Israel s'atreveix amb tothom!

 

Gaza zona zero: Assassinats massius d'infants!

 

"Recordem-ne les xifres, només a la Franja de Gaza, sense incloure Cisjordània ni tampoc el nou front obert al Líban. Segons l'informe més recent de l'Euro-Med Human Rights Monitor, des del 7 d'octubre de l'any passat han estat assassinades a Gaza 50.292 persones (el ministeri de Salut de Gaza en té registrades poc més de 42.000), entre les quals 16.596 dones i 10.561 infants, així com centenars de periodistes i personal sanitari. Hi ha més de noranta mil ferits i més de deu mil desapareguts. També 1,9 milions de desplaçats, sobre una població de 2,2 milions. Dit d'una altra manera: de cada 10 palestins, 9 han hagut de deixar casa seva, gairebé sempre perquè ja no existeix. El secretari general de l'ONU, António Guterres (ara declarat persona non grata per Netanyahu i el seu govern d'aliats ultradretans i integristes), va denunciar que Gaza s'ha convertit en “un cementiri d'infants”. Dels morts, el percentatge de civils és d'un 61%." (Sebastià Alzamora, I tant que és un genocidi. Ara.cat, 7/10/24)

Israel fa una demostració davant de l'ONU: Ens passem totes les resolucions per el cul!

 

PD: El millor de tot això, és que no hi haurà cap sanció per Israel! A Israel li va donar suport incondicional els EEUU per fer el que li doni la gana, altres països també li han donat suport: l’Argentina, Txèquia, Hongria, Micronèsia, Nauru, Palau i Papua Nova Guinea. Sobte, la unanimitat del Pacífic per donar suport a Israel, però és que Honolulu (Hawaii) te la mà molt llarga.

Israel s'atreveix amb tot: Gaza, Iran i Síria

 

Hi ha moment on tot surt de cara. A l'ONU EEUU s'encarrega de dir al món que Palestina seguirà en mans de Israel. I per altra banda, Israel ataca Isfahan al Iran en un atac aparentment més tàctic que estratègic. A mesura que passin les hores veurem l'abast del atac. Així que Israel pot fer front a Gaza on el passeig triomfal es total i absolut, això si, encara no han trobat els ostatges que Hamàs encara reté, malgrat que a població està sent massacrada sense que l'ONU poguí fer alguna cosa. La asimetria entre països és obscena, els bons, Israel que ha assassinat més de 34.000 palestins de la Franja de Gaza, des de el novembre passat, i per altre, Palestina, cap reconeixement de cap tipus, i com sempre Iran, una teocràcia intolerant com Aràbia Saudí, que aquest i és del bons boníssims. Bons temps per la industria d'armament i pèssim per aquells que reclamen l'alto el foc i els passadissos humanitaris per ajudar a la població de Gaza, aïllada i sotmesa al foc i a la fam.

  

 

Israel deixa que tothom parli d'ella

 

