat amb una certa dignitat davant de la servitud de la resta de polítics europeus. L'OTAN, ara mateix no existeix, la defensa europea és una entelèquia, l'exemple d'Ucraïna dona fe del desconcert i la falta de compromís davant d'un dictador com Putin, amic inestimable d'altre candidat a dictador del món lliure.

Israel un Estat a la deriva (terrorista)

 

L'OTAN vol detenir a Pedro Sánchez (per ordre de Trump)

 

L'OTAN està eufòrica perquè vol gastar el 5% del PIB en armament nord-americà. Tal com apunta en el seu excel·lent article Joaquim Coello*, era el moment de construir un sistema defensiu europeu, però la voluntat de Trump és impedir-ho, perquè l'únic beneficiari sigui EUA. Per això el gest heroic de Pedro Sánchez té el valor simbòlic de posar fre al deliri del 5% del PIB en defensa. Potser les seves motivacions son "massa humanes", però tot així, l'honora perquè veient el grau de sotmetiment de la restes de mandataris europeu, dona idea fins a quin punt estem arribant, i tot això en perjudici dels ciutadans per no fer enfadar a un sàtrapa cada vegada més satisfet d'ell mateix.

Somnis de constructor

 

Espanya e Israel aprofundeixen en les seves relacions

 

El govern extremista de Israel, està neguitós per el reconeixement de Palestina com estat, n'hi que sigui simbòlic, però Israel i el seu govern ja fa advertències que els palestins no existeixen i no poden sortir ni de la Franja de Gaza, ni a Cisjordània. Israel li sembla normalíssim assassinar a 35.000 palestins de Gaza, però si hi ha qualsevol crítica, per molt suau que sigui posa el crit al cel. Veurem que el  volum de retrets del govern israelià envers  a l'espanyol anirà pujant de to a mesura que s'ha costa la data del 28 de maig, data del reconeixement del Estat Palestí. De moment, Israel no pensa atacar Madrid. 

 

Cançó de la revolució: Grándola, villa morena

 

Revolució de 1974 a Portugal

La cançó va ser l'himne de la llibertat a Portugal al 1974. Una revolució dels clavells, que va acabar amb la dictadura per llarga d'Europa al segle XX. Avui, les coses son molt diferents, nosaltres també. La dreta governa a Portugal i l'extrema dreta s'escampa com una taca d'oli per tota reu. Sembla que avui la paraula revolució s'ha quedat orfe, però al segle XX, ha estat un dels mites imprescindibles del ideari de l'esquerra. A Espanya la dictadura de Franco no va acabar fins el 1975, per mort del dictador al llit del Palau del Pardo; però la transició va arribar al 1982, però tot el franquisme va quedar submergit en el silenci, fins ara que ha tornat, i és nota! 

Catalunya, un clau a la sabata d'Espanya

 

"I per acabar de complicar les coses, aviat es va desencadenar un important moviment d'oposició al projecte autonòmic català dirigit inicialment per les diputacions provincials castellanes, que es va estendre i va  tenir un gran ressò a la ciutat de Madrid. A principis de desembre del 1918, es va produir importants "manifestacions patriòtiques" de rebuig al projecte català a la capital d'Espanya. El 6 de desembre, els presidents de totes les diputacions provincials de les dues Castelles, i el de la Unión Mercantil de Madrid, lliuraven al president del govern un manifest contrari a la concessió de l'autonomia a Catalunya, i desprès es van dirigir al Palau d'Orient per donar-li'n un de similar al rei*." (pàg.264)

La història del passat permet comprendre els vicis del present. Llegint el que passava el desembre de 1918 i el que ara mateix està passant, Catalunya segueix marcant la política espanyola. A Galicia o a Andalusia, és parla més de Catalunya que no pas dels problemes d' aquestes dues Autonomies. Cambó volia participar en la política nacional, canviar Espanya i transformar Catalunya. No ho va pas aconseguir, perquè a la fi, si parles català ja has begut oli.  

Espanya: reserva espiritual d'Occident?

 

Ahir a la resta d'Espanya va haver eleccions autonòmiques. Un mapa on la dreta extremosa i la ultradreta manen pràcticament a tota Espanya. El President del Govern central, Pedro Sánchez, ha avançat les eleccions generals per el 23 de juliol. Amb una abstenció del 36%, deu pensar que ara o mai, per canviar aquest onatge dretà. Perquè les solucions que té la dreta son de manual: Més ordre -llei mordassa-, menys drets i més autoritarisme. És això el que vol la societat espanyola? 

