Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Space Opera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Space Opera. Mostrar tots els missatges

dilluns, 12 de maig del 2025

Ressenya: La caiguda del Leviatàn




Aquest llibre* és el novè de la space opera que va originar la adaptació a la TV de The Expanse. Un llibre on es resolen tots els interrogants oberts de les anteriors entregues. Un llibre que vol arribar fins els límits del que es pot explicar. Com explicar l’aparició d’essers que escapen a qualsevol descripció que sigui comprensibles per nosaltres? 

El llibre va descrivint les successives confrontacions entre Laconia i els restes de la rebel·lió contra l’Imperi. Al centre hi ha la nau Rocinante. La filla del dictador Duarte s’ha integrat dins de nau, fent d’aprenenta a les ordres d’Amos Burton. 

En aquesta historia de lluites desiguals, de persecucions i enfrontaments sempre hi ha espai per cultivar les relacions humanes. Però hi ha alguna cosa que fa que tot estigui pendent d’un fil. Duarte ha desaparegut i pel que sembla vol connectar totes les ments a la seva. Les desconnexions de les consciències individuals fan que noves consciències s’integrin en cadascun dels personatges centrals de la novel•la. Escoltar veus d’altres de ser una experiència molt estranya i pertorbadora. 

Esbrinar on és troba Duarte és l’objectiu del Imperi lacònia. Per això posen al front a Aliana Tanaka, una lluitadora temible. Ella és l’encarregada de rastrejar on s’ha ficat el líder suprem. També vol recuperar a la filla de Duarte, Teresa que està a la Rocinante. Mentre això passa, l’Halcón,  capitanejada per Elvi Okoye estudia un objecte com no hi ha cap en el galàxia que pot posar llum per entendre els creadors de les portes estel·lars, dins del sistema Adro. Per esbrinar el que passa, utilitza a dos criatures en forma de nens com son Cara i Xan, ells son per dir-ho així la interface entre l’objecte alienígena, per comprendre que està passant al voltant de les mil tres-centes portes estel·lars.  

A la Rocinante hi ha el convenciment que Teresa no pot estar-s’hi eternament en la nau, té que anar a l’escola, viure com una adolescent normal –en la mesura del possible-. Per això decideixen anar cap a Nova Egipte, allà hi ha un parent llunyà de Teresa i una escola on pot començar de nou. Però Tanaka també ha pensat en el mateix lloc, una coincidència extraordinària. Allà tothom vol el que l’altre no vol, el cas és que l’enfrontament es fa inevitable amb un resultat inesperat la mort de Amos d’un tret a l’esquena i James Holden disparant a la cara de Tanaka.

El contagi de les ments és fa cada vegada més ràpidament. Per combatre-ho hi ha un còctel de medicaments que ralentitza que la nostre consciència s’escapi del nostre control i sigui controlada per un altre. Aquest altre és Duarte. 

Tanaka malgrat el tret a la cara ha pogut salvar-se gràcies a tecnologia mèdica. La seva set de venjança s’ha tornat irreprimible. A la Rocinante, un altre miracle s’ha fet realitat, Amos torna a la vida. La protomolècula que té dins ha permès que torni a la vida. Holden sap que Tanaka els perseguirà fins que no destrueixi la Rocinante i a la seva tripulació.  Mentre tant, Elvi Okoye va passant informació a Naomi Nagata. La Rocinante posa direcció al sistema Adro per unir forçes per entendre l’objecte de la mida d’un satèl•lit com la lluna, fet de diamant. 

Hi ha un atac de les forçes que van destruir els constructors de les portes i del objecte d’Adros. Unes forçes que semblen determinades a destruir-ho tot. Tanaka per fi descobreix on s’amaga Duarte. Tanaka que vol posposar la seva venjança per col•laborar amb l’enemic. 

En aquesta situació que cal redimir a la humanitat James Holden és el candidat perfecta. Ell tindrà que enfrontar-se contra Duarte que vol arravatar la consciència de la humanitat i lluitar contra aquestes forçes obscures que volen destruir la humanitat. Per aquest enfrontament còsmic, no estarà sol, rebrà ajuda d’un antic soci, però d’això caldrà llegir el llibre per saber com acaba tot plegat.


PD: Amos Burton tindrà una paper en el futur.


dimarts, 8 d’abril del 2025

Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis" de James S.A. Corey (i II)

 II



La nave que atravesó primero tenía un aspecto extraño. Y no solo por la forma orgànica e insólita. La imagen en calor falso se afanaba por intentar encontrarle sentido a su silueta y daba la impresión de tratarse de un error gráfico o de algo sacado de una pesadilla. Bobbie intentó encontrar las uniones del enchapado, pero fue incapz. Su mente se esforzaba por verla como una nave, pero no dejaba de recordarle a una antigua criatura marina de las profundidades de la Tierra*.” (pág.140)

La veu del capità Santiago Singh abord del destructor laconia Tormenta Inminente, va dir: “-He venido para aceptar su rendición”. (pág.151).

Així que no venien en so de pau. Tant la Coalició Terra-Mart, L’ONU, com la Unió de Transports, l’Associació de Mons, volien oposar-se aquesta rendició. A partir d’ací, Laconia vol liderar els destins de tots els mons coneguts. 

