Israel no sap (ni vol) aturar-se en l'espiral de morts que s'ha amuntegant a Gaza i el Líban

L'objectiu d'Israel, és una interminable filera de morts. Sobte el subtítol, perquè dir que vol ser un actor polític i militar central de la regió, sembla una mica massa. Un actor polític, dins de la Franja de Gaza, no queden masses aspirants. Militar? Si, va ser capaços de matar 1200 ciutadans israelians, però aquests estaven indefensos, i no van tenir cap opció per sobreviure. El problema és l' asimetria de tot plegat. L'únic que te capacitat militar és Israel. Voler jugar a fer un gegant a Hamàs és la millor propaganda que si li pot fer a Israel. Perquè ells, si han estat capaços de assassinar a 43000 persones, la immensa majoria infants i civils. Ahir, el titular del Ara.cat, parlava de 93 morts en un bombardeig intel·ligent, avui la xifra s'eleva a 109 a Gaza, en un edifici on vivia refugiats del camp de Jabalia. Al Líban va assassinar 60. En termes comparatius la Guerra a Ucraïna, sembla de baixa intensitat, si miren les xifres d'uns i altres.    

 

El Cometa A3 Tsuchinschan ha il·luminat al exèrcit israelià!

 

La mort de Sinwar, líder de Hamàs sembla haver despertat una eufòria, dins d'allò que es diu Comunitat Internacional, fora de mida. Israel, pel que sembla literalment, s'ha trobat Sinwar sense voler-ho. Tot un exemple de com funciona la intel·ligència militar. El cas és què Sinwar es el cervell dels atentats i assassinats dels 1200 israelians morts el 7 de novembre del any passat. En el món de la narrativa, Sinwar és un assassí sense ànima. En canvi, si assassines a 42.438 palestins, encara tens opcions per aspirar a aconseguir el proper premi Nobel de la Pau. Si tothom a la Franja de Gaza és un milícia de Hamàs, la mort de Sinwar, no farà canviar el drama que pateix Palestina. Quina mena d'assassins retenen encara els ostatges?    

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 

Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.

Compte enrere per Rafah

 

La imatge dels tancs israelians, Hamàs no te tancs, a Rafah, permet fer-se una idea entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Segons Israel tot això ho fan per benefici de la població palestina en mans del desaforats de Hamàs. Encara intenten trobar els ostatges israelians que Hamàs reté des de 7 de novembre del 2023.  Volen estrangular el subministrament d'armament a Hamàs. Sembla massa cínic per creure's totes aquestes excuses. Llançant bombes intel·ligents des de 10.000 mts. d'alçada, amb la precisió característica de tocar sempre hospitals, escoles o simplement edificis plens de civils, Israel ha aconseguit una fita extraordinària, assassinar a més de 34000 palestins que si hem de creure al exèrcit de mentiders de Israel, totes les baixes son de Hamàs, simpatitzants de Hamàs, amics de Hamàs, parents de Hamàs, gent que coneix algú què es de Hamàs. Ara esperen atacar Rafah. No hi ha lluita perquè Hamàs vol en el fons un home nou palestí. Una mena de humanisme empeny a Hamàs a la destrucció del tots els habitants de la Franja de Gaza. Per això compta en el inestimable ajuda de Israel que també vol fer neteja ètnica palestina. Vol arrasar Rafah i de les seves cendres construir una nova Jerusalem, llar per els colons que aclamen per més terres on viure amb comunió amb el bon Déu Jehovà. De fet, tant Hamàs com Israel son humanistes, és veritat, per raons oposades, però a la fi, convergeixen en la recerca d'un home nou. La Comunitat internacional, també espera aquest miracle.  

Alliberar les ostatges i massacrar els palestins

El cor internacional de veus blanques, vol què Hamàs alliberi els ostatges retinguts des de el 7 d'octubre. Això demostra la seva empatia per aquestes 200 persones encara retingudes per les forçes del mal de Hamàs. Llàstima que aquest cor tant blanquíssim no faci una exigència a Israel i EE.UU per deixar de massacres a la població civil i les 34.000 persones assassinades per les forçes d'ocupació israeliana. Una vegada més es demostra l'abisme en la consideració entre víctimes dignes  -els hostes israelians- i les víctimes indignes -tota la població palestina-.

 

Com Déu utilitza a Israel per fer màrtirs a cabassos!

