Israel bombardeja Gaza, però diu que això és passatger

 

Hi ha una part que bombardeja Gaza, les fonts no diuen si son drons o avions. Mata i no tolera que ningú poguí defensar-se. I mentre fas això, també prohibeixes l'entrada d'ajuda humanitària. Israel ha creat el camp de concentració on al voltant de  2.141.643 (2024) (5.867,52 hab./km²)* mal viuen en una situació de desesperació i impotència absoluta. Però Israel vol encara més. Vol que una organització creada per Israel, Hamàs, es rendeixi i lliuri les armes, armes que no consta que tinguin, ni blindats, ni artilleria pesant, ni drons militars, ni aviació amb F-16, ni  excavadores, molt utilitzades per Israel, per destruir la memòria de la terra, ni cap seguiment per satèl·lit, ni res pel estil. Com l'índex de població és dels més alts del món, els bombardejos no sé si intel·ligents causen sempre víctimes mortals, però les FDI tant se'ls si dona. Per ells, tots els habitants del bantustan de Gaza son terroristes. Ara mateix, la vida d'un soldat israelià val 54 gazatins. Així és la seva particular visió de la venjança. Hi haurà pau? La resposta històrica és que no, perquè tota la base està podrida de ràbia, odi i humiliacions, i perquè els actors que tindrien que portar-la a terme, encara no hi son.

Ostatges alliberats vius ( i morts)

 

Ironies de la història, Trump ha donat oxigen a Hamàs. El seu pla per aconseguir el seu premi Nobel, ha tingut conseqüències, la més important és que Netanyahu accepti que Hamàs participi en el intercanvi d'ostatges. Netanyahu deu pensar que l'atac a Doha li ha sortit molt car. El següent pas el full de ruta, quin és? Gaza destruïda i 67000 persones mortes no semblen un triomf de Hamàs. Ara Hamàs no té res amb que negociar. Netanyahu, per la seva part, no té cap al·licient per mantenir l'alto el foc -unilateral-. Israel necessita de Trump, i aquest voldrà cobrar-se tots els favors. I per això necessita que bona part de Gaza, quedi buida de gazatins, i aquesta feina li pertoca a Israel. De moment, els ostatges vius tornen a casa, i aquest, en edat militar voldran venjança. Això, malauradament, no s'ha acabat malgrat les trompes de exaltació el nou messies que ve dels EUA.

Un aniversari amarg

 

El temps passa inexorablement per tots. Hamàs fa dos anys va fer l'impensable. Va entrar dins Israel i va matar a tots els que s'hi van posar per davant. En aquell moment, Netanyahu estava assetjat per casos de corrupció. Vivia les pitjor hores com a primer ministre de Israel. Hamàs també passava per hores baixes. El cop de mà contra un grup de persones que estaven celebrant un festival de musica a Israel, al costat de Gaza, va fer 1200  morts i el segrest de 250 persones, nens inclosos. Les imatges que varen donar la volta al món eren d'una crueltat inimaginable. Gràcies a les accions de Hamàs, la causa palestina havia caigut en el nivell més baix de tota la seva amarga història.

Dos anys desprès, Israel s'ha convertit en un estat terrorista. A aniquilat Gaza, ha assassinat a més de 67.000 gazatins a destruir més del 92 % d'habitatges, infraestructures -hospitals, escoles-, han sigut objecte de bombardejos fora de tota mida. Venjança i una terrible sensació de ferida oberta és la síndrome que viu bona part de la població israeliana. Gaza ha sigut objecte durant part de la seva trista història el lloc en l'exercit israelià ha fer i desfet amb absoluta impunitat. La mentalitat de bona part de israelians, dona per suposat que Gaza i els gazatins no son humans, i l'únic tracta que els hi poden donar és tota mena de humiliacions i vexacions, i això al llarg de dècades on la repressió ha sigut devastadora. 

Així, el que varen entrar a Israel tenien contra Israel i la seva gent raons de sobre per assassinar-los, perquè la ràbia acumulada i el rancúnia s'havia covat durant tota la vida de tots els que va matar i assassinar, tal com havien vist fer els altres. Ara, desprès de dos anys, Gaza està destruïda, però els ostatges encara no han tornat i la societat israeliana està frustrada i enfadada amb Netanyahu. La clàssica resposta israeliana, utilitzant la teoria del boig, s'ha acomplert abastament. Crims de guerra, utilització de la fam per destruir a la població, neteja ètnica, son alguns de les factures pendents que algun dia tindrà que pagar Netanyahu i els caps de l'exèrcit. Avui és un bon dia per pensar en tot el mal que s'ha fet i encara s'ha està fent.

