La UE vol superar a l'ICE

 

1.- La principal mesura que permetrà implementar la Unió Europea és la creació de centres d'immigrants fora del territori comunitari per enviar-hi immigrants que viuen de manera irregular en estats membres del bloc europeu o als quals se'ls ha denegat la sol·licitud d'asil. "

2.- Tot i que alguns països, com Espanya, pressionaven perquè la durada fos de sis mesos o un any com a màxim, finalment el bloc europeu ha acordat que sigui de 24 mesos i, a més, es pot ajornar de manera indefinida cada sis mesos.

3.- Un altre dels punts que més s'han discutit en les negociacions és fins a quin punt s'inclouen els menors en l'enduriment de les polítiques migratòries de la UE.

4.- La Unió Europea també amplia la llista de països que considera segurs i, per tant, legalitza deportar-hi immigrants que viuen de forma irregular en estats membres europeus. Brussel·les ja ha tancat acords amb algun d'aquests socis tercers, com Egipte o Tunísia, i s'hi podran enviar migrants, encara que siguin originaris d'altres zones i no tinguin cap mena de vincle emocional o familiar amb aquests països.

5.- La nova normativa també obre la porta al fet que els estats membres duguin a terme batudes per localitzar immigrants que viuen de forma irregular a la UE o migrants amb ordres de deportació*." (Ara.cat.3/6/26)

Aquestes cinc mesures, donen idea de l'abastat de la penetració de les idees de l'extrema dreta a la UE. Totes aquestes mesures, permeten dir que ens posem al cap davant del ICE nord-americà. Tota les legislació d'asil queda esmicolada per aquesta onada antiimmigratòria. Totes les legislacions en qüestions de drets humans s'han van a la merda. De fet la UE no som més que comerciants, en hores baixes, vendrien a les nostres mares si hagués premis. La UE no és cap model de res, perquè tot el que toquen els nostres polítics, ho converteixen en cants de sirena cap el desastre.  

Catenaccio a Ormuz: la pinça EUA i l'Iran

 

Mentre l’estret d’Ormuz segueix bloquejat, abans de la guerra està oberta, ara Trump diu que el vol bloquejar. Un altre del seus anuncis absurds. Així, estarà bloquejat per partida doble! Mentre les converses –es un dir-, entre EUA e Iran a Islamabad, han quedat en res. Gràcies a aquest fet, el petroli torna a pujar. Segur que hi ha molts que és beneficiaran d’aquest fet.  

A Israel, Netanyahu vol culminar aquest inici d’any meravellós, amb l’annexió i destrucció del sud del Líban així com la destrucció de l’Iran. Mentre la guerra segueixi, ell no tindrà que anar els jutjats, què d’això és tracta.  

Ací a Europa, a falta de bones noticies, ens agafen a un clau roent anomenat Hongria, i la victòria de la dreta de Péter Magyar. Pel que sembla, no és tant extremista com el seu antecessor, Orban. La UE hauria de establir mecanisme més enllà de la unanimitat que fa que els consensos és fàcil impossibles, evitant així, l’aparició de personatges que vulguin fer descarrilar a la pròpia UE.  

Kaja Kallas pujant el nivell de servitud de l'UE

 

Kaja Kallas (AR)

Un piròman, un il·luminat i un remat de xais

 

Trump inicia una guerra contra l'Iran atiada per Israel. Iran bloqueja l'estret d'Ormuz, aquest estret és on passen els petroliers què surten dels països dels Emirats Àrabs, amics incondicionals dels EUA. I ara la UE, proposa fer de comparsa dels EEUU. No podia fer el mateix per Gaza, què una missió humanitària pogues ajudar a la població civil? Però resulta que això és impossible. És més important el petroli que la sang de la gent de Gaza, ahir van assassinat a 16 persones, 4 a Cisjordània . Més important encara és convertir-se en còmplice de Trump que blanquejar el què aquest piròman il·luminat fa a petició de Israel. "Jo destrueixo Iran i tu et quedes amb el seu petroli". Espanya rebutja anar de comparses a ajudar a Trump, quants faran el mateix que Sánchez? Definitivament, la UE és el símbol de la impotència i servitud més xarona, malgrat la importància econòmica de la UE. Definitivament, som mercaders i per el que es veu, venem fum.

