Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Donald Trump. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Donald Trump. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 de febrer del 2025

La culpa del què passa a Ucraïna és de Zelenski!

 



Trump li agrada parlar sense filtres, amb un llenguatge agressiu i senzill crea connexions emocionals amb els seus seguidors que desconfien de la política tradicional. En el seu món, la polarització ho és tot. I Zelenski li toca el rebre, perquè no és com ells -Trump i Putin-. No és un líder ferm. Hi ha converses sobre com redibuixar les fronteres d'Ucraïna sense la participació de Zelenki, dona idea de la forma de fer antipolítica. Perquè ho fa? La resposta és desenfocar el autèntic problema i aquest no és altre que una invasió d'un estat a un altre estat. Rússia declarant la guerra a Ucraïna. Trump vol salvar al seu amic i aliat. La seva estratègia consisteix no buscar convèncer, sinó dividir. Dona a entendre que ara mateix l'obstacle per la pau no és l'agressor Putin, sinó Zelenski. I tal com va dir, Timothy Snyden*: " Trump vol morir amb la medalla del premi Nobel de la pau penjada al coll." 


dimarts, 11 de febrer del 2025

El nou imperialisme hooligan

 



Trump inaugura un nou model de relacions internacionals. Tots els que no tenen armes nuclears, ja poden anar amb compte. El xantatge explícit anunciat a bombo i plateret, sobretot, per les xarxes socials del seu amic Musk, dona idea del trasbalsament que pot patir les relacions internacionals de la mà d'un embogit Trump, que sap que quan més grossa la faci més estupor i pànic causarà  en les relacions diplomàtiques. Porta tres setmanes i el món veu com Trump sacseja el nou escenari mundial.  Aranzels per començar i amenaces verbals d'un país que sembla que ha perdut el nord donant el comandament de la nau a un psicòpata que és creu administrador de Déu ací a la Terra. El seu mandat ja s'ha m' ha està fent molt llarg!
 



dimecres, 5 de febrer del 2025

La Franja de Gaza serà la "Riviera del Pròxim Orient" (neteja ètnica)

 


Un egòlatra i un criminal de guerra asseguts dins del Despatx Oval de la Casa Blanca. El criminal de guerra no pot anar a cap lloc perquè hi ha una ordre de detenció, però al paradís nord-americà,  pot sentir-se segur. Si fem cas de les declaracions de Trump, no hi ha problema a la Franja de Gaza, pensa reconstruir la Franja com la "Riviera del Pròxim Orient". S'entén per els colons jueus, no pas per els palestins de la Franja. 

Trump a dibuixat un nou pla en el que " “Ens apropiarem [de Gaza] i serem responsables de desmantellar totes les bombes perilloses sense detonar i altres armes al territori, anivellarem el terreny, eliminarem els edificis destruïts, l'aplanarem, crearem un desenvolupament econòmic que proporcioni una quantitat il•limitada d'ocupació i habitatges per a la gent de la zona; farem un treball genuí per aconseguir alguna cosa diferent”. Per Trump, apropiar-se és el nou objectiu geoestratègic, apropiar-se de Groenlàndia, Panamà, i ara Gaza. Això és una novetat mundial. Segons Trump, amb la mirada còmplice de Netanyahu,  Gaza és un "lloc desafortunat", i per això el millor per tothom que els palestins de la Franja marxin. I afirma amb tota la patxoca del món: "Aquesta no ha estat una decisió presa a la lleugera, totes les persones amb les quals he parlat els agrada la idea que els Estats Units posseeixin aquest terreny, el desenvolupin i creïn milers d'ocupacions amb alguna cosa que serà magnífica en una zona realment magnífica que ningú coneixeria.” En pregunto amb quins a parlat d'això? Segur que amb Netanyahu, devia somriure davant l'escenari màgic que inventava Trump. 

El nazis volien que tots els jueus anessin a Madagascar, desprès van pensar un altre cosa, ara Trump vol que els palestins s'han vagin a Egipte i Jordània perquè segons ell: “sento que el rei de Jordània i també Egipte obriran els seus cors i ens donaran el tipus de terra que necessitem per aconseguir això i perquè la gent pugui viure en harmonia i en pau”. Llegint la frase no saps si riure o enrabiar-te.