 

Noticies com aquestes demostra fins a quin punt el govern d'Israel ha perdut la mesura de totes les coses. Una hybris incommensurable fa que Israel busqui i destrueixi amb els seus drons intel·ligents els fills i nets del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, que no es troba a Gaza, sinó a Doha. Utilitzar la família sembla una venjança més de la Màfia que no d'un Estat, però a Israel tot és possible.  I desprès, les paraules de Haniyeh et deixen sense alè: "Estic agraït a Déu per l'honor que m'ha donat en la mort de tres dels meus fills i d'alguns dels meus nets". És a dir, per ell, Israel no és més que un instrument què utilitza el seu Déu per honorar-lo. Amb aquesta mentalitat, la matança a Gaza és un autèntic happening de Déu!. Demencial!

Netanyahu vol portar els palestins a Venus!

 

En un mon global, Israel te el poder de la vida i la mort de tota la Franja de Gaza i els seus habitants captius, condemnats a viure entre les muralles externes imposades per Israel i les internes per Hamàs. Ningú vol els palestins, ni a casa seva!

Més de 28.000 morts palestins dels quals més de 8000 nens i nenes  i a prop de 65.000 ferits i el món s'ho mira en indiferència. TOTS SON CULPABLES! S'ha dictaminat. Ells son víctimes indignes. 

Israel allibera a dos ostatges retinguts per Hamàs des de el 7 d'octubre. Una bona noticia per ells i els seus familiars, una victòria pírrica per el govern extremista de Netanyahu. Com no hi ha possibilitat de informar sobre el terreny, els periodistes estranger no poden accedir-hi a Gaza por ordre del govern israelià, tota les notícies son filtrades per ells. Mentre Netanyahu somia en traslladar a tots els palestins de Gaza al desert egipci. Llàstima que el govern despòtic d'Egipte no els vol ni en pintura. Seguiran morint palestins -assassinats-, si tinguéssim de creure la propaganda israeliana, encara queden 38 divisions del exèrcit de Hamàs! Això voldria dir, que bona part dels 28.000 morts palestins a mans del exèrcit israelià, son dany molt col·laterals. Transcric les paraules de cinisme de Netanyahu que fa oposicions per ingressar amb honors al TIJ. "En una entrevista a la cadena nord-americana Fox News, el primer ministre israelià ha declarat que "queda molt de lloc" al nord de Rafah i que "és allà" on els dirigiran, sense especificar en quin lloc dins de Gaza podrien ser evacuats els palestins que ara s'han refugiat a Rafah."(Ara.cat, 12/2/24)

Gaza en el purgatori

La imatge és equívoca, no estan rescatant supervivents entre les runes, esperen que hagin morts tots. En el món de internet i el mòbil, el que passa a la Franja de Gaza és que hi ha silenci. El ministre Benny Gantz, membre del gabinet de guerra d'Israel, ha assegurat que Hamàs ja no controla bona part de la Franja. Què vol dir això? Desprès de 23.000 morts i la destrucció sistemàtica de Gaza, encara controla alguna part de la Franja? Si fos així, seria una victòria per Hamàs. El govern més extremista del últims vint anys a Israel, ja ha dit que no pensa reconstruir Gaza. Però tothom sap que una bona part del territori serà ocupat per Israel per donar sortida a la immigració israeliana vinguda de tot el món. El problema humanitari és on va i que faran els 2 milions d'habitants? El desastre humanitari s'ha està amagant a la opinió pública. El que està passant i el que ha passat no pot quedar impune, perquè llavors amb quin argument moral demanaren comptes a Putin i la resta de botxins que campen per aquest món inhòspit? 

PD: Probablement, Israel contava amb l'escenificació de la mort d'ostatges via internet. Però no estat així. La imatge del ostes sense camisa i amb mocadors blancs abans de ser assassinats a mans del exèrcit de Israel va deixar clar les intencions del govern de Israel. 

 

Israel mata el número 2 de Hamàs desprès d'assassinar a 22.185 palestins!

 

Israel aconsegueix un èxit internacional en la seva lluita contra el mal. Assassinar a 22.185 i ferir a 57.035 palestins, per poder dir que ha assassinat a Beirut, compta, no a la Franja de Gaza, el número 2,  Saleh al-Arouri -deu ser la seva particular llista-, per el que és veu a la fotografia segur que no ha mort sol.  On està el número 1 de la llista? A El Cairo? Com 22.185 son una carnisseria sense solta ni volta, sempre és bo deixar anar noticies que demonitzin  l'enemic. Això ja s'ha fet amb èxit amb altres situacions. Desprès es descobreix les falsedats, però el que queda son els titulars. Per descomptat, les atrocitats comeses per Hamàs no poden disculpar-se o ser minimitzades, però el que és segur, és que la violència del exèrcit d'Israel, no te cap justificació més enllà de la destrucció dels palestins.