  

Temps d'assassins o l'estat d'excepció com a norma

 

El nostre temps, aquell en que el comunisme havia sigut vençut per la força del capital, ara, és mostra com el temps d'assassins*. Putin lidera l'ànsia de tornar a ser un potència militar, mai ha estat una potència econòmica i menys tecnològica. L'autodestrucció de l'antiga Unió Soviètica, ha tingut l'estrany efecte, de reconvertir-se en una Rússia imperial, de la mà del petroli i el gas. Però el paper internacional, s'ha girat cap a altres actors, en primer lloc, Xina. Els EEUU, de la mà de Trump, ha creat les condicions perquè la teoria del caos, "  Aquest model dibuixa un món en ple col·lapse, en què els països s’adapten al desordre per sobreviure, sense ètica ni moral, i amb la guerra com a norma, ja no com a anomalia" (Ara.cat, 20/12/25). Envair països, s'explica a través de mentides per consum intern. I quan això resulta absurd, llavors, és parla de recuperar imaginaris escenaris a reconquerir. De fet, la força de les armes ho és tot. 

El cas dels EEUU de la mà de Trump, ha donat carta de normalitat, a tots els assassins que hi ha al cap davanter de molts països. Trump, enveja els dictadors. Sense cap trava per exhibir el menyspreu per les lleis internacionals ni els acords subscrits per els anteriors govern, arruïnant la seguretat jurídica. Ara el que compte és la violència sense pal·liatiu. El cas d'Israel és paradigmàtic. Un genocidi que per Trump el considera una amic de la humanitat. Assassinar indiscriminadament a tota una població civil (Gaza), s'ha convertit en el nou estàndard del temps en que vivim.

Putin amb el recolzament de Trump, fins que convingui, pot amenaçar a l'UE. La capacitat russa a Ucraïna posa molts interrogants sobre la capacitat militar del invasor. Sembla poc realista que vulgui obrir altres fronts. Però, estem parlant de personatges criminals, sense cap escrúpol ni moral. Tots ells, han perdut el sentit dels límits. Allò que els grecs anomenaven hybris. L'UE volem ser comerciants, no volem problemes, l'era del imperalisma, dos guerres mundials, holocaust inclòs, pesa molt en la consciencia europea. Hem viscut des del final de la Segona Guerra, sota el paraigües nord-americà. Ara Trump, ens ha dit, que això s'ha acabat. Què hem de fer? 

No estem preparats com a UE per la guerra. Semblava que el perill era el terrorisme, però ara, l'escenari ha canviat. L'antic amic americà ja no és fiable, i sobretot, Trump ens recorda que ell no vol ser fiable. Rússia veu una revenja contra l'UE i la seva absorció d'antics països satèl·lits a l'esfera occidental. L'OTAN ha demostrar les limitacions pròpies dels països que la componen. El Regne Unit i França, posseeixen armes nuclears. La resta, Espanya inclosa, disposa d'armes convencionals. Sembla que un món hobbessià torna o potser l'estat d'excepció d'un Carl Schmitt o la figura del bosc fosc de Cixin Liu. En tot cas, sembla que la democracia no és benvinguda al nou desert del real. 

El llop i la UE (porquets)

 

Com en el conte, Putin és el llop. La UE, vol que tot s'arreglés sense que calgués fer res. Però Ucraïna és l'excusa. Ara Putin/llop vol  “Alliberar els territoris històrics russos (a Ucraïna)”. És a dir, vol Ucraïna tota sencera. La UE no vol ni sap com parar a Putin. L'únic que podria fer-ho es Trump, però aquest prefereix abans Putin que a Zelenski. Per tant, mala peça al taler. Les pèrdues humanes i materials del combatents russos son enormes. També a Ucraïna*. El factor temps és determinant per aquesta guerra d'invasió per part d'un Putin que veu en la guerra l'oportunitat de perpetuar-se indefinidament al poder. La divisió europea atiada des de Washington i Moscou, genera desconfiances entre els socis, Eslovàquia, Bulgària y Hongria. La UE no té cap pla per Ucraïna. Com sempre en aquests casos, els ucraïnesos estan sols i no  poden esperar res de la UE. És la nostra manera de (no) fer política internacional. 

Cremar combustible és vital per la UE

 

Llegeixo amb un somriure, la noticia que la UE no eliminarà els vehicles de combustió (fòssil). Mentre el meu Ajuntament, imposa els plans ZBE, maltractant els propietaris de vehicles amb gasoil, ara resulta que la UE diu que les fabricants de cotxes poden seguir construint els cotxes de sempre (benzina). La Xina seguirà el seu pla d’ electrificar el seu parc automobilístic. Parlant de transició ecològica, una paraula que a cops de polítiques anti-ecològiques, ha deixat buida de contingut. Si la UE no veu cap contradicció en seguir fabricant cotxes de combustió, què passa amb els cotxes elèctrics? No hi havia una urgència històrica perquè tothom tingués un? Si us plau, Ajuntament, deixa en suspès els plans ZBE fins que la UE no prohibeixi definitivament la fabricació del cotxe tradicional, això podria ser cap el 2099. Gràcies.

