dissabte, 4 d’abril del 2026
divendres, 3 d’abril del 2026
Un altre guerra de les galàxies
El títol de la editorial de El País, dona fe del que ara mateix passa els EUA. La Lluna com excusa, la NASA lluitant perquè no quedi arraconada davant dels plutòcrates " Blue Origin (del fundador d'Amazon, Jeff Bezos), i SpaceX, de l'amo de X i Tesla, Elon Musk —que, hores abans de l'enlairament, va fer els primers passos per treure la companyia a Borsa— estan competint per desenvolupar un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028.*" (El País, 3/4/26)
Orbitar la Lluna, no és feia des de el 1972, la seva tripulació "és la primera missió lunar amb una dona (Christina Koch) i un afroamericà (Victor Glover) a la tripulació, cosa que la NASA no pot promocionar tant com abans pel visceral rebuig del moviment MAGA a la discriminació positiva*". Ocupar territori, la conquesta de l'espai és literal. La importància dels plutòcrates és que son els responsables de "proveir un sistema que permeti la següent fase del programa: l'allunatge al pol sud de la Lluna en 2028*". La NASA externalitza projectes de milers de milions a les empreses dels mil milionaris, amics de Trump.
Això no és 1969, la Guerra Freda en versió astronàutica, tot era molt incipient i primitiu, una autèntica gesta que va anant morint, perquè els costos eren enormes i malauradament, a la Lluna, no hi ha petroli, carbó, or o qualsevol dels recursos que és volien en aquella època. I ara? La coartada és una estació permanent per els futur vols a Mart. En un espai controlat per empreses privades -les del propi Trump, inclòs-, podran fer recerca de materials, biomedicina, i ves a saber que més. El que és segur és que no serà un pas endavant per la humanitat.
dijous, 2 d’abril del 2026
Els trilemes de Trump
Un dels aspectes més sorprenents del hiperactivisme de Trump, és que ens mostra amb exemples, pràctics, un repertori d'allò que en filosofia es diu trilema de Münchhausen. No és que Trump hagi llegit res Diògenes Laerci, però la seva conducta i els seus continus canvis de rumb, permeten entreveure la idea del trilema.
Aquest trilema té a veure amb la impossibilitat d'establir cap certesa a cap proposició, això li permet a Trump jugar amb totes les opcions inimaginables, perquè en el fons, totes valen igual, és a dir, res.
Les alternatives -totes elles dolentes-, del trilema son les següents:
1) Una regressió infinita, que neix de la necessitat de retrotraurà sempre a la recerca de fonamentació segura, però no pot executar-se en la pràctica ni oferir tals fonaments.
2) Un cercle viciós lògic en la deducció, doncs tornem a prendre enunciats que requeririen fonamentació.
3) Interrupció del procés en un punt determinat, que és una suspensió arbitraria del principio*.
Les seves afirmacions i contra afirmacions donen idea de la seva incapacitat per mantenir-se una estona en silenci, així ha pogut dir:
1.- 2 d'abril 2025, imposa aranzels del 10% al 50% a la resta del món. I això ho feia perquè “El nostre país ha estat saquejat, espoliat, violat i robat”.
2.- Des d'aquesta data, ha canviat i modificat els aranzels totes les vegades que ha volgut.
3.- El decebut President perquè no rebre el Premi Nobel de la Pau, s'ha convertit en paladí de les noves guerres que sosté, impulsa i amenaça a tots els països, siguin amics o enemics.
4.- Les exhibicions sobre Gaza que la farien ser la Riviera del Mediterrani del Llevant al Orient Mitjà. Això ho deia, mentre Israel arrasava tota Gaza, amb més de 70.000 morts.
5.- De Gaza, no ha tornat a parlar. De fet, li importa un rave la gent que malviu desconnectada del món exterior, com si d'un gueto immens és tractes.
5.- Atac a Veneçuela. Destrucció del règim i detenció de Maduro els EUA. Tota l'operació és il·legal, però pel que sembla el sistema judicial nord-americà pensen que son competents per jutjar a Maduro.
6.- A la llista de premis per recollir, està Groenlàndia, el paradís de les terres rares i el petroli, no s'ha oblidat.
7.- A instancies d'Israel, que va atacar l'Iran, els EUA també han participat en l'atac. L'assassinat dels líders iranians donen fe de la capacitat tecnològica i de intel·ligència que disposen Israel i els EEUU. Un efecte inesperat ha estat el tancament del estret d'Ormuz, vital per les exportacions de petroli dels països del Golf pèrsic, i amic entranyables de Trump.
