Espanya és "un desastre"!

 

El far de el món lliure ha descrit Espanya com "un desastre", un país que "creu que tot li sortirà gratis" i que "no vol pagar res". (Ara.cat, 25/6/26)

I per què és un desastre? La resposta és que no vol comprar (encara més) armament els EEUU. Com és un mentider de mena, molt probablement no sap on cau la península ibèrica, pot dir el que li dona la gana perquè sempre hi ha almenys un què sempre li riurà les gràcies, és diu Mark Rutte, secretari de Trump  i l'OTAN. Fa bé Sánchez de no seguir-li la corrent, malgrat que hem gastat en defensa a prop del 2% del PIB i els diners de tots s'han va al paradís de la democracia nord-americana. Sempre és bo saber que l'Emperador d'Occident veu a Espanya com una colònia díscola, però que com totes les colònies,  sempre es pot treure suc.

Do you have an email address?

 

"Sobre aquesta qüestió, Sánchez ha dit a l'entrada de la cimera informal de líders de la Unió Europea a Xipre que no treballen basant-se en correus sinó en "documents oficials" i "posicionaments del govern dels Estats Units". En aquest sentit, ha expressat "absoluta col·laboració amb els aliats però sempre dins la legalitat internacional"."

El Pentàgon deu ser una olla de grills, amb les destitucions de tots aquells que es mostren tibis a les exigències de Trump. Així que aquest "correu" no és més que l'enèsima queixa perquè els aliats que no son consultat per iniciar una guerra a l'Iran, no col·laborin per obrir l'estret d'Ormuz, que abans de tot això estava obert. Pedro Sánchez deu ser l'únic polític europeu que ha parlat amb una certa dignitat davant de la servitud de la resta de polítics europeus. L'OTAN, ara mateix no existeix, la defensa europea és una entelèquia, l'exemple d'Ucraïna dona fe del desconcert i la falta de compromís davant d'un dictador com Putin, amic inestimable d'altre candidat a dictador del món lliure.

Merz li diu a Sánchez que el preu del petroli no arribarà el 200$

 

La fotografia entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz, Espanya i Alemanya, es interpretada, per dir alguna cosa, en clau de reconciliació entre dos líders europeus, que afronten estratègies molt diferents respecta a Trump. Merz es va posar del cantó de Trump, mentre aquest renya a Sánchez per la falta de furor bèl·lic. Ara que Trump vol tothom a Ormuz, Sánchez ha tornat a fer-se el díscol, per dir que Espanya no anirà a un conflicte il•legal i unilateral dels EUA (Israel). Malgrat la precipitació de Kallas, cap d’Exterior de l’EU, no tothom vol agafar els vaixells de guerra i anar-se cap el estret d’Ormuz a fer de bombers del piròman Trump. 

El petroli puja de preu, com les columnes de fum a l’Iran, gràcies a Israel. Pous de gas i petroli en llames, deu ser una imatge aterridora, mentre ací, encara ens renyen perquè hi ha desaprensius que porten cotxes que funcionen en dièsel. 

Cooperadors necessaris

 

Totes les notícies porten al mateix lloc. Si ets un malparit de mena i et el President d'EUA, llavors tothom et llepa el cul. Ho ha fet Mark Rutte, secretari (personal) general de l'OTAN, en un paper, que els desqualifica per càrrec públic, per el seu vassallatge absolut i incondicional a les tesis de Trump. La resta de marionetes de l'OTAN, excepte Pedro Sánchez, ha seguit fil per randa el guió de Rutte preparat per  Trump. Ara pel que sembla el TS d'EUA, li dona tota la raó el nous sàtrapa de la llibertat. Amb un TS ultraconservador, la possibilitat d'un tercer mandat està al caure. 

Un personatge insubstancial i d'una arrogància patològica, s'ha convertit amb l'aplaudiment general, si no ho fas, et converteixes immediatament en el seu enemic. Ningú li vol fer ombra. Potser l'únic que pot passar d'ells és diu Netanyahu. Putin està desaparegut, Xi Jinping, s'ha situat en un perfil baix, no vol guerres comercials, però també pot obstaculitzar a Trump. I la resta espera quina una portarà de cap les properes hores. Som hostatges d'un psicòpata altament funcional que el pitjor és que tothom li fa cas, per convicció o per por. No sé quina de les dues és més letal.