La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Posa un dron a la teva vida

 

Rússia llança drons a les fronteres de l’UE i la resposta és d’allò més europea, es a dir, lentitud en la reacció i paraules buides. De fet Putin sap que l’EU no vol ficar-se en problemes. No estem preparats per amuntegar fèretres en bases militars. Els drons són armes molt barates que permeten posar en alerta totes les defenses, sigui a Polònia o Romania. Hi haurà més d’aquestes exhibicions de la por. L’OTAN és avui un ninot en mans de Trump. I ell vol fer-nos pagar els serveis prestats. Hi ha masses interessos contraposats per donar una resposta unitària. L’exemple d’Ucraïna és la prova. El gran líder blanc brama contra el seu amic de l’ànima Putin, però Trump no té amics, tampoc Putin. Ha indicat la resposta que ha de donar la UE. No compreu-li petroli ni gas. I a aquí comprar-ho? Per descomptat a ells. Ells son el tercer país exportador darrera de l’Aràbia Saudí i Rússia.

El amic rus s’ha convertit en un mal de queixal per l'Administració nord-americana . Pel que sembla no pots confiar en ningú! L’aura de Trump es difumina, sort en té de la petita guerra civil que hi ha al país. L’assassinat de Kirk ha sigut una benedicció per ell, malgrat que l’empatia no és el fort de Trump.

Caldrà veure com segueix el serial dels drons viatgers. Encara hi ha molt llocs per anar-hi: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània entre els llocs en més probabilitats que apareguin. El fet que Romania tingui fronteres amb Ucraïna i Polònia tingui fronteres amb Bielorússia i Ucraïna, la fan candidates a rebre més drons despistats. L’únic pas que poden fer la UE son més sancions i deixar de comprar petroli i gas a Rússia i un boicot a tot allò que tingui a veure amb Rússia, sigui en qualsevol activitat, esportiva, cultural o econòmica. 

La Von der Leyen està una mica empipada amb Israel

 

"La UE, el principal soci comercial d'Israel

El trencament de l'acord d'associació tindria conseqüències nefastes per Israel i, per aquest motiu, els països més propalestins insten constantment la UE a utilitzar el poder de pressió que tenen en matèria comercial amb Tel-Aviv per intentar frenar l'ofensiva israeliana. Segons les dades de la mateixa Comissió Europea, el principal soci comercial d'Israel és la Unió Europea i un 32% de les seves transaccions internacionals el 2024 van ser amb els estats membres del club europeu. A més, el 34,2% de les importacions israelianes venen de la UE i el 28,8% de les exportacions van al bloc comunitari. Per contra, el país israelià és el 31è soci comercial de la UE i només suposa un 0,8% del total del comerç internacional dels socis europeus." (Ara.cat,21/5/25)

La munició de la UE és la indignació

 

L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si. 

La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer  embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.  

El genocidi continua davant de la passivitat de tothom!

 

PD: Cada dia que passa l'horror a la Franja de Gaza és més insuportable!

Romania vol un altre Ceauşescu

 

Llegint la portada de l’Ara.cat, en la portada diu “L’ultranacionalisme guanya la primera volta de les eleccions a Romania”. Al Ara.cat, es pot llegir: “El candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%), que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.” 

Sembla que hi ha modes en política, l’onada extremista impulsada per Trump i Putin, dos personatges poc recomanables, però que ara mateix i gràcies a la manipulació i propaganda en tots els mitjans, xarxes incloses-, s’erigeixen com capitans que necessitem per sortir de no sé sap on ni què. Romania pertany a la UE, però pel que sembla si guanya les eleccions (George Simion) s’ha adreçarà a l’esfera de Putin. S’emmiralla amb Meloni i Trump, és a dir, en el millor de cada casa. Pel que sembla Romania està sota una crisi perpetua. Sort que Romania té a prop de 3 milions de immigrant a reu, especialment a Itàlia (26,31%), Alemanya i Espanya (15,38%).