8.- L'atac a Iran, va dir que duraria "dos o tres dies". Ara han passat sis setmanes, hi ara demana paciència, perquè Teheran ha demanat una treva i Ell s'ho està pensant. De fet, per Ell, ja marxaria però Israel vol la destrucció del país.
9.- L'estret d'Ormuz, és una pedra a la sabata de Trump. Segons Ell, les països Occidentals, no ha fet res de bo, no ajuden i en alguns casos, com Espanya, vol posar pals a la roda. Per això està pensant "seriosament" retirar-se de l'OTAN.
10.- La geopolítica està trastocada i trastornada i l'únic que queda és la força, Xina, Rússia, Pakistan, no hi ha amics per sempre i si enemic d'ara mateix, segons la correlació de forçes i les prioritats del moment. Tot té a veure amb l'economia i especialment, la seva perquè vol acabant ser un altre membre del exclusiu club dels mil milionaris. El pitjo és que la feblesa de les Institucions és tal, que segurament deu pensar que cal aprofitar-se del moment, no sigui que comenci un procés per Impeachment.
Les seves decisions -molt orientades per tota una colla d'assessors de la seva corda-, no calen estar imbuïdes de racionalitat. La superioritat militar és tant enorme i la psicopatologia del personatge és tant bestia, que jugar a ser déu, imposant les seves dèries, no necessiten de justificació de cap mena. Així que el trilema el resol fent el que li rota. Un fil d'or dona continuïtat a la seva esbojarrada carrera cap el cel mil milionari.
dimecres, 1 d’abril del 2026
L'infern (un altre) és diu Darfur (Sudan)
Els criminals de guerra al Sudan
"El Sudan és un país de trànsit en les rutes migratòries cap a la UE i com a tal rep fons europeus per frenar els fluxos de migrants i refugiats. Diverses investigacions han revelat que una part dels 217 milions d'euros del fons fiduciari d'emergència europeu per al Sudan han acabat en mans d'Hemeti i la seva milícia, que frenava les rutes migratòries cap a Líbia. Després de les crítiques, la UE va assegurar que va tallar aquest finançament i el va desviar cap a ONGs." (Ara.cat. 18/4/23)
dimarts, 31 de març del 2026
L'Emperador fa treballar a tothom!
La fotografia mostra a quatre homes (les dones, a casa) tots ells orgullosos de la seva religió. L'entorn, és veu una biblioteca farcida de llibres. M'agradaria saber de quins llibres són. Tots aquests països, tenen règims gens democràtics. Però, pel que sembla son interlocutors vàlids per els EUA. Perquè estan reunits a Islamabad (Pakistan)? Perquè volen ser escoltats per el nou Emperador del món conegut, Trump. Volen fer de missatgers entre Ell i el règim dels aiatol·làs. Pakistan s'ha convertit en un altre amic dels EEUU. L'abast d'aquesta amistat: "El Pakistan ha signat un pacte amb una empresa vinculada a la família Trump, World Liberty Financial, per utilitzar la criptomoneda estable USD1 en pagaments transfronterers, un moviment que apunta a una aposta per noves infraestructures financeres en un context de restriccions de divises." (Ara.cat. 30/3/26)
Pel que sembla, tothom treballa per Trump. S'ha convertit en l'Emperador, però Ell, vol més, molt més, vol acabar sent mil milionari com els seus coneguts. Amb aquest embolic criminal de la guerra contra l'Iran, pot ser una maniobra perquè les properes eleccions a mitjans del seu mandat, quedin congelades fins a nova ordre, segur que podrà exhibir alguna llei del segle XIX per fer el que li doni la gana. I si això es fa realitat, llavors, les properes eleccions a la Presidència dels EUA, Trump tornarà a presentar-se, al·legant que els EEUU està en un estat d'emergència nacional, suspenen totes les lleis electoral, segur que el TS li avalarà el que firmi a la Casa Blanca. Si això no fos possible, Déu és gran i podrà posar a Jared Kushner perquè Trump segueixi al peu del canó (això si és literal).
