Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dimecres, 30 d’abril del 2025
Trump està exultant !
dimarts, 29 d’abril del 2025
Qui a fet servir 15GW sense permís?
"En tot cas, sí que va dir que s’investiguen les causes d’un fet excepcional, que no havia passat “mai”: que a les 12.33 h, en només cinc segons, es consumís “sobtadament” 15 GW, equivalent al 60% de la demanda de tot l’Estat. “Què ho ha provocat és una cosa que els especialistes no han pogut explicar-se encara, però ho faran”, va dir, remarcant que “no es descarta cap hipòtesi". (Ara.cat, 29/4/25)
La gran apagada, com el títol del llibre de Manuel Cruz, "El gran apagón*", expressa les dificultats i vulnerabilitats a que estem exposats els ciutadans, almenys de la "península ibèrica". Hores de incertesa, sense possibilitat de comunicar-se amb aquells que importen, i l'única font de noticies eren les emissores de ràdio. A través de la ràdio en piles o dins dels cotxes, podies anant escolant les informacions vagues sobre les possibles causes. Sobte la compareixent-se de el director d'Operació del Sistema Elèctric de Red Eléctrica, Eduardo Prieto a les 14:57 per explicar que el que estava passant era "un cas mai vist". Això deixa més interrogants a la incertesa. La connexió de la xarxa elèctrica amb França és del 3%, una xifra raquítica. Això podria descartar un problema exterior el propi sistema espanyol. Tot estava paralitzat, res funcionava, almenys dins del context habitual de la gent. Ni mòbils, ni internet, ni semàfors, ni res de res. A les 15:00 el Departament d'Ensenyament, informa que "les escoles són espais segurs", i per tant, no cal córrer per recollir els nens. A les 17:22, Red Eléctrica, informa que el subministrament s'està recuperant a diverses comunitats autònomes. Mentre, això passa, passaven moltes coses simultàniament, el president del govern,, Pedro Sánchez, encara no havia aparegut a la TV per explicar el que estava passant. A les 18:04 , el president Sánchez surt per donar explicacions. El problema és que no té masses coses a dir, perquè la pregunta clau, segueix sense resposta. Quina causa ha fet que el sistema elèctric s'hagi ensorrat? Dir que "no descartem cap hipòtesi", sembla una explicació molt pobre, desprès de tantes hores. Mentre a les 20:28, Salvador Illa, informa que estan treballant per restablir la normalitat. "Hem activat els plans i protocols adients per garantir la seguretat ciutadana i el funcionament dels serveis bàsics". Tard i redundant.
PD: Hem vist la compareixent-se de tota mena d'autoritats. Cadascun explicant la seva parcel·la de poder, transferint bona part de responsabilitat a la ciutadania.
diumenge, 27 d’abril del 2025
dissabte, 26 d’abril del 2025
divendres, 25 d’abril del 2025
dijous, 24 d’abril del 2025
La mort d'un Papa: Francesc
dimecres, 23 d’abril del 2025
dilluns, 21 d’abril del 2025
diumenge, 20 d’abril del 2025
dissabte, 19 d’abril del 2025
divendres, 18 d’abril del 2025
dijous, 17 d’abril del 2025
Dignitat e indignitat
dimarts, 15 d’abril del 2025
dilluns, 14 d’abril del 2025
Obituari: Mario Vargas Llosa (1936-2025)
(Volcà Misti)
diumenge, 13 d’abril del 2025
La guerra sempre te la mateixa cara
dissabte, 12 d’abril del 2025
divendres, 11 d’abril del 2025
Mes enllà de la Guerra (bruta) aranzelària !
Psicòpates al poder !
dijous, 10 d’abril del 2025
Israel comet crims de guerra a dojo !
dimecres, 9 d’abril del 2025
Israel necessita a Hamàs per seguir destruint el poble palestí!
