Terminator acabarà amb la IA

 

Estem en temps distòpic, per això les alarmes per la IA estan a l'ordre del dia. Per descomptat Trump ha dit que cal seguir, al preu que sigui, d’altres –no crec en la bondat de les intencions d’aquests CEO de les empreses tecnològiques-, parlen de posar fre. Hi ha qui darrere d’això està la lluita per aconseguir inversions, frena la competència, i desprès està la Xina. La UE no pot competir per la falta d’ambició d’una política comú enfront dels dos gegants, malgrat les proclames en sentit contrari.

La lògica del sistema –capitalista- en versió tecnològica és que si es pot fer, es farà. Les plantes per mantenir en actiu la IA necessita d’aigua i electricitat en quantitats cada vegada més grans. Diu l’editorial del Ara: “ No es pot permetre que la regulació de la IA la faci un oligopoli als EUA, sota l’òptica dels seus interessos; ni a la Xina sota els seus. La Unió Europea (UE) ja ha fet la seva. Ara caldria negociar-ne una de global, com s’ha intentat amb la tributació de les multinacionals a través de l’OCDE”. 

“Resulta inquietant que aquestes confessions –veus apocalíptiques sobre la IA- de por arribin just quan les dues empreses esmentades preparen sortides a borsa bilionàries [OpenAI i Anthropic]. Que els seus propis empleats surtin a dir que el producte pot exterminar-nos no sembla la millor campanya per vendre accions, tret que, com els fabricants d’armament que presumeixen del míssil més eficient o del dron més letal, l’objectiu sigui precisament exhibir potència tecnològica per inflar l’atractiu davant els inversors. El cinisme és sideral: si tanta por els fan els seus productes, només caldria que els apaguessin, però amb aquestes xifres a l’horitzó, el mercat pesa més que qualsevol comitè d’ètica. OpenAI, de fet, ha decidit ajornar l’operació.” (Albert Cuesta, Ara.cat, 15/9/26) 

En el mateix article Cuesta parla d’entusiastes trumpistes plantejant altres opcions com: "(...) Jacob Stokes, exassessor de la Casa Blanca, ha publicat un informe per al think tank CNAS en què demana que Washington valori atacs cibernètics, espionatge i, fins i tot, bombardejos sobre les gigafàbriques xineses d’intel•ligència artificial, per evitar que Pequín arribi primer a la IA general.

Segueix Cuesta: “Ara bé, val la pena fer-se una pregunta menys còmoda: si la humanitat s’ha d’extingir, ¿prefereix fer-ho de cop, en poques setmanes, per manca d’aigua potable, de medicaments o d’electricitat perquè algú va decidir apagar la xarxa? ¿O prefereix fer-ho a poc a poc, acceptant sense gaires preguntes que l’scroll infinit i els algorismes addictius d’Instagram, TikTok o YouTube vagin fregint el cervell dels usuaris (no només dels adolescents), fins a arribar a una societat dividida entre ciutadans idiotitzats i un grup reduït d’individus que gestionen els mecanismes que els idiotitzen?”. Tant Austràlia  com la UE comencen a moure fitxa, amb regulacions molt moderades però que son una mica més intel•ligents que bombardejar instal·lacions a la Xina.

Els talibans no es volen posar al mòbil!

 

L'article de Madina Ayar, torna explicar el que està passant a l'Afganistan. 

"Durant els últims cinc anys, he après que els talibans prohibeixen tot allò que no poden controlar completament. Primer va ser l'educació de les noies. Després el treball de les dones. Després els llibres, la música i la vida pública. Ara els telèfons mòbils, perquè encara són la nostra petita finestra a l’exterior que ens permet comunicar-nos, difondre informació i aconseguir que el món continuï sabent una mica què passa dins de l’Afganistan."(Ara.cat, 10/7/26)

La UE va rebre -discretament- a una delegació de talibans a Brussel·les. La visita era el reflexa d'una davallada en la capacitat de la UE per defensar els dretes humans. La UE i una part important de països, vol expulsar els afganesos/ses cap el paradís talibà. I això és possible gràcies els diners que recapten del IVA. Estem subvencionant un estat demencial que exclou al 50% de la població amb el vist i plau de la UE.  Cada vegada que veig a la Von der Leyen (no és l'única) parlar se'n remou l'estomac.  