Netanyahu i la neteja ètnica

 

El primer ministre Netanyahu, segueix per el seu compte el pla de destruir i sobretot matar tants palestins com poguí. De moment, està fent una bona feina. Primer mates i desprès pots preguntar-te si eren ostatges, o milicians de Hamàs disfressats d'ostatges, o simplement, civils palestins. No compten els nens i nenes que s'ha assassinat des dels bombardejos intel·ligents o per l'artilleria què llancen bombes amoroses contra els edificis i habitatges de Gaza, tot això destruït de manera sistemàtica.  El que ha estat passant, destrucció massiva d'habitatges, desallotjament massiu de la població civil de casa seva, això te un nom i és neteja  ètnica, si les víctimes fossin jueves, és parlaria de pogrom, però no és el cas. Desitjo que el responsable polític d'Israel poguí ser jutjat per els seus crims. Ah si, també els de Hamàs, però les comparacions son odioses. 

En quin món vivim!

 

Els desheretats de la terra a casa seva

Veient les notícies no hi ha cap de bona. Putin és passeja per els EUA i Aràbia Saudí com si fos l’home providencial que ens traurà del desastre del canvi climàtic. Israel, reconeix que ha matat 16.000 palestins, segons ells, 5000 de Hamàs. La guerra a Ucraïna segueix el seu curs. Rússia te les de guanyar per esgotament de la població ucraïnesa. El dèspota rus, li importa un rave si moren miles de joves russos en un guerra absurda de desgast. A casa, en un altre nivell, l’educació toca fons, o potser encara pot anar més a baix. Sembla que el Departament, no culpa els nois/noies immigrants del desastre en les proves PISA. Tothom ho arregla donant les culpes els immigrants, sembla que l’extrema dreta guanya adeptes en tots els estaments socials. Cal senyalar el més dèbil. Així som els essers humans, mesquins i covards. Cert, també hi ha molta gent, que fa possible que el món no vagi encara pitjor.

Torna la destrucció a Gaza

 

Torna la mort i la destrucció a Gaza. Sembla que Hamàs vol encara més màrtirs, e Israel fa tot el possible per fer-ho realitat. Sembla que un i altra és necessiten en aquesta espiral interminable de horror i terror per a la població civil de Gaza. La destrucció de Gaza és una dimensió desconeguda. Arrasar-ho tot és el estil israelià, que s'enfada si algú te la gosadia de dir-ho en veu alta, per exemple, el president espanyol, Pedro Sánchez, un dels pocs mandatari de la UE, que ha dit què ja ni ha prou de morts i destrucció. El govern israelià vol la mort de tota la població de Gaza, perquè res més veu militants de Hamàs. Els venedors d'armes estan de enhorabona, però si s'aturés el tràfic d'armes..., però no passarà, millor milers de morts palestins, ningú els farà costat. Decididament, son els pàries d'aquest conflicte, que Israel podria aturar-ho, però que no vol.

Israel vol condemnar els habitats de Gaza a l'edat de pedra!

 

"Per mantenir-los amb vida, Mwafi diu que es desperta a les quatre de la matinada i es passa hores esperant aigua en una estació de servei plena de gent. De vegades, ha de barallar-se per mantenir el seu lloc a la cua, i de vegades no queda res quan arriba el seu torn. Quan té sort, empeny el seu carro cap a casa, carregat d'aigua, a través de la sorra. La família, després, es veu obligada a racionar l'aigua. Aproximadament, poden beure un got al dia cadascú. "Hem tornat a l'edat de pedra", es lamenta Mwafi." (Ara.cat, 26/11/2023)

Si la guerra entre Rússia i Ucraïna, és catastròfica. I malgrat tot, el número de infants morts arriba fins la xifra de 1.500 fins (fins al juny, segons ONU). Això, contrasta amb la carnisseria del exèrcit jueu que des de el 7 de novembre a mort fins a 5840 menors. No és estrany que el president espanyol Pedro Sánchez, digues que aquesta guerra és "insuportable" pel número de morts, i el pitjor és que el seu responsable Netanyahu, encara fes cara de pomes agres. 