 

Espanya el paradís de l'harmonia social

Las comparacions son sempre odioses. En primer lloc, perquè els països tenen cadascun la seva propia història. El seu passat, la seva idiosincràsia, la seva llengua. També la seva geografia. El filtre del pirineus. La Il·lustració malgrat el seu tarannà europeu, va tenir a França un dels eixos fonamentals.  I la Revolució que va canviar els signes del temps. Espanya no hi va arribar mai. Espanya sempre perifèrica (s.XIX) envers d'una França colonial (S.XIX-XX). Dictadura i Presidencialisme. Franco y de Gaulle. Una societat atemorida durant 40 anys envers d'una societat que va partir dos guerres mundials i una descolonització catastròfica. 

Dos països que encaren els reptes del segle XXI  de maneres molts diferents. Així, per exemple, aquest un de maig, els francesos surten al carrer  per reivindicar i rebutjar els plans de jubilació del govern de Macron. A prop d'un milió de persones. I això, contrasta amb Espanya -Catalunya inclosa- que amb una taxa d'atur de 12,8% enfront dels 7%, les manifestacions del 1 de maig han estat testimonials -excepte a Madrid on han sortit molta més gent que a Barcelona-, on sembla que els aturats no els preocupa massa aquesta situació, perquè prefereixen anar de cap de setmana a la platja o quedar-se a casa. 

 

Ningú parlarà dels morts!

 

Pedro Sánchez té una responsabilitat, però ell no vol saber res. Quan a les properes eleccions generals, parli que el perill és la dreta, tindríem que preguntar-li en què es poden diferenciar la seva miserable actuació de la que poguí fer el PP o Vox. Dels altres dos partits ja es hi compten que per ells, la repressió SEMPRE es bona. Però el PSOE no volen apareixen com massa tou. Parlar de màfies és no dir res. Para màfia la policia marroquina i la seva monarquia. Criminalitzar els pobres sempre ajuda a treure pit en segons quins ambients. A aquest ritme de misèria moral, el PSOE vol guanyar al PP i a Vox en el seu propi terreny, a la merda els drets humans!

  

PD: Encara no queda clar quants morts hi va haver! Però les foses comunes ja s'han fet i els mort, sense nom, sense cap investigació, quedaran per sempre oblidats. Queda clar que hi ha morts de primera i d'altres d'oblidables. Potser en algunes llars dels països d'on van marxar per trobar un futur millor, els esperaran durant molt de temps. Potser alguns companys puguin explicar on i com van morir. El que es segur, es què ací, a Espanya, no hi haurà cap investigació. 

Mort al costat del paradís

 

D'aquesta manera inhumana es van amuntegar que les autoritats marroquines van detenir desenes de migrants subsaharians davant de la barrera.

Divuit migrants morts i 76 ferits és el balanç provisional del intent desesperat per creuer la frontera espanyola a Melilla. Les morts son per les informacions que han donat per un allau humana. 133 migrants han creuat la frontera amb Melilla. Amb la seva clàssica desimboltura Pedro Sánchez a elogiat els policies marroquins, un cos policial especialment curós per actuar dins dels paràmetres dels drets humans. Segons aquests elogis Marroc i Espanya és situen al capdavanter de la  lluita per la seguretat de les nostres fronteres. Per Sánchez els mort cal situar-los al Marroc, així el govern més progressista de la història, no té res a veure amb aquest enutjos assumpte. 

El problema de fons ni és toca ni es parla, però les migrants volen venir a Europa. Malgrat la retòrica els necessitem. Europa sembla que res més te ulls per els ucraïnesos, que cal ajudar-los, però no és pot desentendre d'aquests desesperats que fugen de la pobresa i la misèria. Potser si el seu país estiguessin bé no els caldria marxar.

 

 

Els drets sempre estan a la corda fluixa

El Tribunal Suprem d'EUA acaba de mostrar-nos que els drets no son per sempre. Si hi ha una majoria de Jutges conservadors, llavors les lleis poden adquirir un caràcter retroactiu i convertir-se en paper mullat. Col·locar un Jutge al TS no es privatiu de EUA, a Espanya funciona de meravella. Per exemple, el TC encara ha de decidir per  el avortament, per un recurs del PP.