Tots els problemes del món son fàcilment resolubles, però cal tenir l'enginy  d'una ment oberta per fer un pas endavant. De tot aquest discurs delirant, hi ha una afirmació ben certa quan diu que la "Franja ha estat un forat de l'infern*". No diu que això ha estat possible -62000 morts palestins-, per la col·laboració inestimable d'Israel i la ajuda incondicional d'EEUU.

dimarts, 4 de febrer del 2025

Per entendre el fenomen Trump

 


L'article de David Brooks, Com fracassarà Trump (Ara.cat, 1/2/25), explica de manera entenedora les fonts on Trump beu i el model de societat que enyora imaginàriament.

La principal crítica de David Brooks a l'enfocament de Trump per governar se centra en la seva naturalesa disruptiva i la seva manca de visió institucional, cosa que, segons Brooks, és una fórmula segura per a la inestabilitat. Brooks argumenta que Trump, en definir-se a si mateix i al seu gabinet com a "disruptors," busca desmantellar els sistemes existents. Aquesta estratègia, encara que pot ser efectiva al sector privat, és perillosa al govern, on podria portar al col•lapse d'institucions importants com el departament de Defensa, el sistema judicial i les escoles.

Altres punts de la crítica de Brooks a Trump són:

Manca de solucions pràctiques: Brooks assenyala que Trump, encara que identifica problemes reals com la inflació i les fronteres, no té una teoria convincent per abordar-los. El seu enfocament se centra més en la crítica i la destrucció que no pas en la construcció de solucions efectives.

Nostàlgia pel segle XIX: Trump sembla idealitzar el segle XIX, una època que Brooks descriu com a inestable, amb múltiples recessions i depressions. Brooks critica aquesta visió nostàlgica com una estratègia per connectar amb certs votants, però que no té relació amb les necessitats del present.

Estil de lideratge: Brooks suggereix que l'estil de lideratge de Trump, basat en la concentració del poder en la seva persona, és propi d'una “monarquia electoral” i porta a la corrupció i disfunció administrativa.

Populisme sense visió: Brooks argumenta que el populisme de Trump, tot i reflectir la ira de molts ciutadans, és incapaç d'oferir solucions als problemes actuals. A diferència del moviment progressista del segle XX, que va transformar la indignació populista en institucions efectives, l'enfocament de Trump és simplement destructiu.

Manca de respecte per les institucions: La tendència de Trump a menysprear les institucions establertes és una recepta per al caos, segons Brooks. Les ruptures massa ràpides, segons la història, empitjoren els sistemes de govern.

En resum, la principal crítica de Brooks és que l'enfocament de Trump, basat en la disrupció i la crítica sense una visió constructiva, és ineficaç i perillós per al funcionament del país. Brooks destaca la diferència entre els que actuen amb voluntat de ruptura i els que actuen amb voluntat de reforma. En el cas de Trump opta per la primera oblidant-se de la segona.



divendres, 24 de gener del 2025

Trump i el deliri de l'omnipotència!

 







El psicòpata Trump, dona mostra del seu tarannà. Un pensaria que els primers decrets executius -sense cap discussió al Congrés-, serien mesures per ajudar els damnificats dels incendis a Los Angeles, però no. La seva única dèria és posar por els immigrants que treballan els EEUU. " Un jutge federal ha bloquejat cautelarment aquest dijous l’ordre executiva que el president va signar per posar fi al dret a la ciutadania per naixement en territori americà." "El jutge John C. Coughenour ha resolt a favor del recurs conjunt presentat pels estats de Washington, Arizona, Illinois i Oregon, en què s’exposa que l’esmena 14 de la carta magna és la que defineix la ciutadania nord-americana. “Aquesta és una ordre [executiva] flagrantment inconstitucional”, va dir el jutge Coughenour, que de moment ha decidit suspendre el decret temporalment. Al recurs també s'exposa que Trump estaria negant drets i beneficis a més de 150.000 infants nascuts cada any i en deixaria alguns d'apàtrides." (Ara.cat, 24/1/25)

