L'Emperador fa treballar a tothom!

 

La fotografia mostra a quatre homes (les dones, a casa) tots ells orgullosos de la seva religió. L'entorn, és veu una biblioteca farcida de llibres. M'agradaria saber de quins llibres són. Tots aquests països, tenen règims gens democràtics. Però, pel que sembla son interlocutors vàlids per els EUA. Perquè estan reunits a Islamabad (Pakistan)? Perquè volen ser escoltats per el nou Emperador del món conegut, Trump. Volen fer de missatgers entre Ell i el règim dels aiatol·làs. Pakistan s'ha convertit en un altre amic dels EEUU. L'abast d'aquesta amistat: "El Pakistan ha signat un pacte amb una empresa vinculada a la família Trump, World Liberty Financial, per utilitzar la criptomoneda estable USD1 en pagaments transfronterers, un moviment que apunta a una aposta per noves infraestructures financeres en un context de restriccions de divises." (Ara.cat. 30/3/26)

Pel que sembla, tothom treballa per Trump. S'ha convertit en l'Emperador, però Ell, vol més, molt més, vol acabar sent mil milionari com els seus coneguts. Amb aquest embolic criminal de la guerra contra l'Iran, pot ser una maniobra perquè les properes eleccions a mitjans del seu mandat, quedin congelades fins a nova ordre, segur que podrà exhibir alguna llei del segle XIX per fer el que li doni la gana. I si això es fa realitat, llavors, les properes eleccions a la Presidència dels EUA, Trump tornarà a presentar-se, al·legant que els EEUU està en un estat d'emergència nacional, suspenen totes les lleis electoral, segur que el TS li avalarà el que firmi a la Casa Blanca. Si això no fos possible, Déu és gran i podrà posar a Jared Kushner perquè Trump segueixi al peu del canó (això si és literal).

Bombardejar un centre rehabilitació per drogodependents

 

La crònica és de Madina Ayar i explica el que ha vist "El bombardeig pakistanès a un centre de rehabilitació per a drogodependents a Kabul la nit del 16 de març va ser devastador,  o vaig veure tot amb els meus propis ulls: cranis destrossats, extremitats amputades, cadàvers al terra." (Ara.cat, 27/3/26). En l'atac van morir 400 persones i 250 van quedar ferides, el centre de rehabilitació tenia 2000 llits. Les xifres donen idea de l'abast de les repercussions de les drogues. La periodista de només 25 anys diu: "Em pregunto quants joves de la meva edat a d’altres països han vist el que he vist jo." Anar al centre forense on s'amunteguen les cadàvers i les famílies esperen mentre l'esperança i la por lluiten dins de cada cor. 

Pakistan és pot permetre això, per la feliç coincidència, que la seva guerra particular queda enfosquida per l'altre guerra més mediàtica, on les los superpotències una regional i l'altre mundial estan fent les delícies dels especuladors en les matèries primeres. De matèria prima, per assassinar i matar hi ha en abundància i pel que sembla, aquesta no cotitza a la borsa, no hi ha perill per l'estabilitat del sistema borsari mundial. La crònica no diu res de les dones, excepte, d'un cas: "Es deia Muzamil, i els talibans l’havien internat per error al centre de rehabilitació la nit anterior a l’atac perquè estava amb uns amics que sí que consumien drogues. Tenia dos fills i també s’encarregava de mantenir la seva mare, la seva germana vídua i els seus dos nebots. “Muzamil no era un addicte. Com se suposa que hem de viure ara sense ell?", es lamentava la seva germana*."

Una vegada més hi ha víctimes dignes i víctimes indignes, les que pertanyen al costat dolent de l'historia no hi ha res a fer amb elles, l'oblit és la seva condemna. A Afganistan, les dones, totes, son víctimes indignes, gràcies especialment, a Occident. 

Pakistan ataca Kabul

 

La guerra com argument decisiu per resoldre conflictes. Aquesta és la nova norma de comportament entre països. Rússia, EUA i ara Pakistan. No cal cap excusa ni cap raó per actuar Casus belli. Abans hi havia un protocol per engegar guerres, però els EUA van innovar en el dret internacional, mitjançant les guerres preventives (anys 80, del segle passat). Ara s'utilitza la força -eufemisme per desencadenar una guerra- quan se sentin amenaçats en la seva seguretat, una qüestió psicològica, envers de dades objectives i verificables. Qui determina aquest sentiment? Naturalment, el que mana. L'ONU ha deixat de ser un espai per la controvèrsia en qüestions internacionals. El dret de veto fa estèril els acords i resolucions aprovades. El cas d'Israel és paradigmàtic. EUA  sempre ha vetat qualsevol resolució que reconeix el dret els palestins a romandre a casa seva.

Pakistan ha llançat un bombardeig a Kabul. Hauran pensat que si ho fa els EUA, ells també ho poden fer. A més tenen armes nuclears, i això canvia qualsevol escenari. Les armes dels talibans, li van regalar els països occidentals, inclòs els EEUU. El que és segur és que les dones seran les grans damnificades en aquest conflicte. Pakistan no envairà Afganistan. Fer-ho seria suïcida. La historia recent ho avala. Poden consultar a Putin. I què farà Trump? Ell volia imposar la pau, però des de que no li van regalar el Nobel, ha optat per escalfar el món. Aquest episodi és una derivada. Aprofitarà això per atacar Iran? El món s'ha tornat imprevisible. Caldrà estar atents a les pantalles.