 

L'exèrcit israelià s'apunta en el Hit parade de la infàmia

 

Dues imatges d'una guerra invisible. Una guerra on han mort 50 periodistes, xifra record en els 48 dies d'ofensiva israeliana. Una guerra on els mort s'acumulen davant de l'abúlia de la Comunitat Internacional -l'ONU no compta-. Les últimes dades de baixes son 14128 mort del costat palestins dels quals 5840 nens i nenes. Per la banda israeliana, 1200 morts. La desproporció és tan dramàtica que això no és tracta de defensar-se sinó acabar amb la població palestina. Fosses comunes per enterrar els palestins que moren a cabassos, mentre els mitjans occidentals clamen per la vida de 200 ostatges, innocents. Quina mena de sensibilitat es aquesta tan selectiva? La vida palestina es cotitza 1:10. A la segona fotografia, el peu diu que possiblement de Hamàs aquestes presoners. Per què possiblement? Per Israel i el seu exèrcit, tot son de Hamàs a Gaza. Tots els 14128 eren terroristes de Hamàs.

Ara potser, es parla de treva, però costa molt d'imaginar quina mena de treva és aquesta on tot està destruït, on no queda res en peu, habitatges, hospitals -blanc predilecta de l'aviació israeliana-, infraestructures, escoles, tot destruït per la set de venjança d'un govern tan extremista com Hamàs. I malgrat tot, els morts d'uns important molt més que els altres. Cal pensar com sobreviuen la gent que ha tingut que marxar forçosament de casa seva, a instàncies del exèrcit hebreu, cap el sud, on també hi ha bombardejos, on no poden marxar de la Franja de Gaza -territori ocupat per Israel-, perquè estan tancats dins del seu territori? L'exèrcit israelià, no ha preparat res de campaments, no hi ha aigua, ni res de res, no poden connectar amb Egipte, perquè el pas està barrat per part d'Israel. Què fan tots aquests centenars de milers de persones presoneres sense escapatòria? 

  

Israel porta els palestins al paradís

 

Imatge de les destrosses causades pels atacs aeris israelians al camp de refugiats de Jabalia. ABED SABAH / REUTERS

Avui fa quaranta set dies des de que va començar aquesta carnisseria humana. Les xifres son esgarrifoses, sinó no fos perquè hi ha un bàndol "indigne" (palestins) i l'altra bàndol "digne" (jueus). Han mort 14.128 dels quals 5840 son nens i nenes al costat palestins. Sembla que hi ha converses per alliberar els ostatges que Hamàs reté des del 7 de novembre, quan és va començar aquesta sangria. Per part israeliana han mort  a prop de 1400 persones i a prop de 200 ostatges. Així que la proporció que aplica Israel contra els palestins és de 1:10.  

Una de les bones noticies és que l'aviació israeliana, no hi ha avions palestins, ha pogut llançar tones de bombes, però no qualsevol bomba, sinó les anomenades "Bempas*" (BAP) és a dir, Bombes d'Amor al Proïsme. Això dona un altra dimensió a aquesta guerra. Almenys els mort s'han anat al altra barri plens d'amor perquè els seus benefactors els volien al paradís. 

5.500 morts infantils a Gaza

 

Israel canvia de pantalla: Gaza és seva

 

Parlar de guerra sembla una mica massa. Perquè en aquest cas, hi ha un estat, Israel amb un exèrcit entrenat i molt ben equipat que lluita contra milicians que el 7 de novembre van atacar la frontera israeliana a Gaza fent la matança més gran que es recorda a Israel (1.400 morts i 222 ostatges). Des de llavors, l'ofensiva israeliana no ha parat de pujar de actes de defensa a una venjança sense aturador. Més de 11.470 morts del quals 4.407 infants i més de 29.000 ferits, unes xifres molt més elevades que a la Guerra de Ucraïna.

Ni els ostatges han estat alliberats, ni el problema de la població civil de Gaza resolt, però segons el govern d'Israel, ara comença una "segona fase" que vol dir, transformar el sector conquerit i reconvertir-ho en territori jueu. I què passa amb els habitants de Gaza? La resposta del govern extremista de Israel és que la Comunitat Internacional s'encarregui, i què els països àrabs és facin càrrec d'ells. Sense infraestructures, sense hospitals sense res de res, la població palestina de Gaza, és troba en el pitjor moment de la seva història, mentre la Comunitat Internacional no sap com reaccionar davant d'un govern israelià que està fruint del càstig el seu enemic, mentre Hamàs no sap que fer amb els ostatges. Si fos com el ISI, tindríem retransmissions en directe de execucions a diari, potser ho han pensat, però poden fer-ho o volen fer-ho?

