El llop i la UE (porquets)

 

Com en el conte, Putin és el llop. La UE, vol que tot s'arreglés sense que calgués fer res. Però Ucraïna és l'excusa. Ara Putin/llop vol  “Alliberar els territoris històrics russos (a Ucraïna)”. És a dir, vol Ucraïna tota sencera. La UE no vol ni sap com parar a Putin. L'únic que podria fer-ho es Trump, però aquest prefereix abans Putin que a Zelenski. Per tant, mala peça al taler. Les pèrdues humanes i materials del combatents russos son enormes. També a Ucraïna*. El factor temps és determinant per aquesta guerra d'invasió per part d'un Putin que veu en la guerra l'oportunitat de perpetuar-se indefinidament al poder. La divisió europea atiada des de Washington i Moscou, genera desconfiances entre els socis, Eslovàquia, Bulgària y Hongria. La UE no té cap pla per Ucraïna. Com sempre en aquests casos, els ucraïnesos estan sols i no  poden esperar res de la UE. És la nostra manera de (no) fer política internacional. 

Posa un dron a la teva vida

 

Rússia llança drons a les fronteres de l’UE i la resposta és d’allò més europea, es a dir, lentitud en la reacció i paraules buides. De fet Putin sap que l’EU no vol ficar-se en problemes. No estem preparats per amuntegar fèretres en bases militars. Els drons són armes molt barates que permeten posar en alerta totes les defenses, sigui a Polònia o Romania. Hi haurà més d’aquestes exhibicions de la por. L’OTAN és avui un ninot en mans de Trump. I ell vol fer-nos pagar els serveis prestats. Hi ha masses interessos contraposats per donar una resposta unitària. L’exemple d’Ucraïna és la prova. El gran líder blanc brama contra el seu amic de l’ànima Putin, però Trump no té amics, tampoc Putin. Ha indicat la resposta que ha de donar la UE. No compreu-li petroli ni gas. I a aquí comprar-ho? Per descomptat a ells. Ells son el tercer país exportador darrera de l’Aràbia Saudí i Rússia.

El amic rus s’ha convertit en un mal de queixal per l'Administració nord-americana . Pel que sembla no pots confiar en ningú! L’aura de Trump es difumina, sort en té de la petita guerra civil que hi ha al país. L’assassinat de Kirk ha sigut una benedicció per ell, malgrat que l’empatia no és el fort de Trump.

Caldrà veure com segueix el serial dels drons viatgers. Encara hi ha molt llocs per anar-hi: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània entre els llocs en més probabilitats que apareguin. El fet que Romania tingui fronteres amb Ucraïna i Polònia tingui fronteres amb Bielorússia i Ucraïna, la fan candidates a rebre més drons despistats. L’únic pas que poden fer la UE son més sancions i deixar de comprar petroli i gas a Rússia i un boicot a tot allò que tingui a veure amb Rússia, sigui en qualsevol activitat, esportiva, cultural o econòmica. 

Un altre món és possible

 

“El segle d’Àsia”. Una trobada entre Xi, Modi i Putin dona entendre el desafiament d’Àsia envers Occident. Modi i Xi representa a 1/3  de la humanitat. Més  de dos mil  vuit-cents milions de persones sota el dictat d’aquests dos mandataris de Índia i Xina. Nominalment, l’Índia és la democracia més gran del món, però l’autoritarisme de Modi, -sembla que és la moda a tot el món-, fa que el seu estil de govern, sigui més proper a Putin o Xi que a qualsevol altre cosa. Xi vol Putin con escut i com escarni contra els EUA de Trump. La lluita econòmica per els aranzels, fa que una aliança entre la Índia i la Xina sigui un contrapoder a Trump. L'Índia és ara objectiu de Trump, perquè li compra petroli a Rússia. Així que aquesta reunió és una plantofada a la cara de Trump. 

https://www.bankinter.com/blog/mercados/ranking-paises-mas-ricos-mundo

Aquestes dades macro, serveixen per calibrar la dinàmica   econòmica dels països. I dins de cada país, les diferències entre rics i pobres es fa cada vegada més evident. Els EUA amb el PIB més elevat del món, el grau de pobresa és del 11%. Les estadístiques no son massa útils per esbrinar el grau de pobresa de la gent. Per què, si posem a Elon Mask i qualsevol mortal, resulta que la suma estadística dirà que els dos som multimilionaris, però això és absolutament fals. Així, més de trenta quatre milions de nord-americans viuen en pobre.  