PD: 

La UE sense rumb

 

La UE no més té temps per a Israel i els talibans, la resta de qüestions queden esborrades del mapa. En el cas d’Israel, segueixen matant i destruint-ho tot, però sempre hi ha comprensió infinita per els seus actes criminals. I amb els talibans, comprensió perquè acolliran els deportats afganesos tant homes com dones, saben el que passa amb les dones i nenes. I desprès faran escarafalls perquè Putin o els règim criminal dels aiatol·làs facin el que fan. Literalment, l’única ànima de la UE és la de mercaders venent fum tòxic.

No en nom meu!

 

Si us plau, vull veure la fotografia on els representants de la UE donen la benvinguda els talibans

La UE segueix la seva agenda hipòcrita i miserable

 

La Sra.  Veronika Boskovic Pohar, l'encarregada de negocis de la delegació de la UE a l'Afganistan, va fer un discurset per els talibans en 9 de maig dient que Afganistan serà el "La Unió Europea manté el seu compromís amb el poble afganès". No parlava de les dones i nenes i la resta de la població què viu oprimida per un règim criminal finançat ara per la UE. Si la Sra. Boskovic es passeges per Kabul amb la seva pamela, aquest talibans tant atents a les seves paraules li engegarien un tret al cap sense cap mania. Les cròniques de Madina Ayar, desmenteixen la propaganda interessada de la UE per què controlin els immigrants afganesos que deportaran des de la UE fins a l'Afganistan. A la UE li importa un rave el que passa allà. Ho saben des de sempre, però som mercaders de la pitjor espècie, tot plegat és depriment i nauseabund. 

La UE vol superar a l'ICE

 

1.- La principal mesura que permetrà implementar la Unió Europea és la creació de centres d'immigrants fora del territori comunitari per enviar-hi immigrants que viuen de manera irregular en estats membres del bloc europeu o als quals se'ls ha denegat la sol·licitud d'asil. "

2.- Tot i que alguns països, com Espanya, pressionaven perquè la durada fos de sis mesos o un any com a màxim, finalment el bloc europeu ha acordat que sigui de 24 mesos i, a més, es pot ajornar de manera indefinida cada sis mesos.

3.- Un altre dels punts que més s'han discutit en les negociacions és fins a quin punt s'inclouen els menors en l'enduriment de les polítiques migratòries de la UE.

4.- La Unió Europea també amplia la llista de països que considera segurs i, per tant, legalitza deportar-hi immigrants que viuen de forma irregular en estats membres europeus. Brussel·les ja ha tancat acords amb algun d'aquests socis tercers, com Egipte o Tunísia, i s'hi podran enviar migrants, encara que siguin originaris d'altres zones i no tinguin cap mena de vincle emocional o familiar amb aquests països.

5.- La nova normativa també obre la porta al fet que els estats membres duguin a terme batudes per localitzar immigrants que viuen de forma irregular a la UE o migrants amb ordres de deportació*." (Ara.cat.3/6/26)

Aquestes cinc mesures, donen idea de l'abastat de la penetració de les idees de l'extrema dreta a la UE. Totes aquestes mesures, permeten dir que ens posem al cap davant del ICE nord-americà. Tota les legislació d'asil queda esmicolada per aquesta onada antiimmigratòria. Totes les legislacions en qüestions de drets humans s'han van a la merda. De fet la UE no som més que comerciants, en hores baixes, vendrien a les nostres mares si hagués premis. La UE no és cap model de res, perquè tot el que toquen els nostres polítics, ho converteixen en cants de sirena cap el desastre.  