 

Netanyahu-Moisès somia en Eretz Yisrael Hashlemah

 

Te sentit la lluita armada en territoris ocupats des de fa 77 anys? No ha estat una constant en els moviments d’alliberació per conquerir la sobirania territorial la lluita armada? Indoxina, Algèria, bona part d’Àfrica i Sud-Amèrica, han estat escenaris de lluites que interessadament, l’antiga Unió Soviètica i EUA ha atiats en el seu particular joc geoestratègic. La diferència ara és que a la Franja de Gaza l’enfrontament és unilateral. Una maquinaria de guerra sense precedents està destruint a tot un poble amb l’excusa dels atacs de Hamàs al novembre del 2023.

La construcció de l’Estat israelià no és va fer amb bones paraules. Cal recordar que en aquell moment la Gran Bretanya administrava aquells territoris. L’atemptat a l’hotel King David (1946) a Jerusalem seu de l’administració civil i militar britànica, va causar 91 morts*. Els autors va ser l’Irgun Zvai Leumi, branca armada de la resistència jueva, a les ordres de Menahem Begin, posteriorment, primer ministre de Israel (1977-1983). L’espiral acció-reacció va ajudar al moviment de resistència jueu. Ajudava els horrors del Holocaust a Europa. Una barreja de vergonya, de mala consciencia i per què no voler-se desempallegar-se del problema jueu traslladant-lo a l’extrem de la geografia, Palestina. 

Ara Hamàs és el culpable de tots els mals. També ho son. És evident que des de l’11 de setembre del 2001, el terrorisme és el calaix de sastre per encabir tot el que no agrada. Hi ha terroristes (dolents) i lluitadors per la llibertat (els bons), segons Bush fill. Aquells lluitadors per la llibertat eren els talibans i amb ells Bin Laden. En el cas de Hamàs, Israel va ajudar-los a créixer per dividir el moviment palestí. Però allò que creus que controles, acaba sent incontrolat. L’Autoritat Palestina és avui és pàl·lid record d’altres temps, perquè Israel s'ha encarregat de deixar-la buida d’autoritat i legitimitat. Però el carceller no pot imposar els seus gustos els presoners. La deriva fonamentalista dels partits d’extrema dreta israeliana que vol imposar un món amb perfils de l’Antic Testament, ha ajudat a crear un clima impossible. L’aparició de Trump, no ajuda, malgrat que totes les Administracions nord-americanes han fet sempre el mateix. Un recolzament sense fissures a l’Estat d’Israel, que sempre li ha agradat presentar-se al món com el petit David enfront de Goliat-Hamàs ( i països àrabs).

Recomanacions musicals

 

Un clàssic

Una bona descoberta!

El pare de la Celeste és qui ha confeccionar els jerseis  del components del grup. Ha confessat que volia transmetre "calidesa i color". A fe meva que ha complert!

Israel mata els futurs comandaments de Hamàs!

 

