El comerç internacional: proteccionisme y aranzels

I.- Proteccionisme y aranzels. 

La lluita de Trump per imposar aranzels a tothom, te com objectiu imaginari fomentar el desenvolupament de la indústria nord-americana. Com que el desequilibri de la balança comercial dels EUA és estratosfèrica, cal segons Trump i els seus assessors, establir barreres per perjudicar a la resta de competidors en una economia global*. 

Hi ha diversos tipus de barreres a les importacions.

· Els contingents són barreres quantitatives: el govern estableix un límit a la quantitat de producte atorgant llicències d'importació de manera restringida.

· Els aranzels són barreres impositives: el govern estableix una taxa duanera provocant una pujada en el preu de venda interior del producte importat amb la qual cosa la seva demanda disminuirà.

1) L'equilibri del lliure comerç (model teòric)

 

Fig.1

La figura 1 mostra el mercat interior de l'automòbil. Donada la corba de demanda (D) nacional, els consumidors demanen Q (quantitat) al preu de 10000€ situant-se en G (punt d'equilibri). Les empreses nacionals produeixen Qs (S: oferta) unitats a aquest preu a C  (punt d'equilibri). La diferència Qd-Qs són les importacions.

La figura 2, l'equilibri són un aranzel.

            

Fig.2

La figura 2 mostra l'efecte d'un aranzel del 20% al preu de 10000€. És a dir, el cost estranger de 10.000€ més el gravamen de 2.000€. L'oferta baixa per l'efecte del aranzel, mentre que la producció nacional augmenta (això segons els model teòric d'una economia  competitiva))

Com afecta l'aranzel al consum i la producció?

L'efecte combinat d'un augment de la producció nacional i una reducció de la demanda interior és una disminució de les importacions.

En definitiva, els consumidors paguen per donar suport a una producció ineficient, cosa que suposa un cost per a la societat igual que el malbaratament que té lloc en la producció(2).

Notas:

*El 2023 els Estats Units van registrar un dèficit a la Balança comercial d'1.065.264,5 milions d'euros, un 4,16% del PIB, inferior al registrat el 2022, que va ser de 1.240.830,5 milions d'euros, el 5,03% del PIB.

És clar que la teoria de l'avantatge comparatiu* no permet explicar què passa en aquest intercanvi entre les dues economies més importants del món. Caldrà buscar una altra clau explicativa: als Estats Units el desig de comprar més del que es té explicaria aquesta necessitat d'importacions. L'estructura (cultura) de la societat americana o xinesa tindria molt a dir en aquesta explicació.

(2) F.Mochón. Principios de Economía. Ed.McGraw Hill. Madrid, 1999. 

https://es.wikipedia.org/wiki/Arancel