Avui, el 1% dels més rics del món tenen un 40% de la riquesa mundial. Aquesta dada, per si sola, explica la desigualtat escandalosa del món actual. I això suposa que alguna cosa no funciona com calia. La distribució de la riquesa i la redistribució mitjançant les polítiques fiscal, patinen, perquè l’avantatge del capital sobre el treball, fa que en comparació qui té una nòmina paga més impostos que els més rics en comparació. I aquesta bretxa no s’escurça abans al contrari, cada vegada es fa més amplia.

La munició de la UE és la indignació

 

L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si. 

La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer  embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.  

La guerra sempre te la mateixa cara

 

La guerra sempre és destrucció i mort. El que canvia és la mirada de l'altre. Zelenski sap que està sol a aquesta guerra. L'opinió pública occidental està a favor de Ucraïna, però això no farà canviar cap dinàmica per ajudar a Ucraïna. Putin és un altre psicòpata al comandament de Rússia. Ell sap que Trump no vol veure ni en pintura a Zelenski. El desgavell mundial és una bona noticia per Putin. L'altre beneficiat d'aquest desgavell és Netanyahu. Israel i les seves forçes aèries han destruït sistemàticament 36 hospitals. I sempre és la mateixa cantarella per destruir. El problema és que els palestins son víctimes indignes. A la terra de la llibertat (EUA) si fas campanya a favor dels palestins, tens tots els números perquè el FBI vingui a buscar-te. No dic res si ets resident estranger! I si, Gaza és un camp de concentració i cada dia el exèrcit jueu realitza pogroms a Gaza. La història és cruel i pel que veiem cap poble aprèn res del passat.

Ucraïna: 3 anys de guerra

 

Tropes russes envaint Ucraïna el 2022

Avui fa tres anys de la invasió russa a Ucraïna. Putin volia una guerra llampec, però això no ha estat així. Una de les raons que la pèssima estratègia militar. La pèrdua de vides és molt elevat, malgrat que les xifres son secret d’estat. Les zones controlades per territori del Dombàs, és mantenen. Crimea, segueix sent de Rússia. Hi ha estancament militar. Ucraïna no pot vèncer a Rússia perquè li falta material de guerra. I en l’arribada de Trump, això canvia l’escenari bèl·lic. Cal destacar el paper de l’aviació en aquest conflicte. Rússia sorprenentment, no ha sapigut vèncer a l’aviació ucraïnesa. Tant uns com els altres, utilitzant drons. Ucraïna necessita de la UE, especialment reconeixement polític. La UE és la primera potència en ajuts militars. Però, és insuficient per regirar la guerra al seu favor. Putin, necessita que s’ha acabi la guerra, perquè bona part dels beneficis del petroli és consumeix en aquesta guerra. Ningú vol participar-hi, i l’únic que val son els incentius econòmics, molt importants, a prop de 53000 € per allistar-se en aquesta guerra. Trump vol imposar una pau que  acontenti Moscou. Per això, no vol a la taula de negociacions ni  a Zelenski ni a la UE. Com a Rússia el control de la informació és digna dels temps de Bréjnev (70-80, del segle passat). Això vol dir que la mentida i la manipulació de la guerra és una qüestió de seguretat del Estat. Qualsevol que critiqui el paper de Rússia és condemnat a penes de presó molt desproporcionades. Estem davant d’un dictadura personal amb vernís pseudodemocràtic, perquè el sàtrapa Putin, utilitza les urnes per legitimar-se a ell i el seu règim dictatorial.

La culpa del què passa a Ucraïna és de Zelenski!

 

Trump li agrada parlar sense filtres, amb un llenguatge agressiu i senzill crea connexions emocionals amb els seus seguidors que desconfien de la política tradicional. En el seu món, la polarització ho és tot. I Zelenski li toca el rebre, perquè no és com ells -Trump i Putin-. No és un líder ferm. Hi ha converses sobre com redibuixar les fronteres d'Ucraïna sense la participació de Zelenki, dona idea de la forma de fer antipolítica. Perquè ho fa? La resposta és desenfocar el autèntic problema i aquest no és altre que una invasió d'un estat a un altre estat. Rússia declarant la guerra a Ucraïna. Trump vol salvar al seu amic i aliat. La seva estratègia consisteix no buscar convèncer, sinó dividir. Dona a entendre que ara mateix l'obstacle per la pau no és l'agressor Putin, sinó Zelenski. I tal com va dir, Timothy Snyden*: " Trump vol morir amb la medalla del premi Nobel de la pau penjada al coll." 