Quan es parla de independència judicial a les altes esferes -TS, TC- és un eufemisme per dir que faran de corretges de transmissions dels partits que els han col·locat allà.

PD: S'ha adonen que les lleis que afecten a les dones sempre estan en qüestió?

Les elèctriques sagnen al país

 En comparació amb fa just un any, el preu de la llum per a aquest dissabte serà un 115,24% superior als 71,87 euros/MWh del 9 d'abril de 2021. (DBalear, 9-4-22)

En qualsevol país normal, una pujada del 115,24% del preu de l'electricitat faria posar en peu de guerra a tota la ciutadania, perquè l'electricitat és un bé de primera necessitat, però resulta que ací, a Espanya, les elèctriques viuen al paradís, amb un oligopoli descarat i emparat per els respectius governs de torn. Hi ha una pila de excusa per explicar els preus, són ells -les elèctriques- qui han triat un model per el qual hem de pagar unes factures que miles d'empreses petites i mitjanes,  no podem assumir. Però el govern tira els diners de la gasolina, hi ha més opcions, però no hi ha en el cas de l'electricitat. Ho estan destruint tot per desprès poder anar asseure's a una cadira de les grans energètiques. Què no comptin a mi!

Aniversari de la República (91 anys)

 

Proclamació de la II República a Madrid el 14 d' abril de 1931

l'Index GINI conspira contra Espanya

 Índice GINI (estimación del Banco Mundial) - Ranking de países - Europa

Segons aquest quadre Ucraïna és el lloc amb menys desigualtats social amb un índex GINI de 25.00(2016) i es troba a la posició 88 (0,751) amb el ranking del índex de Desenvolupament Humà (IDH). Això vol dir, que  Ucraïna, abans de la invasió russa, era un país, relativament pobre, però que no hi havia unes desigualtats social extremes. Al altre extrem, Turquia encapçala el rànquig de desigualtat amb un 41,90, però en la cinquena posició es troba Espanya amb un 36.20, per davant de Grècia (36.00). I això vol dir que les desigualtats son cada vegades més grans entre rics i pobres. La concentració de riquesa a Espanya està més concentrada en poques mans que altres països del  nostre entorn, ja sia Dinamarca (28.20), Polònia (31.80), França (32.70), Alemanya (31.70) o el nostre veí, Portugal (35.50). 

https://t.co/Oh9NzwW4r0

"El meu pare ja m'ho deia", Belloch

 

"El meu pare, que desgraciadament va morir fa molts anys, deia que l'únic problema real que hi havia a Espanya no era el País Basc, sinó Catalunya. Ho deia quan el terrorisme estava en plena expansió, i pot ser que el meu pare tingués raó, que en termes institucionals la situació a Catalunya és molt més perillosa que la que provocava el terrorisme, que generava i genera dolor, ràbia i indignació però no qüestiona l'estat de dret. En el fons, a l'inrevés, el reafirma". (Ara.cat. 29/1/22)

Utilitzar al pare per dir el que ha dit Juan Alberto Belloch (PSOE), demostra el tarannà d'aquest dinosaure polític. Sembla que a certa edat els antics esquerrans es tornen rancis i nostàlgics.  Es pot, naturalment, no estar d'acord en el ideari independentista, però aquesta obsessió de fer entrar a ETA, sembla indecent, d'un partit PSOE i un govern de Felipe González que va crear el GAL. Te raó, Catalunya genera un problema institucional, però el que es segur, es que no amainarà el problema, perquè el PSOE és incapaç de donar resposta més enllà de l'apel·lació a la unitat de la pàtria, això ja ho deia Franco, i sembla que tots aquests eterns dirigents del PSOE, siguin els seus testaferros. 

"La fragata "Blas de Lezo" pone en jaque a las fuerzas rusas"

La fotografia propagandística es veu a un Pedro Sánchez en clau estadista de nivell europeu. Vol solucionar un petit problema a l'altra punta de les fronteres europees. Ucraïna cau lluny del abast de Sánchez, però ell, no té cap problema domèstic, Catalunya no compte, treu temps per arreglar el mon. El conflicte diplomàtic entre Ucraïna i  Rússia, fa que l' UE intenti posar remei, però no sap com fer-ho. Putin deu de pensar que la fragata "Blas de Lezo", es la resposta d'Espanya a tot l'afer Catalunya. Esperem que aquest gest no sigui massa car per la ciutadania espanyola com catalana.