Per Trump totes les lleis que vagin contra el seu desig son dolentes i les pensa canviar. La seva hybris, la falta de sentit de la realitat xoca amb les lleis i la Constitució nord-americana, que a diferència de les europees, son normes genèriques que cal desprès interpretar, això vol dir, que els Jutges i especialment el TS remodelen el marc jurídic. De moment, aquesta ordre de Trump, queda  en suspens, fins que el TS del estat on s'ha presentat la demanda no resolgui sobre la qüestió. A més quedaria la via del TS federal dels EEUU. Tothom sap que en els últims temps, els republicans han fet un esforç per incloure jutges de les seves inclinacions polítiques. Aquest acte de justícia representa que fins i tot un aprenent de bruixot no pot fer tot el que vol, almenys de moment.

El segon titular és de traca i mocador. Un psicòpata saluda a un sàtrapa qualificant-lo de  "paio intel·ligent". Un tirà com Kim Jong-un, ja te un amic per trucar-se per telèfon. Tothom sap que Jong-un és el rottweiler dels xinesos i els russos que li donen suport. Sembla que la gent confia en aquest psicòpata perquè amb les seves fanfarronades, sotmet amb la por i la seva conducta imprevisible la idea que és millor que faci el que vulgui per no ficar-se en problemes. Un damnificat de la política de Trump és Zelenski. Ell prefereix a Putin perquè son com siamesos, cadascú en el seu ambient, els dos son tant malparits que si visques Hitler el convidarien a una reunió conjunta, fent a Musk de teloner per presentar-los.



PD: Netanyahu s'ha d'empassar el gripau de la salutació nazi de Musk, però no dirà que això és antisemitisme. Això ho deixa per tots els altres que critiquen el genocidi a Palestina.




dimarts, 21 de gener del 2025

Votar l'extrema dreta vol dir exactamente aixó!

 




Sap Musk que vol dir la salutació nazi? Un gest que va representar el pitjor del segle XX i un mil milionari fa aquesta salutació, per a qui? Per tots els jueus que van morir els camps d'extermini? Per tots els nord-americans que van lluitar a la Segona Guerra Mundial per derrotar al nazisme? Tant s'ha trastornat la nostra societat que veu tranquil·lament com aquest eixelebrat fa una salutació infame i tothom aplaudeix? I això passa el dia que el psicòpata Trump pren sense l'assalt al Capitoli possessió com President dels EUA.  



dijous, 16 de gener del 2025

Fuck you !

 

 

"Als Estats Units s'està formant una oligarquia d'extrema riquesa, poder i influència que amenaça literalment tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats fonamentals, i la possibilitat que tothom tingui una oportunitat justa de progressar", ha alertat Biden. (Ara.cat, 16/1/25)

La fotografia del proper President d'EUA diu molt del personatge. Això és el que pensa ell de tots nosaltres. I malgrat tot, molts nord-americans l'han escollit per tornar a la Casa Blanca. Ara comencem a veure perquè serveixen les xarxes socials. Trump, no te cap pla per millorar els EUA. En canvi te molt clar com ajudar els seus patrocinadors, entre ells, Musk. Els mil milionaris son ara mateix qui governen el món. La economia global és qui determina la política, que s'ha convertit en palanca per aplanar els objectiu d'aquest capitalisme sense rostre humà. Com el món és multipolar, Trump tindrà límits, per exemple, Xina, la segona potència mundial, la EU està tant dividida què el seu paper és d'un servilisme patètic. Voldrà Trump canviar les lleis per presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EUA? La resposta és que farà tot el possible per fer-ho, pensa que ell, un psicòpata molt funcional, està per sobre de la resta dels mortal, potser Musk el pot acompanyar, també  Mark Zuckerberg, i ja posa't tots els mil milionaris.

   

dijous, 9 de gener del 2025

Groenlàndia: Go home!