Una taula de psicòpates treballant per la pau!

 

El nou món alienat dona com a resultat que EEUU i Rússia siguin aliades contra la UE. Aràbia Saudí acull representants d'EUA i Rússia per parlar d'establir que les conquestes russes no es modificaran. Per descomptat, no hi estan presents Ucraïna ni la UE. Així que cal establir  noves fronteres i res millor que els amos del univers juguin sobre la vida i la mort.

I mentre això passa a d'idíl·lica Aràbia Saudí,  la UE no es capaç de fer un front comú. Una bona raó de pes i que trasbalsa tot és el paper d'EUA a l'OTAN. La UE te massa por, i amb raó, per enfrontar-se a la Rússia de Putin, un sàtrapa cada vegada més còmode en el seu paper. Enviar tropes  a Ucraïna desprès d'un alto el foc, no és cosa de la ONU? Però Trump i Putin passant molt d'aquesta Organització internacional. Sense cap paper que jugar en el context actual, ni posant el 25% del PIB en defensa, serviria per res, perquè exactament, qui fabricaria l'armament, i per què? L'altra opció és comprar l'armament a EUA, però això a Rússia no li agradaria massa. No tenim caps nuclears, i tenim unes societats que per dues vegades en el segle XX, van tindrà que comptar amb els EUA. 

La víctima de tot plegat és Ucraïna i la seva població que pateix una agressió en tota regla, com Palestina a mans d' Israel, i en tots dos casos, l'ONU ha sigut incapaç d'aturar la invasió en un cas i la destrucció de Gaza, en 'altre. No deixa de ser terrorífic  que sigui Aràbia Saudí - recordin el cas Khashoggi- qui aculli aquesta reunió de psicòpates, el pitjor és que hi ha una multitud de còmplices que fan la feina bruta. 

Patologia del món global: El masclisme en estat pur!

 

Una guerra de tercer món

 

Putin deu estar molt desesperat per portar soldats de Corea del Nord a la seva guerra patriòtica contra Ucraïna. A Rússia ningú vol anar a la guerra!  Una guerra que s'allarga en el temps i on no hi ha més que morts i destrucció, per les dues parts. Ucraïna no pot guanyar, però Rússia tampoc. Per guanyar temps, el dictador Putin ha demanat el seu soci,  Kim Jong-un, l'altre sàtrapa de Corea del Nord, ajuda humanitària en forma de carn de canó humana. Munició i soldats son el profitosos resultats de les converses entre aquests dos grandiosos estadistes mundials. Haurem d'esperar poc perquè un altre interlocutor s'ha afegeixi a les converses, Donald Trump, que pel que sembla te molt bona sintonia amb el altres dos dictadors. 

Aquest soldats no saben on estan ni perquè lluiten. En un món tancat,  com Corea del Nord, la propaganda i la mentida son consubstancials els règims dictatorial. Li van dir que "només era un entrenament". Es molt creïble la idea de suïcidi abans de rendir-se. Es fa difícil comprendre quin paper poden tenir uns soldats  que venen d'un altre planeta (un món tancat on tot és mentida). Dona angunia comprovar el nivell d'intel·ligència d'aquesta guerra on hi ha un exèrcit de còmplices especialment a Rússia.

Míssils per Mentega

 

Una de les característiques de l'antiga Unió Soviètica i la Rússia de Putin, és que les dues no saben fabricar mantega en quantitats suficients per abastir els mercats. La seva obsessió per la defensa -avui amb la Guerra contra Ucraïna-, fa que la seva capacitat de fabricació que no sigui armamentista es poguí ressentir.  Si pregunten a qualsevol persona algun producte made in Rússia, que no sigui matèries primeres, no sabrà dir cap producte. Això ve de lluny, i sembla que a hores d'ara sigui com l'època comunista. Inflació, carestia i un horitzó sense sortida és el que tenen a Rússia de la mà del autòcrata Putin que haurà vist el cel obert amb la victòria de Trump. Veure per creure!