Catenaccio a Ormuz: la pinça EUA i l'Iran

 

Mentre l’estret d’Ormuz segueix bloquejat, abans de la guerra està oberta, ara Trump diu que el vol bloquejar. Un altre del seus anuncis absurds. Així, estarà bloquejat per partida doble! Mentre les converses –es un dir-, entre EUA e Iran a Islamabad, han quedat en res. Gràcies a aquest fet, el petroli torna a pujar. Segur que hi ha molts que és beneficiaran d’aquest fet.  

A Israel, Netanyahu vol culminar aquest inici d’any meravellós, amb l’annexió i destrucció del sud del Líban així com la destrucció de l’Iran. Mentre la guerra segueixi, ell no tindrà que anar els jutjats, què d’això és tracta.  

Ací a Europa, a falta de bones noticies, ens agafen a un clau roent anomenat Hongria, i la victòria de la dreta de Péter Magyar. Pel que sembla, no és tant extremista com el seu antecessor, Orban. La UE hauria de establir mecanisme més enllà de la unanimitat que fa que els consensos és fàcil impossibles, evitant així, l’aparició de personatges que vulguin fer descarrilar a la pròpia UE.  

Kaja Kallas pujant el nivell de servitud de l'UE

 

Kaja Kallas (AR)

Un piròman, un il·luminat i un remat de xais

 

Trump inicia una guerra contra l'Iran atiada per Israel. Iran bloqueja l'estret d'Ormuz, aquest estret és on passen els petroliers què surten dels països dels Emirats Àrabs, amics incondicionals dels EUA. I ara la UE, proposa fer de comparsa dels EEUU. No podia fer el mateix per Gaza, què una missió humanitària pogues ajudar a la població civil? Però resulta que això és impossible. És més important el petroli que la sang de la gent de Gaza, ahir van assassinat a 16 persones, 4 a Cisjordània . Més important encara és convertir-se en còmplice de Trump que blanquejar el què aquest piròman il·luminat fa a petició de Israel. "Jo destrueixo Iran i tu et quedes amb el seu petroli". Espanya rebutja anar de comparses a ajudar a Trump, quants faran el mateix que Sánchez? Definitivament, la UE és el símbol de la impotència i servitud més xarona, malgrat la importància econòmica de la UE. Definitivament, som mercaders i per el que es veu, venem fum.

  

Temps d'assassins o l'estat d'excepció com a norma

 

El nostre temps, aquell en que el comunisme havia sigut vençut per la força del capital, ara, és mostra com el temps d'assassins*. Putin lidera l'ànsia de tornar a ser un potència militar, mai ha estat una potència econòmica i menys tecnològica. L'autodestrucció de l'antiga Unió Soviètica, ha tingut l'estrany efecte, de reconvertir-se en una Rússia imperial, de la mà del petroli i el gas. Però el paper internacional, s'ha girat cap a altres actors, en primer lloc, Xina. Els EEUU, de la mà de Trump, ha creat les condicions perquè la teoria del caos, "  Aquest model dibuixa un món en ple col·lapse, en què els països s’adapten al desordre per sobreviure, sense ètica ni moral, i amb la guerra com a norma, ja no com a anomalia" (Ara.cat, 20/12/25). Envair països, s'explica a través de mentides per consum intern. I quan això resulta absurd, llavors, és parla de recuperar imaginaris escenaris a reconquerir. De fet, la força de les armes ho és tot. 

El cas dels EEUU de la mà de Trump, ha donat carta de normalitat, a tots els assassins que hi ha al cap davanter de molts països. Trump, enveja els dictadors. Sense cap trava per exhibir el menyspreu per les lleis internacionals ni els acords subscrits per els anteriors govern, arruïnant la seguretat jurídica. Ara el que compte és la violència sense pal·liatiu. El cas d'Israel és paradigmàtic. Un genocidi que per Trump el considera una amic de la humanitat. Assassinar indiscriminadament a tota una població civil (Gaza), s'ha convertit en el nou estàndard del temps en que vivim.

