Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fronteres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fronteres. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 de febrer del 2026

Pakistan ataca Kabul

 



La guerra com argument decisiu per resoldre conflictes. Aquesta és la nova norma de comportament entre països. Rússia, EUA i ara Pakistan. No cal cap excusa ni cap raó per actuar Casus belli. Abans hi havia un protocol per engegar guerres, però els EUA van innovar en el dret internacional, mitjançant les guerres preventives (anys 80, del segle passat). Ara s'utilitza la força -eufemisme per desencadenar una guerra- quan se sentin amenaçats en la seva seguretat, una qüestió psicològica, envers de dades objectives i verificables. Qui determina aquest sentiment? Naturalment, el que mana. L'ONU ha deixat de ser un espai per la controvèrsia en qüestions internacionals. El dret de veto fa estèril els acords i resolucions aprovades. El cas d'Israel és paradigmàtic. EUA  sempre ha vetat qualsevol resolució que reconeix el dret els palestins a romandre a casa seva.

Pakistan ha llançat un bombardeig a Kabul. Hauran pensat que si ho fa els EUA, ells també ho poden fer. A més tenen armes nuclears, i això canvia qualsevol escenari. Les armes dels talibans, li van regalar els països occidentals, inclòs els EEUU. El que és segur és que les dones seran les grans damnificades en aquest conflicte. Pakistan no envairà Afganistan. Fer-ho seria suïcida. La historia recent ho avala. Poden consultar a Putin. I què farà Trump? Ell volia imposar la pau, però des de que no li van regalar el Nobel, ha optat per escalfar el món. Aquest episodi és una derivada. Aprofitarà això per atacar Iran? El món s'ha tornat imprevisible. Caldrà estar atents a les pantalles. 
  

dimecres, 9 d’octubre del 2024

La UE escolta a l'extrema dreta

 



La UE sap quins son els reptes per la propera dècada! Han escoltat a l'extrema dreta. I aquests bramen contra la immigració! Dit i fet, la UE s'encamina cap a l'autoritarisme democràtic. Tothom sembla molt feliç per aquestes mesures, en cap moment s'han plantejat que la millor manera d'ajudar els països del tercer món, és invertir-hi en ells. Gastàrem milions  per fortificar les fronteres. Deixarem morir miles de persones a la mediterrània o a l'atlàntic. La xenofòbia i la parafòbia fan el paper de jueus del segle XXI. Ja hi ha camps de concentració per els immigrants, -tenen un nom més humanitari, esclar-. 

PD: 


dimecres, 22 de setembre del 2021

No vivim en el millors dels mons possibles (EE.UU)

 






Les imatges sempre son les mateixes. Gent pobre que intenta creuer fronteres per una vida millor. I al altre costat agents del govern -de qualsevol govern- intentant impedir-ho. Imatges que evoquen al contemplar aquestes escenes pròpies de temps foscos, però que amb la globalització, serà el pa nostre de cada dia, mentre la riquesa sigui tan selectiva.  Les polítiques immigratòries semblen calcades, la retòrica es diferent, ja sia de Trump o Biden, de Rajoy o Sánchez, però els pobres a més tenen que suportar les humiliacions per ser pobres. I no, els EEUU no és el país escollit per Déu, ni l'altre extrem del món l'odia per el seu estil de vida, perquè una part de la seva població (11,4%) viu en condicions de pobresa a gravada per l'opulència dels diners i les ostentacions dels rics.