Occident veu amb una passivitat esgarrifosa com Israel està destruint a un poble, el palestí. Pel que veig, això és possible per la convergència de diferents factors estructurals que ho expliquen, almenys en part. Hi ha un factor de xenofòbia, El govern extremista de Israel odia l’existència dels palestins, perquè voldrien que tots els territoris ocupats il•legalment, fossin buit, per poder construir el Gran Israel. Malauradament, aquest palestins ja estàvem en aquests territoris. Des de 1948, el procés per deshumanitzar-los ha estat una constant. Israel sempre ha jugat el paper de far de la democracia, però això és absolutament irrellevant, perquè països com Aràbia Saudí, sempre han sigut recolzats per EEUU, gràcies al seu petroli. La supèrbia d’Israel explica perquè el novembre del 2023, no va ser capaç de salvar els 1100 morts  per part de Hamàs. Ara, 599 dies desprès, l’exèrcit segueix destruint pam à pam Gaza. L’assassinat de nens i nenes s’ha fet tant quotidià que no cal que surtin els mitjans de comunicació. De fet,  a Israel, hi ha poques imatges del que està passant a Gaza. La propaganda és tant intensa, que ningú vol saber res del que està passant. Segons la propaganda, son ells les víctimes. No hi ha cap estat que més enllà de reconeixements simbòlics hagi fet res perquè Israel canviï de política de terra cremada a Gaza. Ara, amb Trump a la Casa Blanca, el recolzament és total i absolut. Dos psicòpates poden discutir tranquil·lament, mentre Gaza queda reduït a cendra, i la gent mort per les bombes o per la gana, especialment, les criatures. La propaganda de la FDI, segueix explicant que tots els morts son comandaments de Hamàs. Pel que sembla qualsevol milicià de Hamàs –una entitat creada per Israel-, és un comandament. Hi ha víctimes col•laterals? Es clar que si, però les FDI, no tenen cap rubor per destruir sempre escoles, habitatges u hospitals, quarters generals permanents dels comandaments de Hamàs, segons les FDI. Aquesta explicació, fa massa temps que dura, el que voldria Israel és que la població quedés confinada en silenci i agraïda per aquest botxins amb alta tecnologia. Què Hamàs va assassinar a nens, dones i homes? Es ben cert. No va enviar un avió a dotze mil metres d’alçada per llançar-los dos-cents bombes de 900 kg, cadascuna. Uns son les víctimes dignes els israelians i els altres, les víctimes indignes, tots els palestins. 

PD: Si el meu país està ocupat per un exèrcit estranger, hi lluito per el seu alliberament, això en converteix en terrorista? La resposta ha esta sempre la mateix, el més fort estableix les regles de joc. 

Israel necessita a Hamàs per seguir destruint el poble palestí!

L'entrevista de Cristina Mas a Omar Shabah, "director de PalThink, un centre independent de recerca en estudis estratègics de Gaza, és una de les veus de la Franja amb ressò als mitjans internacionals. Des del Caire assisteix a l'ofensiva israeliana a Gaza, on encara viu bona part de la seva família. Dissabte va participar en les jornades War and peace, organitzades pel Cidob a Barcelona*." 

L'entrevista, malgrat les preguntes totes elles pertinents de Cristina Mas, tenen una resposta per part d'Omar Shabah molt mesures. Israel ha aconseguit mitjançant els mitjans de comunicació imposar un relat on Israel segueix sent el Davis indefens enfront d'un monstre en forma de hidra que posseeix armes de destrucció massiva, on l'aviació palestina castiga cada dia Tel-Aviv. 

Les respostes son tant contundents i esfereïdores que clamen a qualsevol consciència amb un mínim de humanitat. Transcric algunes de les preguntes i respostes:

¿Estem en el pitjor moment de la guerra de Gaza?

— Tenim desenes, si no centenars de morts cada dia. No queden hospitals, ni metges, ni medicines. No hi ha menjar, ni aigua, ni combustible. La gent ja ho ha perdut gairebé tot i ara s'ha de tornar a desplaçar. Imagina't haver hagut de traslladar-te deu o dotze vegades fugint dels bombardejos. I tot plegat per què? Per desfer-se de Hamàs? Hamàs només és l'excusa. És evident que la guerra és contra la gent de Gaza. I no es veu el final. Tenim més de 20.000 criatures que han quedat orfes. Què espereu que siguin en el futur?

Què espera vostè?

— Seran radicals, per descomptat. Han matat els seus pares, han destruït les seves cases. No els queda res. Fa 18 mesos que sobreviuen en condicions impossibles. A Gaza teníem una societat moderna i ara la gent ha de menjar herba. Com espereu que es comportin?

Com pot sobreviure la gent després d'un any i mig de bombardejos i setge?

— A Gaza, que només té 360 quilòmetres quadrats, hi han tirat 100.000 tones d'explosius, l'equivalent a quatre bombes nuclears com la que van tirar a Hiroshima. Els Estats Units ha enviat a Israel les bombes més destructives.

Fa temps que els Estats Units pressionen Egipte i Jordània per traslladar-hi la gent de Gaza. Últimament, Trump i Netanyahu parlen d'altres països, des del Sudan fins a Somalilàndia. Creu que aquests plans de neteja ètnica poden acabar funcionant?