   

L'OTAN vol detenir a Pedro Sánchez (per ordre de Trump)

 

L'OTAN està eufòrica perquè vol gastar el 5% del PIB en armament nord-americà. Tal com apunta en el seu excel·lent article Joaquim Coello*, era el moment de construir un sistema defensiu europeu, però la voluntat de Trump és impedir-ho, perquè l'únic beneficiari sigui EUA. Per això el gest heroic de Pedro Sánchez té el valor simbòlic de posar fre al deliri del 5% del PIB en defensa. Potser les seves motivacions son "massa humanes", però tot així, l'honora perquè veient el grau de sotmetiment de la restes de mandataris europeu, dona idea fins a quin punt estem arribant, i tot això en perjudici dels ciutadans per no fer enfadar a un sàtrapa cada vegada més satisfet d'ell mateix.

L'OTAN té un objectiu és diu Sánchez, Pedro Sánchez!

 

L’OTAN és avui, com ho havia estat sempre, una estructura per donar cobertura els EUA. Ara amb Trump a la Presidència ja no cal cap cobertura. Des de Rutte fen de ventríloc de Trump, tothom s’ha de posar dempeus quan arriba el nou emperador del món lliure. Pel camí que porta, Trump vol ser l’únic home lliure del món lliure. 'Espanya amenaça en fer descarrilar la cimera de l'OTAN', i això per què? No vol assumir el 5% de despesa militar que vol el Líder Suprem Trump. Ningú vol fer enfadar a l’Emperador, tothom té por d’un personatge que sembla extret d’una historieta de còmic de sèrie B. Però resulta que ell, s’han surt. El seu ego deu estat pels núvols. Si Sánchez no és del gust de Trump, un altre que tampoc és ben rebut és Zelenski. I això perquè el bo de Putin està ficat en un atzucac que fa perdre la paciència a un impacient Trump. Per cert, un 5% de despesa militar suposa el doble del pressupost de la Generalitat de Catalunya, es a dir, uns 87.346 milions d’euros.

Ningú parlarà dels morts!

 

Pedro Sánchez té una responsabilitat, però ell no vol saber res. Quan a les properes eleccions generals, parli que el perill és la dreta, tindríem que preguntar-li en què es poden diferenciar la seva miserable actuació de la que poguí fer el PP o Vox. Dels altres dos partits ja es hi compten que per ells, la repressió SEMPRE es bona. Però el PSOE no volen apareixen com massa tou. Parlar de màfies és no dir res. Para màfia la policia marroquina i la seva monarquia. Criminalitzar els pobres sempre ajuda a treure pit en segons quins ambients. A aquest ritme de misèria moral, el PSOE vol guanyar al PP i a Vox en el seu propi terreny, a la merda els drets humans!

  

PD: Encara no queda clar quants morts hi va haver! Però les foses comunes ja s'han fet i els mort, sense nom, sense cap investigació, quedaran per sempre oblidats. Queda clar que hi ha morts de primera i d'altres d'oblidables. Potser en algunes llars dels països d'on van marxar per trobar un futur millor, els esperaran durant molt de temps. Potser alguns companys puguin explicar on i com van morir. El que es segur, es què ací, a Espanya, no hi haurà cap investigació. 

La torna: Voler agradar a tothom !

 

L’article de Josep Ramoneda, Immobilisme al poder, (Ara.cat, 18/5/22)diu:

"Ara s’ha sabut que el 24 de març Mohamed Ben Halima, opositor al règim autoritari d’Algèria, condemnat a la pena de mort per un tribunal militar, refugiat a Espanya, va ser retornat al seu país per la policia en un avió que va sortir de València . No es pot al•legar ignorància: el ministeri de l’Interior va ser advertit per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i per Amnistia Internacional. Ni cas. És a dir, el govern espanyol ha entregat un dissident a una dictadura volent ignorar el recorregut que li espera: la cadena perpètua en el millor dels casos. No costa gaire imaginar que aquesta ignomínia és un dels preus a pagar per acontentar Algèria després de la inclinació del president Sánchez davant del rei del Marroc. Sinistre mercadeig amb les persones. ¿És possible que quedi així, que no passi res? Què diríem si ho fes el PP? No hi ha cap indici que Marlaska dimiteixi o sigui cessat, que és el mínim que hauria de passar en un cas com aquest. Ni tan sols hi ha soroll entre els partits del govern.”

