Un aniversari amarg

 

El temps passa inexorablement per tots. Hamàs fa dos anys va fer l'impensable. Va entrar dins Israel i va matar a tots els que s'hi van posar per davant. En aquell moment, Netanyahu estava assetjat per casos de corrupció. Vivia les pitjor hores com a primer ministre de Israel. Hamàs també passava per hores baixes. El cop de mà contra un grup de persones que estaven celebrant un festival de musica a Israel, al costat de Gaza, va fer 1200  morts i el segrest de 250 persones, nens inclosos. Les imatges que varen donar la volta al món eren d'una crueltat inimaginable. Gràcies a les accions de Hamàs, la causa palestina havia caigut en el nivell més baix de tota la seva amarga història.

Dos anys desprès, Israel s'ha convertit en un estat terrorista. A aniquilat Gaza, ha assassinat a més de 67.000 gazatins a destruir més del 92 % d'habitatges, infraestructures -hospitals, escoles-, han sigut objecte de bombardejos fora de tota mida. Venjança i una terrible sensació de ferida oberta és la síndrome que viu bona part de la població israeliana. Gaza ha sigut objecte durant part de la seva trista història el lloc en l'exercit israelià ha fer i desfet amb absoluta impunitat. La mentalitat de bona part de israelians, dona per suposat que Gaza i els gazatins no son humans, i l'únic tracta que els hi poden donar és tota mena de humiliacions i vexacions, i això al llarg de dècades on la repressió ha sigut devastadora. 

Així, el que varen entrar a Israel tenien contra Israel i la seva gent raons de sobre per assassinar-los, perquè la ràbia acumulada i el rancúnia s'havia covat durant tota la vida de tots els que va matar i assassinar, tal com havien vist fer els altres. Ara, desprès de dos anys, Gaza està destruïda, però els ostatges encara no han tornat i la societat israeliana està frustrada i enfadada amb Netanyahu. La clàssica resposta israeliana, utilitzant la teoria del boig, s'ha acomplert abastament. Crims de guerra, utilització de la fam per destruir a la població, neteja ètnica, son alguns de les factures pendents que algun dia tindrà que pagar Netanyahu i els caps de l'exèrcit. Avui és un bon dia per pensar en tot el mal que s'ha fet i encara s'ha està fent.

 

Gaza: Devastació psicològica de la gent

 

L’article de Alba Alfageme del 21/10/2023, Israel i Palestia: la genética del trauma (Ara.cat), fa recordar que tot el què allà es diu, desprès de 727 dies d’extermini de la població de Gaza, s’ha de multiplicar exponencialment els efectes devastador per la població, especialment per els infants, un dels grup objectius del exèrcit israelià. En l’article, imprescindible per entendre tot el horror que esta patint la població, estableix tota una fenomenologia del sofriment i les conseqüències que patiran tots els supervivents. Parla de trauma transgeneracional, que consisteix en “la transferència del dolor, de l’impacte psicològic viscut", amen del propi patiment en primera persona. La quantitat de ferits, mutilats, orfes de la població de Gaza és avui inabastable. A més cal sumar, la fam com arma de guerra que s’ha esta utilitzant, per destruir la població. Això son crims de guerra. La utilització mesquina i criminal de l’ajuda amb comptagotes a més de la utilització d’una organització paraisraeliana de presumpta ajuda, on les cues per accedir-hi s’ha convertit en el blanc de franctiradors o directament de l’assassinat en la impunitat, no deixa de sumar-se al crims de guerra i neteja ètnica que està aplicant el govern extremista de Netanyahu amb el suport incondicional de Trump.

Paradoxalment, els efectes devastador per la salut física però també emocional, prové dels estudis els supervivent del Holocaust: “Allà es va poder comprovar com els i les descendents de les víctimes directes d’aquella massacre seguien patint efectes del trauma original viscut pels seus progenitors o avis a través de malsons o problemes de comportament o afectius.” Aquestes efecte com “La por, el terror i l’angoixa mantingudes acaben generant un patiment que provoca uns nivells de cortisol elevats que poden derivar en trastorns d’estrès posttraumàtic, depressions cròniques i altres afectacions. Si això no es repara, aquests traumes no resolts es poden convertir en herència per a les generacions posteriors: un nivell més alt de vulnerabilitat davant l’ansietat, la depressió, l’estrès, problemes amb el son, problemes emocionals...”.