Una bona part del llibre consisteix en els esforços heroics per defensar-se d’aquesta amenaça. El conqueridors no son extraterrestres, son humans. Medina es conquerida fàcilment per els laconians, un nou director vol impulsar l’enteniment entre els nous amos i els antics. El nou comandament de Medina és el capità Santiago Singh, que no té cap experiència en aquestes labors a mig camí entre diplomàcia i policia. Vol imposar un nou estil conciliador, però això no serà possible.

Els tripulants de la Roci, comencen a planejar una fugida. Tot està en contra. Una barreja d’estratègia i cops de mà violents, son la recepta per intentar fugir de Medina. La nau “Ull de la Tempesta” s’ha endinsa dins del sistema solar. Ha de lluitar contra tota la flota del sistema solar. Pot guanyar aquesta lluita aparentment desigual? Tant fatxendes son aquests laconians? 

La resposta es que si poden guanyar, perquè la seva tecnologia és d’un altre món. Quin sentit té lluitar sinó tens cap possibilitat de fer mal al enemic? Drummer, no té cap opció que rendir-se abans que tota la flota es converteixi en fum. Això dona una superioritat a Laconia i el seu emperador Winston Duarte.  Vol integrar les diferents organitzacions de la coalició Terra-Mart, dins del nou Imperi. 

Els sabotatges continuen a Medina, Singh està perdent el control i això a Laconia es paga molt car. Els tripulants de la Roci, aconsegueixen apoderar-se de la nau Tempesta Imminent. De la tripulació de la Roci, hi ha en Holden que ha sigut capturat per els laconians. Es enviat a Laconia, ell sap coses que ningú més en sap, i el que sap, és vital per els laconians. De Medina surten la Roci i la Tempesta Imminent. En termes globals, això és un contratemps petit en comparació en la rendició del sistema solar i la resta de mons. Duarte sap que això acaba de començar.


dilluns, 7 d’abril del 2025

Ressenya: "El Alzamiento de Persépolis"de James S.A. Corey (I)

 He llegit la sèptima entrega de la saga de James S.A. Corey*, El alzamiento de Persépolis. Trad. David Tejera Expósito. Nova. Penguin Random House. Barcelona, 2024.




Els llibres de Corey han servit per fer-n'hi una sèrie The Expanse**. Aquesta sèptima entrega segueix el fil del últim capítol de la sèrie. 

Un llibre entretingut, amb molta acció, girs inesperats, i sobretot, l’aparició de un nou actor estel·lar, l’imperi Laconia. Resumir no sempre és fàcil, perquè no pots fer d'espòiler. La idea es llegir el llibre (en aquest cas, els llibres).

A la contraportada del llibre hi ha una bona pinzellada de la història.  Ací va una pinzellada més d’aquesta història:

El sistema solar ha trobat una porta a altres mons. Hi ha una estació per vigilar les entrades i sortides a aquests nous mons que va sent colonitzats per els humans. Els antic herois de la nau marciana Rocinante, han atracat a l’estació de Medina. La cap de l’estació és la Drummer, coneguda dels tripulants de la nau Rocinante, amb el seu capità i heroi de mil batalles, en James Holden. Però Holden vol deixar aquesta vida de holandès errant. Deixa la nau a la nova capitana,  la seva amiga Bobbie Draper, antiga soldat del exèrcit marcià. La tripulació de la Rocinante, és plena de personatges amb una idiosincràsia particular. Al llarg de la novel•la és van perfilen les seves filies i fòbies.  

Com diu el tòpic, en els capítols anteriors, la Terra va està exposada a una amenaça letal i vital per tothom, una protomolècula capaç de destruir la vida. La Roci, va ser l’encarregada de destruir l’última mostra del virus. Però no ho van fer. 

L’expansió a nous mons, planteja múltiples problemes. Les lluites per el control del tràfic a altres mons és clau per controlar i supervisar el que es fa més enllà del sistema solar. Hi ha un precari equilibri de forçes, entre cinturians –gent que ha viscut sempre fora de l'influencia de la Terra i Mart. Tot aquests equilibris, esclaten quan senten una transmissió a l’estació Medina que diu això:

-Ciudadanos de la coalición humana, soy el almirante Trejo de la armada laconia. Vamos abrir nuestra puerta. Detro de ciento veinta horas, cruzaremos a la zona lenta en dirección a la estación Medina con personal y apoyo suficientes para que Laconia asuma el papel que le corresponde de ahora en adelante. Tenemos la esperanza de que nuestro recibimiento sea amistoso. Repetición del mensaje. (pág. 126-7)”.

El missatge era prou ambigú per saber si venien en so de pau o era una amenaça. Caldria estar preparats. Laconia era una colònia en el que s’havien refugiat una escissió de Mart amb la guerra contra la Terra. El seu cap era un vell conegut, Winston Duarte. Pel que sembla, s’ha tornat el home fort de Laconia. I Laconia tenia en el seu poder la protomolècula. Hi havia trobat tecnologia alienígena. El seu sistema polític havia esdevingut una dictadura militar. No hi havia cap límit moral per explorar totes les possibilitats de la protomolècula, a través del desafectes al règim.