Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dimarts, 25 de març del 2025
La UE no és cap potència militar!
dimarts, 25 de febrer del 2025
Vull les teves terres!
Trump vol minerals, per gestionar-los privadament, esclar. I la UE que vol? La UE ha donat més recursos a Ucraïna que les EUA. Vol dir que també a la UE li correspon par dels minerals? Quina mena de relacions son aquestes? I perquè Ucraïna tindria que desprendre's d’uns recursos valuosos per la seva propia economia? A canvi de què? Ucraïna necessita la pau, també Rússia. Vendre el país no sembla una bona idea, entre altres raons, perquè s’ha està fent sota coacció i amenaça. Aquest és l’estil Trump. Macron parla amb Trump, però Macron no és ningú. Vull dir que la seva veu no és la UE. Vol protagonisme però quin missatge li pot transmetre? Porta un mandat de l’UE? No ho sembla. Macron està en sintonia a Trump per requisar minerals d’Ucraïna! Això és neocolonialisme del segle XIX! Perquè li donen crèdit a qualsevol idea pelegrina que té el boig de la Casa Blanca? Zelenski no pot vendré el país ni els EUA ni a la UE. Si ho fa no tindrà res amb que negociar de cara el futur i el pitjor hipotecarà el futur de la societat ucraïnesa.
PD: Si jo tinc "terres rares", puc vendre-les a qualsevol país que comercií amb ell. Ara ja no cal comerciar, li dius que vols les seves terres per quedar-te-les tu en exclusivitat. Visca el "capitalisme trumpià"!
.
dimarts, 18 de febrer del 2025
Una taula de psicòpates treballant per la pau!
dilluns, 17 de febrer del 2025
Un món desfermat per un sol home?
Trump i Putin tenen sintonia total, no així amb Zelenski. I això és així, perquè Ucraïna no compte amb armes nuclears. La Xina és un observador que és deleix per com EEUU i la UE trenquen les seves afinitats electives. La OTAN està ferida de mort, perquè EEUU vol negociar amb els autòcrates del món i la UE i els seus dirigents estan pensant massa en clau nacional i gens a escala global. La paràlisi en les relacions amb l’amic americà pot acabant sent una ruptura que difícilment pot canviar fins que Trump marxi de la presidència d'ací quatre anys, i això sembla massa llunyà.
El vicepresident nord-americà Vance, un personatge tant repulsiu com Trump, dona lliçons a qui volgui escoltar-lo. El llenguatge de cowboy mostra el tarannà de l’Administració Trump. Una supèrbia i una falta de respecta amb uns socis que ara mateix és maltractat per demostrar qui mana ací, dona idea de la perplexitat en què es troba la UE. La fatxenderia de Vance, el menyspreu envers Ucraïna per part de Trump, la complicitat delictiva entre Putin i Trump, entre Trump i Netanyahu dona idea cap a on anem.
dilluns, 27 de gener del 2025
diumenge, 26 de gener del 2025
Groenlàndia és meva diu Trump!
divendres, 27 de desembre del 2024
La UE veu amb satisfacció les dades!
divendres, 22 de novembre del 2024
El TPI fa el impensable
dijous, 17 d’octubre del 2024
Deportar a camps de concentració
L’ extrema dreta guanya posicions dins de la UE. Von der Leyen vol copiar el model de Meloni per la immigració il•legals. Adéu els drets humans. Instal•lar camps de concentració a països tercers on ficar el nouvinguts en un espai sense cap cobertura legal. L’obsessió del immigrat com a figura del enemics ha fet forat per obra i gràcia de l’extrema dreta, que atia la por en unes societats cada vegada més desnortades i amb dubtes existencial sobre el seu futur, en un món on el futur és cada vegada més incert, especialment, per les classes mitjanes. L'espantall del immigrant que ve a treure’l del seu lloc de treball, de les seves ajudes, dels seus serveis. Per això, son els nou paries sense cap suport ni nacional ni supranacional. Externalitzar la immigració, el països receptors no ho fan de gratis. Però la UE pagarà per no veure els immigrats. Ja és fa amb Turquia, Líbia –un estat fallit-, Marroc, Tunisià, i el que faci falta. Ara a Albània, un país que te que fer el que li manin, per somiar entrar-hi a la terra promesa de la UE. Tots els nostres polítics que s’omplen les boques de retòrica buida estan ara mateix respirant tranquils perquè pensen que la extrema dreta no tindrà arguments per seguir el seu pla de buidar de contingut el model de valors democràtics. Estem dins del autoritarisme postdemocràtic, però encara no volem reconèixer. El nostre nihilisme farà que encara no hem vist el que es dibuixa al horitzó.
dimecres, 9 d’octubre del 2024
La UE escolta a l'extrema dreta
dijous, 26 de setembre del 2024
Ferreres i la guerra
dissabte, 31 d’agost del 2024
Art i musica: Albert Lebourg (1849-1928)
(...) cap representant del G-7 ni de la UE27 va dignar-se a assistir a l’homenatge d’Hiroshima i Nagasaki. No pas per oblit. S’hi van negar activament. La negativa –la negació– va estar motivada per la no invitació, enguany, de l’Estat d’Israel. (David Fernàndez, Inici de càntic en el temple (Ara.cat 30/8/24)
divendres, 19 de juliol del 2024
Von der Leyen: La Presidenta obedient
dimarts, 7 de maig del 2024
La UE vol taula amb Xina i EEUU
dissabte, 13 d’abril del 2024
Von der Leyen no vol dimitir
dimarts, 9 d’abril del 2024
La maldat guanya terreny a Israel
dimarts, 26 de març del 2024
EU, el nou espàrring de Rússia
L’article de Carme Colomina, L’Europa de la defensa (Ara.cat, 25/3/24), dona un marc mental i polític poc engrescador. A part de la fotografia de Macron lluitant no se sap amb qui o en què, val per mesurar Europa. Europa s’ha convertit en un espàrring d’EEUU, Xina i Rússia. Som potència econòmica, però això avui, cal reforçar-la amb capacitat disuasoria, i Europa depèn exclusivament d’EE.UU. No hi ha possibilitat a mig termini d’un exèrcit de l UE. I ha masses reticències històriques. A més, tenir un exèrcit operatiu surt molt car, i no tenim masses ganes d’embarcar-nos en expedicions militars, per exemple, a Ucraïna. Cap país d’Europa, més enllà de la retòrica patriòtica, vol cap enfrontament amb ningú. Som reactius. I mentre, Israel pot destruir Gaza, sense que cap Estat sigui capaç d’aturar la massacre. I desprès Rússia i la seva creuada a Ucraïna. Putin crida venjança per els atemptats a Moscou. L’exhibició de brutalitat envers els presumptes autors, expressa el que és avui la Rússia de Putin. Efectivament, som el sac de boxa on tothom pot fer guant amb nosaltres. No m'estranya què anem sonats tot el temps.
dimarts, 19 de març del 2024
Psicòpates al poder
dilluns, 18 de març del 2024
Israel : Crims de guerra, avalat per els amics dels Drets Humans (o no)
dimecres, 20 de desembre del 2023
La UE sap el què vol?