La munició de la UE és la indignació

 

L'atac rus a Kíiv demostra que hi ha una guerra al darrera del pati de la UE. Però pel que sembla l'únic què aconsegueix arrancar de la UE és "indignació". Sembla que té una molt bona provisió d'indignació. A Gaza, també les matances provoques indignació, però en aquest cas, les víctimes son indignes, mentre les d'Ucraïna son dignes. Putin pot estar tranquil, al igual que Netanyahu, ambdós tenen un protector -volàtil- però que sintonitza molt bé amb ells. He dit en altres entrades del blog que aquesta guerra a Ucraïna sembla un conflicte del segle XX. No ho és en canvi, la que es desenvolupa a Gaza. Càmeres de reconeixement facial, drons que fan reconeixement i ataquen si hi ha coincidència. Bombardejos intel·ligents que ho destrueixen tot, artilleria per assassinar a qui esta rescatant víctimes d'un anterior atac. Visor nocturns per fer batudes d'extermini. La fam. L'exèrcit israelià ha llançat més bombes que en tota la Segona Guerra Mundial. Control del cel mitjançant drons. A Gaza no hi ha una guerra, a Ucraïna si. 

La UE no vol ni pot intervenir. Hi ha masses interessos en conflicte. És més fàcil indignar-se que fer  embargaments de gas i petroli, sancions econòmiques, expulsió de les ambaixades. Tot això no es fa. No hi ha un exèrcit europeu. I l'OTAN la fa servir Trump per els seus interessos que no son els de la UE. No hi haurà un final feliç per Ucraïna. Com ningú, especialment els EUA, vol una Ucraïna integrada en l'OTAN, la seva lluita contra un dictador com és Putin, va per llarg, excepte que Ucraïna doni tots els territoris que Putin volgui, a més de no integrar-se dins la OTAN això faria feliç a molts dels països que ara mateix estan indignitats.  

El genocidi continua davant de la passivitat de tothom!

 

PD: Cada dia que passa l'horror a la Franja de Gaza és més insuportable!

Romania vol un altre Ceauşescu

 

Llegint la portada de l’Ara.cat, en la portada diu “L’ultranacionalisme guanya la primera volta de les eleccions a Romania”. Al Ara.cat, es pot llegir: “El candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%), que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.” 

Sembla que hi ha modes en política, l’onada extremista impulsada per Trump i Putin, dos personatges poc recomanables, però que ara mateix i gràcies a la manipulació i propaganda en tots els mitjans, xarxes incloses-, s’erigeixen com capitans que necessitem per sortir de no sé sap on ni què. Romania pertany a la UE, però pel que sembla si guanya les eleccions (George Simion) s’ha adreçarà a l’esfera de Putin. S’emmiralla amb Meloni i Trump, és a dir, en el millor de cada casa. Pel que sembla Romania està sota una crisi perpetua. Sort que Romania té a prop de 3 milions de immigrant a reu, especialment a Itàlia (26,31%), Alemanya i Espanya (15,38%).

Hi ha herències feixugues –etapa Ceauşescu -, que van generar unes inèrcies molt difícil de trencar.  No cal anar molt lluny, per exemple, Espanya i l’aparició sense complexos d’una extrema dreta que abans portava el PP dins seu, ara s’expressa en personatges tant dubtosos com Abascal. Cap d’ells tenen solucions reals per els ciutadans. Tenen, això si, eslògans i un boc expiatori, l’altre, l’immigrant pobre. Països sense cap tradició democràtica, com nosaltres, amb enormes dèficits de transparència, com nosaltres, i enmig d’una població empobrida i sense expectatives per en sortir-se’n. Molt mala peça al taler!

La Flotilla de la Llibertat, tocada, drons anònims 1

 

Mentre bona part dels mitjans de comunicació son molt tous amb Israel, a Israel, Haaretz informa i critica la (anti)política de Netanyahu.  Una societat dividida i un govern extremista què ha vist com la pujada al tron de Trump a la Casa Blanca, li dona carta blanca per fer atrocitats a Gaza i Cisjordània, també a Síria i el Líban. Si algú no volia dir Israel pel atac en aigües internacionals del vaixell que volia a anar a Gaza per tornar ajuda humanitària, el fet que un avió militar israelià sobrevoles l'espai de Malta, dona una idea de l'autoria dels fets. Per descomptat, el govern israelià, no sap res de tot això, ni el exèrcit tampoc té res a dir. Sempre serà possible explicar-ho com un error del huthis, de hezbol·là  o ja posa't de Hamàs. Encara és hora que qualsevol govern de la UE o la propia UE hagi dit res d'aquest atac. 