Putin amb el recolzament de Trump, fins que convingui, pot amenaçar a l'UE. La capacitat russa a Ucraïna posa molts interrogants sobre la capacitat militar del invasor. Sembla poc realista que vulgui obrir altres fronts. Però, estem parlant de personatges criminals, sense cap escrúpol ni moral. Tots ells, han perdut el sentit dels límits. Allò que els grecs anomenaven hybris. L'UE volem ser comerciants, no volem problemes, l'era del imperalisma, dos guerres mundials, holocaust inclòs, pesa molt en la consciencia europea. Hem viscut des del final de la Segona Guerra, sota el paraigües nord-americà. Ara Trump, ens ha dit, que això s'ha acabat. Què hem de fer? 

No estem preparats com a UE per la guerra. Semblava que el perill era el terrorisme, però ara, l'escenari ha canviat. L'antic amic americà ja no és fiable, i sobretot, Trump ens recorda que ell no vol ser fiable. Rússia veu una revenja contra l'UE i la seva absorció d'antics països satèl·lits a l'esfera occidental. L'OTAN ha demostrar les limitacions pròpies dels països que la componen. El Regne Unit i França, posseeixen armes nuclears. La resta, Espanya inclosa, disposa d'armes convencionals. Sembla que un món hobbessià torna o potser l'estat d'excepció d'un Carl Schmitt o la figura del bosc fosc de Cixin Liu. En tot cas, sembla que la democracia no és benvinguda al nou desert del real. 

El llop i la UE (porquets)

 

Com en el conte, Putin és el llop. La UE, vol que tot s'arreglés sense que calgués fer res. Però Ucraïna és l'excusa. Ara Putin/llop vol  “Alliberar els territoris històrics russos (a Ucraïna)”. És a dir, vol Ucraïna tota sencera. La UE no vol ni sap com parar a Putin. L'únic que podria fer-ho es Trump, però aquest prefereix abans Putin que a Zelenski. Per tant, mala peça al taler. Les pèrdues humanes i materials del combatents russos son enormes. També a Ucraïna*. El factor temps és determinant per aquesta guerra d'invasió per part d'un Putin que veu en la guerra l'oportunitat de perpetuar-se indefinidament al poder. La divisió europea atiada des de Washington i Moscou, genera desconfiances entre els socis, Eslovàquia, Bulgària y Hongria. La UE no té cap pla per Ucraïna. Com sempre en aquests casos, els ucraïnesos estan sols i no  poden esperar res de la UE. És la nostra manera de (no) fer política internacional. 

Cremar combustible és vital per la UE

 

Llegeixo amb un somriure, la noticia que la UE no eliminarà els vehicles de combustió (fòssil). Mentre el meu Ajuntament, imposa els plans ZBE, maltractant els propietaris de vehicles amb gasoil, ara resulta que la UE diu que les fabricants de cotxes poden seguir construint els cotxes de sempre (benzina). La Xina seguirà el seu pla d’ electrificar el seu parc automobilístic. Parlant de transició ecològica, una paraula que a cops de polítiques anti-ecològiques, ha deixat buida de contingut. Si la UE no veu cap contradicció en seguir fabricant cotxes de combustió, què passa amb els cotxes elèctrics? No hi havia una urgència històrica perquè tothom tingués un? Si us plau, Ajuntament, deixa en suspès els plans ZBE fins que la UE no prohibeixi definitivament la fabricació del cotxe tradicional, això podria ser cap el 2099. Gràcies.

La pick-up com última defensa?

 

La imatge està pressa des de Moscou, dos soldats apostat al costat d'una  furgoneta pick-up, llestos per destruir drons. Sembla molt estrany que des de Ucraïna pugin arribar drons  fins al Kremlin. "40 drons abatuts sobre la regió de Moscou, 34 dels quals es dirigien cap a la ciutat". No hi ha indicacions del nombre de drons llançats cap a Rússia. En tot cas, l'escena de la pick-up no deixa de ser inquietant, perquè si fossin drons com els utilitzats per l'exercit nord-americà o israelià, aquestes defenses mòbils serien inútils. Zelenski té que lluitar contra un invasor sense escrúpols, i  també contra l'amic del invasor, Trump. La UE enmig de dues potències nuclears, no fa res per no molestar a uns i els altres. Quant de temps podrà aguantar Ucraïna aquesta guerra més propia del segle passat -guerra de trinxeres-, que les guerres del segle XXI -la destrucció de Gaza-?

