La F1: festival del tech
La F1 va associada a l'alta tecnologia, una legió d'enginyers i un equip de mecànics que mimen els prototips amb noms exòtics. A més a més, els comptes corrents dels pilots ajuda a la imatge d'elit que els acompanya -pilots que viuen a paradisos fiscals-. I enmig de tot això, els mitjans de comunicació que intenten acostar-nos a aquest món amb una passió postissa i ratlla en el ridícul.
DZAN ens transmeten les curses de llarg a llarg d'aquest món. La globalització s'expressa a la F1, a través de les diferents marques i pilots que pertanyen a aquest món globalitzat. És veritat que l'Àfrica encara no existeix. De fet, no existeix, excepte, per ser l'escenari de desastres de tota mena. Les carreres malgrat el desplegament de les cadenes televisives són un avorriment suprem. Hi ha els accidents i les fallades mecàniques, però les diferències entre els prototips són tan abismals que expressen de fet com funciona el nostre món.
Naturalment, sobre gustos no hi ha criteri absolut, els de sempre acaben els últims, a més d'una volta del guanyador. Els pressupostos són essencials, després hi ha els que arriben entre el 7 al 14 a una volta i finalment els que tenen opcions. Els comentaristes uns des del pàdoc, és a dir, on són els garatges dels cotxes, i altres a l'estudi narrant les vicissituds de la cursa, però com hi ha poc per explicar, una allau de detalls tècnics que tracten d'esborrar com és d'insuls tot aquest muntatge. La nova esperança es diu Alonso. Sainz no acaba de convertir-se en el que se n'espera. No comptin amb mi!