La cursiva es meva. La capacitat del president del govern, Pedro Sánchez, per acontentar a tothom comença a ser delirant. Amb una sola jugada vol queda be amb Marroc i Algèria. Immigrants i gas a canvi de la vida d'un home! Espanya pot dormir tranquila saben que al timó hi ha algú que mira per el be de la societat, no és el que faria Vox o el PP? El govern més progressista de la història, li importa un rave els drets humans i l'estat de dret, que cada dia s'omplen la boca, al ritme actual, no és descartable que és poguí ofegar amb les seves perpetues excuses.

La inflació: els preus de la gasolina i l'electricitat

 

El Govern de Pedro Sánchez (PSOE) regala 20 cèntims € per litre de gasolina. Pensa gastar-se per aquest concepte 6.000 milions fins a juny. Sembla que la vaga de camioners ja es història. És evident que tenim sectors clau en economia i un d'aquest es el transport. Una de les característiques dels governs és anunciar una cataracta de milions, però a l'hora de la veritat tot es mes complicat de gestionar. La lletra petita fa que no tothom poguí accedir-hi. A Catalunya tindríem que estat embarrancats per la pluja de milions que van prometre M.Rajoy (PP). D'aquells milions no s'ha vist res. Concedeixen crèdits ICO, però què resolen? 

Si hi ha ajudes per la mobilitat, per què no en el preu de l'electricitat? Les factures son estratosfèriques. Moltes petites i mitjanes empreses no podran assumir els cost incontrolable de la energia. Cal recordar que el oligopoli de les elèctriques porta tota la vida fent el que volen. Què el preu el determini el més car, es una burla a tota la ciutadania amb el vist-i-plau dels governs de torn. Com a conseqüència de tot plegat, la inflació puja fins un 9,8, cal retrocedir fins el novembre de 1984 amb un 10%, i el nostre sostre està situat el 28% al agost de 1997 (IPC). Quant pensen actuar el govern contra aquesta escalada de preus de la energia?

PD: Els consells de la Sra. Ana Patricia Botín, Santander aconsellant abaixar el termòstat fins els 17 graus és un bon recordatori de les elits econòmiques d'aquest país.

Km 0: la taula de conversa arranca amb una pota menys (Junts)

La taula s'ha posat en marxa. Això, ja és un èxit. Malgrat tot, sempre hi ha un començament, potser molt tímid, poc engrescador, però això és millor que el art.155, que vàrem votar els del PSOE. Ningú pot esperar que a la primera reunió hi hagi acords de màxims. Tot va per llarg. A més, el executiu central, malgrat les declaracions del propi Sánchez, té a sobre la judicatura més extrema. Ja se sap que a Madrid, però també a la Generalitat, molts volen que aquestes reunions fracassin. Per la dreta extrema, parlar en sempre sinònim de rendició. Parlen en termes de guerracivilista, d'enemic de la pàtria. Ningú a d'esperar grans resultats, però això és millor que el 155. 

 

L' ombra de Pedro Sánchez s'ha allarga amb la crisi d'Afganistan

El president Pedro Sánchez, exerceix d'estadista aquest estiu. Els esdeveniments al Afganistan han fet necessari la seva presencia a Madrid. La presidenta la la CE, Ursula von der Leyen, així com Charles Michel, han vingut a Madrid per celebrar la bona disposició de Madrid envers del refugiats de primera que volen de Kabul a Madrid.

També ha parlat amb Joe Biden, tothom s'ha felicitat de com estan anant la fugida. Però Sánchez ha dit referint-se a l'estada de les nostres tropes que s'ha "sembrat llavor"  de cara al futur: "seguretat, llibertat i prosperitat". On viu aquest home? Pedro Sánchez li agrada escoltar-se amb paraules buides. Una vegada més la distinció entre "víctimes dignes o indignes" (N.Chomsky) torna a planar amb el drama d'Afganistan. Ací, les víctimes indignes son el subsaharians que volen fugir de la pobresa i les guerres, sigui a Síria, Irak, Malí o qualsevol lloc.