El Kim i en Vladimir cerquen la Pau Mundial

 

Una fotografia per l'eternitat. Aquests dos estadistes de magnitud mundial, fan esforços per rebre el proper premi Nobel de la pau. Un tirà i un dictador postmodern. La diferència és només de grau. Dos gegants de la diplomàcia mundial creant vincles indestructibles enfront d'un món cada vegada més tancat en si mateix. Així, Israel pot fer el que vol - assassinar a més de 38.000 palestina-, mentre la Comunitat Internacional  fa crides a la calma. Putin i Kim Jong-un, signen perquè la guerra a Ucraïna poguí continuar. Mentre l'OTAN li diu a Zelenski que el millor seria negociar amb Putin. Ells, ho avalarien. La retòrica i el cinisme en una fotografia del que vol dir tenir armes atòmiques. La resta és musica per els sords de la Comunitat Internacional.

Ucraïna com excusa per el rearmament

 

I desprès Ucraïna. La seva guerra de desgast -les xifres de mort son molt aproximatives, perquè son secrets de guerra. Sembla que més de 50.000 morts per part de Rússia han perdut la vida des de que fa dos anys va començar aquesta guerra de desgast. Per part de Ucraïna, les xifres oscil·len entre 20.000 i 40.000 morts. La xifra de civils son molt menors que a Gaza-, amb la Rússia de Putin que porta més de dos anys sense cap opció a una solució raonable. Més armament cap a Kiev no resoldrà el problema bèl·lic. Perquè aquesta guerra és a dins les fronteres de Ucraïna. Rússia/Putin i la seva camarilla no té cap interès a resoldre aquest conflicte iniciat per el mateix Putin. Arrel d’aquest conflicte bèl·lic, molts països de la UE parlen de la necessitat de rearmament. Això és una molt bona noticia per els fabricants d’armes. Països fronterers demanen a la seva ciutadania un esforç personal per la hipotètica defensa del territori. És de suposar que s’ha de defensar de Rússia, esclar. Las llista de països de la UE que vol reactivar el servei militar son aquells que no tenen cap capacitat per defensar-se. Lituània, Dinamarca, Suècia, Noruega, Finlàndia, Letònia, Àustria, Grècia y Estònia. Si ho fan és sobretot de cara a la galeria. L’experiència demostra que l’exèrcit professional és molt més eficient que el sistema de lleves, es a dir, el reclutament obligatori per edat. La UE és incapaç de establir un exèrcit conjunt, perquè ja hi ha l’OTAN, i serveix per pressionar a Rússia a envair Ucraïna. Tot plegat no és més que una mena de ideari de militarització de la societat  per disciplinar a una societat inoculada de pors i incerteses. I alhora la agenda del autoritarisme postdemocràtic segueix el camí d’atomització de la societat que no més pot conformar-se a posar un like allà on no cal.

El decliu nord-americà?

 L’article de Christoher Caldwell, La desfeta d’Occident? (Ara.cat, 11/3/24)

Joe Biden

L’articulista, fa una reflexió sobre el decliu d’EE.UU al món. Les contradiccions nord-americanes son cada vegada més flagrants. Així, s'encoratgen a l’OTAN per ampliar els seus membres, l’últim a incorporar-se ha sigut Suècia. Biden ha dit que “Europa està en perill”. Però, immediatament, ha subratllat que no pensa enviar-hi tropes terrestres a Ucraïna. Rússia, sap que Europa no intervindrà amb efectius, la disparitat d’opinions en sí de l’OTAN ho fan impossible i potser convenient. A més l’ajuda no acaba d’arribar-hi. Ucraïna no pot guanyar aquesta guerra, perquè Rússia està ficada a mig gas. I malgrat tot, Rússia no ha aconseguit el que volia, una rendició sense condicions. No s’ha està en les mateixes condicions que va propicia la conquesta de Crimea. Ucraïna està empipada, la paraula no és exacta, amb tots els seus presumptes aliats. Perquè aquests aliats volen contrapartides, és a dir, que el material bèl·lic no surt de franc, vet ací el problema de fons. I Ucraïna, no pot pagar-ho. 

