L'efecte Trump, ha generat a Israel una mena de eufòria assassina que li permet fer el que abans era impensable. Si des de la creació del Estat de Israel (1948) fins 2024, l'horitzó semblava que en el futur -molt imprecís- hi hauria dos estats, ara, gràcies a la nova realitat mundial, veuen la possibilitat de fer desaparèixer la creació d'un estat palestí. Parlen com en temps estiguéssim el 27 de maig de 1940. Hitler li va parlar al llavors ambaixador a París Otto Abtez, li revelà el 3 d'agost "que se proponía evacuar a todos los judíos de Europa después de la guerra (pág.133)". La illa de Madagascar, que pertanyia a la derrotada França, era el destí més natural, tal deportació fou el pla preferit dels antisemites durant dècades*.
Avui 2025, Netanyahu i els seu govern extremista amb el recolzament ideològic de Trump, Madagascar torna a ser la metàfora per l'expulsió massiva de palestins de la seva terra. Israel ha assassinat entre 50.000 i The Lancet elevada la xifra fins a 70.000 palestins. Una part molt important, son víctimes infantils que no s'ha vist des de la segona Guerra Mundial. I malgrat tot, no hi ha cap sanció al govern extremista de Netanyahu, no hi ha cap boicot ni que sigui simbòlic a nivell diplomàtic. L'aval de Trump, els dona la cobertura per fer el que abans era impensable. Hi ha una obsessió: destruir tota Gaza, buidar-la dels seus habitants. Ampliar encara més territori i reglar terres els nous colons que vinguin d'arreu del món. I si algú pregunta on aniran els palestins, la resposta és que no és assumpte seu (de Israel). Mentre la ONU expressa la seva impotència entre retòrica i silenci.