— De cap manera. Esclar que ara molta gent de Gaza vol marxar perquè vol estar en un lloc segur i no veu el final de la guerra. Però quants poden ser? 20.000? 200.000? Quin motiu té la gent per anar-se'n a Somàlia, al Sudan o a Indonèsia, si som a casa nostra, a la Mediterrània.

Com interpreta les protestes contra Hamàs de les últimes setmanes al nord de Gaza?

— És natural. Després de 15 mesos de guerra i dos d'alto el foc, la gent vol deixar de morir. I demanen a Hamàs que alliberi els ostatges, però també saben que el problema és l'ocupació israeliana. . La gent vol que Hamàs sigui més racional i més intel•ligent per afrontar el conflicte, i que no doni cap excusa a Netanyahu per continuar la guerra. La gent coneix perfectament la situació: sap que Netanyahu no vol acabar la guerra pels seus problemes judicials i per mantenir la coalició de govern. Hi ha un full de ruta per a la pau, però Netanyahu no el vol, així que els palestins hem de ser intel•ligents.

L'exsecretari d'Estat dels Estats Units Antony Blinken va dir fa unes setmanes que Hamàs havia reclutat més nous combatents dels que li han matat en un any i mig de guerra.

— ¿Com s'espera que actuï un jove de 15 o 20 anys que ho ha perdut tot? Això és el que m'importa, el futur. El primer que s'ha de fer és aturar la guerra i el segon donar esperança. La paraula clau és esperança. L'única manera de trencar el cicle és portar esperança: que la gent cregui que té un futur. Que pensi "m'han matat el germà, però no em puc quedar atrapat en el passat".

Qui ha de governar Gaza?

— S'han de convocar eleccions. No només a Gaza, també a Cisjordània. La majoria dels líders palestins de Cisjordània tenen més de 70 anys... en una societat on els joves són la immensa majoria! El president Mahmud Abbas en té 85. El que li toca és jubilar-se. 

Però si hi ha eleccions les guanyarà Hamàs.

— No, en absolut. Els palestins apostaran per un nou lideratge polític. Algú que pugui actuar, no només parlar. Reconstruir Gaza costarà, segons el pla d'Egipte, almenys 50.000 milions de dòlars. Els països del Golf i Europa estan disposats a contribuir-hi, però posen com a condició que Hamàs abandoni el poder. I això pot passar si els palestins optem per un lideratge unificat. Hi ha esperança.

I on queda la UE?

— Malauradament, la UE està jugant un paper molt feble per la seva divisió interna. Però som veïns, i esperem que com a veïns facin la seva feina." 

https://www.ara.cat/internacional/proxim-orient/espereu-siguin-futur-20-000-orfes-gaza_128_5341642.html

Recomanacions musicals

 

Alliberant d' ostatges en comptagotes

 

La propaganda de Hamàs vol fer creure que l'alliberament d'ostatges és un triomf sense precedents en la història de Gaza.  La posada en escena en milicians estil "tortugues ninja", dona peu  a pensar en els 47.000 morts que ha provocat els fets del 7 de novembre del 2023. Per descomptat, Israel i el seu exèrcit son els responsables d'aquesta massacre sense precedents. La ràbia i la humiliació del govern de Netanyahu davant dels fets de novembre del 23, explica el sadisme i el grau de violència que ha tingut que patir - i això no s'ha acabat-, la població civil, especialment, els nens i nenes assassinats per els "bombardejos intel·ligents" de la aviació israeliana. La complicitat d'EEUU és inqüestionables, la UE com sempre fent el paper de còmplice passiu. 

Alto el foc (de moment) al cementiri de Gaza

 

"Més de cent morts a Gaza

Mentre s'espera que Israel ratifiqui l'acord que ha de dur a la fi de les hostilitats a Gaza, l'exèrcit ha intensificat els bombardejos a l'enclavament. Des que es va anunciar el pacte dimecres a la nit, almenys 113 palestins han mort en diversos punts de la Franja, segons les xifres de la Defensa Civil de Gaza. A més, almenys 264 persones han resultat ferides.