 



Hi ha moments per fer broma i d'altres que cap respostes fermes. I ara toca a la UE explicar a Donald Trump que l'illa de Groenlàndia pertany a Dinamarca, com Panama pertany a Panama. La falta de capacitat per destriar realitat i desitjos és un símptoma alarmant de la mena de mandataris que son escollits per la gent, on allò que deien els grecs, la hybris, la falta de mesura és una autèntica infermetat. Sembla que aquests personatges estiguin tallats per el mateix patró, son psicòpates funcionals que és mouen en aquest món que ha perdut el rumb des de fa dècades. Trump deu imaginar que encara estem en els temps on Alaska va poder ser comprada el imperi rus per 7,2 milions de dòlars l'any 1867. La compra del territori suposava també que les habitants dels territoris passaven a la jurisdicció americana, sense cap consulta, naturalment.

Què succeiria si EEUU envaeix Groenlàndia? Què diria la OTAN? La realitat seria similar al drama ucraïnès. Així com l'ocurrència sobre Groenlàndia demostra el perfil surrealista de Trump, l'annexió de Panama, el seu canal, ja no en sembla tant surrealista. Per desgracia per Panama no posseeix arsenal atòmic, estil Corea del Nord, i tenint en compta la asimetria de forces, serà fàcil fer firmar al govern de Panama un nou tractat per els propers mil anys -aquesta xifra és imprescindible-,  perquè EEUU poguí tutelar els destins d'una via importantíssima per els interessos nord-americans. Desprès vindria el canal de Suez, però de moment ho deixem així. 

divendres, 3 de gener del 2025

Trump i el terrorisme

 


Segons Trump, tot això que passa els EEUU és culpa del terroristes estranger! Però, una vegada més és mentida. Allò que convé per explicar el seu relat és la veritat, la resta no cal pensar-hi. Els atemptats a New Orleans com a Las Vegas, son obra de ciutadans nord-americans. En el cas de Las Vegas, davant del Hotel Trump, l'autor,  Matthew Livelsberger, era membre de les forçes especials, de permís. Quan els fets no agraden, Trump i els seus llancen tot un joc pirotècnic contra els sospitosos habituals, es a dir, Biden i la immigració. No deixa de ser inquietant, que a mesura que s'acosta la investidura de Trump a la Presidència, hi hagi una onada de atemptats. 

dimarts, 5 de novembre del 2024

Eleccions als EEUU

 


Harris-Trump


Avui hi haurà eleccions els EEUU amb Harris i Trump, l’impulsor del assaltat al Capitoli el 2021, però que en un país extremadament punitiu, no va tindrà per ell, cap repercussió penal. I pot tornar a guanyar. Seria la constatació que vivim com diu Ramoneda, una societat post democràtica o l’eufemisme d’autoritarisme postdemocràtic. Democràcia pot viure de la mentida i la ira permanent? En aquest nou segle XXI, hi ha una constatació dolorosa, el capitalisme viu millor sense democracia. Durant l’etapa de la Guerra Freda, es va establir una mena de consens, entre democracia y capitalisme. L’estat del benestar reflectia aquest consens. Des de la caiguda del comunisme (1989), aquest consens, s’ha estripat com un paper que cal tirar a la paperera de la historia. La emergència dels nous mil milionaris, la passió de la dreta de tota la vida i les noves adaptacions extremistes, fan que l’enemic objectiu sigui l’estat del benestar. Parlen de menys estat, però això no és cert. Els hi fa nosa l’estat que redistribueix la riquesa. Això és el que no suporten, i de moment ho estan aconseguit. EEUU és el laboratori per fer les proves. La divisió profunda entre demòcrates i republicans és la evidencia d’aquest món on els govern no fan política, sinó eliminar entrebancs perquè aquest mil milionaris puguin fer la seva voluntat. I amb això, tant Harris com Trump, están d’acord.


dimarts, 11 de juliol del 2023

Reseña: La tiranía del mérito (VI)

 La política de la humillación 




La política de la humillación

El lado obscuro de la meritocracia supone mirar desde la atalaya del privilegio a aquellos que no han ascendido en la pirámide social. Los ganadores sienten que su ascenso es merecido, gracias a su trabajo y esfuerzo. Secretamente piensan que los perdedores merecen su fatal destino. Se proyecta contra los perdedores un reproche moral, su fracaso es connatural a su falta de esfuerzo y compromiso. Aquí, el perdedor no puede atribuir su mala suerte a algo ajeno a su propio desempeño.  