L’autor fa referència al llibre de Emmanuel Todd, “La desfeta d’Occident”, llibre que s’ha convertit en un best seller a França. Todd, al parer de Caldwell, fa una declaració emfàtica: EE.UU està en decliu. Es crític contra l’expansió de  l’OTAN. Pensa que aquest imperialisme “ha posat en perill la resta del món”. Una constant de la política de intervencionista nord-americana ha sigut, entrar-hi –Iraq, Afganistan, i sortir-se'n de mala manera, deixant al darrera la destrucció del país. El síndrome de Vietnam, pesa com una llosa en el subconscient nord-americà. En aquest context, Rússia i Putin, han vist una excel•lent coartada per rearmar-se ideològica i militarment amb una deriva autocràtica evident. Per Todd, l’era global comença a tenir un balanç negatiu, envers l’altre actor a escala global, Xina. Todd, veu el decliu nord-americà en el fet que EE:UU “formen menys enginyers que Rússia, no només per càpita sinó en xifres absolutes”. Els ideal de llibertat, de democràcia han estat en contradiccions flagrants depenent del país què volia què entrés a la seva esfera de influència. Exportar valors que no combregen amb bona part de països del món, no és precisament, el que ha fet la Xina. Una dada important que dona llum sobre com funcionen els països es “la  mortalitat infantil, el paràmetre revelador que el va portar a predir el col•lapse soviètic fa mig segle, és més alta a l’Amèrica de Biden (5,4 per mil) que a la Rússia de Putin, i tres vegades més alta que al Japó del primer ministre Fumio Kishida.” Aquesta dada és molt més potent que el PIB. Demostra que alguna cosa no funciona, que hi ha un dèficit enorme de cara al futur d’EE.UU.

Cadwell, veu en l’arrogància Occident un mal profund que afecta al bon criteri i a tenir present el principi de realitat, per sobre del principi dels desitjos que masses vegades es confonen. EE.UU té un problema molt greu amb la polarització de la societat que Trump encarna a la perfecció. I aquesta polarització és un autèntic perill per l’estabilitat d’Occident en primer lloc, però també a la resta del món. Xina està en millors condicions per assolir el regnat de nova potencia mundial, perquè en el seu cinisme pragmàtic, busca influencia sense ficar-se en les dinàmiques pròpies de cada país. I Rússia, vol tornar a ser el que no ha sigut des de la caiguda de la Unió Soviètica. No ho podrà fer, però l’aliança amb Xina –ni que sigui conjuntural i tàctica- li permet augmentar la seva autoestima malmesa per la guerra a Ucraïna i les repercussions dels atemptats de Moscou de fa uns dies. 

EU, el nou espàrring de Rússia

 

L’article de Carme Colomina, L’Europa de la defensa (Ara.cat, 25/3/24), dona un marc mental i polític poc engrescador. A part de la fotografia de Macron lluitant no se sap amb qui o en què, val per mesurar Europa. Europa s’ha convertit en un espàrring d’EEUU, Xina i Rússia. Som potència econòmica, però això avui, cal reforçar-la amb capacitat disuasoria, i Europa depèn exclusivament d’EE.UU. No hi ha possibilitat a mig termini d’un exèrcit de l UE. I ha masses reticències històriques. A més, tenir un exèrcit operatiu surt molt car, i no tenim masses ganes d’embarcar-nos en expedicions militars, per exemple, a Ucraïna. Cap país d’Europa, més enllà de la retòrica patriòtica, vol cap enfrontament amb ningú. Som reactius. I mentre, Israel pot destruir Gaza, sense que cap Estat sigui capaç d’aturar la massacre. I desprès Rússia i la seva creuada a Ucraïna. Putin crida venjança per els atemptats a Moscou. L’exhibició de brutalitat envers els presumptes autors, expressa el que és avui la Rússia de Putin. Efectivament, som el sac de boxa on tothom pot fer guant amb nosaltres. No m'estranya què anem sonats tot el temps.

Torturar els culpables

 

Els presumptes autors de la matança a Moscou, detinguts, i presentats a un Tribunal, amb evidents signes de tortura,  seran exposats a l'espectacle de la seva deshumanització. Els vídeos on apareixien disparant indiscriminadament, anaven amb la cara descoberta. Possiblement, no devien pensar que sobreviurien al atac. Perquè si pensen en fugir, sembla de lògica anar amb la cara tapada, amb el clàssic passamuntanyes. Ara, a la sala d'un Tribunal de justícia, que condemna sense masses manies els opositors al Kremlin, com en aquest cas, no hauran preguntat per el seu estat físic, perquè naturalment, això no interessa a ningú desprès del que va passar el dissabte a la sala de concerts on va ser assassinades 137 i 180 ferits. Ara ho pagaran, no crec que salvin la vida. Son un perill per a Putin. Ell, vol connectar aquests terroristes amb Kiev (Ucraïna). L'espectacle macabre d'uns detinguts amb clars signes de tortura és un bon exemple de la mena d'Estat que és la Rússia de Putin. 