L'entrevista de Cristina Mas a Omar Shabah, "director de PalThink, un centre independent de recerca en estudis estratègics de Gaza, és una de les veus de la Franja amb ressò als mitjans internacionals. Des del Caire assisteix a l'ofensiva israeliana a Gaza, on encara viu bona part de la seva família. Dissabte va participar en les jornades War and peace, organitzades pel Cidob a Barcelona*."
L' amic americà !
En un discurs seu davant el Comitè Nacional Republicà del Congrés, el president ha assegurat que el seu pla de tarifes recíproques anava de meravella. I en el seu to habitual, ha reblat: "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per besar-me el cul. Es moren per fer un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui". (Ara.cat. 9/4/25)
L'expressió de Trump dona idea del que pensa de tothom. Els membres de la UE han trucat a Trump. Però la UE com institució supranacional, ha trucat? La resposta és que si. Les veus de Ursula von der Leyen i companyia, son transparents per Trump. La UE no vol enfrontaments -una estratègia raonable-, però la política insensata de Trump si vol aquest enfrontament, perquè sap que guanyarà la partida almenys amb la UE. En situacions com aquestes, son els estats membres amb interessos contraposats els que fan impossible els acords. I això fa que la UE no sigui rellevant en l'escena internacional, cada vegada més polaritzada per EUA i la Xina.
dimarts, 8 d’abril del 2025
Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis" de James S.A. Corey (i II)
II
“La nave que atravesó primero tenía un aspecto extraño. Y no solo por la forma orgànica e insólita. La imagen en calor falso se afanaba por intentar encontrarle sentido a su silueta y daba la impresión de tratarse de un error gráfico o de algo sacado de una pesadilla. Bobbie intentó encontrar las uniones del enchapado, pero fue incapz. Su mente se esforzaba por verla como una nave, pero no dejaba de recordarle a una antigua criatura marina de las profundidades de la Tierra*.” (pág.140)
La veu del capità Santiago Singh abord del destructor laconia Tormenta Inminente, va dir: “-He venido para aceptar su rendición”. (pág.151).
Així que no venien en so de pau. Tant la Coalició Terra-Mart, L’ONU, com la Unió de Transports, l’Associació de Mons, volien oposar-se aquesta rendició. A partir d’ací, Laconia vol liderar els destins de tots els mons coneguts.
Una bona part del llibre consisteix en els esforços heroics per defensar-se d’aquesta amenaça. El conqueridors no son extraterrestres, son humans. Medina es conquerida fàcilment per els laconians, un nou director vol impulsar l’enteniment entre els nous amos i els antics. El nou comandament de Medina és el capità Santiago Singh, que no té cap experiència en aquestes labors a mig camí entre diplomàcia i policia. Vol imposar un nou estil conciliador, però això no serà possible.
Els tripulants de la Roci, comencen a planejar una fugida. Tot està en contra. Una barreja d’estratègia i cops de mà violents, son la recepta per intentar fugir de Medina. La nau “Ull de la Tempesta” s’ha endinsa dins del sistema solar. Ha de lluitar contra tota la flota del sistema solar. Pot guanyar aquesta lluita aparentment desigual? Tant fatxendes son aquests laconians?
La resposta es que si poden guanyar, perquè la seva tecnologia és d’un altre món. Quin sentit té lluitar sinó tens cap possibilitat de fer mal al enemic? Drummer, no té cap opció que rendir-se abans que tota la flota es converteixi en fum. Això dona una superioritat a Laconia i el seu emperador Winston Duarte. Vol integrar les diferents organitzacions de la coalició Terra-Mart, dins del nou Imperi.
Els sabotatges continuen a Medina, Singh està perdent el control i això a Laconia es paga molt car. Els tripulants de la Roci, aconsegueixen apoderar-se de la nau Tempesta Imminent. De la tripulació de la Roci, hi ha en Holden que ha sigut capturat per els laconians. Es enviat a Laconia, ell sap coses que ningú més en sap, i el que sap, és vital per els laconians. De Medina surten la Roci i la Tempesta Imminent. En termes globals, això és un contratemps petit en comparació en la rendició del sistema solar i la resta de mons. Duarte sap que això acaba de començar.