 

El Mundo somia desbancar a Sánchez

 

Demoscòpia amiga dona la raó a "El Mundo". Aquest pamflet, segueix la seva particular creuada contra Sánchez. Enquestes versus realitats interessades. El Mundo dona la raó aquells de nosaltres que volen marxar d'Espanya, perquè el que volen nosaltres no ho volem. L'únic resultat real seria un referèndum, però això segons la interpretació interessada del TS i TC no és pot fer. Ací queda un número 61%, a Catalunya més del 50% de la població vol la independència, però aquest percentatge no val, per el patriotes que no veuen cap problema a donar tot el suport a la extrema dreta, un partit predemocràtic. 

Per cert, els indults, es parla en l'article 62 i), que diu: "Corresponde al Rey: i) Ejercer el derecho de gracia con arrelo a la ley, que no podrá autorizar indultos generales". Parla del Rei, però qui decideix és el govern. 

A més la possibilitat de "indults generalitzats" ja s'ha fet, així: " los 1443 indultos concedidos en España el 1 de diciembre del año 2000, que el Consejo de Ministros aprobó, según dijo el ministro de Justicia, en consideración a la petición del Papa con motivo de un año jubilar, al vigésimo segundo aniversario de la Constitución, al vigésimo quinto aniversario del reinado de Juan Carlos I y a la proximidad del fin del milenio.*" 

Al any 2000 governava el PP de J.M.Aznar, la mala memòria de molts es extraordinària i sobretot molt selectiva. Així què potser no vols dir amnistia, però si "indults generalitzats" per solucionar el problema de Catalunya, però hi ha un entrebanc majúscul, és diu TS i TC, què en aquell moment no va dir ni pió, però ara segur què ho trobaran inconstitucional. 

*Ruiz Miguel, A. (2018). Gracia y justicia: soberanía y excepcionalidad. Revista Española de Derecho Constitucional, 113, 13-35. doi: https://doi.org/10.18042/cepc/redc.113.01

Jugant amb els morts [Jugando con los muertos] (de Covid)

 

Confrontació de dades

"Parlem d'una cosa molt seriosa i les xifres són més expressives que les paraules", ha assenyalat Sánchez subratllant que Madrid tenia una incidència acumulada de contagis per 100.000 habitants els últims catorze dies de 325 casos, el doble que la mitjana espanyola, que se situa en 174. Per sobre de 250, ha recalcat, una comunitat està en situació d'"alt risc" i hauria de prendre mesures addicionals, cosa que Ayuso descarta a diferència de Catalunya més enllà de continuar confinant barris –tot i que els controls són mínims i l'activitat continua sent normal.

[Confrontación de datos]

"Hablamos de algo muy serio y las cifras son más expresivas que las palabras", señaló Sánchez subrayando que Madrid tenía una incidencia acumulada de contagios por 100.000 habitantes en los últimos catorce días de 325 casos, el doble que la media española, que se sitúa en 174. Por encima de 250, ha recalcado, una comunidad está en situación de "alto riesgo" y debería tomar medidas adicionales, lo que Ayuso descarta a diferencia de Cataluña más allá de continuar confinando barrios -aunque los controles son mínimos y la actividad sigue siendo normal.

El gobierno promete (una vez más)

 

Sánchez beatifica a Vox

 Hi ha frases que acompanyaran a Pedro Sánchez durant un temps, en un altre país, hi hauria dimissions, però ací, ningú es mou de la cadira. La frase per emmarcar es la següent: “més responsabilitat i sentit d'Estat " això ho deia a la representació feixista al Congrés de Diputats a Madrid. Sánchez es expert en fer totes les trampes que calguin per mantenir-se al poder. Parlar de sentit d’Estat sembla una broma de mal gust, per una formació que és predemocràtica i que deuen somniar amb el que van dir aquells militars retirats de matar a 24 milions de ciutadans. Ningú s’ha pres la molèstia de esbrinar si havia delicte d’odi.  És evident que aquesta figura [delicte d'odi], es innecessària en una societat democràtica, rés més es fa servir contra els què convinguin, segons les circumstàncies i les correlacions de forces. Què sabrà el cabdill, de sentit d’Estat (democràtic)? De fet, són ells qui apuntalen els governs de Múrcia, Madrid i Andalusia. 