La UE no és cap potència militar!

 

Trump ha advertit a la UE que a partit d'ara, estem sols, que el paraigües nord-americà no serà de gratis, que cal rearmar-se e invertir fins el 5% del PIB. S'entén que aquest rearmament té un destinatari que son els EUA. El problema és que Trump prefereix les dictadures a les democràcies. I totes les seves accions, estan encaminades a saltar-se totes les normes constitucionals d'EEUU. Canviaran la Constitució perquè és poguí presentar  una tercera vegada a les eleccions presidencials del 2029. 

La invasió de Rússia a Ucraïna, ha fet que la UE es trobi en una posició incòmoda, perquè els aliats nord-americans prefereixen Putin a la UE. La UE és un gegant econòmic, però no pas un gegant militar, perquè l'OTAN era el seu paraigües per qualsevol eventualitat. Ara, Trump es desmarca de l'OTAN, potser caldria una cimera per parlar de tot això, però pel que sembla fan com si tot fos normalíssim. Perquè la UE ha de fer una despesa descomunal en defensa? No hi ha raons de pes per fer-ho. L'arsenal disuasoria -França, El Regne Unit-, existeix, però és molt improbable que és posi sobre la taula. I Rússia que pensa fer? Dependrà del que passi a Ucraïna. Trump vol que Rússia és quedi amb el que es va annexionar en l'anterior conflicte amb Ucraïna (2022). Si la jugada li surt bé, quines passes donarà? Voldrà les repúbliques bàltiques? Las guerra a Ucraïna demostra que Rússia és un país de tercer món. La seva capacitat aèria és inexistent, per sorpresa de tothom. Li costa reclutar soldats, i si els té és a pels incentius econòmics. Tant l'estratègia com les tàctiques militar son un desastre. Així, que l'únic que pot mostrar és la seva retòrica. Si la UE pot endeutar-se per la compra d'armament, voldrà dir que prefereix seguir les consignes d'un psicòpata com Trump, que millorar el nivell de vida dels europeus. 

Vull les teves terres!

 

Trump vol minerals, per gestionar-los privadament, esclar. I la UE que vol? La UE ha donat més recursos a Ucraïna que les EUA. Vol dir que també a la UE li correspon par dels minerals? Quina mena de relacions son aquestes? I perquè Ucraïna tindria que desprendre's d’uns recursos valuosos per la seva propia economia? A canvi de què? Ucraïna necessita la pau, també Rússia. Vendre el país no sembla una bona idea, entre altres raons, perquè s’ha està fent sota coacció i amenaça. Aquest és l’estil Trump. Macron parla amb Trump, però Macron no és ningú. Vull dir que la seva veu no és la UE. Vol protagonisme però  quin missatge li pot transmetre? Porta un mandat de l’UE? No ho sembla. Macron està en sintonia a Trump per requisar minerals d’Ucraïna! Això és neocolonialisme del segle XIX! Perquè li donen crèdit a qualsevol idea pelegrina que té el boig de la Casa Blanca? Zelenski no pot vendré el país ni els EUA ni a la UE. Si ho fa no tindrà res amb que negociar de cara el futur i el pitjor hipotecarà el futur de la societat ucraïnesa.

PD: Si jo tinc "terres rares", puc vendre-les a qualsevol país que  comercií amb ell. Ara ja no cal comerciar, li dius que vols les seves terres per quedar-te-les tu en exclusivitat. Visca el "capitalisme trumpià"!

. 

Una taula de psicòpates treballant per la pau!

 

El nou món alienat dona com a resultat que EEUU i Rússia siguin aliades contra la UE. Aràbia Saudí acull representants d'EUA i Rússia per parlar d'establir que les conquestes russes no es modificaran. Per descomptat, no hi estan presents Ucraïna ni la UE. Així que cal establir  noves fronteres i res millor que els amos del univers juguin sobre la vida i la mort.