PD: La clàssica explicació que s'ho han fet ells mateixos, apareixerà en qualsevol moment.

 

Una democracia escarnida

 

La perversió de la democracia arriba també a Rússia. En una dictadura personal, Putin i la seva camarilla, jugant a legitimar-se desprès d'haver assassinat a Aleksei Navalni en una presó remota del Àrtic -el lloc ideal per enterrar a l'oposició-. Un més desprès d'aquells fets, la ciutadania està convocada per elegir a Putin. No existeix llibertat, així que els comparses d'aquesta obra dolenta faran la resta  de l'auca post-soviètic. Un país, que viu del petroli i el gas, que la UE encara li compra, amb una guerra fratricida amb Ucraïna i una despesa militar en augment, sense possibilitats reals de canvis, els electors 112,3 milions, tenen la possibilitat de votar fins diumenge. Hi ha la possibilitat d'una segona volta. Però tota aquesta comèdia, li serveix a Putin per exhibir muscle davant de la UE i sobretot, prémer files contra qualsevol dissidència social i política. Sense cap institució independent, les dades seran les que volguí el Kremlin,  no sabrem del cert quina mena d'abstenció hi pot haver. La por en els cercles -minoritaris- opositors és massa gran. Sembla que a la resta de la població Putin és el seu heroi. És el què te ser un dictador, tothom t'estima, i si algú no ho fa, l'envies a Sibèria, com sempre s'havia fet, des del temps dels Tsars i desprès massivament en temps de Lenin i Stalin, fins ara.

Silenci a Gaza i soroll a Ucraïna

A Gaza, el silenci del que passa els territoris ocupats per Israel, és fa cada vegada més ominós. El bloqueig informatiu establer per l’exercit jueu fa molt difícil saber les condicions de vida de la població arrossegada a anar al sud per les forçes d’Ocupació. Sense subministraments, sense sostre ni ajuda, sols una vegada més, Gaza és el laboratori què Israel utilitza per imposar la seva Pax Romana. Tots els mitjans al seu abast, per destruir a tota una població, això és diu, com és pot dir? Genocidi és molt a prop del que està passant a Gaza. Més de 28.000 morts, més de 10.000 menors d’edat, xifres que manifesten un odi profund del govern israelià i el seu exèrcit envers la població civil de Gaza. 

I desprès, Ucraïna, dos anys de guerra, més de 30.000 morts del bàndol ucraïnès. Una lluita desigual entre Rússia governada per un dèspota sense escrúpols i Ucraïna defensant-se sense mitjans, perquè Occident ja s’ha està cansant d’aquesta guerra. El problema serà que si Putin s’han surt d’aquesta aventura, quin serà el proper objectiu? I malgrat tot, la UE i la OTAN, no poden ni volen cap enfrontament directa amb Rússia. Això ho sap Putin, el temps juga al seu favor i contra la Ucraïna del Zelensky.

Putin comença la seva campanya electoral

 

L'autòcrata Putin ho te clar, la guerra contra Ucraïna continuarà, costi el que costi. Amb aquestes boniques paraules comença la seva particular campanya electoral, on ningú pot presentar-se. L'opositor Navalni desaparegut dins dels sistema penitenciari rus, per ordre de Putin, allà la desaparició del qualsevol divisió de poders, fa que hi hagi un únic dictador absolut, un nou tzar per governar el seu imperi. La UE estima Putin, li compra gas i petroli, perquè la roda del hàmster poguí donant voltes i més voltes.  Ucraïna, és un problema, segur que amb el temps tot s'ha arregla, o potser no.

Retrat d'un món sense ànima (I)

Putin & Kim Jong-un

En un món tan complex i sense engrunes de humanitat, podem veure a dos mandataris que viuen al límit de la supervivència dels seus països. Un autòcrata, Putin, aïllat del món exterior, i l'altre, un tirà que ofega a un país com Corea del Nord. Els dos màxims mandataris, no parlen de pau, o cooperació per fer que els seu ciutadans puguin viure millor, no, parlen de com poden mantenir-se ells en el poder, és venen armes, un per seguir destruint Ucraïna -Putin-, l'altre, Kim Jong-un, per esclafar encara més , si això és possible, a la seva població que viu en la pobresa i la ignorància d'un règim, aquest si, totalitari.  Segur, que en el seus respectius països, la propaganda, parlarà de la extraordinària sort que tenen de tenir dos àngels que es preocupen per el benestar   del seu poble. Amen!