Potser aquesta mostra de horror per venjar un altre horror, perpetrat per Hamàs, s’ha acabarà. Això està en les mans tacades de sang de Netanyahu. Però com aprenent de bruixot, li deu semblar que seguir l’extermini de la població de Gaza, li mantindrà en el poder. Deia que quan aquesta carnisseria acabi –de moment-, no serà suficient la reconstruccions de totes les infraestructures que l'exèrcit de Israel ha destruït amb una ferocitat fora de tota mida. Caldrà reconstruir les ànimes de tota una generació de infants i joves que avui están desemparats i perduts entre la ràbia, la ira, l’odi, una autoestima destruïda en un món malvat. Com diu al final de l’article d’Alba Afageme, “Si no es fa [el dol], s'estarà alimentant la guerra eterna.”. Potser és això el que volen molts israelians i per descomptat, l’extremisme més sanguinari d’Israel al igual que Hamàs. 

PD: Els països àrabs demostren abastament la demagògia més cínica envers del sofriment de la població de Gaza. Les dictadures teocràtiques i els règims autoritaris que es postren a La Meca, son encara més còmplices que la UE.  

 

Gaza: Un camp d'extermini morós

 

La ignomínia que s'ha esta cometent a Gaza per part d'Israel i el seu exèrcit és de tal calibre que passarà els llibres d'història. Una pàgina més on la crueltat l'odi i el menyspreu s'ha elevat a rang de norma per el govern de Netanyahu. Llegint, imprescindible, les entrades del diari de Sondos Sabra, que apareix avui al Diari Ara, dona idea del que la crueltat del govern israelià. Dos fragments del diari:

"La fam que he vist aquí, però —la que he viscut—, no s'hi assembla gens, a això. La fam real no truca només a l’estómac. Truca també a la dignitat. La fam real alenteix el temps: una hora sembla un dia, i un dia sembla tota una vida d’espera. La fam real et canvia. Et remodela els pensaments, redefineix allò amb què n’hi ha prou, et reorganitza les prioritats. T’ensenya aritmètica en un nou idioma: nombre de pans, nombre d’àpats. T’encongeix els somnis a poc a poc, no fa que hi renunciïs, sinó que devora la força que et cal per perseguir-los."

Un altre fragment sorprèn perquè Kafka sigui qui explica la activitat israeliana en els territoris ocupats -il·legalment-:

(...). Israel ha assumit el paper de divinitat administrativa suprema, el Senyor dels Registres, Permisos, Autoritzacions i Denegacions. Ens mata de fam quan vol, permet només els productes que li plauen, decideix si tens dret a guarir-te o a morir a les portes de Coordinació. A l’hora de viatjar, reuneix famílies o les esmicola, en els números de la llista negra. Tot queda sota l’autoritat omnipotent. 

“Els buròcrates militars que fan complir el bloqueig d’Israel a Gaza permeten filets de salmó congelat, exfoliants facials i iogurt semidesnatat al territori governat per Hamàs. El coriandre i el cafè instantani són una altra cosa: estan prohibits com a articles de luxe”.

"Israel ha perfeccionat l’art del control absolut: sobre estómacs, ments, cors, aules i sales d’hospital.

Ens fa interpretar el que ens resta de vida com a experiment de cuina fracassat. Això no és sols una ocupació: és un sarcàstic gestor de subministraments, que reparteix ajuda alimentària als famolencs sota bales de goma i gas pebre, vigilat per un soldat nord-americà obès, pel que sembla destinat a protegir els sacs de farina.

Veuen la farigola com una rebel·lió. El coriandre com una amenaça nacional. I el iogurt com un intent subversiu de sobirania*."

