Una nova pàgina a la història de la infàmia (primer volum)

 

Trump normalitza a carnissers “amics”, en una nova jugada mestre, on pots ser un criminal de guerra, però si tens padrins –EUA i Aràbia Saudí- , llavors tots els teus pecats seran perdonats. Trump sembla adherir-se el costat fosc de personatge infames –no és l’únic- que manen per la força de les armes i la propaganda. Mentre això passa, a Gaza la mort a través de la fam i les infermetats omplen tot l’espai vital d’una població màrtir davant de la complicitat criminal de la comunitat infernal (la nostre).

Petrodòlars a canvi de protecció

 

Un sàtrapa i un aprenent de dictador és feliciten pel les seves boníssimes relacions. Trump sembla molt obsequiós davant del príncep d'Alí Babà. Aràbia Saudí compra protecció -que no el necessita- a canvi de blanquejar una teocràcia infame. La convergència feliç entre diners i poder és torna a fer palesa amb aquesta fotografia per emmarcar dins de la galeria  de despropòsits en el que Trump està disposat arribar fins el final.

Dignitat e indignitat

 

Aquestes dues fotografies expliquen  a tall d'exemple com funciona el món. Mentre els EUA s'ha està convertint en un país cada vegada més proper a Rússia, on allà si hi ha control absolut en totes els àmbits de la vida, a EUA de Trump, vol emular-lo en la seva particular campanya de terror, gens subtil contra aquells que no volen fer la seva santa voluntat. Per això és tant significativa la manifestació de jueus ortodoxos a Nueva York. Si els manifestant haguessin estat qualsevol altre col·lectiu, haurien sigut detinguts immediatament per "antisemitisme" la nova paraula talismà per detenir o expulsar els que aixequin la veu a favor de Palestina. En el cas de la manifestació de jueus ortodoxos, les pancartes son ben explícites. I això dona en el seu cas, una dignitat els seus actes de protesta contra les accions del govern israelià i el suport incondicional dels EUA.

La segona fotografia fa mal els ulls. Aràbia Saudí un règim teocràtic de la pitjor espècie, compra voluntats a dojo. Qualsevol esdeveniment esportiu te la seva seu a Aràbia Saudí. España també participa amb entusiasme en el blanqueig del règim. En el cas de la F1, no hi ha dubte que els pilots, Fernando Alonso en aquest cas, no han cap esforç per dissimular la seva felicitat per estar-hi de hostes  de luxe. El contrast entre la dona i el pilot expressa amb absoluta rotunditat el valor de les dones en aquest país. Amb aquesta fotografia Fernando Alonso avala la política d'apartheid de les dones  saudites i per extensió  a la resta dels països àrabs. 

Una taula de psicòpates treballant per la pau!

 

El nou món alienat dona com a resultat que EEUU i Rússia siguin aliades contra la UE. Aràbia Saudí acull representants d'EUA i Rússia per parlar d'establir que les conquestes russes no es modificaran. Per descomptat, no hi estan presents Ucraïna ni la UE. Així que cal establir  noves fronteres i res millor que els amos del univers juguin sobre la vida i la mort.

I mentre això passa a d'idíl·lica Aràbia Saudí,  la UE no es capaç de fer un front comú. Una bona raó de pes i que trasbalsa tot és el paper d'EUA a l'OTAN. La UE te massa por, i amb raó, per enfrontar-se a la Rússia de Putin, un sàtrapa cada vegada més còmode en el seu paper. Enviar tropes  a Ucraïna desprès d'un alto el foc, no és cosa de la ONU? Però Trump i Putin passant molt d'aquesta Organització internacional. Sense cap paper que jugar en el context actual, ni posant el 25% del PIB en defensa, serviria per res, perquè exactament, qui fabricaria l'armament, i per què? L'altra opció és comprar l'armament a EUA, però això a Rússia no li agradaria massa. No tenim caps nuclears, i tenim unes societats que per dues vegades en el segle XX, van tindrà que comptar amb els EUA. 

La víctima de tot plegat és Ucraïna i la seva població que pateix una agressió en tota regla, com Palestina a mans d' Israel, i en tots dos casos, l'ONU ha sigut incapaç d'aturar la invasió en un cas i la destrucció de Gaza, en 'altre. No deixa de ser terrorífic  que sigui Aràbia Saudí - recordin el cas Khashoggi- qui aculli aquesta reunió de psicòpates, el pitjor és que hi ha una multitud de còmplices que fan la feina bruta. 

La realpolitik en acció: oblid per petroli

 

Biden i príncep hereu Mohammad bin Salman

El cas de Jamal Khashoggi (2018), periodista saudita, crític amb el règim, establert als EUA, va anar a tramitar al consolat saudita a Istanbul (Turquia) els papers que li permetien casar-se amb la seva núvia de nacionalitat turca. Entrar al consolat i desaparèixer per sempre. La desaparició -mort- de Khashoggi se l'han atribuït ni més ni menys que al príncep hereu Mohammad bin Salman. Per descomptat, en una primera versió, els saudites, van negar que desaparegués al seu consolat, i després de 18 dies han hagut de canviar la seva versió, aquesta vegada, més surealista, segons la qual, la seva mort es va produir arran d'una baralla entre membres de seguretat i el periodista. Fonts turques van difondre un àudio on se senten crits de Jamal Khashoggi sent esquarterat viu, segons les mateixes fonts.

La fotografia (2022) demostra què "interessos superiors" prevalen sobre l'assassinat d'un ciutadà nord-americà a mans dels saudites. El petroli ho blanqueja tot!  

El esport blanqueja a Aràbia Saudí

 

Djokovic està fent el seu particular duel entre el govern australià i ell com representant d'ell mateix i la seva fatxenderia. Si fos una persona anònima el tema fa temps s'ha hauria acabat. Però el tenista i número 1 del ranking, és una altra cosa. Tant Federer com Nadal ja han expressat el seu parer sobre la qüestió, res  més calia vacunar-se, però sembla que no vol vacunar-se. I a Belgrad, s'ha muntat una escenificació orquestrada, per fer veure que el pobre Djokovic es víctima d'una conxorxa contra ell i per extensió contra Servia. Esperem per el be de tots, que el Ministre  d'immigració, Alex Hawke, faci el que toca, expulsar del país a Djokovic.

L'altre escàndol es jugar una Supercopa d'Espanya a Aràbia Saudí. Es clar que aquí no es responsabilitat exclusiva de la Lliga, també dels equips que es presten per diners, a jugar lluny d'Espanya. Quant hi ha diners, i es vol blanquejar una teocràcia fonamentalista, res millor que pagar milions perquè tothom vingui. El Dakar es un altre exemple. Ah si, no s'ha de barrejar esport i política, però allà ho fan precisament per això.