Per cert, la ministra comodí Carmen Calvo, no sap què existeixi feixisme al hemicicle del Congrés. Els té davant seu, però no sap distingir-los. Malament anem quan el PSOE fa la vista grossa amb un antipartit com Vox. Ben mirat hi ha sintonia dins del PSOE, crida l’atenció el mutisme de Podem amb tot això. No poden dir ni muuuu!!!

Flautistas de Hamelin

 Cataratas de millones gracias a la buena suerte de España.... 72000 millones de € + 800.000 empleos = El país de jauja

Experto en promesas rotas

Experto en decepciones

Pedro Sánchez "el conseguidor"

La obsesión por los 800.000 empleos es ya un clásico en las filas del PSOE. ¿Recuerdan a Rajoy que nos amenazó con una lluvia de millones para apagar el independentismo? Promesas que acabarán como todas, en la nada. Los políticos harían bien en ser más cautos y honestos en sus declaraciones. Las hemerotecas van llenas de rimbombantes titulares  que posteriormente se quedan en nada. Eso es posible porque la ciudadanía tiene poca memoria, o mejor, dispone de una capacidad casi ilimitada de paciencia y resignación. 

Hay que recordar que esos fondos requieren previamente proyectos realizables y con supervisión europea. Algunos expertos plantean dudas acerca de la posibilidad de cubrir esos proyectos por la premura del tiempo y las dificultades burocráticas. 

¿Saben a quién beneficia esas promesas incumplidas? La respuesta es a la extrema derecha, o sino que se lo pregunten a la CCAA de Madrid, la única que se esta quemando es su Presidenta del PP, pero Vox se ha hecho invisible y mudos, invisible es Cs, pero no cuenta. Así que los únicos que salen beneficiados son los silentes de Vox.

El vuelo gallináceo de la política

Cada dia és fa palès la mesquinesa de la política en mans de dirigents encara més petits. Avui el paper d’estrassa la fet el PSOE. En un primer moment, el PSOE ha vist la llum del dia, no calia reunir-se amb Torra, perquè amb les properes eleccions, potser el nou President es un altre. Una tàctica de baixa volada. Evitar al màxim fer-se fotografies amb qui des de la premsa tòxica de Madrid, ha fet un autèntica cacera del home, el President de la Generalitat Quim Torra. El PSOE, ha tingut que canviar d’opinió, i dir que si farà l’entrevista. Rebaixant expectatives. 

[Cada día se hace patente la mezquindad de la política en manos de dirigentes aún más pequeños. Hoy el papelón lo ha hecho el PSOE. En un primer momento, el PSOE ha visto la luz del día, no había que reunirse con Torra, porque con las próximas elecciones, tal vez el nuevo Presidente es otro. Una táctica de bajo vuelo. Evitar al máximo hacerse fotografías con quien desde la prensa tóxica de Madrid, ha hecho un auténtica caza del hombre, el Presidente de la Generalitat Quim Torra. El PSOE, ha tenido que cambiar de opinión, y decir que si hará la entrevista. Rebajando expectativas.]

Potser Torra, podia haver-se estalviat tot això, si primer hagués fet el més sensat, dir-ho desprès de la entrevista amb Pedro Sànchez. Ara Torra, podrà valorar si li convé aquesta trobada o no fer-la. Ara mateix, és una incògnita. 

[Quizás Torra, podía haberse ahorrado todo esto si, primero hubiera hecho lo más sensato, decirlo después de la entrevista con Pedro Sánchez. Ahora Torra, podrá valorar si le conviene este encuentro o no hacerlo. Ahora mismo, es una incógnita.]

Los número no llegan

A una semana de las elecciones, las encuestas siguen ofreciéndonos unos resultados más desfavorables al PSOE que en las anteriores elecciones. La novedad es que el PP vuelve a consolidarse como segunda fuerza, mientras que Vox se encaramaría a la tercera fuerza política, muy alejada del PP, a expensas del gran perjudicado que sería Cs.  La suma de los partidos de derecha y extrema derecha suman 151, lejos de la mayoría absoluta que son 176.