Tot va començar el 7 d'octubre de 2023. Un atac per sorpresa -la famosa intel·ligència jueva va fallar estrepitosament- de Hamàs contra territori ocupat per Israel, va causar la mort de 1.400 i uns 200 ostatges. La devastació psicològica de Israel va ser enorme. I llavors, va haver la resposta d'un govern extremista que havia fallat a la seva població. Al llarg del temps, Israel ha utilitzat la desmesura con tret característic contra les faccions palestines. Destruir mig Líban, destruir camps de refugiats a Gaza. Des de l'ocupació dels Territoris Ocupats - 1967-, la supèrbia i el menysteniment de la població palestina, ha creat al llarg del temps, un mur impossible de salvar. Què tenia que fer el govern israelià? Tocat en la seva fibra més profunda, la seguretat i superioritat militar, la resposta ha estat la desmesura sense aturador. Dir que tot el que han fet és defensar-se es simplement fals. El habitants de Gaza, s'han convertit en enèmics de Israel. Tothom és de Hamàs. Ningú és innocent. Tota la retòrica israeliana, ha estat per deshumanitzar a aquesta població que ha està sent massacrada per terra i per aire. I ara, la fam. En un món global, resulta que els Territoris Ocupats estan aïllats de les comunicacions generals. Tot la narrativa és fa des del poder de Israel. Segons ells, son el petit David, i Hamàs Goliat. Son tant mentiders que arriben a creure-s'ho. Miles de infants massacrats per bombardejos intel·ligents. Quin sentit te l'ONU? I UNICEF? La impotència de les Organitzacions Internacionals es proporcional al cinisme de Israel. Sap que tot el que han fet quedarà impune, perquè en aquest món global, val la raó de la força. A propòsit d'un altre context, però que també val per aquesta massacre poden dir "l'únic que pot detenir l'orgia de violència en aquest estadi és l'esgotament dels recursos, de les matèries primeres, de les fàbriques, de les estructures necessàries per matar, o, com una conseqüència última, de les persones convertides en la matèria primera de les matances*". Aquest impàs actual té a veure amb alguns d'aquestes raons. En cap cas, aquesta aturada te ha veure en el fet d'haver assassinat a 31.000 persones, a prop de la meitat menors d'edat.   

Gaza agonitza de fam: Gràcies, per no fer res UE (Espanya)

 

            

A Gaza la fam comença a fer estralls, però allà no és Àfrica, l' ONU no pot actuar amb els cascos blaus. A Gaza, qui mana és Israel, i el govern extremista de  Netanyahu, volen que morin de fam. Així que cada dia que passa, la població civil i especialment, els infants pateixen una violència extrema. Del més de 31.000 morts, una part molt important son menors d'edat. Com pot ser possible aquesta passivitat criminal? Quina mena de missatge s'ha està donant? Si ets amic dels EE.UU, pots fer el que vulguis ? Per cert, a la fotografia és veu que allò de dones i nens primers, és una quimera.

Èxode 11,5: Israel te un mandat diví

 

Director-General of the World Health Organization. Retweets are not endorsements

Èxode  11,5. El que està passant a Gaza és simplement la venjança nua i crua d’un govern israelià que vol la destrucció de Gaza. I amb ells, a tothom. Més de 11.000 persones des de el inici del atac de Hamàs a Israel el 7 de octubre. 

 L'Hospital Al-Shifa de Gaza,  és la representació de la barbàrie que està cometent el govern  de Israel. Les xifres de morts de infants és simplement incomprensible, més de 4.500 infants han perdut la vida amb els bombardejos intel·ligents. Segons fonts de la ONU, a la guerra de Ucraïna han mort 1500 nens/nenes i més de 1047 ferits des del inici de la guerra (2022)*

Com és possible que Israel en 38 dies des de l'inici d'aquesta carnisseria, hagin mort 4500 nens i nenes? El assetjament del hospital Al-Shifa i la falta de subministrament d'energia ha posat en perill de mort els nadons de les incubadores. Les excuses de sempre no serveixen. Realment, sembla que la dita en què iniciava aquestes línies és fa realitat, davant d'una comunitat internacional que no sap com aturar a una bèstia que sembla tenir el monopoli absolut de la impunitat. 

PD: Per entendre'ns, tens dret a defensar-te, però quan desprès de haver matat al teu agressor, comences a matar a la seva dona, els seus fills, els avis, els tiets, i a tots els amics, segueix sent legitima defensa? Per acabar-ho d'adobar, la casa on vivia la família es destrueix per les excavadores que sempre porta l'exèrcit israelià.  