Hi ha herències feixugues –etapa Ceauşescu -, que van generar unes inèrcies molt difícil de trencar.  No cal anar molt lluny, per exemple, Espanya i l’aparició sense complexos d’una extrema dreta que abans portava el PP dins seu, ara s’expressa en personatges tant dubtosos com Abascal. Cap d’ells tenen solucions reals per els ciutadans. Tenen, això si, eslògans i un boc expiatori, l’altre, l’immigrant pobre. Països sense cap tradició democràtica, com nosaltres, amb enormes dèficits de transparència, com nosaltres, i enmig d’una població empobrida i sense expectatives per en sortir-se’n. Molt mala peça al taler!

La Flotilla de la Llibertat, tocada, drons anònims 1

 

Mentre bona part dels mitjans de comunicació son molt tous amb Israel, a Israel, Haaretz informa i critica la (anti)política de Netanyahu.  Una societat dividida i un govern extremista què ha vist com la pujada al tron de Trump a la Casa Blanca, li dona carta blanca per fer atrocitats a Gaza i Cisjordània, també a Síria i el Líban. Si algú no volia dir Israel pel atac en aigües internacionals del vaixell que volia a anar a Gaza per tornar ajuda humanitària, el fet que un avió militar israelià sobrevoles l'espai de Malta, dona una idea de l'autoria dels fets. Per descomptat, el govern israelià, no sap res de tot això, ni el exèrcit tampoc té res a dir. Sempre serà possible explicar-ho com un error del huthis, de hezbol·là  o ja posa't de Hamàs. Encara és hora que qualsevol govern de la UE o la propia UE hagi dit res d'aquest atac. 

La UE no és cap potència militar!

 

Trump ha advertit a la UE que a partit d'ara, estem sols, que el paraigües nord-americà no serà de gratis, que cal rearmar-se e invertir fins el 5% del PIB. S'entén que aquest rearmament té un destinatari que son els EUA. El problema és que Trump prefereix les dictadures a les democràcies. I totes les seves accions, estan encaminades a saltar-se totes les normes constitucionals d'EEUU. Canviaran la Constitució perquè és poguí presentar  una tercera vegada a les eleccions presidencials del 2029. 

La invasió de Rússia a Ucraïna, ha fet que la UE es trobi en una posició incòmoda, perquè els aliats nord-americans prefereixen Putin a la UE. La UE és un gegant econòmic, però no pas un gegant militar, perquè l'OTAN era el seu paraigües per qualsevol eventualitat. Ara, Trump es desmarca de l'OTAN, potser caldria una cimera per parlar de tot això, però pel que sembla fan com si tot fos normalíssim. Perquè la UE ha de fer una despesa descomunal en defensa? No hi ha raons de pes per fer-ho. L'arsenal disuasoria -França, El Regne Unit-, existeix, però és molt improbable que és posi sobre la taula. I Rússia que pensa fer? Dependrà del que passi a Ucraïna. Trump vol que Rússia és quedi amb el que es va annexionar en l'anterior conflicte amb Ucraïna (2022). Si la jugada li surt bé, quines passes donarà? Voldrà les repúbliques bàltiques? Las guerra a Ucraïna demostra que Rússia és un país de tercer món. La seva capacitat aèria és inexistent, per sorpresa de tothom. Li costa reclutar soldats, i si els té és a pels incentius econòmics. Tant l'estratègia com les tàctiques militar son un desastre. Així, que l'únic que pot mostrar és la seva retòrica. Si la UE pot endeutar-se per la compra d'armament, voldrà dir que prefereix seguir les consignes d'un psicòpata com Trump, que millorar el nivell de vida dels europeus. 

Vull les teves terres!

 

Trump vol minerals, per gestionar-los privadament, esclar. I la UE que vol? La UE ha donat més recursos a Ucraïna que les EUA. Vol dir que també a la UE li correspon par dels minerals? Quina mena de relacions son aquestes? I perquè Ucraïna tindria que desprendre's d’uns recursos valuosos per la seva propia economia? A canvi de què? Ucraïna necessita la pau, també Rússia. Vendre el país no sembla una bona idea, entre altres raons, perquè s’ha està fent sota coacció i amenaça. Aquest és l’estil Trump. Macron parla amb Trump, però Macron no és ningú. Vull dir que la seva veu no és la UE. Vol protagonisme però  quin missatge li pot transmetre? Porta un mandat de l’UE? No ho sembla. Macron està en sintonia a Trump per requisar minerals d’Ucraïna! Això és neocolonialisme del segle XIX! Perquè li donen crèdit a qualsevol idea pelegrina que té el boig de la Casa Blanca? Zelenski no pot vendré el país ni els EUA ni a la UE. Si ho fa no tindrà res amb que negociar de cara el futur i el pitjor hipotecarà el futur de la societat ucraïnesa.

