Els talibans no es volen posar al mòbil!

 

L'article de Madina Ayar, torna explicar el que està passant a l'Afganistan. 

"Durant els últims cinc anys, he après que els talibans prohibeixen tot allò que no poden controlar completament. Primer va ser l'educació de les noies. Després el treball de les dones. Després els llibres, la música i la vida pública. Ara els telèfons mòbils, perquè encara són la nostra petita finestra a l’exterior que ens permet comunicar-nos, difondre informació i aconseguir que el món continuï sabent una mica què passa dins de l’Afganistan."(Ara.cat, 10/7/26)

La UE va rebre -discretament- a una delegació de talibans a Brussel·les. La visita era el reflexa d'una davallada en la capacitat de la UE per defensar els dretes humans. La UE i una part important de països, vol expulsar els afganesos/ses cap el paradís talibà. I això és possible gràcies els diners que recapten del IVA. Estem subvencionant un estat demencial que exclou al 50% de la població amb el vist i plau de la UE.  Cada vegada que veig a la Von der Leyen (no és l'única) parlar se'n remou l'estomac.  

PD: 

La UE segueix la seva agenda hipòcrita i miserable

 

La Sra.  Veronika Boskovic Pohar, l'encarregada de negocis de la delegació de la UE a l'Afganistan, va fer un discurset per els talibans en 9 de maig dient que Afganistan serà el "La Unió Europea manté el seu compromís amb el poble afganès". No parlava de les dones i nenes i la resta de la població què viu oprimida per un règim criminal finançat ara per la UE. Si la Sra. Boskovic es passeges per Kabul amb la seva pamela, aquest talibans tant atents a les seves paraules li engegarien un tret al cap sense cap mania. Les cròniques de Madina Ayar, desmenteixen la propaganda interessada de la UE per què controlin els immigrants afganesos que deportaran des de la UE fins a l'Afganistan. A la UE li importa un rave el que passa allà. Ho saben des de sempre, però som mercaders de la pitjor espècie, tot plegat és depriment i nauseabund. 

Afganistan o la vergonya d'Occident

 

La crònica de Madina Ayar (Ara.cat) -un pseudònim-, permet fer-se una idea del que passa a l'Afganistan amb les dones i nenes que malviuen al país del opi. Occident li va donar les claus els talibans, saben el que farien, els hi van dir que tot aniria millor, i la UE i la resta s'ho va voler creure. Però la realitat és tossuda, i els talibans no veuen a les dones com podem veure-les nosaltres. El burka expressa la mort civil de les dones. Han imposat la xaria i les dones queden excloses de tota visibilitat. Així que la Madina Ayar explica el seu intent per sortir del país, una presó -no son els únics- on no poden sortir lliurement, perquè son considerades menor d'edat, malgrat que poden forçar matrimonis a nenes de 7 a 8 anys. De moment, s'ha d'inventar un marit per justificar sortir de la presó d'Afganistan. Caldrà esperar noves entregues per saber si ho aconsegueix. 

   

Please do not forget Afghan women, especially the women of Herat

 

#Urgent🚨 Videos shared with me show people taking to the streets today after arresting women and girls in Herat. Taliban forces opened fire on protesters, leaving some people injured and some others detained. Please do not forget Afghan women, especially the women of Herat. pic.twitter.com/gUgfn00ztE

— Jahanzib Wesa (@jahanzibwesa) June 9, 2026

 

Exhibició d'atrocitats* (II)

 

Abida 

"Una jove afganesa de 20 anys anomenada Abida s’hauria suïcidat diumenge passat cremant-se viva a la província de Ghor, al centre del país, per evitar que un talibà l’obligués a casar-se a la força amb un germà seu, segons informen mitjans locals afganesos. El relator especial de les Nacions Unides per als Drets Humans a l’Afganistan, Richard Bennett, ha exigit una investigació dels fets i que s’assumeixin responsabilitats, ha escrit a la xarxa social X.

La noia s’ha ruixat amb benzina i s’ha calat foc a ella mateixa, de manera que el cos li ha quedat completament envoltat per les flames i no s’ha pogut fer res per salvar-li la vida. Ha mort a causa de les greus ferides." (Ara.cat,1-5-25)

L'oblit absolut de les dones a Afganistan