Israel donant lliçons d'ètica

 

El drama de Gaza sembla no tenir aturador. Aïllats del exterior i amb uns veïns que no els volen, més enllà d’utilitzar-los per consum intern o extern, els palestins viuen una situació límit. Israel els condemna i els identifica a tota una població amb Hamàs, l’organització que Israel va alimentar per des legitimar a l’Autoritat Palestina. Sense ajuda humanitària l’únic que semblaria raonable és que Israel tirés bombes atòmiques intel•ligents i fes desaparèixer de Gaza a tota la població, llavors la feina quasi estaria feta i la Comunitat Internacional amb les seves vares de mesurar diferents si son víctimes dignes –israelià, ucraïnès, etc,.- i víctimes indignes –palestins, kurds, rohingyes, etc,.-. Potser que Israel no estigui interessada a envair Gaza, els perill per els ostatges seria molt gran. Però aquesta guerra de desgast i on l’estadística del morts s’ha amuntega sobre les runes de Gaza i sobre la consciència de tots plegats, “amb un balanç de 2.360 nenes i nens morts i 5.364 ferits a conseqüència dels incessants atacs, és a dir, més de 400 nens morts o ferits diàriament. A més, més de 30 menors israelians han perdut la vida i desenes continuen segrestats a la Franja de Gaza*.” Algú en pot dir com aquesta situació és pot continuar mantenint en el pretext de defensa de l’Estat de Israel?

L'Índia ja té 1428,6 milions d'habitants!

 

L'Índia supera a la Xina en població. Els 1428,6 milions d'habitants  enfront de la Xina amb 1425,7. Xifres de vertigen que plantegen interrogants de cara el futur. Ara ja som 8.045 milions, les perspectives malthusianes no s'han fet realitat, malgrat el cant de sirena d'alarmisme envers el augment de la població. Es parla de control de la natalitat, i segons l'ONU, hi ha una tendència de fons que fa que aquest augment de la població no serà exponencial. La taxa de fecunditat a l'Índia és de 2, per sota del 2,1 que implica la idea de reposició. A Espanya és de 1,19. Les previsions va del 9.700 milions per el 2060 (The Lancet), fins els 10.400 milions segons l'ONU. Segons l'ONU, Àfrica també seguirà la mateixa tendència però cap el final de segle XXI o començament del XXII.

Moltes veus neomaltusianes frisen per el control de la natalitat. El problema és que aquest món, disposa de riquesa per mantenir aquests volums de població. Malauradament, el neocapitalisme financer, no està disposat a repartir els beneficis que permetrien a les societats, equipar-se dels mitjans per una vida digna: infraestructures, sanitat, educació, igualtat, llibertat, democracia. Potser el final d'aquest segle, això sigui més a prop del que ara mateix estem. 

Reseña: El naufragio de las civilizaciones (V)

 

“He dejado de preguntarme si los míos, igual que el conjunto de los “egipcianizados”, se habían merecido su suerte y si Nasser tuvo derecho a echarlos así, sin contemplaciones, del país donde habían nacido”. (pág.50)

“En la actualidad estoy convencido de que la actitud correcta en este tema fue la que adoptó otro gran  dirigente del continente africano nacido el mismo año que el rais, 1918, pero que apareció en época más tardía en la escena internacional: Nelson Mandela".

Si Nasser hizo huir a los “egipcianzados”, Mandela adoptó una actitud muy diferente. Pues, se preguntó: “le iría mejor a mi país si los afrikáneres se quedasen en vez de irse? Y la respuesta le parecía evidente para la estabilidad de Sudáfrica, para su salud económica, para el buen funcionamiento de sus instituciones, para su imagen en el mundo, valía más conservar a la minoría blanca cualquiera que hubiese sido su comportamiento.” (pág.51)

El comportamiento de Mandela, es excepcional, pues, a lo largo de la historia, las expulsiones de minorías, ha sido más bien la regla. Maalouf, repasa algunos ejemplos, incluida, la expulsión de los musulmanes y judíos (1492). Concluye con una afirmación significativa para los tiempos que corren: “a lo largo de la historia, las expulsiones en masa, parezcan o no justas y legítimas, han solido perjudicar a quienes se quedaron mucho más que a los expulsados”. (pág.53)

