Llegint el llibre de Jon Elster, Uvas amargas*, apareix una descripció que fa Paul Veyne*, de l'antiga Roma, que emmarca el retrat d'un nou emperador d'avui dia: D. Trump, diu el text:
"Fem, en primer lloc, una distinció per a la qual els antics [romans] eren molt sensibles, la distinció entre els prínceps que són objecte d'adoració i els prínceps que reclamen adoració. Aquests últims són tirans que volen ser estimats perquè així ho ordenen. En una de les tragèdies de Sèneca, un cortesà del tí: tu?” El tirà replica que el privilegi més exquisit de la reialesa és poder forçar que les persones el suportin a un, més encara, lloar les accions del príncep. Un home realment poderós és reconegut perquè és capaç d'ordenar que se li tributin elogis; (pàg.94)
+++++
“Hagamos, en primer lugar, una distinción para la cual los antiguos [romans] eran muy sensibles, la distinción ente los príncipes que son objeto de adoración y los príncipes que reclaman adoración. Estos últimos son tiranos que quieren ser amados porque así lo ordenan. En una de las tragedias de Séneca, un cortesano del tirano le pregunta a su amo: “¿No temes que la opinión pública se vuelva contra ti?” El tirano replica que el más exquisito privilegio de la realeza es poder forzar a que las personas lo soporten a uno, más aún, alabar las acciones del príncipe. Un hombre realmente poderoso es reconocido porque es capaz de ordenar que se le tributen elogios; cuando un rey sólo consigue comportarse bien, ha perdido la posesión de su corona.” (pág.94)
*Jon Elster. Uvas amargas. Sobre la subversión de la racionalidad. Trad.Enrique Lynch. Península/ideas, 4. Ediciones Península. Barcelona, 1988.
La referència a Veyne, es troba a la nota 49, pàg.94.
[Nota 49, Veyne, Pan y circo (1976, p.569)]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada