Indults

 

Avui el Consell de Ministres, ha formalitzat els nou indults als presos polítics. Un gest què per la dreta extrema, ací a Espanya no hi ha dreta, és pres com una autèntica tragèdia nacional. A Catalunya, un gest simbòlic, què arriba tard, què no soluciona tots el problemes, però que almenys, posa fi a una injustícia. Tot plegat comença una nova etapa de desglaç. I no, la independència està molt llunyana. Però qui a dit que això seria fàcil? 

¡No saps en qui estàs parlant!

 

El llegat franquista segueix triomfal. Cap entrebanc en el seu món hermètic,  ple de privilegis. No sé suposa que el Pazo era patrimoni del Estat? Sembla que no. Indenmnitzar els Franco, vol dir què la confusió  patrimonial i estatal, en el seu cas, és una excepció , què desprès d'haver mort el dictador, encara manté viu tots els seus privilegis, sense què a ningú, hagi dit res de res. La monarquia la va instaurar Franco, ni el poble espanyol ni res de res, la Constitució va acceptar sense plantejar-se cal altra alternativa, i havia, però també, havia tanta por que els militars no féssim alguna cosa, què tothom va callar i la possibilitat d'una República va quedar en el oblit, fins que el 2017 és va tornar a parlar.

Carmen Calvo o la ortodoxia

 Paraules clarividents: “La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha tret ferro a l'èxit de les formacions que defensen l'estat propi i ha advertit que el referèndum d'autodeterminació "no està en el marc de la Constitució i la legalitat". "És igual el percentatge que tregui un partit en unes eleccions territorials en relació a una qüestió que no és constitucional o legal", ha afirmat en la roda de premsa posterior al consell de ministres.” (Ara.cat, 17/02/21)

Aquesta és la cara que ha posat en saber que Illa no governarà

Si encara havia dubtes, dos coses que queden claríssimes: 1) No hi haurà referèndum, i 2) Ni què hagués el 90% de votants a favor de la independència, el govern central, s’hi negaria amb totes les seves forçes –i son moltes- per impedir-ho. Amb aquestes condicions en Illa, ja pot preparar-se per la travessia del desert català.

Sánchez beatifica a Vox

 Hi ha frases que acompanyaran a Pedro Sánchez durant un temps, en un altre país, hi hauria dimissions, però ací, ningú es mou de la cadira. La frase per emmarcar es la següent: “més responsabilitat i sentit d'Estat " això ho deia a la representació feixista al Congrés de Diputats a Madrid. Sánchez es expert en fer totes les trampes que calguin per mantenir-se al poder. Parlar de sentit d’Estat sembla una broma de mal gust, per una formació que és predemocràtica i que deuen somniar amb el que van dir aquells militars retirats de matar a 24 milions de ciutadans. Ningú s’ha pres la molèstia de esbrinar si havia delicte d’odi.  És evident que aquesta figura [delicte d'odi], es innecessària en una societat democràtica, rés més es fa servir contra els què convinguin, segons les circumstàncies i les correlacions de forces. Què sabrà el cabdill, de sentit d’Estat (democràtic)? De fet, són ells qui apuntalen els governs de Múrcia, Madrid i Andalusia. 

Per cert, la ministra comodí Carmen Calvo, no sap què existeixi feixisme al hemicicle del Congrés. Els té davant seu, però no sap distingir-los. Malament anem quan el PSOE fa la vista grossa amb un antipartit com Vox. Ben mirat hi ha sintonia dins del PSOE, crida l’atenció el mutisme de Podem amb tot això. No poden dir ni muuuu!!!