L' amic americà !

 

En un discurs seu davant el Comitè Nacional Republicà del Congrés, el president ha assegurat que el seu pla de tarifes recíproques anava de meravella. I en el seu to habitual, ha reblat: "Us ho dic, aquests països [els afectats per les noves tarifes] ens estan trucant per besar-me el cul. Es moren per fer un pacte. Per favor, per favor, fem un pacte, faré el que sigui". (Ara.cat. 9/4/25)

L'expressió de Trump dona idea del que pensa de tothom. Els membres de la UE han trucat a Trump. Però la UE com institució supranacional, ha trucat? La resposta és que si. Les veus de  Ursula von der Leyen i companyia, son transparents per Trump. La UE no vol enfrontaments -una estratègia raonable-, però la política insensata de Trump si vol aquest enfrontament, perquè sap que guanyarà la partida almenys amb la UE. En situacions com aquestes, son els estats membres amb interessos contraposats els que fan impossible els acords. I això fa que la UE no sigui rellevant en l'escena internacional, cada vegada més polaritzada per EUA i la Xina.

Jo no soc de l'Ibex-35 (casino)

 

L'efecte Trump dona relleu amb la aposta que van fer en el seu moment Reagan i Thatcher (dècada dels 80) per la globalització i l'atomització de la societat. Una vegada consolidada la globalització -capitalisme financer-, el pèndol se'n va cap el altre extrem. Trump vol -imaginàriament- que les empreses deslocalitzades tornin a casa. No tornaran, perquè la lògica del capitalisme -el benefici- no pot anar enrere. La qüestió és fins a quin punt aquest replegament del proteccionisme pot aguantar? També podria ser que Trump, que no li importa per descomptat, ni els treballadors, ni el benestar de la societat, ell vol un poder que no sigui d'aquest món. Un poder que li permeti un altre mandat malgrat que la 22è Esmena de la Constitució dels EUA, aprovada el 1951, cap persona pot exercir la presidència més de dos mandats (vuit anys en total). Això vol dir que, Trump no podria presentar-se el 2028. Tota aquesta cortina de fum -els aranzels-, no és més que una estratègia per assaltar un altre cop la Casa Blanca.

El països pobres els castigant amb els aranzels més alts!

 

Per fi tenim els responsables del dèficit comercial d' EEUU. Gràcies els avenços en infografia, Donald Trump ha pogut desvetllar el països responsables de la mala situació financera. Ara aquests països seran castigats com correspon. De fet, posar una diana els països més pobres dona idea del que busca Trump en la seva particular croada contra les injustícies que pateix EEUU. Això no va de guerra comercial, va de dir al món qui mana. Waltmart ja pot acomiadar-se del preus de les camises a 2$. És el que té tenir un President que cuida de la bona gent que el vota. 

 

Trump treu la pistola dels aranzels !

 

La bogeria del psicòpata de la Casa Blanca s'ha posat en marxa, primer en un allau de drets executius, que molts d'elles s'ha paralitzat per l'acció de la justícia. Caldrà veure com es resolen. Ara, toca el rebre ni més ni menys que els veïns del nord i el sud de la frontera nord-americana. Pensa Trump i la seva camarilla que la resta de països no faran el mateix? Una guerra comercial sembla un contrasentit en un món global. La plutocràcia no li dirà que això és contraproduent per els interessos dels mil milionaris? A les fotografies, Trump sempre té una cara de pomes agres com si estigues enfadat amb el món que no l'aplaudeix. Podem fer pronòstics de quant temps la UE estarà lliure d'aranzels. No és impossible que Espanya li toqui el rebre. Segur que el seu amic Santiago, acollirà  la idea amb entusiasme.