Despotisme teocràtic a Iran

 

El règim teocràtic només pot sobreviure fent el que fa, no sap fer altre cosa. Les dades que donen 6.300 morts i la xifra podria arribar els 23.000 víctimes. El règim deu estar desesperat i l'única sortida és la violència generalitzada contra la seva població. La clàssica coartada de que els manifestant son agents provocadors dels EUA o Israel, és un clàssic, però en un règim tant opac i repressiu, la seva propaganda, l'única permesa, deu fer els seu efecte. Destruir qualsevol resistència civil sembla una tàctica molt semblant a la que ha fet servir Israel a Gaza, amb el silenci acostumat de la UE.

Cal ser molt valent per sortit els carrers per protestar.  Però la gent que protesta per el règim tirànic està absolutament sola. No veig que la UE faci res al respecta, de fet és incapaç de donar visats de refugiats a ningú. I els EUA no li importa gens ni mica la gent que protesta, de fet per Trump i els seus, aquests que protesten son "terroristes domèstics", així que de fet, Trump deu de veure amb simpatia aquesta repressió ferotge del règim teocràtic. I si Trump  esta interessat per l'Iran, no és per la seva gent si no per el petroli, ell no enganya a ningú.

Protestes a l'Iran

 

La fotografia és suficientment explícita per no fer més comentaris dels que cal. Aquest gest a l'Iran, té com a castic la pena de mort. Si a més, sumes que és una dona, que no porta el xador, que vesteix al mode occidental, llavors, és una espia de la CIA. Si poguessin assassinar dos o tres cops, ho farien. 

PD: A Espanya, cremar la fotografia del rei, fins fa molt poc, era un delicte. La Sentència del TEDH, deixa sense efecte aquest acte de llibertat d'expressió. 

Cinquè aniversari del 1-O

 

Aniversari del 1-O

 

L'1-O serà sempre nostre! La fotografia mostra la gent que va anar a la votació. No veig massa odi en els seus rostres. El que veig és compromís cívic. Cada lloc va tenir la seva èpica. Hi ha un abans i un desprès d'aquell dia. No s'ho oblidarà mai. Tampoc les imatges de la repressió. Ni la gent que va patir la repressió. Els fets del 1-O son el fet més rellevant des de 1978, i això ja és dir molt. Volíem canviar les coses, però per fer-ho calia més ciutadania, no era suficient amb el 50%. No hi ha a la història dels pobles fets ni situacions eternes, el que sembla impossible, esdevé possible, potser jo no ho veure la independència de Catalunya, però l'anhel de llibertat no s'esborrarà mai, malgrat les maldestres picabaralles del partits independentistes i la mirada supèrbia i desdenyosa d'un estat que definitivament no en representa.

 

Adrià Carrasco

Criada massa l’atenció que la GC i la Fiscalia vegin terrorisme on ningú ho veu? Perquè aquesta dèria per unir terrorisme i independentisme? Tot el desplegament mediàtic desapareix quant els presumptes – no ho diuen mai- son absolts o alliberats per instàncies judicials de rang més proper els judicables? La llei, ho indica com un dret fonamental, però l’anomalia de la AN, ho trastoca tot. El propi TS, és va saltar aquesta norma constitucional 24.1 i 24.2. Jordi Cuxart i Jordi Sánchez, no eren aforats, i malgrat tot, varen ser jutjats per l’última instància (TS). Això, és un autèntic disbarat jurídic, què sembla que a ningú hagi preocupat gaire. 

 El “A por ellos” policial-jurídic-mediàtic segueix en peu. De la mateixa manera que el govern del PP va insistir-hi que els atemptats del 11 de març del 2004 eren obra d’ETA, malgrat que hores desprès ningú avalava la tesi del govern, ells vàrem mentir i mantenir el seu relat, ajudats per els mitjans afins, ara, el relat de la dreta extrema i tots els que hi donen suport, mantenen el relat del terrorisme per referir-se al moviment independentista. La guerra bruta, segueix el seu curs. Sort en tenim què el govern més progressista de la història està fent el que cal per aturar-ho !