Del total de víctimes mortals, 28 eren criatures i 31 eren dones, segons la mateixa font. La zona més afectada ha sigut la Ciutat de Gaza, on s'han registrat 87 morts, però els atacs s'han produït a tot l'enclavament: 14 morts s'han produït a Khan Yunis i dos a Rafah, al sud, i deu persones més han mort a la part central de la Franja." (Ara.cat, 17/1/25)

Gaza segueix patint, la població segueix patint, nens i nenes segueixen patint, homes i dones segueixen patint. Sembla que la Comunitat Internacional està encantada que Israel deixi de bombardejar a canvi que Hamàs retorni alguns ostatges. Hi ha 98 ostatges que la societat israeliana els vol a casa i pressiona a Netanyahu perquè ho faci possible. Aquesta treva, és Israel qui llança dia si i dia també atacs mortífers a la Franja de Gaza.  El diari Haaretz dona la xifra  i els noms del 95 palestins que seran alliberats. Amb 46.600 palestins morts, la venjança del govern israelià no acaba de fer el pes els grups encara més extremistes de la coalició governamental. Hamàs controla a la població civil dins i afora Israel, la pau no existirà mentre la societat estigui sotmesa al xantatge de Hamàs i els bombardejos intel·ligents d'Israel. 

Alto el foc al cementiri!

 

La devastació a la Franja de Gaza te una dimensió desconeguda des de la Segona Guerra Mundial. L'objectiu de Israel és literalment, annexionar-se la meitat del territori fins Wadi Ghaza. L'altre objectiu, aquest d'us domèstic és el retorn dels segrestats, es parla de 33 ostatges. A qui no hi ha converses, perquè Israel ha assassinat a 46.600 palestins. El furor homicida del govern de Netanyahu és proporcional al fet de no haver aconseguit ni la destrucció de Hamàs ni el retorn de tots els ostatges. "Mes a prop que mai", una frase retòrica que amaga un autèntic genocidi contra la població civil, especialment, a dones i infants.

Israel no sap (ni vol) aturar-se en l'espiral de morts que s'ha amuntegant a Gaza i el Líban

L'objectiu d'Israel, és una interminable filera de morts. Sobte el subtítol, perquè dir que vol ser un actor polític i militar central de la regió, sembla una mica massa. Un actor polític, dins de la Franja de Gaza, no queden masses aspirants. Militar? Si, va ser capaços de matar 1200 ciutadans israelians, però aquests estaven indefensos, i no van tenir cap opció per sobreviure. El problema és l' asimetria de tot plegat. L'únic que te capacitat militar és Israel. Voler jugar a fer un gegant a Hamàs és la millor propaganda que si li pot fer a Israel. Perquè ells, si han estat capaços de assassinar a 43000 persones, la immensa majoria infants i civils. Ahir, el titular del Ara.cat, parlava de 93 morts en un bombardeig intel·ligent, avui la xifra s'eleva a 109 a Gaza, en un edifici on vivia refugiats del camp de Jabalia. Al Líban va assassinar 60. En termes comparatius la Guerra a Ucraïna, sembla de baixa intensitat, si miren les xifres d'uns i altres.    

 

El Cometa A3 Tsuchinschan ha il·luminat al exèrcit israelià!

 

La mort de Sinwar, líder de Hamàs sembla haver despertat una eufòria, dins d'allò que es diu Comunitat Internacional, fora de mida. Israel, pel que sembla literalment, s'ha trobat Sinwar sense voler-ho. Tot un exemple de com funciona la intel·ligència militar. El cas és què Sinwar es el cervell dels atentats i assassinats dels 1200 israelians morts el 7 de novembre del any passat. En el món de la narrativa, Sinwar és un assassí sense ànima. En canvi, si assassines a 42.438 palestins, encara tens opcions per aspirar a aconseguir el proper premi Nobel de la Pau. Si tothom a la Franja de Gaza és un milícia de Hamàs, la mort de Sinwar, no farà canviar el drama que pateix Palestina. Quina mena d'assassins retenen encara els ostatges?    

Supervona: l'esclat del Orient Mitjà!