diumenge, 29 de març del 2026
dissabte, 28 de març del 2026
divendres, 27 de març del 2026
Bombardejar un centre rehabilitació per drogodependents
La crònica és de Madina Ayar i explica el que ha vist "El bombardeig pakistanès a un centre de rehabilitació per a drogodependents a Kabul la nit del 16 de març va ser devastador, o vaig veure tot amb els meus propis ulls: cranis destrossats, extremitats amputades, cadàvers al terra." (Ara.cat, 27/3/26). En l'atac van morir 400 persones i 250 van quedar ferides, el centre de rehabilitació tenia 2000 llits. Les xifres donen idea de l'abast de les repercussions de les drogues. La periodista de només 25 anys diu: "Em pregunto quants joves de la meva edat a d’altres països han vist el que he vist jo." Anar al centre forense on s'amunteguen les cadàvers i les famílies esperen mentre l'esperança i la por lluiten dins de cada cor.
Pakistan és pot permetre això, per la feliç coincidència, que la seva guerra particular queda enfosquida per l'altre guerra més mediàtica, on les los superpotències una regional i l'altre mundial estan fent les delícies dels especuladors en les matèries primeres. De matèria prima, per assassinar i matar hi ha en abundància i pel que sembla, aquesta no cotitza a la borsa, no hi ha perill per l'estabilitat del sistema borsari mundial. La crònica no diu res de les dones, excepte, d'un cas: "Es deia Muzamil, i els talibans l’havien internat per error al centre de rehabilitació la nit anterior a l’atac perquè estava amb uns amics que sí que consumien drogues. Tenia dos fills i també s’encarregava de mantenir la seva mare, la seva germana vídua i els seus dos nebots. “Muzamil no era un addicte. Com se suposa que hem de viure ara sense ell?", es lamentava la seva germana*."
Una vegada més hi ha víctimes dignes i víctimes indignes, les que pertanyen al costat dolent de l'historia no hi ha res a fer amb elles, l'oblit és la seva condemna. A Afganistan, les dones, totes, son víctimes indignes, gràcies especialment, a Occident.
dijous, 26 de març del 2026
La IA al servei de la guerra
La guerra que Israel porta a terme a Gaza, utilitzant tota la tecnologia mai vista fins ara, permet fer-se una idea de l'aplicació que ara mateix fa servir a l'Iran. Hi ha una factor clau: la superioritat àrea sobre el terreny i la utilització massiva de IA, per seleccionar objectius en temps real. Això vol dir que pots assassinar a tanta gent que vulguis sense cap perill. A la fotografia es veu "el bombardeig del camp de desplaçats de Deir al-Balah, al centre de la Franja" (Ara.cat, 26/3/26). Els herois pilots israelians poden bombardejos i matar qui els plau. No hi ha en lloc cap objectiu, excepte, recordar que tothom esta en perill. Matar i destruir és ara mateix l'únic que sap fer Netanyahu i el seu criminal govern. La Franja de Gaza és des de el 28 d'octubre 2023 un camp de la mort.
dimecres, 25 de març del 2026
Plutòcrates i assassins (No diguis diplomàcia)
El secretari de Defensa de EEUU, Pete Hegseth, durant l'acte de jura
de Markwayne Mullin este martes en la Casa Blanca.
Tota aquesta guerra i totes aquestes morts, per fer-se mil milionari els seus amic i al seu entorn? Pel que sembla així és! Fer pujar el preu del petroli, jugar a pujar i baixar sense cap sentit, excepte que saben quan cal comprar i quan vendre. El mercat transformat amb un casino, alguns voldrien que els mercats estiguessin fora de l’abast dels governs, però vist el que estem veiem, la UE hauria d’articular mecanismes perquè aquest joc etern de l’energia –estem en mans d’oligopolis-, no destrueixin les economies i sobretot, el benestar de la gent, que rep l’impacta de la inflació, que és una forma de empobrir-se per beneficiar als de sempre.