Matar de fam els nens de Gaza

El pare de Ghadeer Brika, de cinc mesos, sosté el seu cos sense vida al Complex Mèdic Nasser de Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza. Ha mort després de patir desnutrició greu. Abed Rahim Khatib /dpa / Europa Press

 Les imatges que arriben de Gaza donen fe del desastre humanitari que està provocant Netanyahu i el seu exèrcit. Sembla que no li molesta haver donat l’ordre per destruir Gaza amb 60.000 morts, però en canvi, s’emprenya molt perquè surten imatges de nens i nenes famèlics! Segons ell, tot és mentida. Però el mentider és ell i el seu exèrcit exterminador. L’acumulació  de crims de guerra desborda qualsevol mesura. Mentre quan es parla dels ostatges israelians sempre hi ha una cara al darrera, en el cas del gazatins, que moren dia si i dia també, tots son anònim, no compten. Deshumanitzar a les víctimes indignes –gazatins- i elevar a la dignitat de persones humanes, els ostatges, molt d’ells, en edat militar. Matar civils, matar sobretot nens i nenes, destruir una generació de infants perquè així ningú recordi les atrocitats que s’ha están cometen a Gaza. I mentre, el mon mira cap a un altre cantó o bé surten en paraules buides que no ajuden aturar aquests crims. Per descomptat, hi ha un soci que s’ha fet còmplice de tot això, és l’Amèrica primer de Biden i ara de Trump.

PD: La imatge del nen, dona idea fins a quin punt ha arribat el govern israelià. No hi paraules! 

Haaretz: Una finestra al horror

 

Recomanacions musicals

 

* a Mika

Recomanacions d'estiu

 

Recomanacions musicals

 

Dedicat en P, que no vaig saber mai si t'ha agradava la musica

Crims de guerra a Gaza: Nova pàgina de l'exhibició d'atrocitats

 

L'exèrcit israelià és dedica a disparar a matar els palestins que van els punt d'ajuda. Sembla estrany aquesta conducta criminal, però és la manera que tothom en l'exèrcit tingui les mans plenes de sang. Hi ha un sadisme i una crueltat increïble per demostrar qui mana, per deshumanitzar a l'altre, per atiar l'odi a una escala inimaginable. I mentre l'ONU veu com una entitat privada, al servei de Trump i Israel fa de trampa mortal per tota una població (Gaza) assetjada per la fam i la impotència. 

Recomanacions musicals

 

"Areej, treballadora de l’ONG Mercy Corps a Gaza, ho resumia en un testimoni publicat per l’organització: “Creieu-me: la gent ja no es preocupa per les bombes, els coets o la mort. El que els obsessiona és el menjar. Com trobar-ne. Com alimentar els seus fills”. (Ara.cat, 17/5/25)

Al Sudan li cauen claus del cel!

 

Israel comet crims de guerra a dojo !

 

PD: Que dins del exèrcit s'hagi signat una carta contra la guerra a Gaza, vol indicar alguna cosa. Malgrat la seva immediata expulsió. Què bé li va a  Netanyahu els despropòsits de Trump amb els aranzels, ningú té temps per Gaza.

Israel s'atreveix amb tot: Gaza, Iran i Síria

 

Hi ha moment on tot surt de cara. A l'ONU EEUU s'encarrega de dir al món que Palestina seguirà en mans de Israel. I per altra banda, Israel ataca Isfahan al Iran en un atac aparentment més tàctic que estratègic. A mesura que passin les hores veurem l'abast del atac. Així que Israel pot fer front a Gaza on el passeig triomfal es total i absolut, això si, encara no han trobat els ostatges que Hamàs encara reté, malgrat que a població està sent massacrada sense que l'ONU poguí fer alguna cosa. La asimetria entre països és obscena, els bons, Israel que ha assassinat més de 34.000 palestins de la Franja de Gaza, des de el novembre passat, i per altre, Palestina, cap reconeixement de cap tipus, i com sempre Iran, una teocràcia intolerant com Aràbia Saudí, que aquest i és del bons boníssims. Bons temps per la industria d'armament i pèssim per aquells que reclamen l'alto el foc i els passadissos humanitaris per ajudar a la població de Gaza, aïllada i sotmesa al foc i a la fam.

