Les dones també existeixen a l'Iran

 

Les notícies que arriben de l’ Iran, son mostra de la insatisfacció de la gent, especialment, de les dones, sota un règim teocràtic que ofesa qualsevol protesta. De fet l’ Islam és incompatible en un sistema democràtic. També els sistema democràtic pot ser buidat de contingut, a l'estil del EUA de la mà de Trump. Ara mateix, molt sistemes postdemocràtic (autoritarisme/ dictadura) utilitzen les urnes per legitimar-se, malgrat que això és innecessari, perquè no existeix cap oposició, perquè ha sigut eliminada. 

L’Iran, conte per centenars de morts els manifestants, cansats de les penúries socials i econòmiques que pateixen sota el règim dels aiatol·làs. La religió com doctrina de l’Estat. El problema és que no existeix oposició perquè ha sigut perseguida o està exiliada. La UE s’ho mira sense cap possibilitat de fer res. Els EEUU de Trump, ja els està bé el règim, perquè sempre hi haurà ocasió per justificar incursions en el seu territori. Israel, deu pensar que mentre hi hagi manifestacions i repressió, poden estar tranquils.  Israel és potencia nuclear, amb el que això representa.

La crueltat del règim és proporcional al rentat de cara que fa l’Aràbia Saudita. Aquests també és un règim teocràtic, per tant, dictatorial, però ha pagat a preu d’or la seva impunitat els EUA, comprant-li armes per valor de milers de milions de dòlars. Occident  s’ha venut els diners d’aquests sàtrapes. Sense anar més lluny, un invent del futbol espanyol, juga una final, a l’Aràbia Saudita, gràcies els milions que reben els equips. O la marca Dakar, que és passeja per paratges extraordinaris del seu desert. O qualsevol exhibició esportiva. Pel que sembla, allà ningú vol treballar, i per això la immigració pobre i musulmana, ocupa l’últim esglaó social en condicions infrahumanes en molts casos. 

L’Iran és un país riquíssim, gràcies al petroli. Però, el càstig internacional, EEUU, fa que les seves possibilitats estiguin molt limitades. Ofegar al país no significa ofegar al règim, i l’únic que a aconsegueixen és maltractar a la població civil, que veu com es doblement castigada, tant internament com externament.

Protestes a l'Iran

 

La fotografia és suficientment explícita per no fer més comentaris dels que cal. Aquest gest a l'Iran, té com a castic la pena de mort. Si a més, sumes que és una dona, que no porta el xador, que vesteix al mode occidental, llavors, és una espia de la CIA. Si poguessin assassinar dos o tres cops, ho farien. 

PD: A Espanya, cremar la fotografia del rei, fins fa molt poc, era un delicte. La Sentència del TEDH, deixa sense efecte aquest acte de llibertat d'expressió. 

Dignitat e indignitat

 

Aquestes dues fotografies expliquen  a tall d'exemple com funciona el món. Mentre els EUA s'ha està convertint en un país cada vegada més proper a Rússia, on allà si hi ha control absolut en totes els àmbits de la vida, a EUA de Trump, vol emular-lo en la seva particular campanya de terror, gens subtil contra aquells que no volen fer la seva santa voluntat. Per això és tant significativa la manifestació de jueus ortodoxos a Nueva York. Si els manifestant haguessin estat qualsevol altre col·lectiu, haurien sigut detinguts immediatament per "antisemitisme" la nova paraula talismà per detenir o expulsar els que aixequin la veu a favor de Palestina. En el cas de la manifestació de jueus ortodoxos, les pancartes son ben explícites. I això dona en el seu cas, una dignitat els seus actes de protesta contra les accions del govern israelià i el suport incondicional dels EUA.

La segona fotografia fa mal els ulls. Aràbia Saudí un règim teocràtic de la pitjor espècie, compra voluntats a dojo. Qualsevol esdeveniment esportiu te la seva seu a Aràbia Saudí. España també participa amb entusiasme en el blanqueig del règim. En el cas de la F1, no hi ha dubte que els pilots, Fernando Alonso en aquest cas, no han cap esforç per dissimular la seva felicitat per estar-hi de hostes  de luxe. El contrast entre la dona i el pilot expressa amb absoluta rotunditat el valor de les dones en aquest país. Amb aquesta fotografia Fernando Alonso avala la política d'apartheid de les dones  saudites i per extensió  a la resta dels països àrabs. 

Teocràcia iraniana: la mort de Raisi

 

Una de les pitjor teocràcies del món, s'ha quedat sense el seu president a l'Iran. Com escriu en el seu article Joaquim Coello: "L’Iran té una doble estructura de poder. El poder teocràtic, presidit pel líder suprem, amb autoritat directa sobre els jutges i el Consell dels Guardians de la Revolució i amb la capacitat de cessar el president del govern. El poder polític, un govern nomenat per mètodes democràtics que respon a un Parlament elegit per la ciutadania amb control i limitacions del poder teocràtic." (Ara.cat, 20/5/24).

Ali Khamenei (82 anys) té el poder teocràtic i per extensió el poder a Iran. La mort de Ebraim Raisi haurà sigut un bàlsam per les autoritats de Tel Aviv.  Més enllà de la investigació sobre l'accident del helicòpter on viatjava Raisi, el seu lloc serà ocupat per un altre fanàtic. I mentre, la població civil és captiva per el poder civil i religiós.  

Amir Nasr-Azadani: Condemnat per "lliurar una guerra contra Déu" (I)

 

El futbolista iranià Amir Nasr-Azadani serà executat

PD: Hi haurà alguna protesta - dels jugadors -a la final del Mundial per Amir Nasr-Azadani? 

Ara ja sé la resposta-diumenge 18/12/22- Messi i Kylian Mbappé, no volen fer política, ells estan per jugar i guanyar milions. Cap gest de solidaritat, res de res. Així son els herois mediàtics. Trist i penós, però cal sorpresa, malauradament.