I mentre això passa a d'idíl·lica Aràbia Saudí,  la UE no es capaç de fer un front comú. Una bona raó de pes i que trasbalsa tot és el paper d'EUA a l'OTAN. La UE te massa por, i amb raó, per enfrontar-se a la Rússia de Putin, un sàtrapa cada vegada més còmode en el seu paper. Enviar tropes  a Ucraïna desprès d'un alto el foc, no és cosa de la ONU? Però Trump i Putin passant molt d'aquesta Organització internacional. Sense cap paper que jugar en el context actual, ni posant el 25% del PIB en defensa, serviria per res, perquè exactament, qui fabricaria l'armament, i per què? L'altra opció és comprar l'armament a EUA, però això a Rússia no li agradaria massa. No tenim caps nuclears, i tenim unes societats que per dues vegades en el segle XX, van tindrà que comptar amb els EUA. 

La víctima de tot plegat és Ucraïna i la seva població que pateix una agressió en tota regla, com Palestina a mans d' Israel, i en tots dos casos, l'ONU ha sigut incapaç d'aturar la invasió en un cas i la destrucció de Gaza, en 'altre. No deixa de ser terrorífic  que sigui Aràbia Saudí - recordin el cas Khashoggi- qui aculli aquesta reunió de psicòpates, el pitjor és que hi ha una multitud de còmplices que fan la feina bruta. 

Un món desfermat per un sol home?

 

Trump i Putin tenen sintonia total, no així amb Zelenski. I això és així, perquè Ucraïna no compte amb armes nuclears. La Xina és un observador que és deleix per com EEUU i la UE trenquen les seves afinitats electives. La OTAN està ferida de mort, perquè EEUU vol negociar amb els autòcrates del món i la UE i els seus dirigents estan pensant massa en clau nacional i gens a escala global. La paràlisi en les relacions amb l’amic americà pot acabant sent una ruptura que difícilment pot canviar fins que Trump marxi de la presidència d'ací quatre anys, i això sembla massa llunyà.

El vicepresident nord-americà Vance, un personatge tant repulsiu com Trump, dona lliçons a qui volgui escoltar-lo. El llenguatge de cowboy  mostra el tarannà de l’Administració Trump. Una supèrbia i una falta de respecta amb uns socis que ara mateix és maltractat per demostrar qui mana ací, dona idea de la perplexitat en què es troba la UE. La fatxenderia de Vance, el menyspreu envers Ucraïna per part de Trump, la complicitat delictiva entre Putin i Trump, entre Trump i Netanyahu dona idea cap a on anem. 

80 anys d'Auschwitz !

 

Qui commemora aquest 80è aniversari, l'extrema dreta europea? 

Groenlàndia és meva diu Trump!

 

Trump truca a la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, per demanar-li que deixi Groenlàndia els EUA perquè son vitals per els interessos nord-americans. Allò que era un acudit de Gila, ara es torna veritat. Volen Groenlàndia! Tenir que escoltar a un hooligan de la política demanant allò improcedent deu de resultar molt estrany i pertorbador. Semblava que les fronteres no podien tocar-se, però Trump vol la seva illa, perquè allà hi ha petroli i molt més. Trump no ha pensat ni un segon amb la gent que viu a la illa. Què faran amb ells? Enviar-los a Dinamarca? Fen-los súbdits del imperi? Les lleis internacionals semblen que no compten per ell, ni per molts altres, Rússia o Israel. Groenlàndia te un estatus autònom, un govern, presidit per Mute B.Egede. Com pensa actuar l'ONU? Primer Groenlàndia, desprès Panama, el seu canal, i desprès Canada? Això és una bogeria, però sembla que si això no suposa cap inconvenient pel boig de la Casa Blanca és perquè hi ha un exèrcit de còmplices que li fan costat. La UE tindria que fer pinya al costat de Dinamarca, serà capaç de fer-ho? En tot cas, fa tard !

La UE veu amb satisfacció les dades!