  

 

Qui dona esperança els habitants de Gaza?

 

“El primer dels principis pedagògics és que, per educar algú, nen o adult, cal primer educar-lo [l’élever] als seus propis ulls. Això és cent cops més cert encara quan l’obstacle principal per el desenvolupament rau en unes condicions de vida humiliants [...] Res no paralitza més el pensament que el sentiment d’inferioritat imposat pels greuges quotidians de la pobresa, de la subordinació, de la dependència. La primera cosa que s’ha de fer per ells és ajudar-los a recuperar o a conservar, segons el cas, el sentiment de la seva dignitat*”. (pàg.59)

Ajuda humanitària per l'exèrcit hebreus, si us plau!

Davant d'un atac massiu, tothom ajudar. Però Gaza, ningú vol ajudar perquè Israel el pobre i petit David, pot amb les formigues del gazànies. Perquè aquesta desproporció tan clamorosa entre Gaza e Israel? Perquè aquestes retòriques de guerra queden en silenci quan destrueixes tot una nació? Gaza no és Iran. Israel ha destruït i assassinat a més de 32.000 persones dels quals a prop del 40% son menors d'edat, però això no sembla interessar a ningú, com és possible aquesta ceguesa? Gaza segueix patint els estranys de la invasió i destrucció del exèrcit de Israel. Però tothom vol córrer per ajudar a Israel que va ser ell, qui va anar fins a Damasc ha destruir el consolat iranià. La resposta de Iran han sigut aquests llançaments massius de míssils que ha sigut fàcilment abatuts per tothom. A Gaza, l'exèrcit israelià no a necessitat cap ajuda, tota la maquinaria bèl·lica és seva. I tothom a deixat fer. Iran, de fet a ajudat a Netanyahu a sortir-se alegrament de Gaza, ara tothom vol ajudar al pobre exèrcit hebreu, deixant de banda a 2 milions de palestins confinats a la Franja, a un destí i un horitzó absolutament nefast i on la fam farà bona part de la feina començada per Israel. 

 

La maldat guanya terreny a Israel

 

Matar de fam els nadons a Gaza, no té cap cost per l'Estat de Israel. Ja pot cant Scholz:" No ens podem quedar de braços plegats veient com els palestins es moren de gana". Això és Europa! L'últim baluard de la civilització. Netanyahu és el fill de puta dels EEUU -perdó per l'expressió-. Li donen tot el suport del món. Matar a nadons de fam incòmode a la UE, però no tant per trencar relacions diplomàtiques amb Israel, és el nostre aliats, la democracia dins del infern teocràtic. Gaza espera una nova tongada de destrucció, si per fi, és compleixen les amenaces de Netayahu de conquerir Rafah. No queda pedra sobre pedra, però a ell tant li fa. La UE està a favor dels drets humans, sempre que siguin els drets humans d'aquells que s'ajusten allò que volen, i els palestins, tots i els de Gaza, nadons inclosos no entren en la categoria de víctimes respectables, per això la UE vol guanyar temps, és a dir que morin tots els que han de morir.  Hi ha una dita citada al llibre de Josep Maria Esquirol*  del Talumud que diu així: "El futur del món depèn de l'alè dels nens que van a escola".   Sembla que Netanyahu i tots els que li donen suport -i son molts-, no volen cap futur per aquest nadons gazatins.

Israel enfangat en la seva inhumanitat

         

     

La crònica de Marc Español, sobre Gaza permet fer-te una idea de la devastació i la destrucció que han patit la gent que viu a Gaza. Hi han un parell de fet inqüestionables:

1.- La mort de més de 33.000 palestins, dels quals 40% son infants. 

2.- La destrucció del mitjans per permetien viure a la gent, els habitatges, l'aigua, llum, gas, escoles, hospitals, mesquites, tot destruït.

3.- Hamàs no ha sigut destruït, malgrat la destrucció salvatge del exèrcit israelià.

4.- Israel, i el seu govern infame, no sap ara que fer amb tota aquesta destrucció. La fam és la conseqüència volguda per Israel, una venjança miserable i mesquina contra una població indefensa. 

