Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dimecres, 19 de febrer del 2025
La culpa del què passa a Ucraïna és de Zelenski!
dimarts, 11 de febrer del 2025
El nou imperialisme hooligan
dimecres, 5 de febrer del 2025
La Franja de Gaza serà la "Riviera del Pròxim Orient" (neteja ètnica)
dimarts, 4 de febrer del 2025
Per entendre el fenomen Trump
divendres, 24 de gener del 2025
Trump i el deliri de l'omnipotència!
dimarts, 21 de gener del 2025
Votar l'extrema dreta vol dir exactamente aixó!
dijous, 16 de gener del 2025
Fuck you !
"Als Estats Units s'està formant una oligarquia d'extrema riquesa, poder i influència que amenaça literalment tota la nostra democràcia, els nostres drets i llibertats fonamentals, i la possibilitat que tothom tingui una oportunitat justa de progressar", ha alertat Biden. (Ara.cat, 16/1/25)
La fotografia del proper President d'EUA diu molt del personatge. Això és el que pensa ell de tots nosaltres. I malgrat tot, molts nord-americans l'han escollit per tornar a la Casa Blanca. Ara comencem a veure perquè serveixen les xarxes socials. Trump, no te cap pla per millorar els EUA. En canvi te molt clar com ajudar els seus patrocinadors, entre ells, Musk. Els mil milionaris son ara mateix qui governen el món. La economia global és qui determina la política, que s'ha convertit en palanca per aplanar els objectiu d'aquest capitalisme sense rostre humà. Com el món és multipolar, Trump tindrà límits, per exemple, Xina, la segona potència mundial, la EU està tant dividida què el seu paper és d'un servilisme patètic. Voldrà Trump canviar les lleis per presentar-se una tercera vegada a la Presidència dels EUA? La resposta és que farà tot el possible per fer-ho, pensa que ell, un psicòpata molt funcional, està per sobre de la resta dels mortal, potser Musk el pot acompanyar, també Mark Zuckerberg, i ja posa't tots els mil milionaris.
dijous, 9 de gener del 2025
Groenlàndia: Go home!
divendres, 3 de gener del 2025
Trump i el terrorisme
dimarts, 5 de novembre del 2024
Eleccions als EEUU
Avui hi haurà eleccions els EEUU amb Harris i Trump, l’impulsor del assaltat al Capitoli el 2021, però que en un país extremadament punitiu, no va tindrà per ell, cap repercussió penal. I pot tornar a guanyar. Seria la constatació que vivim com diu Ramoneda, una societat post democràtica o l’eufemisme d’autoritarisme postdemocràtic. Democràcia pot viure de la mentida i la ira permanent? En aquest nou segle XXI, hi ha una constatació dolorosa, el capitalisme viu millor sense democracia. Durant l’etapa de la Guerra Freda, es va establir una mena de consens, entre democracia y capitalisme. L’estat del benestar reflectia aquest consens. Des de la caiguda del comunisme (1989), aquest consens, s’ha estripat com un paper que cal tirar a la paperera de la historia. La emergència dels nous mil milionaris, la passió de la dreta de tota la vida i les noves adaptacions extremistes, fan que l’enemic objectiu sigui l’estat del benestar. Parlen de menys estat, però això no és cert. Els hi fa nosa l’estat que redistribueix la riquesa. Això és el que no suporten, i de moment ho estan aconseguit. EEUU és el laboratori per fer les proves. La divisió profunda entre demòcrates i republicans és la evidencia d’aquest món on els govern no fan política, sinó eliminar entrebancs perquè aquest mil milionaris puguin fer la seva voluntat. I amb això, tant Harris com Trump, están d’acord.
dimarts, 11 de juliol del 2023
Reseña: La tiranía del mérito (VI)
La política de la humillación
La política de la humillación
El lado obscuro de la meritocracia supone mirar desde la atalaya del privilegio a aquellos que no han ascendido en la pirámide social. Los ganadores sienten que su ascenso es merecido, gracias a su trabajo y esfuerzo. Secretamente piensan que los perdedores merecen su fatal destino. Se proyecta contra los perdedores un reproche moral, su fracaso es connatural a su falta de esfuerzo y compromiso. Aquí, el perdedor no puede atribuir su mala suerte a algo ajeno a su propio desempeño.
Las barreras exteriores, se han transformado en un proceso interior. La humillación conlleva cultivar el resentimiento, pues, ahora no puede culpar a nadie, excepto a sí mismo. Esta humillación es el combustible del que se sirven los populismos para socavar la democracia. El mundo de las oportunidades, ha desaparecido. Queda ese sentimiento de inferioridad y desamparo que también ha utilizado el populismo de derechas.
En la actualidad, la distribución de los votos tiene que ver, no tanto, por la clase social o económica, sino también por la posesión o no de título universitario. Así, Sanders nos proporciona un dato significativo: “En las elección de 2016, Trump consiguió dos terceras partes de los votos de electores blancos sin titulación universitaria, mientras que Hillary Clinton se impuso rotundamente entre los votantes con carrera.” (pág.39)
Trump supo capitalizar el desasosiego de las clases perdedoras, a pesar que él no haya pertenecido a esas clases. Exhortar retóricamente, la humillación como país –EEUU se retiró de los Acuerdos de París sobre el cambio climático-, supo captar esa humillación de la población blanca, sin estudios y al borde de la pobreza que se siente sojuzgada por los “recién llegados” que acaparan los beneficios federales, en detrimento de los “auténticos” norteamericanos.
dilluns, 30 de maig del 2022
Les armes de foc no son el problema segons Donald Trump
Els EEUU desprès de la matança d’escolars a Uvalde (Texas), Donald Trump, l’amic dels patriotes, surt en defensa de les armes i naturalment de l’Associació Nacional del Rifle (NRA). Segons ell, cal més armes per solucionar aquests problemes. La saviesa de Trump no té límits i així ha pogut dir: “l’única manera d’aturar una mala persona amb una arma és una bona persona amb una arma”. Vol fer de les escoles fortins blindats, no passa per la seva brillant ment, fer que no hi hagi armes, al contrari, cal més, però en les bones persones que les porten. Per tant, cal que els professors tinguin armes amagades, no se sap si al calaix de la taula del professor o algú altre lloc adient, a més de guardes de seguretat armats fins les dents, tanques perquè ningú pugui sortir/entrar, detectors de metalls, portes antibales, i el que calgui. Pensa Trump que així s’hauria acabat el problema. Perquè el problema sempre es individual, la ment malalta d’un noi o simplement, la maldat pertorbada, no és contempla mai que les armes siguin cap problema.