 

La UE està satisfeta d'ella mateix per la seva política migratòria. Tots els governants europeus veuen amb simpatia aquestes dades. Son 10.400 problemes menys que fer front. L'extrema dreta, impulsora de mà dura contra la migració ha expressat el seu rebuig absolut a les ONG que intenten salvar vides, l'ideal seria que els submarins de guerra poguessin enfonsar aquest vaixells salvavides. Altres polítics, és lamenten per què no hi taurons en aquestes aigües. La UE vol veure's lliure de migrants que venen per el seu compte, quan tindrien que trucar a la porta dels consolats i esperar rebre el vist-i-plau de les Autoritats competents. De moment, les nostres Autoritats és feliciten i feliciten les festes els seus súbdits, i desitgen la màxima col·laboració  de la ciutadania per  denunciar els migrants sense paper, Hisenda està avaluant una rebaixa del IRPF  els ciutadans més actius en aquesta tasca patriòtica. Seguirem informant.      

El TPI fa el impensable

 

Sembla que l'ordre de detenció de Netanyahu, no serà fàcil de fer-la complir. La UE reconeix la jurisdicció del TIP, en canvi EE.UU, Rússia o Xina no. Ara veurem com s'ho fan els països de la UE per complir la detenció o no fer-la. Netanyahu, té sort que podrà anar a molts països on no reconeixen, així, podrà anar a Egipte, Aràbia Saudí, Sudan, Índia, Pakistan, i un llarg etcètera. Segons Netanyahu, tot això no és més que expressions d' antisemitisme. Un clàssic!

  

Deportar a camps de concentració

 

L’ extrema dreta guanya posicions dins de la UE. Von der Leyen vol copiar el model de Meloni per la immigració il•legals. Adéu els drets humans. Instal•lar camps de concentració a països tercers on ficar el nouvinguts en un espai sense cap cobertura legal. L’obsessió del immigrat com a figura del enemics ha fet forat per obra i gràcia de l’extrema dreta, que atia la por en unes societats cada vegada més desnortades i amb dubtes existencial sobre el seu futur, en un món on el futur és cada vegada més incert, especialment, per les classes mitjanes. L'espantall del immigrant que ve a treure’l del seu lloc de treball, de les seves ajudes, dels seus serveis. Per això, son els nou paries sense cap suport ni nacional ni supranacional. Externalitzar la immigració, el països receptors no ho fan de gratis. Però la UE pagarà per no veure els immigrats. Ja és fa amb Turquia, Líbia –un estat fallit-, Marroc, Tunisià, i el que faci falta. Ara a Albània, un país que te que fer el que li manin, per somiar entrar-hi  a la terra promesa de la UE. Tots els nostres polítics que s’omplen les boques de retòrica buida estan ara mateix respirant tranquils perquè pensen que la extrema dreta no tindrà arguments per seguir el seu pla de buidar de contingut el model de valors democràtics. Estem dins del autoritarisme postdemocràtic, però encara no volem reconèixer. El nostre nihilisme farà que encara no hem vist el que es dibuixa al horitzó.

La UE escolta a l'extrema dreta

 

La UE sap quins son els reptes per la propera dècada! Han escoltat a l'extrema dreta. I aquests bramen contra la immigració! Dit i fet, la UE s'encamina cap a l'autoritarisme democràtic. Tothom sembla molt feliç per aquestes mesures, en cap moment s'han plantejat que la millor manera d'ajudar els països del tercer món, és invertir-hi en ells. Gastàrem milions  per fortificar les fronteres. Deixarem morir miles de persones a la mediterrània o a l'atlàntic. La xenofòbia i la parafòbia fan el paper de jueus del segle XXI. Ja hi ha camps de concentració per els immigrants, -tenen un nom més humanitari, esclar-. 

PD: 

Ferreres i la guerra

 

Ferreres té un ull clínic infal·lible. Les seves vinyetes son editorial de primer ordre. La seva capacitat per inserir en el moll de la qüestió és prodigiosa. I ací, ho demostra abastament! Sempre donar suport al més fort!