5.- La constatació que la Comunitat Internacional, prefereix veure com Israel destrueix, una vegada més, totes les lleis internacional, i tota una població civil.

PD: Trobo a faltar veus com la de Yubal Noah Harari, què des de fa molt de temps no diu ni piu. 

 

Israel no vol que mengin els palestins de Gaza

 

No hi ha un missatge més clar que el que explica amb convicció i sentiment José Andrés, president de la ONG World Central Kitchen. Finalitza el seu missatge amb aquestes paraules:

"Alimentar els desconeguts no és un senyal de debilitat; és un senyal de força. El poble d’Israel ha de recordar, en aquest temps funest, en què consisteix realment la força."

Aquestes paraules contrasten amb el que va dir Netanyahu sobre les mort del cooperants: Saifeddin Issam Ayad Abutaha, John Chapman, Jacob Flickinger, Zomi Frankcom, James Henderson, James Kirby i Damian Sobo. El govern israelià ha demostrat una i un altre vegada que desconeix que la força no és destruir un poble ni aquells que intenten ajudar-hi. Donar menjar també s'ha convertit en una missió d'alt risc o garanteix el govern extremista de Israel.

Morir de gana a Gaza

 

Imatges com aquestes, et deixen sense paraules i amb una impotència absoluta. El què està passant a Gaza és intolerable des de qualsevol punt de vista. Els governants d'Israel son els causants d'aquesta destrucció sistemàtica de la població infantil de Gaza. Mentre Israel ataca els hospitals que encara queden malmesos, els nadons sofreixen un càstig bíblic. Per què Israel pot fer el que està fent? Perquè hi ha tant còmplice satisfet? Si, el TJI té el deure de portar davant de la justícia a qui està condemnat a tota una població civil a morir de gana. Si això no és un genocidi, llavors que és ?

Israel deixa que tothom parli d'ella

 

Tot va començar el 7 d'octubre de 2023. Un atac per sorpresa -la famosa intel·ligència jueva va fallar estrepitosament- de Hamàs contra territori ocupat per Israel, va causar la mort de 1.400 i uns 200 ostatges. La devastació psicològica de Israel va ser enorme. I llavors, va haver la resposta d'un govern extremista que havia fallat a la seva població. Al llarg del temps, Israel ha utilitzat la desmesura con tret característic contra les faccions palestines. Destruir mig Líban, destruir camps de refugiats a Gaza. Des de l'ocupació dels Territoris Ocupats - 1967-, la supèrbia i el menysteniment de la població palestina, ha creat al llarg del temps, un mur impossible de salvar. Què tenia que fer el govern israelià? Tocat en la seva fibra més profunda, la seguretat i superioritat militar, la resposta ha estat la desmesura sense aturador. Dir que tot el que han fet és defensar-se es simplement fals. El habitants de Gaza, s'han convertit en enèmics de Israel. Tothom és de Hamàs. Ningú és innocent. Tota la retòrica israeliana, ha estat per deshumanitzar a aquesta població que ha està sent massacrada per terra i per aire. I ara, la fam. En un món global, resulta que els Territoris Ocupats estan aïllats de les comunicacions generals. Tot la narrativa és fa des del poder de Israel. Segons ells, son el petit David, i Hamàs Goliat. Son tant mentiders que arriben a creure-s'ho. Miles de infants massacrats per bombardejos intel·ligents. Quin sentit te l'ONU? I UNICEF? La impotència de les Organitzacions Internacionals es proporcional al cinisme de Israel. Sap que tot el que han fet quedarà impune, perquè en aquest món global, val la raó de la força. A propòsit d'un altre context, però que també val per aquesta massacre poden dir "l'únic que pot detenir l'orgia de violència en aquest estadi és l'esgotament dels recursos, de les matèries primeres, de les fàbriques, de les estructures necessàries per matar, o, com una conseqüència última, de les persones convertides en la matèria primera de les matances*". Aquest impàs actual té a veure amb alguns d'aquestes raons. En cap cas, aquesta aturada te ha veure en el fet d'haver assassinat a 31.000 persones, a prop de la meitat menors d'edat.