Ara.cat

Si en las anteriores elecciones, el bloque PSOE y Podemos sumaba para un pacto, ahora resulta que no llegan, y necesitarían los apoyos de los partidos nacionalista vascos y catalanes, cosa que seguramente el PSOE descarta, porque Pedro Sánchez no podría dormir. Solamente después de las elecciones, con los escaños reales se podrán hacer las cuentas y contar cuentos.

El PSOE, es decir, Pedro Sánchez, quería una mayoría que habrá perdido por el contencioso catalán. Su soberbia le ha hecho perder una oportunidad de oro para dirigir el país. Muchas voces interesadas, sólo hay de este tipo, cantan las excelencias de una gran coalición PSOE y PP, pero la historia le va a la contra. No lo han hecho nunca, y es difícil que lo hagan. Otra cosa es como de manera demagógica han solicitado al archienemeigo que se abstenga. Resulta difícil de entender ese razonamiento, que tu adversario eterno regale al contrario el poder a cambio de nada. ¿El PSOE puede regalarle Cataluña? Quiero decir, aplicarle un 155, no es descartable. Sabe que si lo hace ganará votos y credibilidad fuera de Cataluña, no importa el PSC, Iceta, ya lo venderá de lo que sea, recuerden que Iceta ha visto de todo en su eterna trayectoria dentro del PSC. Hacer piruetas es su especialidad, les va su supervivencia no sólo política.

Podemos quedaría como tercera fuerza, muy lejos de sus expectativas de forzar un compromiso con el PSOE. Mientras que el gran derrotado sería Cs. A Cs no le queda nada que ofrecer. Se han quedado sin eslóganes que ofrecer. La ceguera de Rivera ha hecho el milagro de resucitar al PP y a Vox. Lo cual demuestra que el electorado de Cs era de derecha y extrema derecha. Naturalmente, sólo los resultados del próximo domingo certificará o no el descalabro de Cs y su necesaria reconversión, sean en líderes y programas.

Queda el asunto, menor, dado que son elecciones generales de los partidos periféricos, un eufemismo para halar de los partidos nacionalistas. El PNV aporta 6 diputados mientras que Bildu tendría 4. En el caso de Cataluña, que ha sido el eje vertebrador  de las elecciones, la suma de diputados según este modelo, las tres fuerzas que participan sería de 23 diputados. La  CUP, va por libre. Mientras que ERC tendría 15, y Junts per Catalunya tendría 6. Pedro Sánchez ha repetido que no quiere esos votos, porque no podría dormir por las noches. 

En vistas de todos estos resultados, se hace difícil saber, cual será el resultado final de este esperpento que el PSOE ha querido jugar. Si los partidos políticos no son capaces de establecer pactos, coaliciones, eso significa que nuestra sociedad tiene un verdadero problema. 

Pedro Sánchez se hace la foto

Avui Pedro Sànchez ha vingut a Barcelona, però no per parlà amb el President de la Generalitat, si no per veuré a un dels 10 ferits de gravetat. S’ha fet la foto corresponent per la campanya electoral. Dels altres ferits, ni ase ni bèstia. 

[Hoy Pedro Sánchez ha venido a Barcelona, pero no para hablar con el Presidente de la Generalitat, si no para ver a uno de los 10 heridos de gravedad. Se ha hecho la foto correspondiente para la campaña electoral. De los otros heridos, ni pío. ]

Imatges de campanya electoral

Si les competències de ordre públic són dels Mossos d’Esquadra, perquè la PN? De facto, la Generalitat està intervinguda. Si hi ha normativa sobre els projectil que el Mossos estan obligats a fer servir, perquè la PN pot fer el que li rota? No serveixen les normes per a tots? 

[¿Si las competencias de orden público son de  los Mossos, por que la PN? De facto, la Generalitat está intervenida. Si hay normativa sobre los proyectil que el Mossos están obligados a usar, porque la PN puede hacer lo que le venga en gana? ¿No sirven las normas para todos?]

Quatre persones han perdut el ull. Masses persones, un total de 593 ferits en aquesta setmana d’aldarulls. Deu hospitalitzats, segons dades del Cat.Salut. La violència és un tema que s’ha fet servir per exemple, per condemnar a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Si imaginen quina condemna si hagués passat el que ha passat aquesta setmana? Han parlat de violència fins que finalment ha hagut. Las imatges del manifestants llança’n pedres contra la policia és un clàssic. Sempre hi haurà llançament de pedres i còctels mólotov. Ara, gràcies a las noves tecnologies, les escenes de violència es graven i és difonen per tota arreu. 