El TS d' EUA vol aplanar la candidatura de Trump per un tercer mandat!
La gallina del ous d'or!
dilluns, 7 d’abril del 2025
Teatre: "Un matrimoni de Boston"
El dissabte a la nit vaig anar a veure "Un matrimoni de Boston" de David Mamet*. La platea estava plena de gent. Tothom volia veure a Emma Vilarasau. Al programa de mà diu que un “Matrimoni de Boston” era l’eufemisme victorià per referir-se a dues dones que vivien juntes com a amants.
De veritat que les protagonistes Anna i Claire -son tant progressistes com diu el programa de mà? Des de Emily Brontë, Jane Austen, i les seves novel·les, el paper de les dones en el segle XIX, tenia un paper secundari enfocat exclusivament al matrimoni. Però tant Anna i Claire no han pogut o volgut fer-ho. No queda gens clar. Podem fer de la necessitat virtut? Parlar del amor dins del mateix sexe, era naturalment tabú. A hores d'ara també. Què poden fer Anna i Claire per sobreviure en un món on el patriarcat omple totes la esferes de poder social, econòmic o cultural? Quin paper juguen dues dones que no tenen solvència econòmica -independència- i que no volen el paper assignades en el joc sexual?
La cataracta de diàlegs entre les protagonistes és impressionant. Anna i Claire tenen dues manera de veure el món. Cadascuna ha intentat sobreviure en un món d'homes. Anna té un protector que fa que la seva solvència econòmica estigui momentàniament resolta. En canvi Claire, no sembla que estigui en aquesta situació. Esta enamorada d'una noia molt més jove que ella. Com en una comèdia de situació hi ha embolics que fan que tots els plans se'n vagin en orris.
Entre Anna i Claire hi ha el contrapunt de la minyona. Aquesta fa el seu paper de les classes populars. Anna i Claire no son gaire diferents respecta a la minyona Caterina, envers al seu comportament ple de superioritat moral. Tant Emma Vilarasau (Anna) com Marta Marco (Claire) i Emma Arquillué (Caterina) fan els seus paper amb solvència. L'escenografia és minimalista, això és un eufemisme per dir que així s'estalvien molts diners en un decorat més decent del que ofereixen. Els diàlegs estan plens de dobles intencions. Hi ha un catàleg ple sentiments que es van desenvolupant en els diàlegs dona fer del fet del desempara de les dones que no entraven en el joc de la societat. Però, hi ha alguna cosa que grinyola. L'obra la va escriure el 1999, calia que la narració la trasllades a Nova Anglaterra del segle XIX**? He dit que grinyola perquè tot plegat sembla un joc de focs artificials, ple de llums i ombres, però que amaga una veritat amarga: quin paper tenen les dones en aquest món convuls que vivim?. Es evident que les vides de l'Anne i la Claire no son cap mirall per les dones d'avui. Hi ha talent literari en Mamet, però no sembla que hi hagi emancipació en el seu text.
Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis"de James S.A. Corey (I)
He llegit la sèptima entrega de la saga de James S.A. Corey*, El alzamiento de Persépolis. Trad. David Tejera Expósito. Nova. Penguin Random House. Barcelona, 2024.
Els llibres de Corey han servit per fer-n'hi una sèrie The Expanse**. Aquesta sèptima entrega segueix el fil del últim capítol de la sèrie.
Un llibre entretingut, amb molta acció, girs inesperats, i sobretot, l’aparició de un nou actor estel·lar, l’imperi Laconia. Resumir no sempre és fàcil, perquè no pots fer d'espòiler. La idea es llegir el llibre (en aquest cas, els llibres).