I el que passa a Israel és un altre cosa. Netanyahu ha vist que mentre la societat israeliana estigui en guerra amb tots els països del voltant, ell s’encarrega d’ampliar fronteres, ningú voldrà posar-lo davant d’una justícia cada vegada més addicte al seus dictats i del seus soci de l’extrema dreta més mil·lenarista: El Líban sud és ja territori israelià, és perfila el Eretz Yisrael HaSheleima. I mentre la UE s’ho mira amb impotència, Rússia amb el recolzament tàcit de Trump, pot tornar a vendre petroli i gas, la Xina, sembla que tot s’ho mira amb una tranquil·litat molt sospitosa, excepte, perquè el seu subministrament deu estar garantit. Milers de morts per fer guanyar diners els plutòcrates sense ànima. Com és possible aquesta paràlisi política i sobretot moral? No hi ha límits? Des de la llunyana Corea del Nord, deuen pensar que tenir la bomba atòmica –tinc dubtes que la tinguin, però jugant a fer pensar que si la tenen- els permet ser intocables, ells també s’ha estan beneficiant de la guerra. De fet, totes les nacions que fabriquen armes –Espanya inclosa-, s’ha estan lucrant amb la sang de la gent a qui ningú ha demanat permís per obrir una guerra que de moment no té cap data de caducitat. Definitivament, estem en mans de psicòpates assassins, assessorats per els lobbys de tota mena, per omplir-se les seves butxaques en nom de les banderes de tots aquests malparits.
dimarts, 24 de març del 2026
dilluns, 23 de març del 2026
Trump mercadeja en qualsevol matèria prima!
"Trump sí es el primero en nombrar una “zarina de los indultos”. Está encargada de recomendar casos que merezcan su atención, y trabaja en paralelo a la Oficina del Abogado de Indultos, dependiente del Departamento de Justicia. Esa primera zarina es Alice Marie Johnson, a la que el republicano libró durante su primer mandato —y por influencia de la famosa Kim Kardashian— de la cadena perpetua que cumplía por tráfico de drogas y lavado de dinero." (El País, 22/3/26)
La República bananera dels EUA, s'ha convertit en un basar on tot pot comprar-se. Res millor que posar al cap davant dels indults Alice Marie Johnson, a una convicta a "cadena perpetua" per tràfic de drogues i rentat de diner. Trump ha utilitzat els indults com si fos un negoci i sobretot, una cadena de favors. Què no farà l'Alice Marie Johnson per el seu cap polític? Va indultar els assaltant del Congrés, va indultar a Guiliani -anic advocat de Trump i posteriorment, Alcalde de Nova York) i 76 més per haver intentar manipular les eleccions del 2020. Un altre cas sonor és el del Changpeng Zhao, fundador de la empresa de criptomonedas Binance. Va dir Trump: “Sé que lo condenaron a cuatro meses [tras declararse culpable por lavado de dinero]. Y me han dicho que fue [víctima de] una caza de brujas de Biden”, dijo, antes de añadir que lo había perdonado “a petición de mucha gente buena”.(El País, 22/3/26)
El sistema penal nord-americà està al nivell de Corea del Nord, Xina o l'Iran (hi ha més, malauradament). Un sistema que castiga de forma desmesurada els pobres, els negres, i els sense llar. Per una visió panoràmica d'aquests sistema racista el llibre de Loïc Wacquant, Castigar els pobres*, dona idea del abast d'aquesta tragedia.
diumenge, 22 de març del 2026
dissabte, 21 de març del 2026
divendres, 20 de març del 2026
Merz li diu a Sánchez que el preu del petroli no arribarà el 200$
La fotografia entre Pedro Sánchez i Friedrich Merz, Espanya i Alemanya, es interpretada, per dir alguna cosa, en clau de reconciliació entre dos líders europeus, que afronten estratègies molt diferents respecta a Trump. Merz es va posar del cantó de Trump, mentre aquest renya a Sánchez per la falta de furor bèl·lic. Ara que Trump vol tothom a Ormuz, Sánchez ha tornat a fer-se el díscol, per dir que Espanya no anirà a un conflicte il•legal i unilateral dels EUA (Israel). Malgrat la precipitació de Kallas, cap d’Exterior de l’EU, no tothom vol agafar els vaixells de guerra i anar-se cap el estret d’Ormuz a fer de bombers del piròman Trump.
El petroli puja de preu, com les columnes de fum a l’Iran, gràcies a Israel. Pous de gas i petroli en llames, deu ser una imatge aterridora, mentre ací, encara ens renyen perquè hi ha desaprensius que porten cotxes que funcionen en dièsel.
dijous, 19 de març del 2026
Retrat d'un emperador que ha manat ser estimat!