Posa un dron a la teva vida

 

Rússia llança drons a les fronteres de l’UE i la resposta és d’allò més europea, es a dir, lentitud en la reacció i paraules buides. De fet Putin sap que l’EU no vol ficar-se en problemes. No estem preparats per amuntegar fèretres en bases militars. Els drons són armes molt barates que permeten posar en alerta totes les defenses, sigui a Polònia o Romania. Hi haurà més d’aquestes exhibicions de la por. L’OTAN és avui un ninot en mans de Trump. I ell vol fer-nos pagar els serveis prestats. Hi ha masses interessos contraposats per donar una resposta unitària. L’exemple d’Ucraïna és la prova. El gran líder blanc brama contra el seu amic de l’ànima Putin, però Trump no té amics, tampoc Putin. Ha indicat la resposta que ha de donar la UE. No compreu-li petroli ni gas. I a aquí comprar-ho? Per descomptat a ells. Ells son el tercer país exportador darrera de l’Aràbia Saudí i Rússia.

El amic rus s’ha convertit en un mal de queixal per l'Administració nord-americana . Pel que sembla no pots confiar en ningú! L’aura de Trump es difumina, sort en té de la petita guerra civil que hi ha al país. L’assassinat de Kirk ha sigut una benedicció per ell, malgrat que l’empatia no és el fort de Trump.

Caldrà veure com segueix el serial dels drons viatgers. Encara hi ha molt llocs per anar-hi: Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània entre els llocs en més probabilitats que apareguin. El fet que Romania tingui fronteres amb Ucraïna i Polònia tingui fronteres amb Bielorússia i Ucraïna, la fan candidates a rebre més drons despistats. L’únic pas que poden fer la UE son més sancions i deixar de comprar petroli i gas a Rússia i un boicot a tot allò que tingui a veure amb Rússia, sigui en qualsevol activitat, esportiva, cultural o econòmica. 

La Von der Leyen està una mica empipada amb Israel

 

"La UE, el principal soci comercial d'Israel

El trencament de l'acord d'associació tindria conseqüències nefastes per Israel i, per aquest motiu, els països més propalestins insten constantment la UE a utilitzar el poder de pressió que tenen en matèria comercial amb Tel-Aviv per intentar frenar l'ofensiva israeliana. Segons les dades de la mateixa Comissió Europea, el principal soci comercial d'Israel és la Unió Europea i un 32% de les seves transaccions internacionals el 2024 van ser amb els estats membres del club europeu. A més, el 34,2% de les importacions israelianes venen de la UE i el 28,8% de les exportacions van al bloc comunitari. Per contra, el país israelià és el 31è soci comercial de la UE i només suposa un 0,8% del total del comerç internacional dels socis europeus." (Ara.cat,21/5/25)

La munició de la UE és la indignació

 

L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si. 

La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer  embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.  

El genocidi continua davant de la passivitat de tothom!

 

PD: Cada dia que passa l'horror a la Franja de Gaza és més insuportable!

Romania vol un altre Ceauşescu

 

Llegint la portada de l’Ara.cat, en la portada diu “L’ultranacionalisme guanya la primera volta de les eleccions a Romania”. Al Ara.cat, es pot llegir: “El candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%), que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.” 

Sembla que hi ha modes en política, l’onada extremista impulsada per Trump i Putin, dos personatges poc recomanables, però que ara mateix i gràcies a la manipulació i propaganda en tots els mitjans, xarxes incloses-, s’erigeixen com capitans que necessitem per sortir de no sé sap on ni què. Romania pertany a la UE, però pel que sembla si guanya les eleccions (George Simion) s’ha adreçarà a l’esfera de Putin. S’emmiralla amb Meloni i Trump, és a dir, en el millor de cada casa. Pel que sembla Romania està sota una crisi perpetua. Sort que Romania té a prop de 3 milions de immigrant a reu, especialment a Itàlia (26,31%), Alemanya i Espanya (15,38%).