  

Esteu envoltats, tranquils, som amics!

 Noticies  encoratjadores per els habitants de Gaza, l'exèrcit jueu us te encerclats. A més, des del nostre radar particular, poden veure que la destrucció massiva d'habitatges, encara te prou recorregut perquè l'heroica aviació israeliana, pugui destruir molts edificis que les bombes intel·ligents per mandra o desídia, han deixat en peu. Ara la població no podrà amagar-se sota les runes. Sense internet, sense imatges, l'exèrcit d'ocupació israelià te la oportunitat de destruir el seu enemic etern, serà una victòria èpica on s'ha amunteguen  els morts de Hamàs 9.025, dels quals 3760 son menors i prop de 22.000 ferits. Cal felicitar a la comunitat internacional la feina bruta de mirar cap a un altre cantó.

 

La destrucció de Jabalia com a solució al problema palestí

 

Veient la destrucció de la població de Gaza, sembla difícil creure que l’aviació israeliana trobi encara edificis sencers on els dirigents o membres de Hamàs s'amaga. A aquestes alçades de l’atac israelià contra la Franja de Gaza, tothom és un objectiu per l’exèrcit israelià i el seu govern d’extrema dreta (religiosa). Els avions sobrevolen Gaza sense cap contratemps, no hi ha aviació de Hamàs, ni tancs blindats ni excavadores per fer neteja de les muntanyes de runes que van deixant al seu pas. Destrucció i mort és el que volen els dirigents de Israel. Amb la seva arrogància i supèrbia van deixar de banda al altre, ficats els territoris ocupats. Un dels drames d’aquest conflicte interminable és que l’Autoritat Palestina voldria retrocedir fins el 1948 any de la creació del Estat de Israel. L’estat de Israel neix com a conseqüència de la Shoa i la mala consciència d’Europa. Els palestins no van tenir cap representació  política en el repartiment que la ONU va fer el 27 de novembre de 1947 on va adjudicar, sense cap consulta els palestins, del 56% del  territori a Israel. Para el poble palestí, la Nakba –catàstrofe-  va començar sense poguer fer res. Així, la creació del Estat de Israel va provocar l'èxode –Nakba- massiu de la població palestina eminentment rural cap el no-res. A la guerra del 1967 –Guerra dels Sis dies- Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, més de mig milió de persones va fugir, una part d’aquest refugiats va anar a Jordània. Amèrica Llatina, EEUU, i països del Golf Pèrsic son altres dels llocs on hi ha palestins. A Israel hi ha més d’un milió de palestins amb passaport israelià. El problema actual és que mentre qualsevol jueu del món sempre pot anar a viure a Israel –per això la necessitat de terreny per construir-hi colònies dins del territoris ocupats, els palestins de la Nakba no poden fer-ho. Aquesta asimetria fa molt difícil qualsevol acord de pau i malgrat tot, sembla que l’única solució racional seria la creació de d’un estat palestí, però Israel vol imposar unes condicions del tot inacceptables per començar la impossibilitat del retorn dels palestins, que contrasta amb la política expansionista de Israel. Arribarem els 10.000 morts, tots ells, per descomptat, membres de Hamàs, mentre la resta tenim que mirar-ho amb impotència i indignació davant d’un Israel cada vegada més cap ficada a destruït tota Gaza.   

Israel vol la pau dels cementiris

 

Estem davant d'una guerra on Israel i amb ella la "Comunitat Occidental" diu estar preparant un gran ofensiva contra Hamàs/Pobla Palestí. Per el govern de Israel, tot palestí és membre actiu de Hamàs. Per això els 8300 morts dels quals hi ha 3195 nens i nenes segons Save the Children, tots ells baixes de Hamàs. L'exèrcit israelià culpabilitza a la població d'aquestes morts per fer d'escuts de Hamàs. Sembla que Hamàs vol que tota la població morí per la causa. Però, malgrat això, la Comunitat segueix cega i sorda davant d'aquesta matança sense cap sentit. Israel vol que tota la població s'han vagi cap el sud. Així, la part nord podrà ser oferida al colons jueus ampliant territori. L'únic segur és que tot aquest patiment es convertirà en odi i rancúnia contra els jueus. Una espiral que sembla interminable malgrat les paraules de Borrell sobre la necessitat de dos estats que ara mateix és impossible.