Llegint el llibre de Jon Elster, Uvas amargas*, apareix una descripció que fa Paul Veyne*, de l'antiga Roma, que emmarca el retrat d'un nou emperador d'avui dia: D. Trump, diu el text:
"Fem, en primer lloc, una distinció per a la qual els antics [romans] eren molt sensibles, la distinció entre els prínceps que són objecte d'adoració i els prínceps que reclamen adoració. Aquests últims són tirans que volen ser estimats perquè així ho ordenen. En una de les tragèdies de Sèneca, un cortesà del tirà li pregunta al seu amo: No tems que l'opinió pública és torni contra tu?” El tirà replica que el privilegi més exquisit de la reialesa és poder forçar que les persones el suportin a un, més encara, lloar les accions del príncep. Un home realment poderós és reconegut perquè és capaç d'ordenar que se li tributin elogis; quan un rei sol aconsegueix comportar-se bé, ha perdut la possessió de la seva corona." (pàg.94).
+++++
“Hagamos, en primer lugar, una distinción para la cual los antiguos [romans] eran muy sensibles, la distinción ente los príncipes que son objeto de adoración y los príncipes que reclaman adoración. Estos últimos son tiranos que quieren ser amados porque así lo ordenan. En una de las tragedias de Séneca, un cortesano del tirano le pregunta a su amo: “¿No temes que la opinión pública se vuelva contra ti?” El tirano replica que el más exquisito privilegio de la realeza es poder forzar a que las personas lo soporten a uno, más aún, alabar las acciones del príncipe. Un hombre realmente poderoso es reconocido porque es capaz de ordenar que se le tributen elogios; cuando un rey sólo consigue comportarse bien, ha perdido la posesión de su corona.” (pág.94)
Trump vol destripar al seu ex amic Kent
Així que Joseph Kent no és un moderat que s’ha despertat d’un malson, Trump no agafa a ningú que no sigui de la seva corda. Puc vaticinar que Kent li plourà un munt de problemes judicials per abandonar a el cap i sobretot per xerrar-ho a la premsa, li fa quedar malament. I això no ho pot suportar.
dimecres, 18 de març del 2026
La repressió a l'Iran
La noticia dona idea del règim iranià. Una repressió criminal d'un règim rabiós i venjatiu. I mentre la repressió era d'un abast immens, Occident té poc a dir, perquè Israel vol destruir l'Iran i els EUA vol el seu petroli. Però cap dels dos els interessa gens ni mica la gent que pateix aquesta dictadura teocràtica. Les xifres son molts difícil de verificar, perquè el règim, és opac i no vol que s'assabentin de la magnitud de la repressió. La població civil esta aïllada, l'únic que poden esperar és que els bombardegin. La capacitat d'assassinar les Autoritats, no fa que els atacs siguin immaculats. La il·legalitat d'aquesta guerra no blanqueja la destrucció dels dictadors, perquè la finalitat és espúria (destruir un país i quedar-se el petroli).
PD: Segons els EUA e Israel, l'ONU no serveix de res, però en aquests casos, la propaganda sempre és benvinguda.
dimarts, 17 de març del 2026
dilluns, 16 de març del 2026
Un piròman, un il·luminat i un remat de xais
Trump inicia una guerra contra l'Iran atiada per Israel. Iran bloqueja l'estret d'Ormuz, aquest estret és on passen els petroliers què surten dels països dels Emirats Àrabs, amics incondicionals dels EUA. I ara la UE, proposa fer de comparsa dels EEUU. No podia fer el mateix per Gaza, què una missió humanitària pogues ajudar a la població civil? Però resulta que això és impossible. És més important el petroli que la sang de la gent de Gaza, ahir van assassinat a 16 persones, 4 a Cisjordània . Més important encara és convertir-se en còmplice de Trump que blanquejar el què aquest piròman il·luminat fa a petició de Israel. "Jo destrueixo Iran i tu et quedes amb el seu petroli". Espanya rebutja anar de comparses a ajudar a Trump, quants faran el mateix que Sánchez? Definitivament, la UE és el símbol de la impotència i servitud més xarona, malgrat la importància econòmica de la UE. Definitivament, som mercaders i per el que es veu, venem fum.
diumenge, 15 de març del 2026
Obituari: Jürgen Habermas (1929-2026)
"El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas* (Düsseldorf, 1929 - Stanberg, 2026) ha mort aquest dissabte amb 96 anys, segons ha informat l'editorial Suhrkamp en un comunicat en què cita la seva família. Habermas, que era un dels pensadors més importants del segle XX i formava part de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, va començar la seva carrera a la dècada de 1950 a l’Institut d’Investigació Social amb Theodor W. Adorno. El 1961 es va doctorar a Marburg amb l’obra La transformació estructural de l’esfera pública." (Ara.cat, 14/3/26)
PD: La mort de Habermas marca la fi d'una etapa. Amb Ell, el pensament il·lustrat perd un dels últims bastions, dins d'un mar postil·lustrat. Un pensador que volia copsar el batec del nostre temps, hem eines forjades al llarg de tota la modernitat. Els seus llibres, no sempre amables amb els lectors, donaven idea de l'abast del seus coneixements enciclopèdics. Filosofia, sociologia, historia del pensament, un autèntic intel·lectual en temps de indigència.
dissabte, 14 de març del 2026
divendres, 13 de març del 2026
Pringats del món no teniu res a fer!