Hi ha herències feixugues –etapa Ceauşescu -, que van generar unes inèrcies molt difícil de trencar.  No cal anar molt lluny, per exemple, Espanya i l’aparició sense complexos d’una extrema dreta que abans portava el PP dins seu, ara s’expressa en personatges tant dubtosos com Abascal. Cap d’ells tenen solucions reals per els ciutadans. Tenen, això si, eslògans i un boc expiatori, l’altre, l’immigrant pobre. Països sense cap tradició democràtica, com nosaltres, amb enormes dèficits de transparència, com nosaltres, i enmig d’una població empobrida i sense expectatives per en sortir-se’n. Molt mala peça al taler!

La Flotilla de la Llibertat, tocada, drons anònims 1

 

Mentre bona part dels mitjans de comunicació son molt tous amb Israel, a Israel, Haaretz informa i critica la (anti)política de Netanyahu.  Una societat dividida i un govern extremista què ha vist com la pujada al tron de Trump a la Casa Blanca, li dona carta blanca per fer atrocitats a Gaza i Cisjordània, també a Síria i el Líban. Si algú no volia dir Israel pel atac en aigües internacionals del vaixell que volia a anar a Gaza per tornar ajuda humanitària, el fet que un avió militar israelià sobrevoles l'espai de Malta, dona una idea de l'autoria dels fets. Per descomptat, el govern israelià, no sap res de tot això, ni el exèrcit tampoc té res a dir. Sempre serà possible explicar-ho com un error del huthis, de hezbol·là  o ja posa't de Hamàs. Encara és hora que qualsevol govern de la UE o la propia UE hagi dit res d'aquest atac. 

La UE no és cap potència militar!

 

Trump ha advertit a la UE que a partit d'ara, estem sols, que el paraigües nord-americà no serà de gratis, que cal rearmar-se e invertir fins el 5% del PIB. S'entén que aquest rearmament té un destinatari que son els EUA. El problema és que Trump prefereix les dictadures a les democràcies. I totes les seves accions, estan encaminades a saltar-se totes les normes constitucionals d'EEUU. Canviaran la Constitució perquè és poguí presentar  una tercera vegada a les eleccions presidencials del 2029. 

La invasió de Rússia a Ucraïna, ha fet que la UE es trobi en una posició incòmoda, perquè els aliats nord-americans prefereixen Putin a la UE. La UE és un gegant econòmic, però no pas un gegant militar, perquè l'OTAN era el seu paraigües per qualsevol eventualitat. Ara, Trump es desmarca de l'OTAN, potser caldria una cimera per parlar de tot això, però pel que sembla fan com si tot fos normalíssim. Perquè la UE ha de fer una despesa descomunal en defensa? No hi ha raons de pes per fer-ho. L'arsenal disuasoria -França, El Regne Unit-, existeix, però és molt improbable que és posi sobre la taula. I Rússia que pensa fer? Dependrà del que passi a Ucraïna. Trump vol que Rússia és quedi amb el que es va annexionar en l'anterior conflicte amb Ucraïna (2022). Si la jugada li surt bé, quines passes donarà? Voldrà les repúbliques bàltiques? Las guerra a Ucraïna demostra que Rússia és un país de tercer món. La seva capacitat aèria és inexistent, per sorpresa de tothom. Li costa reclutar soldats, i si els té és a pels incentius econòmics. Tant l'estratègia com les tàctiques militar son un desastre. Així, que l'únic que pot mostrar és la seva retòrica. Si la UE pot endeutar-se per la compra d'armament, voldrà dir que prefereix seguir les consignes d'un psicòpata com Trump, que millorar el nivell de vida dels europeus.