Assassinar nens a Gaza

 

 "Des d'aquesta matinada, Israel ha matat més de 100 palestins a Gaza, segons informa Al Jazeera des del terreny. L'atac més mortífer ha estat sobre una escola de l'ONU que es feia servir com a refugi de civils a Tuffah, al nord de la ciutat de Gaza. Hi han mort 29 persones, dels quals 18 eren criatures. Poques hores després, mentre encara es duien a terme les tasques de rescat, avions israelians han tornat a bombardejar sobre el mateix centre educatiu." (Ara.cat. 3/4/25)

Ningú condemna aquestes massacres que l'exèrcit israelià permetre dia si i dia també, davant de la indiferència de tothom! Què no comptin en mi!

Art i musica: Hovsep Pushman (1877-1966)

 

Hovsep Pushman

Jo no soc de l'Ibex-35 (casino)

 

L'efecte Trump dona relleu amb la aposta que van fer en el seu moment Reagan i Thatcher (dècada dels 80) per la globalització i l'atomització de la societat. Una vegada consolidada la globalització -capitalisme financer-, el pèndol se'n va cap el altre extrem. Trump vol -imaginàriament- que les empreses deslocalitzades tornin a casa. No tornaran, perquè la lògica del capitalisme -el benefici- no pot anar enrere. La qüestió és fins a quin punt aquest replegament del proteccionisme pot aguantar? També podria ser que Trump, que no li importa per descomptat, ni els treballadors, ni el benestar de la societat, ell vol un poder que no sigui d'aquest món. Un poder que li permeti un altre mandat malgrat que la 22è Esmena de la Constitució dels EUA, aprovada el 1951, cap persona pot exercir la presidència més de dos mandats (vuit anys en total). Això vol dir que, Trump no podria presentar-se el 2028. Tota aquesta cortina de fum -els aranzels-, no és més que una estratègia per assaltar un altre cop la Casa Blanca.

El països pobres els castigant amb els aranzels més alts!

 

Per fi tenim els responsables del dèficit comercial d' EEUU. Gràcies els avenços en infografia, Donald Trump ha pogut desvetllar el països responsables de la mala situació financera. Ara aquests països seran castigats com correspon. De fet, posar una diana els països més pobres dona idea del que busca Trump en la seva particular croada contra les injustícies que pateix EEUU. Això no va de guerra comercial, va de dir al món qui mana. Waltmart ja pot acomiadar-se del preus de les camises a 2$. És el que té tenir un President que cuida de la bona gent que el vota. 

 

Els bons fent tasques humanitàries!

 

El comerç internacional: proteccionisme y aranzels

I.- Proteccionisme y aranzels. 

La lluita de Trump per imposar aranzels a tothom, te com objectiu imaginari fomentar el desenvolupament de la indústria nord-americana. Com que el desequilibri de la balança comercial dels EUA és estratosfèrica, cal segons Trump i els seus assessors, establir barreres per perjudicar a la resta de competidors en una economia global*. 

Hi ha diversos tipus de barreres a les importacions.

· Els contingents són barreres quantitatives: el govern estableix un límit a la quantitat de producte atorgant llicències d'importació de manera restringida.

· Els aranzels són barreres impositives: el govern estableix una taxa duanera provocant una pujada en el preu de venda interior del producte importat amb la qual cosa la seva demanda disminuirà.

1) L'equilibri del lliure comerç (model teòric)

 

Fig.1

La figura 1 mostra el mercat interior de l'automòbil. Donada la corba de demanda (D) nacional, els consumidors demanen Q (quantitat) al preu de 10000€ situant-se en G (punt d'equilibri). Les empreses nacionals produeixen Qs (S: oferta) unitats a aquest preu a C  (punt d'equilibri). La diferència Qd-Qs són les importacions.

La figura 2, l'equilibri són un aranzel.

            

Fig.2

La figura 2 mostra l'efecte d'un aranzel del 20% al preu de 10000€. És a dir, el cost estranger de 10.000€ més el gravamen de 2.000€. L'oferta baixa per l'efecte del aranzel, mentre que la producció nacional augmenta (això segons els model teòric d'una economia  competitiva))

Com afecta l'aranzel al consum i la producció?

L'efecte combinat d'un augment de la producció nacional i una reducció de la demanda interior és una disminució de les importacions.

En definitiva, els consumidors paguen per donar suport a una producció ineficient, cosa que suposa un cost per a la societat igual que el malbaratament que té lloc en la producció(2).

Una pedra a la sabata per Marine Le Pen

 

"Segons la sentència, la malversació de Reagrupament Nacional amb els contractes ficticis del Parlament Europeu és de 4,1 milions d'euros. La presidenta del tribunal ha destacat que Marine Le Pen "era al centre" del sistema del frau des del 2009, tot i que ha precisat que no hi ha hagut un enriquiment personal. "Es tracta d'un frau a través d'un sistema per alleugerir les despeses del partit", ha afirmat la presidenta del tribunal."  (Ara.cat. 31/3/25)

“Marine Le Pen, 2004: «Els francesos estan farts de veure electes malversant diners»”  (Marion Van Renterghem, periodista). La sentència expressa clarament, que hi va haver malversament de diners, que anaven al partit de Le Pen. Un clàssic, de qual no s'escapa ningú. Ara un cor de veus indignades, clamen al cel dels patriotes perquè la inhabilitació és segons ells, joc brut. Orban, un aprenent de dictador, diu que: Je sui Marine! Segur que tota l'extrema dreta veu un complot contra la seva esperança blanca per entrar a la Presidència de  la República.