La presidència de Trump (2ª) permet afirmar que les distincions habituals han quedat obsoletes. Realitat i ficció, sentit, sensentit, original o copia, bo o dolent, veritat o mentida, tot queda esborronat de manera surrealista.
Trump i amb ell, tots aquells que li fan la feia bruta, hi ha una legió, estant despullant al mon. Tot allò que és va edificar des del 1945, ha quedat fet miques. Cap institució pot resistir l’embat de la xafenderia més descarnada al servei d’un ego malaltís que esta portant el món per camins on pel que sembla els de sempre acabaran guanyant i els sospitosos habituals acabaran rebent.
Nihilisme, cinisme i brutalitat son ara mateix la santíssima trinitat del món hiperreal. Hi ha intel•ligència artificial per destruir-hi escoles u hospitals, també per assassinar a tothom que estigui el lloc equivocat. Però, el mercat té que funcionar. De fet el petroli té que fluir. Les petrolieres han de guanyar, perquè aquest món global necessita la seva sàvia, potser el planeta s’han vagi a la merda, amb forma d’un canvi climàtic irreversible, la utopia està instal•lada a la Casa Blanca. Utopia preguntaran? La resposta és què per el clan Trump viu el somni americà, que per descomptat, és el malson de tota la resta .
La imatge del vaixell amb un capità al timó embogit anant cap a les roques és una imatge força verosímil. Pensen que en l’últim segons tot s’arreglarà i tots estarem molt contents, perquè ell, està content. La caricatura que mostra el personatge Trump, eren les cares somrients del anteriors Presidents dels EUA. Sempre han estat així. Els seus interessos per damunt de qualsevol altre consideració. La dificultat actual és que la seva retòrica i les seves maneres de fer xocant per la posada en acció d’un Emperador que sap com funcionen les xarxes socials i amb les complicitats de Silicon Valley. Ara mateix, mentre les bombes cauen alegrament sota Teheran, Beirut o qualsevol altre indret, els fabricants d’armes – els mateixos Estats (inclòs Espanya)- és freguen les mans perquè l’agost arribat en ple març.
Petroli per sang (aliena)
Israel fa possible que Rússia torni al escenari internacional. El necessiten! Tenen petroli i malgrat que la UE ha intentat tancar la aixeta del petroli rus, Trump ha donat l'ordre que poden comprar-li (qui sigui) fins a nou avís. I gràcies aquesta carambola, Rússia podrà seguir la seva guerra devastadora a Ucraïna. El agressors convertits en herois del món. Per descomptat, la sang que raja a dojo, no és la seva -ni de Trump, Netanyahu o Putin-, i pel que sembla han pensat que hi ha molta sang encara per vessar.
diumenge, 8 de març del 2026
dissabte, 7 de març del 2026
Pau(sa) a la Sala Oval
Voldria comentar la fotografia on des de la Sala Oval, una munió de il•luminats religiosos veneren el nou Messies. Dues dones i divuit homes, tots ells evangèlics preguen a Déu al costat del Messies. Un constant de la seva Presidència és la quantitat de persones que han accedit a aquesta sala. Trump, no li agrada estar sol. Necessita per el seu ego, una cort d’entusiastes admirador que aplaudeixin qualsevol idea o acudit que poguí fer. Un boig al comandament i una autèntica legió de servents fent-li la feina (bruta).
El ex aspirant al Nobel de la Pau, s’ha transformat en el botxí imperial d’aquest món. Però no és un botxí sense causa. La seva motivació està més enllà del poder, son els diners. Ha vist lo fàcil què es pot enriquir des de la Presidència. No hi ha separació entre la seva funció i la seva persona, s’han fusionat d’una manera tant cínica que sorprèn la falta de reflexos dels mecanismes de separació de poders els EUA.