Art i musica: Albert Lebourg (1849-1928)

 (...) cap representant del G-7 ni de la UE27 va dignar-se a assistir a l’homenatge d’Hiroshima i Nagasaki. No pas per oblit. S’hi van negar activament. La negativa –la negació– va estar motivada per la no invitació, enguany, de l’Estat d’Israel. (David Fernàndez, Inici de càntic en el temple (Ara.cat 30/8/24)

Albert Lebourg

Von der Leyen: La Presidenta obedient

 

Von der Leyen, de nou Presidenta de la Comissió Europea. La cara de felicitat contrasta amb la meva. Una Presidenta que no ha dit ni mitja paraula per aturar el que està passant a la Franja de Gaza. Això si, donant suport els el govern israelià davant de les crítiques de països com Àfrica del Sud. Què no te cap mania -reflexa del que passa en països del mediterrani- en pactar en sàtrapes perquè aturin la immigració. Què no sap si tirar cap l'extrema dreta que ha fet seva les seves polítiques socials, si, sembla que està eufòrica, això vol dir que a Europa manen els estats, i per això la Von der Leyen és perfecta per el seu càrrec. 

La UE vol taula amb Xina i EEUU

L'article de Carme Colomina, Xi Jinping a París (Ara.cat, 7/5/24) explica perquè Xina vol una "col·laboració estratègica" amb la UE. Amb motiu dels joc olímpics a París, aquest estiu, és vol una mena de treva entre la UE i Xina. Segons la UE, la Xina fa competència deslleial mitjançant la subvenció de "cotxes elèctrics, acer, turbines eòliques, panells solars i dispositius mèdics" que "inunden el mercat europeu". Xina i EE.UU porten la seva lluita per la hegemonia mundial en tots els fronts. Mentre la UE, se sent exclosa, malgrat ser primer soci comercial tant de la Xina com els EE.UU. La UE vol tenir vot i veu, però les diferències dins de la UE i la falta de capacitat militar, impedeixen que això sigui possible a curt i mig termini. Cal recordar que Xi Jinping s'havia oblidat de la UE, perquè durant cinc anys no ha tingut temps per anar-hi, mentre tenia tot els temps per la Rússia de Putin.  

 

Von der Leyen no vol dimitir

 

L'elit política de la UE mostra fins a quin punt s'allunyen de la ciutadania. En les seves esferes sonen musiques celestials, amb missatges buits, excepte per la classe de tropa que paga tot plegat. La UE i la seva cap Von der Leyen ha demostrat abastament la incompetència i la desídia d'una UE què prefereix pagar a règims insuportables perquè la immigració no arribi a les costes de Europa. Milions d'euros que s'han van directament a les butxaques d'aquests governants que han vist un autèntic filó en la immigració clandestina. La gestió de la pandèmia, els suport a Ucraïna més simbòlic que real, la falta absoluta d'empatia amb el que està succeint a Gaza, mostra el tarannà elitista i aristocràtic d'una casta que sembla estar per sobre del bé i el mal. Son molt curosos perquè la ciutadania europea s'estrenyi el cinturó perquè el sistema funcioni, però per ells, la situació és molt diferent, aquests si què viuen molt per sobre de les seves possibilitats i si ho fan és gràcies a nosaltres. Què he de fer a les properes eleccions al Parlament Europeu?   

La maldat guanya terreny a Israel

 

Matar de fam els nadons a Gaza, no té cap cost per l'Estat de Israel. Ja pot cant Scholz:" No ens podem quedar de braços plegats veient com els palestins es moren de gana". Això és Europa! L'últim baluard de la civilització. Netanyahu és el fill de puta dels EEUU -perdó per l'expressió-. Li donen tot el suport del món. Matar a nadons de fam incòmode a la UE, però no tant per trencar relacions diplomàtiques amb Israel, és el nostre aliats, la democracia dins del infern teocràtic. Gaza espera una nova tongada de destrucció, si per fi, és compleixen les amenaces de Netayahu de conquerir Rafah. No queda pedra sobre pedra, però a ell tant li fa. La UE està a favor dels drets humans, sempre que siguin els drets humans d'aquells que s'ajusten allò que volen, i els palestins, tots i els de Gaza, nadons inclosos no entren en la categoria de víctimes respectables, per això la UE vol guanyar temps, és a dir que morin tots els que han de morir.  Hi ha una dita citada al llibre de Josep Maria Esquirol*  del Talumud que diu així: "El futur del món depèn de l'alè dels nens que van a escola".   Sembla que Netanyahu i tots els que li donen suport -i son molts-, no volen cap futur per aquest nadons gazatins.