Las barreras exteriores, se han transformado en un proceso interior. La humillación conlleva cultivar el resentimiento, pues, ahora no puede culpar a nadie, excepto a sí mismo. Esta humillación es el combustible del que se sirven los populismos para socavar la democracia. El mundo de las oportunidades, ha desaparecido. Queda ese sentimiento de inferioridad y desamparo que también ha utilizado el populismo de derechas.  

En la actualidad, la distribución de los votos tiene que ver, no tanto, por la clase social o económica, sino también por la posesión o no de título universitario. Así, Sanders nos proporciona un dato significativo: “En las elección de 2016, Trump consiguió dos terceras partes de los votos de electores blancos sin titulación universitaria, mientras que Hillary Clinton se impuso rotundamente entre los votantes con carrera.” (pág.39) 

Trump supo capitalizar el desasosiego de las clases perdedoras, a pesar que él no haya pertenecido a esas clases. Exhortar retóricamente, la humillación como país –EEUU se retiró de los Acuerdos de París sobre el cambio climático-, supo captar esa humillación de la población blanca, sin estudios y al borde de la pobreza que se siente sojuzgada por  los “recién llegados” que acaparan los beneficios federales, en detrimento de los “auténticos” norteamericanos. 


dilluns, 30 de maig del 2022

Les armes de foc no son el problema segons Donald Trump

 


Els EEUU desprès de la matança d’escolars a Uvalde (Texas), Donald Trump, l’amic dels patriotes, surt en defensa de les armes i naturalment de l’Associació Nacional del Rifle (NRA). Segons ell, cal més armes per solucionar aquests problemes.  La saviesa de Trump no té límits i així ha pogut dir: “l’única manera d’aturar una mala persona amb una arma és una bona persona amb una arma”. Vol fer de les escoles fortins blindats, no passa per la seva brillant ment, fer que no hi hagi armes, al contrari, cal més, però en les bones persones que les porten. Per tant, cal que els professors tinguin armes amagades, no se sap si al calaix de la taula del professor o algú altre lloc adient, a més de guardes de seguretat armats fins les dents, tanques perquè ningú pugui sortir/entrar, detectors de metalls, portes antibales, i el que calgui. Pensa Trump que així s’hauria acabat el problema. Perquè el problema sempre es individual, la ment malalta d’un noi o simplement, la maldat pertorbada, no és contempla mai que les armes siguin cap problema. 


divendres, 24 d’abril del 2020

dissabte, 7 de setembre del 2019

La Posverdad un mal que viene para quedarse

Reseña*:

Matthew d’Ancona, Posverdad. La nueva guerra contra la verdad y cómo combatirla. LB, Alianza Editorial, trad.Alejandro Pradera, Madrid, 2019.

El libro de d’Ancona es un pequeño manual contra la Posverdad. Es breve, ameno, combativo, no pretende abarcarlo todo, pero es útil y está bien escrito. 

Se centra en explicarnos qués es la posverdad, sus orígenes y desarrollo actual, centrándose en analizar a través de dos ejemplos de actualidad, los mensajes de Trump y el Brexit. Ambos fenómenos son el resultado de una desconfianza con respecto a la verdad. Tanto Trump y el Brexit, son mentiras que han acabado venciendo sobre la verdad. La pregunta que hay que hacerse es ¿cómo es posible que Trump y el Brexit se hayan impuesto con la mentira?

La posverdad se asienta en las siguientes premisas:

1.- Miente que algo queda.
2.- “Ese algo queda” genera en el votante o consumidor la idea de que algo no acaba de funcionar.
3.- Emite mensajes breves y contundentes.
4.- Apela a las emociones y bajas pasiones.
5.- Desentiéndete de los hechos y los datos.
6.- Impón un relato “alternativo” a los hechos y datos.
7.- Niégalo todo y culpa a los demás de las posibles mentiras y tergiversaciones.