 

Ahir a la nit a TV3, van emetre el programa Sense Ficció el documental Supernova: Massacre al festival de música*. Un documental -amb vídeos dels supervivents - sobre l'origen del que ha passat a Israel i Gaza. El festival permet comprendre la diversitat de la societat israeliana. Una diversitat difícilment homologable a qualsevol lloc fora d'Israel. Música, ball, gresca, festa, i de sobte, la tragèdia, l'assassinat i la brutalitat dels milicians de Hamàs.  Els milicians res més tenien el cap assassinar jueus, venjar-se, i cridar sobretot, Alà és gran! El xoc entre fonamentalistes i gent que ha tingut que fugir d'un festival de música, el contrast no podia ser més gran. El festival van morir 370 persones, i els voltants, dins d'Israel,  va assassinar a 1200, encara queden 101 ostatges a Gaza. 

El costat de les parades d'autobusos hi ha una mena de refugi, moltes de les persones assassinades va ser en aquest refugis. Un espai reforçat amb formigó, sense porta, un lloc on els milicians és va acarnissar, expressant la seva ira infinita contra civil desarmats. Sense pietat ni humanitat. I desprès, la resposta d'Israel, què tothom sap. Imprescindible veure el documental.

PD: L'atac iranià a Israel, demostra que la pau no pot vindrà de la guerra, però sembla que a Netanyahu, ja li va bé, però no necessàriament a la societat israeliana que desprès d'un any immersos en la destrucció sistemàtica de Gaza i ara del Líban, sembla que prefereix la guerra a la pau. Puc imaginar-me els joves del festival, que tindran que fer el servei militar, la seva set de venjança és un arma de destrucció massiva.

Compte enrere per Rafah

 

La imatge dels tancs israelians, Hamàs no te tancs, a Rafah, permet fer-se una idea entre l'exèrcit israelià i les milícies de Hamàs. Segons Israel tot això ho fan per benefici de la població palestina en mans del desaforats de Hamàs. Encara intenten trobar els ostatges israelians que Hamàs reté des de 7 de novembre del 2023.  Volen estrangular el subministrament d'armament a Hamàs. Sembla massa cínic per creure's totes aquestes excuses. Llançant bombes intel·ligents des de 10.000 mts. d'alçada, amb la precisió característica de tocar sempre hospitals, escoles o simplement edificis plens de civils, Israel ha aconseguit una fita extraordinària, assassinar a més de 34000 palestins que si hem de creure al exèrcit de mentiders de Israel, totes les baixes son de Hamàs, simpatitzants de Hamàs, amics de Hamàs, parents de Hamàs, gent que coneix algú què es de Hamàs. Ara esperen atacar Rafah. No hi ha lluita perquè Hamàs vol en el fons un home nou palestí. Una mena de humanisme empeny a Hamàs a la destrucció del tots els habitants de la Franja de Gaza. Per això compta en el inestimable ajuda de Israel que també vol fer neteja ètnica palestina. Vol arrasar Rafah i de les seves cendres construir una nova Jerusalem, llar per els colons que aclamen per més terres on viure amb comunió amb el bon Déu Jehovà. De fet, tant Hamàs com Israel son humanistes, és veritat, per raons oposades, però a la fi, convergeixen en la recerca d'un home nou. La Comunitat internacional, també espera aquest miracle.  

Alliberar les ostatges i massacrar els palestins

El cor internacional de veus blanques, vol què Hamàs alliberi els ostatges retinguts des de el 7 d'octubre. Això demostra la seva empatia per aquestes 200 persones encara retingudes per les forçes del mal de Hamàs. Llàstima que aquest cor tant blanquíssim no faci una exigència a Israel i EE.UU per deixar de massacres a la població civil i les 34.000 persones assassinades per les forçes d'ocupació israeliana. Una vegada més es demostra l'abisme en la consideració entre víctimes dignes  -els hostes israelians- i les víctimes indignes -tota la població palestina-.

 

Com Déu utilitza a Israel per fer màrtirs a cabassos!

 

Noticies com aquestes demostra fins a quin punt el govern d'Israel ha perdut la mesura de totes les coses. Una hybris incommensurable fa que Israel busqui i destrueixi amb els seus drons intel·ligents els fills i nets del líder de Hamàs, Ismail Haniyeh, que no es troba a Gaza, sinó a Doha. Utilitzar la família sembla una venjança més de la Màfia que no d'un Estat, però a Israel tot és possible.  I desprès, les paraules de Haniyeh et deixen sense alè: "Estic agraït a Déu per l'honor que m'ha donat en la mort de tres dels meus fills i d'alguns dels meus nets". És a dir, per ell, Israel no és més que un instrument què utilitza el seu Déu per honorar-lo. Amb aquesta mentalitat, la matança a Gaza és un autèntic happening de Déu!. Demencial!