A la contraportada del llibre hi ha una bona pinzellada de la història. Ací va una pinzellada més d’aquesta història:
El sistema solar ha trobat una porta a altres mons. Hi ha una estació per vigilar les entrades i sortides a aquests nous mons que va sent colonitzats per els humans. Els antic herois de la nau marciana Rocinante, han atracat a l’estació de Medina. La cap de l’estació és la Drummer, coneguda dels tripulants de la nau Rocinante, amb el seu capità i heroi de mil batalles, en James Holden. Però Holden vol deixar aquesta vida de holandès errant. Deixa la nau a la nova capitana, la seva amiga Bobbie Draper, antiga soldat del exèrcit marcià. La tripulació de la Rocinante, és plena de personatges amb una idiosincràsia particular. Al llarg de la novel•la és van perfilen les seves filies i fòbies.
Com diu el tòpic, en els capítols anteriors, la Terra va està exposada a una amenaça letal i vital per tothom, una protomolècula capaç de destruir la vida. La Roci, va ser l’encarregada de destruir l’última mostra del virus. Però no ho van fer.
L’expansió a nous mons, planteja múltiples problemes. Les lluites per el control del tràfic a altres mons és clau per controlar i supervisar el que es fa més enllà del sistema solar. Hi ha un precari equilibri de forçes, entre cinturians –gent que ha viscut sempre fora de l'influencia de la Terra i Mart. Tot aquests equilibris, esclaten quan senten una transmissió a l’estació Medina que diu això:
“-Ciudadanos de la coalición humana, soy el almirante Trejo de la armada laconia. Vamos abrir nuestra puerta. Detro de ciento veinta horas, cruzaremos a la zona lenta en dirección a la estación Medina con personal y apoyo suficientes para que Laconia asuma el papel que le corresponde de ahora en adelante. Tenemos la esperanza de que nuestro recibimiento sea amistoso. Repetición del mensaje. (pág. 126-7)”.
El missatge era prou ambigú per saber si venien en so de pau o era una amenaça. Caldria estar preparats. Laconia era una colònia en el que s’havien refugiat una escissió de Mart amb la guerra contra la Terra. El seu cap era un vell conegut, Winston Duarte. Pel que sembla, s’ha tornat el home fort de Laconia. I Laconia tenia en el seu poder la protomolècula. Hi havia trobat tecnologia alienígena. El seu sistema polític havia esdevingut una dictadura militar. No hi havia cap límit moral per explorar totes les possibilitats de la protomolècula, a través del desafectes al règim.
diumenge, 6 d’abril del 2025
Recomanacions musicals
dissabte, 5 d’abril del 2025
Assassinar nens a Gaza
divendres, 4 d’abril del 2025
Jo no soc de l'Ibex-35 (casino)
El països pobres els castigant amb els aranzels més alts!
dimecres, 2 d’abril del 2025
El comerç internacional: proteccionisme y aranzels
I.- Proteccionisme y aranzels.
La lluita de Trump per imposar aranzels a tothom, te com objectiu imaginari fomentar el desenvolupament de la indústria nord-americana. Com que el desequilibri de la balança comercial dels EUA és estratosfèrica, cal segons Trump i els seus assessors, establir barreres per perjudicar a la resta de competidors en una economia global*.
Hi ha diversos tipus de barreres a les importacions.
· Els contingents són barreres quantitatives: el govern estableix un límit a la quantitat de producte atorgant llicències d'importació de manera restringida.
· Els aranzels són barreres impositives: el govern estableix una taxa duanera provocant una pujada en el preu de venda interior del producte importat amb la qual cosa la seva demanda disminuirà.
1) L'equilibri del lliure comerç (model teòric)
Fig.2
La figura 2 mostra l'efecte d'un aranzel del 20% al preu de 10000€. És a dir, el cost estranger de 10.000€ més el gravamen de 2.000€. L'oferta baixa per l'efecte del aranzel, mentre que la producció nacional augmenta (això segons els model teòric d'una economia competitiva))
Com afecta l'aranzel al consum i la producció?
L'efecte combinat d'un augment de la producció nacional i una reducció de la demanda interior és una disminució de les importacions.
En definitiva, els consumidors paguen per donar suport a una producció ineficient, cosa que suposa un cost per a la societat igual que el malbaratament que té lloc en la producció(2).