"No es por casualidad por lo que la nación más poderosa del planeta, a saber, Estados Unidos, se especializó en dar acogida a sucesivas oleadas de proscritos y desterrados, desde los puritanos ingleses hasta los judíos alemanes, pasando por los supervivientes de las revoluciones rusa, china, cubana o iraní, sin olvidarnos de los protestantes franceses; el segundo nombre del presidente Franklin Delano Roosevelt es el apellido de un antepasado hugonote que se llamaba, en sus orígenes, De Lannoy." (pág.53)

El miedo se ha extendido en Europa i Occidente. Miedo a invasiones que directa o indirectamente, somos responsables. El mundo actual se ha hecho pequeño "aldea global". No hay capacidad suficiente para afrontar los retos del siglo XXI, desde la óptica local -nacional-, es necesario soluciones a escala supranacional, pero las lógicas de la Guerra Fría siguen estando allí. La ONU y su famoso Consejo de Seguridad, con derecho a veto, no es más que el recordatorio de lo anacrónico que supone que sólo los vencedores de la Segunda Guerra Mundial, sigan ejerciendo un papel tutelar a escala global, Rusia incluida, olvidando a países como China, India, Brasil, etc.

Amin Maalouf reivindica el papel que pueden jugar la población "alógena" (migración). Utiliza una metáfora para subrayar la función que pueden tener esas minorías: polinizadores (pág.53).

El colonialismo genero una dinámica muy negativa en los países que fueron sometidos. Sin embargo, "la historia de las últimas décadas nos enseña que, a no mucho tardar, tras la lucha por la liberación, llega la hora de la lucha por el desarrollo y la modernización. En esa nueva fase, la presencia de una población cualificada con acceso inmediato a las sociedades industrializadas es una baza insustituible". (pág.54)

A diferencia de lo que sucede actualmente, Nelson Mandela, fue más allá del resentimiento y la hostilidad para dar cabida a todos, creando sinergias que posibilitaban una mayor integración de todos en la nueva Sudáfrica que quería para su país. Sin embargo, estamos lejos de tener esa clase de políticos en nuestros días, obsesionados por el cortoplacismo y quedar bien ante los suyos y no ante toda la ciudadanía. 

Dia Mundial del Nen

 

Día Mundial de la Salud Mental

 

INE (2019)

Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust

 

La Commemoració és oportuna tal com diu l'article de Vicenç Villatoro, El mal no és banal (Ara.cat,26/1/22). La desmemoria col·lectiva és molt gran. A Espanya és parla de nazis, per referir-se els catalans que volen un estat independent. Aquesta connexió demostra fins a quin punt és pot arribar per destruir el contrari, tot si val.

La memòria dels que van morir els camps de concentració està assegurada, però el que no està és que aquesta memòria sigui banalitzada per aquells que aplaudeixen la "División Azul". El llibre de Montserrat Roig, "Els catalans als camps nazis"  Edicions 62, fa un inventari amb noms i cognoms. A Espanya costa molt reivindicar a tots ells.

Oblidar, negar  i banalitzar, heus ací la triada que voldria silenciar per sempre aquestes víctimes que fan nosa per el relat interessat que alguns voldrien imposar.

Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones

Día Mundial del Síndrome de Down 21 de marzo

Dia Internacional de la Dona

 

Dia Internacional de la Dona

Día Internacional de la Lengua Materna

 

Día Mundial de la Justicia Social

 

Día Mundial de la radio

 

Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia

 

Avui és el Día Internacional de la Mujer y la Niña en la Ciencia. Un día per concienciar de la importancia de que la ciència no te generes i sí cap, cor i voluntat. El 50% de població és un potencial massa gros, perquè és perdi, no ens ho podem permetre. Els Premis Nobel hi ha 587 homes (97%) i 20 dones (3%), potser ja va sent hora de canviar aquest panorama.