[Cuatro personas han perdido el ojo. Demasiadas personas, un total de 593 heridos en esta semana de disturbios. Diez hospitalizados, según datos del Cat.Salut. La violencia es un tema que se ha utilizado por ejemplo, para condenar a Jordi Sánchez y Jordi Cuixart. ¿Se imaginan qué condena si hubiera pasado lo que ha pasado esta semana? Han hablado de violencia hasta que finalmente ha tenido. Las imágenes de los manifestantes lánzando piedras contra la policía es un clásico. Siempre habrá lanzamiento de piedras y cócteles molotov. Ahora, gracias a las nuevas tecnologías, las escenas de violencia se graban y es difunden por toda partes]

També la policia se’ls pot veurà com se les gasten. Cops de porra al cap, llançament de pilotes de goma a la cara. Un són professionals preparats per els aldarulls. Però veient moltes imatges, no semblen massa professionals, semblen més aviat, grups armats creant pànic allà on passant.

[También la policía se les puede ver cómo se las gastan. Porrazos en la cabeza, lanzamiento de pelotas de goma en la cara. Unos son profesionales preparados para los disturbios. Pero viendo muchas imágenes, no parecen demasiado profesionales, parecen más bien, grupos armados creando pánico allí donde pasan.]

Pedro Sànchez està molt orgullós de la PN. Jo no. Entenc què no tindrien que haver intervingut. Són els Mossos d’Esquadra qui tenen la competència. També ells, son motiu dels aldarulls. Tampoc semblen massa professionals. La Brimo és caracteritza per exhibicions fora de mida. Algú pot fer veure aquestes forces del ordre que cal molta contenció. Entenc que ha d’actuar per evitar que facin mal a terceres persones, als béns públics o privats, però la resposta ha de ser proporcional. Aquesta paraula l’han fet servir tant, què ara no serveix per rés, perquè cadascú l'entén com vol. Molts joves han vist cóm se les gasten aquesta policia què ha de estar al servei de la ciutadania. Molts difícilment oblidaran el que han vist i patit en les seves carns. 

[Pedro Sánchez está muy orgulloso de la PN. Yo no. Entiendo que no tendrían que haber intervenido. Son los Mossos quienes tienen la competencia. También ellos, son motivo de los disturbios. Tampoco parecen demasiado profesionales. La Brimo se caracteriza por exhibiciones fuera de medida. Alguien puede hacer ver a estas fuerzas del orden que es necesaria mucha contención. Entiendo que debe actuar para evitar que hagan daño a terceras personas, a los bienes públicos o privados, pero la respuesta debe ser proporcional. Esta palabra la han usado tanto, que ahora no sirve para nada, porque cada uno la entiende como quiere. Muchos jóvenes han visto cómo se las gastan esta policía que debe estar al servicio de la ciudadanía. Muchos difícilmente olvidarán lo que han visto y sufrido en sus carnes.]

No és fàcil fer el paper dels dolents. La policia està com últim recurs. La excepció no pot convertir-se en la norma. No puc creuré que la policia i els seus serveis d’informació, no sàpiguen qui eren els “professional” dels amateurs. A la manifestació del divendres, vaig veure alguns que se’ls veia un hora lluny a què anaven. Hi ha vídeos suficients per saber si és vol, qui sons aquests què porten material per la brega. Si no ho saben malament, i si ho saben encara pitjor.

[No es fácil hacer el papel de los malos. La policía está como último recurso. La excepción no puede convertirse en la norma. No puedo creer que la policía y sus servicios de información, no sepan quiénes eran los "profesional" de los amateurs. En la manifestación del viernes, vi algunos que se les veía un legua a lo que iban. Hay vídeos suficientes para saber si se quiere, quienes son estos que llevan material para la bronca. Si no lo saben mal, y si lo saben aún peor.]

10 heridos hospitalizados , pero Pedro Sánchez sólo visita a uno de ellos

"En els últims sis dies almenys 593 persones han resultat ferides durant les protestes a Catalunya després de la sentència del Procés, segons l'últim balanç del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM)."[Ara.cat]