Dia 1
Sortida Barceloa- Apt.Milà-Malpensa- Llac de Garda-Bolzano.
El despertador s’ha posat en marxa cap a les 3:10h. M’havia dutxat abans d’anar a dormir. Vestir-se prendre un tallat, agafar maletes i motxilla i cap el cotxe. Aquella hora intempestiva, una patrulla de policia municipal feia temps al costat d’una rotonda abans de començar a fer controls o ves a saber què. Nosaltres anàvem en direcció contraria. El millor d’aquella hora és que el trànsit era pacífic, aquest eufemisme s’ha posat de moda dins de l'àmbit institucional. Vol dir que no hi havia cotxes. I malgrat tot, sempre hi h circulació anant cap a Barcelona i a l’aeroport a la T1.
A les 5:15h estàvem convocats –la paraula potser és massa esportiva-, per recollir els bitllets de l’avió. No coneixíem a l’ànima del grup, en Sendo. Hem trobat a una parella que esperava com nosaltres. Hem començat a parlar i si érem del mateix grup de viatge. Hem anat amb Rigatours amb seu a La Bisbal de l'Empordà (Girona). El grup principal que venia de Girona ha vingut una mica més tard cap a les 5:40~. Tots els companys de viatge –el significat avui d’aquesta expressió és molt diferent a quan nosaltres érem més joves-. Hi havia que venien de Palma de Mallorca.
Tota la comitiva desprès de repartir els documents del viatge, hem enfilat pel control de passatges i motxilles. Hem passat sense massa entrebancs aquest tràmit que expressa l’idea de que tothom és potencialment un terrorista. Hi ha hagut, un company que li han revisat la motxilla, aleatòriament. A la sortida A1 esperava l’embarcament. El cas és que ens han portat en autobús, el conductor tenia aspecte de voler ser de Vox. Hem passejat per la T2. Pujar a l’avió i aquest s’ha donat un altre volta per enfilar la pista de l’enlairament a les 8:35[8:05].
A les 9:45h hem arribat a Milà Malpensa. Recollir maletes. Malauradament, una maleta s’ha perdut –sembla difícil aconseguir-ho, perquè la maleta no ha sortit de Barcelona!-. Més tard ens hem assabentat que una senyora s’havia apiadat d’una maleta orfe voltant sense consol per la cinta d’equipatges (nº 3), truncant-li perquè a la maleta hi havia el número de telèfon. Com diu aquell: “Sempre hi ha molt bona gent!”. El tràmit per la denuncia al aeroport italià s’ha fet esperar. Nosaltres havíem sortit per la porta 9. L’autocar conduit per en Rocco esperava pacientment. Ha ficat les maletes, la meva a pujat a la categoria d’armari. No està malament. Hem sortir força més tard del previst, però quan viatges amb molta gent aquesta possibilitat augmenta.
En Rocco ha enfilat l’autovia, primer per l’E62, segueix la A8 i A4 cap a Via Colli Storici/SP13 a Desenzano del Garda. Hem sortit de l'A4 i continua per Via Colli Storici cap a Sirmione. Aquesta via que circumval•la Milà estava pleníssima de cotxes i camions. Sirmione està a la província de Brescia.
La població de Sirmione és de 8290** (2023) i l’impacta turístic és enorme. Així per exemple, el dia 3 de maig van visitar aquest enclavament 75000 persones***. I si, aquest model turístic és insostenible, tant per els seus habitants com nosaltres, els turistes que no podem moure’ns pels seus carrers de tanta gent que hi ha. La comunitat estrangera (14%) prové especialment de Romania (17,3%) i la segueixen Egipte (9,3%) i Albània (8,8%)****.