PD: Si jo tinc "terres rares", puc vendre-les a qualsevol país que  comercií amb ell. Ara ja no cal comerciar, li dius que vols les seves terres per quedar-te-les tu en exclusivitat. Visca el "capitalisme trumpià"!

. 

Una taula de psicòpates treballant per la pau!

 

El nou món alienat dona com a resultat que EEUU i Rússia siguin aliades contra la UE. Aràbia Saudí acull representants d'EUA i Rússia per parlar d'establir que les conquestes russes no es modificaran. Per descomptat, no hi estan presents Ucraïna ni la UE. Així que cal establir  noves fronteres i res millor que els amos del univers juguin sobre la vida i la mort.

I mentre això passa a d'idíl·lica Aràbia Saudí,  la UE no es capaç de fer un front comú. Una bona raó de pes i que trasbalsa tot és el paper d'EUA a l'OTAN. La UE te massa por, i amb raó, per enfrontar-se a la Rússia de Putin, un sàtrapa cada vegada més còmode en el seu paper. Enviar tropes  a Ucraïna desprès d'un alto el foc, no és cosa de la ONU? Però Trump i Putin passant molt d'aquesta Organització internacional. Sense cap paper que jugar en el context actual, ni posant el 25% del PIB en defensa, serviria per res, perquè exactament, qui fabricaria l'armament, i per què? L'altra opció és comprar l'armament a EUA, però això a Rússia no li agradaria massa. No tenim caps nuclears, i tenim unes societats que per dues vegades en el segle XX, van tindrà que comptar amb els EUA. 

La víctima de tot plegat és Ucraïna i la seva població que pateix una agressió en tota regla, com Palestina a mans d' Israel, i en tots dos casos, l'ONU ha sigut incapaç d'aturar la invasió en un cas i la destrucció de Gaza, en 'altre. No deixa de ser terrorífic  que sigui Aràbia Saudí - recordin el cas Khashoggi- qui aculli aquesta reunió de psicòpates, el pitjor és que hi ha una multitud de còmplices que fan la feina bruta. 

Un món desfermat per un sol home?

 

Trump i Putin tenen sintonia total, no així amb Zelenski. I això és així, perquè Ucraïna no compte amb armes nuclears. La Xina és un observador que és deleix per com EEUU i la UE trenquen les seves afinitats electives. La OTAN està ferida de mort, perquè EEUU vol negociar amb els autòcrates del món i la UE i els seus dirigents estan pensant massa en clau nacional i gens a escala global. La paràlisi en les relacions amb l’amic americà pot acabant sent una ruptura que difícilment pot canviar fins que Trump marxi de la presidència d'ací quatre anys, i això sembla massa llunyà.

El vicepresident nord-americà Vance, un personatge tant repulsiu com Trump, dona lliçons a qui volgui escoltar-lo. El llenguatge de cowboy  mostra el tarannà de l’Administració Trump. Una supèrbia i una falta de respecta amb uns socis que ara mateix és maltractat per demostrar qui mana ací, dona idea de la perplexitat en què es troba la UE. La fatxenderia de Vance, el menyspreu envers Ucraïna per part de Trump, la complicitat delictiva entre Putin i Trump, entre Trump i Netanyahu dona idea cap a on anem. 

80 anys d'Auschwitz !

 

Qui commemora aquest 80è aniversari, l'extrema dreta europea? 

Groenlàndia és meva diu Trump!

 

Trump truca a la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, per demanar-li que deixi Groenlàndia els EUA perquè son vitals per els interessos nord-americans. Allò que era un acudit de Gila, ara es torna veritat. Volen Groenlàndia! Tenir que escoltar a un hooligan de la política demanant allò improcedent deu de resultar molt estrany i pertorbador. Semblava que les fronteres no podien tocar-se, però Trump vol la seva illa, perquè allà hi ha petroli i molt més. Trump no ha pensat ni un segon amb la gent que viu a la illa. Què faran amb ells? Enviar-los a Dinamarca? Fen-los súbdits del imperi? Les lleis internacionals semblen que no compten per ell, ni per molts altres, Rússia o Israel. Groenlàndia te un estatus autònom, un govern, presidit per Mute B.Egede. Com pensa actuar l'ONU? Primer Groenlàndia, desprès Panama, el seu canal, i desprès Canada? Això és una bogeria, però sembla que si això no suposa cap inconvenient pel boig de la Casa Blanca és perquè hi ha un exèrcit de còmplices que li fan costat. La UE tindria que fer pinya al costat de Dinamarca, serà capaç de fer-ho? En tot cas, fa tard !