El problema no es el mentiroso, sino el receptor de las mentiras. ¿Acaso somos tan crédulos? La respuesta es que sí lo somos. Queremos oír lo que satisface nuestras aspiraciones. 

D’Ancona reparte responsabilidad sobre la nueva era de la posverdad. La filosofía posmoderna abrió la brecha al poner en cuestión el concepto de “verdad”. Su relativización ha sido un caldo de cultivo del que se han acaba nutriendo los nuevos responsables de las fake news.

Tecnología, redes sociales, y medios de comunicación han generado un alud de informaciones que inundan las redes de noticias falsas. En esa catarata de “noticias” hay multitud de errores, muchos de ellos intencionados. Las redes sociales han conseguido que noticias descabelladas sean tomadas como verdaderas. El autor, por ejemplo nos habla del rechazo a las vacunas y su difusión en la red.

“Conspiración y negación: Las amigas de la posverdad”, así  empieza el capítulo 3 del libro (pág.81). La red va llena de teorías conspirativas o simplemente, la negación de hechos, sea el holocausto o las vacunas. ¿Por qué está situación? La respuesta está en la falta de confianza de nuestras instituciones, sean estas políticas o institucionales, por ejemplo, las ciencias. De esa falta de confianza vive y se desarrolla la posverdad y sus cultivadores.

El último capítulo, el 5, no da algunas claves para combatir esa marea de la posverdad. No cree el autor que sea pasajera, sobre todo, si la ciudadanía no reacciona ante las mentiras de quienes las propagan. La democracia está en peligro, los logros que tanto había costado conquistar, pueden ser desvirtuados en manos de demagogos sin escrúpulos. Sólo la acción decidida y responsable de la ciudadanía, puede impedirlo. Se requiere capacidad crítica y emocional para luchar contra las mentiras que envenenan a nuestra sociedad. Acaba con un ejercicio de voluntarismo al decir que “la valentía, la persistencia y el espíritu de colaboración se verán recompensados: la verdad saldrá a relucir” (pág.179)

Extraigo del libro dos ejemplos impresionantes de fake news:

1.-  “Consideremos el caso de Alex Jones, creador de la web Infowars.com, que desde su base de Texas afirma entre muchas otras cosas que la masacre de Sandy Hook en 2012, en la que murieron veinte niños y niñas, fue un montaje, que unos malvados ingenieros genéticos estan criando un híbrido de hombre y pez, que una élite vampírica, que incluye al matrimonio Clinton, se dedicaba al abuso satánico de menores. Según Jones, sus arrebatos conspiracionista tienen una audiencia de cinco millones de radioyentes cada día, y sus videos alcanzan la cifra de ochenta millones de espectadores cada mes. (…) Trump ha aparecido en su programa, ha calificado el prestigio de Jones de “asombroso”, y se rumorea que le llamó después de las elecciones para darle las gracias por su apoyo (“él me necesita”, dice el presidente). La Casa Blanca no ha negado que ambos siguen en contacto” (pág.83).

2.- “En 2015, en un mitin de su campaña electoral en Birmingham, Alabama, Trump afirmó:

“Yo vi cómo se derrumbaba el World Trade Center. Yo lo vi desde Jersey City (…) donde miles y miles de personas aplaudían mientras se venía abajo aquel edificio. Había miles de personas aplaudiendo”.

Se trataba de una falsedad absoluta**, pero Trump simplemente se negó a admitir que había mentido:

“Tengo muy buena memoria, sépalo usted –dijo cuando le pidieron explicaciones en la cadena NBC-. Lo vi en algún programa de televisión [la cursiva es míahace muchos años. Y nunca lo he olvidado” (pág.120).

No comento estas dos noticias, pues, se comentan solas. ¡No me digan que no es alucinante! 



* La reseña tiene como objetivo la lectura del libro.