Podrà destruir mig món, ell que volia acabar amb totes les guerres, ara les engega. Impossible saber si demà es desentén del embolic que ha ficat al món. Però hi ha un petit problema, un assumpte molt fosc, és diu cas Epstein. Destruir el món per no afrontar el cas Espstein? Si fos el cas, no és gens inversemblant, tots el que segueixen les seves directrius, excepte el arximalvat Pedro Sánchez, s’hauran cobert de merda.
divendres, 6 de març del 2026
Et demano que et tallis les venes
M'ha sorprès el titular del Ara, "Els Estats Units autoritzen l'India a comprar petroli rus". Què vol dir exactament això? Tothom sap que l'India és el primer país del món per habitants, amb 1.472.715.316. El seu règim autoritari és el gust de Trump. Però des de quan els EEUU dirigeixen el país? Comprar petroli sota el control de la Casa Blanca, és una nova fita en la Presidència de Trump. Et diu que pots comprar i sobretot a qui! Oh sorpresa! Comprar-li al seu amic Putin, que té problemes a Ucraïna. Mentre el aprenent de buixot, li demana a Ucraïna que l'ajudi amb la seva guerra contra l'Iran! No és això el món al inrevés?
PD: Almenys 1.332 persones a l’Iran han mort en els atacs dels Estats Units i d’Israel des de dissabte, segons informa la Mitja Lluna Roja iraniana.
dijous, 5 de març del 2026
dimarts, 3 de març del 2026
Impulsar la por (nou mètode per el control social)
Escoltant els experts (tertulians), t’ha dones de la precarietat dels seus discursos. Intentar racionalitzar el que és una política de bojos, fa que tot el que podem dir, és fum. La intervenció a l’Iran, té a més a veure amb Israel que no pas els EEUU. La política genocida de Israel a la regió, fa que aquesta intervenció li permeti guanyar temps. Debilitar al enemic per antonomàsia i a l’hora transmetre el missatge per tota la regió, nosaltres som els que manen. I els EEUU aquest escenari és l’ideal. La realitat de la guerra fa impossible que la ciutadania iraniana enmig dels bombardejos -555 morts, nens inclosos-, faci alguna cosa més que intentar refugiar-se on pugui.
Si no hi ha tropes sobre el terreny, i aquesta opció seria suïcida, la possibilitat de canviar de règim sembla molt inversemblant. Però el factor Trump, és la irracionalitat en persona. Les purgues al Pentàgon, no s’ha fet esperar. Tots els que no combreguen amb ell, queden desqualificats immediatament. És evident que la seva capacitat militar, en l’espai aeri, és d'una aclaparadora superioritat. La capacitat israeliana i nord-americana en tecnologia militar és abismal, per ells, és molt fàcil destruir totes les infraestructures i totes les ciutats que vulguin. Ja es cuidaran de no destruir els pous petrolífers, perquè d’això és tracta. Des de l’era Kennedy, la prioritat de la política nord-americana, no ha estat tant, crear les condicions perquè la democràcia pogués florir, com imposar governants obedients a Washington. I Trump, no és cap excepció.
PD: Avui el preu del petroli Brent* és cotitza a 81,130 $, ha pujat un 4,19% respecta ahir. Les empreses petrolieres estan de enhorabona!
dilluns, 2 de març del 2026
Destruir i matar: la nova consigna del segle XXI
Avui escoltava l’editorial de Jordi Basté a Rac1. Alertava que el règim dels aiatol•làs era extremadament dolent, i que per descomptat no feria sang del atac d’Israel i els EEUU. Cadascú pot interpretar la realitat com li plagui. Iran és una teocràcia on la religió és la coartada perfecta per un règim despòtic. Hem d’aplaudir el que fa Israel i els EEUU, per això? Les raons no son altruistes, ni benèvoles ni humanitàries. Sinó que li preguntin els palestins de Gaza.