Netanyahu vol portar els palestins a Venus!

 

En un mon global, Israel te el poder de la vida i la mort de tota la Franja de Gaza i els seus habitants captius, condemnats a viure entre les muralles externes imposades per Israel i les internes per Hamàs. Ningú vol els palestins, ni a casa seva!

Més de 28.000 morts palestins dels quals més de 8000 nens i nenes  i a prop de 65.000 ferits i el món s'ho mira en indiferència. TOTS SON CULPABLES! S'ha dictaminat. Ells son víctimes indignes. 

Israel allibera a dos ostatges retinguts per Hamàs des de el 7 d'octubre. Una bona noticia per ells i els seus familiars, una victòria pírrica per el govern extremista de Netanyahu. Com no hi ha possibilitat de informar sobre el terreny, els periodistes estranger no poden accedir-hi a Gaza por ordre del govern israelià, tota les notícies son filtrades per ells. Mentre Netanyahu somia en traslladar a tots els palestins de Gaza al desert egipci. Llàstima que el govern despòtic d'Egipte no els vol ni en pintura. Seguiran morint palestins -assassinats-, si tinguéssim de creure la propaganda israeliana, encara queden 38 divisions del exèrcit de Hamàs! Això voldria dir, que bona part dels 28.000 morts palestins a mans del exèrcit israelià, son dany molt col·laterals. Transcric les paraules de cinisme de Netanyahu que fa oposicions per ingressar amb honors al TIJ. "En una entrevista a la cadena nord-americana Fox News, el primer ministre israelià ha declarat que "queda molt de lloc" al nord de Rafah i que "és allà" on els dirigiran, sense especificar en quin lloc dins de Gaza podrien ser evacuats els palestins que ara s'han refugiat a Rafah."(Ara.cat, 12/2/24)

Gaza en el purgatori

La imatge és equívoca, no estan rescatant supervivents entre les runes, esperen que hagin morts tots. En el món de internet i el mòbil, el que passa a la Franja de Gaza és que hi ha silenci. El ministre Benny Gantz, membre del gabinet de guerra d'Israel, ha assegurat que Hamàs ja no controla bona part de la Franja. Què vol dir això? Desprès de 23.000 morts i la destrucció sistemàtica de Gaza, encara controla alguna part de la Franja? Si fos així, seria una victòria per Hamàs. El govern més extremista del últims vint anys a Israel, ja ha dit que no pensa reconstruir Gaza. Però tothom sap que una bona part del territori serà ocupat per Israel per donar sortida a la immigració israeliana vinguda de tot el món. El problema humanitari és on va i que faran els 2 milions d'habitants? El desastre humanitari s'ha està amagant a la opinió pública. El que està passant i el que ha passat no pot quedar impune, perquè llavors amb quin argument moral demanaren comptes a Putin i la resta de botxins que campen per aquest món inhòspit? 

PD: Probablement, Israel contava amb l'escenificació de la mort d'ostatges via internet. Però no estat així. La imatge del ostes sense camisa i amb mocadors blancs abans de ser assassinats a mans del exèrcit de Israel va deixar clar les intencions del govern de Israel. 

 

Israel mata el número 2 de Hamàs desprès d'assassinar a 22.185 palestins!

 

Israel aconsegueix un èxit internacional en la seva lluita contra el mal. Assassinar a 22.185 i ferir a 57.035 palestins, per poder dir que ha assassinat a Beirut, compta, no a la Franja de Gaza, el número 2,  Saleh al-Arouri -deu ser la seva particular llista-, per el que és veu a la fotografia segur que no ha mort sol.  On està el número 1 de la llista? A El Cairo? Com 22.185 son una carnisseria sense solta ni volta, sempre és bo deixar anar noticies que demonitzin  l'enemic. Això ja s'ha fet amb èxit amb altres situacions. Desprès es descobreix les falsedats, però el que queda son els titulars. Per descomptat, les atrocitats comeses per Hamàs no poden disculpar-se o ser minimitzades, però el que és segur, és que la violència del exèrcit d'Israel, no te cap justificació més enllà de la destrucció dels palestins.