En aquest nou marc geopolític, on la guerra és la clau per la nova hegemonia militar d’Israel al Orient Mitjà com els EEUU, com el nous hooligans d’Occident, aquestes exhibicions no solucionen res, les agreugen. Ni Israel ni els EEUU poden remodelar el mapa mundial. A Gaza, el silenci informatiu, i la mort lenta de milers de ciutadans gazatíns, contrasta amb la demagògia més descarnada quan s’invita a la gent de Iran que surtin els carrers -per ser bombardejats?-. A NY hi ha recanvi pel règim, a la mesura dels EEUU. Els EEUU van armar a Iraq per mantenir una guerra devastadora contra Iran (1980-1988). Uns i altres i els còmplices d’Occident van protagonitzar tota mena de crims de guerra. Una resolució de l’ONU (1988) va posar fi a una guerra criminal iniciada per Iraq. La xifra de morts com passa sempre en aquests conflictes oscil•la entre 500.000 i 1.200.000 víctimes. Dins d’aquest conflicte, l’Administració Reagan va vendre armes a Iran per sufragar la guerra terrorista dels Contra a Nicaragua.
L’Administració Trump, sense el concurs del Congres, s’ha embarcat en una autèntica carrera per desballestar l’estructura geopolítica del món. Està dient a tothom, que l’únic que cal per fer que el un vol, és la força de les armes i per descomptat, la demagògia corresponent per maquillar els atacs a aquells països que no és comportin que Trump vol. I això vol dir, seguir el dictat del nou dictador, aprenent de buixot i brúixola del nou món “lliure”.
Què farà els EEUU quan la Xina envaeixi Taiwan? Quins arguments podrà donar? Amb la seva exhibició de força dona la raó a tots aquells que vulguin imitar-ho. Quants morts seran víctimes col•laterals del deliri d’aquests criminals de guerra? Xina no té pressa per recollir el que quedi d’aquest món desnortat i sense ànima. I mentre la UE és un zero a l’esquerra.
PD: Una derivada d'aquests bombardeigs a l'Iran és que miraculosament, el preu del petroli Brent ha pujat a 79,120 (10:00h). Això si és una benedicció per el món lliure! Especialment, per les empreses nord-americanes que patrocinen a Trump!
diumenge, 1 de març del 2026
Israel aconsegueix el primer dels seus objectius
Israel s'ha sortit amb la seva. Cal dir que Trump tampoc li ha costat massa. El diàleg no és per ell, això ho deixa per l' UE. L'assassinat d'Ali Khamenei, dona fe de les filtracions a Iran. Iran pot fer el que sembla que ha començat ha fer, llançar atacs els aliats del golf pèrsic. És una estratègia relativament fàcil, que farà que encara el règim dels aiatol·là és tanqui en si mateix. I no, la població civil està sola, perquè ni Israel ni els UEA, li importa un rave la seva població. El preu del petroli pujarà, i l'espiral de violència augmentarà, en un món on l'únic que sembla que s'ho mira amb calma és la Xina. Els EEUU e Israel volen un autèntic daltabaix en la regió, i on ells siguin els únics vencedors, a més de la possibilitat de controlar el petroli iranià.
dissabte, 28 de febrer del 2026
divendres, 27 de febrer del 2026
Pakistan ataca Kabul
La guerra com argument decisiu per resoldre conflictes. Aquesta és la nova norma de comportament entre països. Rússia, EUA i ara Pakistan. No cal cap excusa ni cap raó per actuar Casus belli. Abans hi havia un protocol per engegar guerres, però els EUA van innovar en el dret internacional, mitjançant les guerres preventives (anys 80, del segle passat). Ara s'utilitza la força -eufemisme per desencadenar una guerra- quan se sentin amenaçats en la seva seguretat, una qüestió psicològica, envers de dades objectives i verificables. Qui determina aquest sentiment? Naturalment, el que mana. L'ONU ha deixat de ser un espai per la controvèrsia en qüestions internacionals. El dret de veto fa estèril els acords i resolucions aprovades. El cas d'Israel és paradigmàtic. EUA sempre ha vetat qualsevol resolució que reconeix el dret els palestins a romandre a casa seva.
Pakistan ha llançat un bombardeig a Kabul. Hauran pensat que si ho fa els EUA, ells també ho poden fer. A més tenen armes nuclears, i això canvia qualsevol escenari. Les armes dels talibans, li van regalar els països occidentals, inclòs els EEUU. El que és segur és que les dones seran les grans damnificades en aquest conflicte. Pakistan no envairà Afganistan. Fer-ho seria suïcida. La historia recent ho avala. Poden consultar a Putin. I què farà Trump? Ell volia imposar la pau, però des de que no li van regalar el Nobel, ha optat per escalfar el món. Aquest episodi és una derivada. Aprofitarà això per atacar Iran? El món s'ha tornat imprevisible. Caldrà estar atents a les pantalles.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)